La primera, es basa en l'acció d'un canvi climàtic global: s'ha determinat que els nivells de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric van descendir i les temperatures globals, més fredes, van permetre que es formaren les capes de gel de l'Antàrtida.
La segona se centra en uns canvis dràstics en els patrons de la circulació oceànica.
Quan el passatge de Drake es va ampliar de mode notable fa uns 35 milions d'anys, això va desencadenar una reorganització completa de la circulació oceànica.La major separació de la massa continental antàrtica respecte a Sud-amèrica va portar a la creació del potent Corrent circumpolar Antàrtic, que va actuar com una espècie de barrera d'aigua i va bloquejar de forma efectiva a les aigües més càlides i salades de l'Atlàntic Nord i del Pacífic Central, impedint que es mogueren cap al sud, cap a la massa continental antàrtica, portant això a un aïllament d'esta última i a un descens de les temperatures que va permetre la formació de les capes de gel.
L'equip de Galen Halverson, de la Universitat McGill a Canadà, suggerix que la millor forma d'explicar la creació d'eixes capes de gel és connectar ambdós teories en una sola.
Diuen que la segona teoria té raó, però que al concentrar-se al sudles aigues més gelades les calentes va ser impulsades cap al nord format així precipitacions, el que va resultar, a partir de fa 35 milions d'anys, en uns nivells inferiors de diòxid de carboni en l'atmosfera.
![[Img #41791]](https://noticiasdelaciencia.com/upload/img/periodico/img_41791.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada