Els investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) han presentat nous videojocs i robots per a ensenyar als xiquets els conceptes bàsics sobre la gestió de la diabetis d'una forma amena i divertida.
En el videojoc, la trajectòria de l'avió els ensenya als xiquets quines parts han de seguir i que ocorre quan no ho fas.
En la part de robòtica, els investigadors han programat un robot Llec, en forma d'un xicotet gos amb diabetis.
A més dels seus treballs per a l'educació dels més xicotets, el grup Tecnodiabetes-ai2 treballa també en una nova app de pàncrees artificial , i l'objectiu final és la infusió automàtica d'insulina per a aconseguir la normoglucemia.
S’està duent a terme en l'Hospital Clínic de Barcelona.
En l'actualitat encara és necessari que el pacient estiga en l'hospital amb els metges i infermeres al seu voltant. Però el sistema que han desenrotllat permetrà que este projecte finalitze amb un estudi domiciliari.
La sífilis està causada per un bacteri que no és immune als antibiòtics. Si es detecta a temps es pot matar d'una manera molt senzilla amb un tractament que és barat i efectiu: penicil·lina G. El problema amb la sífilis apareix quan no es detecta a temps i no es tracta. Llavors, el bacteri de la sífilis es camufla dins del cos i ací sí que és molt difícil de tractar perquè penetra dins del líquid cefaloraquidi i ataca el sistema nerviós central.
hi ha gent que no respon bé al tractament. Açò ocorre a vegades en eixe cas, quan els danys que ja ha causat no es poden revertir i a més si l'estadi de la malaltia és molt avançat, hi ha risc que els medicaments no funcionen
La sífilis és una ETS. Una vegada que el cos entra en contacte amb el bacteri hi ha un període d'incubació generalment d'entre dos i sis setmanes en què es desenrotlla una ferida en el lloc on es va produir la inoculació del bacteri que s'anomena xancre sifilític. Esta espècie de llaga indolora conté bacteris que són molt infeccioses si entren en contacte amb la pell d'una altra persona durant les relacions sexuals
Els científics han pogut fer que dos femelles tinguen descendència. Aquest experiment s'ha fet amb ratolins, però de moment no es pot fer a la nostra espècie.
Un futur sense mascles és difícil ja que fan falta per a la reproducció.
Si un gen ve del pare i està inactivat, el mateix gen que ve de la mare té que ser actiu, i al revés. Per aquesta raó, els mamífers no podem reproduir-nos en parelles del mateix sexe.
Encara que al laboratori s’aconseguisca que una femella produïsca espermatozoides, eixos gens estarán inactivats i, aleshores, el feto no serà viable.
Els interés evolutiu dels dos sexes és molt diferent. En el cas de l’ésser humà, l'esforç que fa l'home és mínim, són 5 minuts de coit, i la dona, ha d’estar 9 mesos de gestació i tindre molta energia.
Els científics han gastat manipulacions genètiques, que són inaplicables als humans, almenys en la seua forma actual. Però els experiments revelen que no hi ha cap problema de principi perquè dos dones es reproduïsquen. Podem imaginar un futur en què els hòmens no siguen necessaris per a la reproducció. Però els hòmens continuaran apareixent en cada generació humana, per més que tinguem dos mares.
El grup d’estudi del medi marí de Galícia (GEEM), a trobat a la ría d'Arousa una nova espècie de bavosa marina, fins ara desconeguda. Es confonia amb una altra que se situa normalment més al nord. Aquest nou animal, ha sigut batejat com a Maronia Gemmi.
Aquest animal que pertany al grup de bavoses marines de xicoteta mida i color espectacular. La seua mida es una de les característiques mes cridaneres d’aquesta nova espècie,de quasi 20 cm, que la converteix en una de les més grans entre les altres a escala mundial. Aquest “gegant”, com el descriu el GEEM, és relativament comú en les aigües de la ria d’Arousa, però fins ara s’havia identificat malament com Tritonia hombergii.
Una altra de les peculiaritats del nou animal, a part de la seua grandària, és la seua capacitat per a fugir dels possibles perills “nadant”, mitjançant fortes contraccions del seu cos, que li permeten alçar-se de l’aigua en la zona de la columna per a deixar que el corrent l’arrossegue lluny del perill.
Un equip d’astrònoms espanyols ha descobert el segon exoplaneta més proper al Sistema Solar. Aquest és un món molt gelat que orbita l’estrella Barnard, una enana roja, que està a 170º baix zero. Amb la nova generació de telescopis es podrà aconseguir una foto directa d’aquest planeta.
L’astrònom Edward Emerson Barnard va descobrir l’enana roja, que està a 6 anys llum de la Terra. Durant moltes dècades, es va pensar que hi havia un planeta en Barnard, on un any dura 233 dies. El planeta està a menys distància de la seua estrella que la Terra, però té menys energia perquè és més menut i inactiu, a part, aquest té un moviment cada vegada que fa una òrbita, i gràcies al moviment, s’ha aconseguit saber la massa mínima del planeta que és 3’2 vegades la Terra.
Els científics no saben molt sobre la seua composició, però es diu que podria ser un miniNeptú i probablement no és habitable. Aquest planeta, està suficientment prop de la Terra com per a poder-li fer fotos i veure si té atmosfera. Segons diu un astrònom de la universitat de Buenos Aires, és un gran pas per al desenvolupament de la ciència d’exoplanetes.
Un equip d'investigadors ha aconseguit reproduir cries de ratolí a partir de parelles del mateix sexe. gràcies a una tècnica que usa cèl·lules mare modificades es tracta de la primera ocasió on esta tècnica s'aplica amb èxit
Moltes espècies d'animals són capaços de reproduir-se amb mètodes que no requerixen una parella mascle-femella, Però el procés és més complicat amb els mamífers. els interessava la pregunta de per què els mamífers només poden experimentar la reproducció sexual
L'estudi va desenvolupar un complicat procés de manipulació genètica amb què van eliminar anormalitats generades en el procés reproductiu de parelles del mateix sexe. Usant dos conjunts d'ADN de ratolins femella, amb manipulacions genètiques els científics van aconseguir produir 29 cries a partir de 210 embrions, que van aconseguir viure fins a l'edat adulta i reproduir-se amb normalitat."
Uns astrònoms nord-americans han descobert un planeta molt xicotet d’uns 300 km de diàmetre anomenat “El Duende”. Es planteja la hipòtesi de que hi ha un nou planeta X molt més lluny que plutó.
El nou objectiu va ser denominat 2015 TG387, i va ser anunciat pel Centre de Planetes Menors de la Unió Astronòmica Internacional. Li han dit provisionalment “The Goblin”, ja que el nom provisional te les lletres TG i es va vore per primera vegada prop de la festa de Halloween. Aquest nou planeta està a unes dues vegades i mitja més lluny del sol que Plutó, també té una òrbita molt allargada. A part, mai s’acosta lo suficient als planetes gegants del sistema solar, com per a tenir interaccions gravitacionals amb ells.
"Estos objectes del denominada Núvol d'Oort Interna, com 2015 TG387, estan aïllats de la majoria de la massa coneguda del sistema solar, la qual cosa els fa immensament interesants”, explica Sheppard, un dels investigadors d’aquest planeta. “Es poden usar com a sondes per a comprendre el que està succeint en el bord del nostre sistema solar”.
La missió Kepler de la NASA ha descobert el planeta més semblant en grandària i en algunes característiques a la Terra dins de la denominada zona habitable definida al voltant de cada estel. Açò significa que té el potencial de tenir aigua en estat líquid i possiblement vida, en la superfície del planeta.
Els experts de la NASA han pogut demostrar que el planeta descobert, al que l'han nomenat com Kepler-452b-, és el primer planeta amb una grandària similar a la Terra -només un 60% més gran, està situat en una zona habitable d'un estel molt similar al nostre Sol i trencada quasi a la mateixa distància que el nostre planeta ho fa al voltant del Sol.
Kepler-452b ha sigut el primer confirmat com a planeta.
El més curiós del descobriment del planeta Kepler-452b és que pren 385 dies donar la volta completa al seu estel, o siga, a penes un 5% més que el temps que inverteix la Terra.
Després d'un vertiginós viatge de tot just sis mesos i mig, el proper dilluns 26 de novembre es produirà l'arribada a Mart de la missió Insight de la NASA.A bord d'aquesta nau viatja l'instrument TWINS, un conjunt de sensors mediambientals desenvolupat pel Centre d'Astrobiologia. Insight serà la novena missió de la NASA que aterri a la superfície del planeta vermell.
En aquesta ocasió, es tracta d'un explorador que estudiarà al llarg d'un any marcià l'estructura i els processos geofísics interiors de Mart, el que ajudarà a entendre com es van formar els planetes rocosos del sistema solar fa més de 4.000 milions d'anys. Mart és el candidat ideal per a aquest estudi. És prou gran com per haver patit la major part dels processos inicials que van donar forma als planetes rocosos, però es prou petit com per haver conservat les empremtes d'aquests processos geofísics fins a l'actualitat; al contrari que la Terra.
La instrumentació científica de la missió està composta per quatre instruments. El primer és el SIS,un sismògraf que registrarà les ones sísmiques.El segon és el HP3, una sonda-trepant que perforarà amb profunditat i mesurant la quantitat de calor que hi ha a l'interior.
A més, està l'instrument RISE, que proporcionarà informació sobre el nucl.
I, finalment, porta a bord l'instrument TWINS que compta amb dos sensors per caracteritzar la direcció i velocitat del vent i dos sensors de temperatura de l'aire.Els primers dies marcians TWINS caracteritzarà l'entorn tèrmic i els patrons de vent de la zona d'aterratge.Un cop desplegats els instruments principals en la superfície, TWINS s'encarregarà de supervisar els vents.Finalment, les dades mediambientals obtinguts per TWINS es compararan amb les registrades per REMS.
Cada any, milers d’objectes entren en l’atmòsfera del planeta. La majoria es desintegren abans d’arribar al sol, i altres son molt xicotets com per a produir algun dany.
Alguns passen per molt prop de l’atmosfera produint espectacles astronòmics, però no es sol produir res com per a posar en perill a la Terra. Sols passa algun objecte en perill de fer mal a la terra una vegada cada 100.000 anys.
L’asteroide 2016 NF23 passarà prop de la terra, i alguns diuen que serà molt perillos, però realment, no passarà res.
Els Asteroides Potencialment Perillosos són els que tenen la suficient potència i grandària com per a amenaçar a la Terra. Aquest asteroide està considerat per la NASA com a aproximació propera a la terra.
L’asteroide 2016 NF23 passarà a 13,2 distàncies lunars, que són aproximadament uns 5 milions de kilòmetres.
La NASA estima que te entre 70 i 160 m de diàmetre, i viatja a 32000 kilòmetres per hora.
Però hi ha milers d’asteroides que passen a menys de una distància llunar, però son tan xicotets que no tenen cap perill per a la Terra. NOTICIA ORIGINAL
En tenir més cèl·lules es produeixen més divisions cel·lulars i augmenta el risc que es reprodueixin de forma anòmala
El nostre cos està format per més de 37,2 bilions de cèl·lules: una mitjana de dos bilions teixeixen la pell que protegeix l'organisme de l'exterior, Però l'estadística enganya, no hi ha un fetge, un esquelet, un cor ni un ésser humà estàndard. Uns cossos són més grans que d'altres, pel que tenen més cèl·lules i, segons un nou estudi, un desavantatge: comporten un major risc de càncer.
El nombre de cèl·lules influeix directament en la probabilitat de patir aquesta malaltia, però només quan contribueixen a l'altura, no en els casos d'obesitat. Ho ha presentat un biòleg de la Universitat de Califòrnia
"No podem canviar la nostra alçada però crec que seria prudent que les persones molt altes fossin conscients del risc i aprofitessin tots els beneficis que poden obtenir dels controls mèdics i de la prevenció", opina el científic.
l'investigador va calcular l'augment teòric del risc de càncer en el cas que la malaltia estigués relacionada amb l'altura. El resultat era d'un 10% més per cada 10 centímetres d'altura
Hi ha probabilitats del 13% en dones i un 11% en homes en comparació amb l'altura
Les multinacionals de l'alimentació rectifiquen i suspenen l'etiquetatge de colors
Les cinc grans multinacionals del consum (Mondelez, Nestlé, PepsiCo, Coca-Cola i Unilever) han fet marxa enrere i suspenen el sistema d'etiquetatge per colors que havien dissenyat per a informar sobre els valors nutricionals dels productes i que tenien previst implementar en alguns països europeus abans de finals d'any. Han pres aquesta mesura perquè no hi ha un criteri que defineixi a Europa la mida d'una porció, que és la unitat de referència que prenen, en lloc dels 100 grams de producte, per assenyalar la quantitat de greixos, greixos saturats, sucres i sal dels aliments.
Aquest sistema, conegut com semàfor nutricional, atorga als aliments el color verd, ambre o vermell en funció de si la presència d'aquests nutrients és alta, mitja o baixa. Aquest mètode, al·leguen les companyies, permet que el consumidor estigui més informat i sigui conscient de les característiques del producte que tria. Fonts de Nestlé sostenen que el motiu pel qual el semàfor que han ideat no utilitza els 100 grams com a referència és que "hi ha una varietat molt àmplia de productes que es consumeixen en quantitats inferiors".
L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), però, es felicita per la rectificació de les empreses. Aquest organisme va arribar a demanar a l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (Aecosan) que impedís la implantació del semàfor pel sector, perquè "les porcions de consum estaven definides per les empreses i eren poc realistes".
Un grup de científics acaba de descobrir l'Efecte Pinotxo, un mètode per detectar mentides que seria més precís i eficient que el famós polígraf. Curiosament, el nom d'aquest mètode, Efecte Pinotxo, és realment peculiar, ja que es basa en la temperatura del front, però també del nas. És que, els canvis en aquestes zones estarien informant d'una persona que no diu la veritat. Han estat investigadors de la Universitat de Granada que han desenvolupat aquest revolucionari mètode.
Aquesta tècnica es basa, segons els investigadors que l'han desenvolupat, en una fórmula de mesurament efectiva que se centra en respostes emocionals del cos humà que es manifesten a través dels canvis de temperatura al davant i nas. Per arribar a aquesta conclusió, l'equip investigador ha treballat amb un grup de 60 voluntaris que, en proves com la crida a familiars en converses de diversos minuts, i en les que s'havien inventar una mentida, van trobar que el seu mètode era totalment fiable. Els resultats van ser molt clars.
L'Efecte Pinotxo es mesurava a través de càmeres tèrmiques que monitorizaban als participants durant totes les proves. En les mateixes es va observar que la punta del nas, en mentir, patia un descens de temperatura d'uns 0,3 graus, nombre que ascendia a 0,9 quan es tractava del front. Sigui com sigui, els especialistes afirmen que aquest mètode no és 100% segur per detectar mentiders, com tampoc ho és el polígraf. Això sí, gràcies a l'Efecte Pinotxo, encara es redueixen més els marges d'error, el que significa que augmenta la seva exactitud fins al 80%, un 10% més que el polígraf actual, reduint molt la possibilitat de falsos positius.
L'experiment s'ha fet en ratolins, i de moment no és aplicable a la nostra espècie. La clau està en un procés anomenat, l'empremta genòmica, i per entendre-ho tot necessitem saber en que consisteix, ja que aquest mètode es poc conegut .
L'empremta genòmica només ocorre en els mamífers. Consisteix en el fet que un gen està actiu independentment de si ve del pare o de la mare. En eixe sentit, viola les lleis de Mendel, que no fan distincions entre els progenitors d'un individu. El fenomen s'origina durant el desenrotllament de les cèl·lules sexuals.
Quan un gen que prové del pare està inactivat per metilació, el mateix gen que prové de la mare ha d'estar actiu (i viceversa) , o d'una altra manera el fetus no tindrà l'activitat d'eixe gen per complet, i no serà viable. Esta és la raó profunda per la que els mamífers, a diferència d'altres animals, no podem reproduir-nos en parelles del mateix sexe.
Els interessos evolutius de mascle i femella són molt diferents. Els gens que vénen actius del pare afavoreixen el consum de nutrients de la mare durant el desenrotllament fetal i infantil; els que vénen actius de la mare imposen retalls en eixa rapinya. En tot cas, este és el problema que han resolt ara els científics. En ratolins. I usant un muntó de manipulacions genètiques que, per descomptat, són inaplicables als humans, almenys en la seua forma actual. Però els experiments revelen que no hi ha cap problema de principi perquè dos dones es reproduïsquen.
La carn artificial (segons els seus promotors) es considera el aliment del futur degut a és més beneficiosa tant per al medi ambient, per als animals i per a l’aliment mundial.
Aquesta carn es cultivada en un laboratori mitjançant cèl·lules mare les quals són extretes dels propis animals, també, es mescla amb grasa i amb suc de remolatxa per cambiar tant la textura com el color.
La carn va ser presentada al públic en 2013 per part del seu creador, Mark Post. Recentment van confirmar que en dos anys planegen estar en restaurants d’alt standing i en altres dos o tres anys més aseguren que arribaran al supermercat.
En 2017 es van produir més de 330 millons de tones de carn a tot el món segons la FAO, i es creu que la demanda pujara encara més en els pròxims anys. El ganat produeix vora al 7% de les emisions de l'efecte hivernacle especialment en forma de metà per el que produïr carn artificial ajudaria considerablement al medi ambient.
La cervesa és la beguda alcohòlica més consumida al món i su ingredient principal és l'ordi. Un estudi ha analitzat com és veurà afectada la producció d'aquesta beguda pel canvi climàtic.
un equip internacional de les universitats de Pequín i de Califòrnia, indiquen que la producció d'ordi disminuirà a mesura que les sequeres severes i la calor extrema es tornin més freqüents per l'escalfament global.
Es preveu que on es conrea ordi, es experimentaran sequeres i onades de calor més freqüents, el que provocarà una disminució en els rendiments dels cultius
El 17% de l'ordi del món s'utilitza en l'elaboració de la cervesa
La cervesa és la beguda alcohòlica més consumida al món i su ingredient principal és l'ordi. Un estudi ha analitzat com és veurà afectada la producció d'aquesta beguda pel canvi climàtic.
Comenten els investigadors, hi haurà una disminució en el consum d'aquesta beguda i el seu encariment. Un dels països més cervesers, per tant més afectat és Irlanda, on els preus augmentaran
Davis diu que "el món s'enfronta a molts impactes del canvi climàtic que posen en perill la vida de la gent, així que una menor producció de cervesa i la seva consegüent encariment poden semblar trivials."
La NASA ha trobat un planeta, anomenat Kepler-452b, fora del Sistema Solar. La misió de Kepler de la NASA, diu que aquest planeta és el més paregut a la Terra, hui en dia, ja que té un tamany semblant al de la Terra. També ens informen de que podria haver en el planeta aigua líquida i possiblement vida, però no ho poden confirmar.
La NASA ha confirmat que aquest descobriment és el exoplaneta nombre 1.030. Els astrònoms utilitzen un espectral que funciona per a saber la temperatura d’una estrella determinada, o com també es pot explicar com un arco iris que produeix un estrella quan la seua llum passa per un prisma o per la pluja.
Jon Jenkins va explicar que el planeta era un 60% més gran que la Terra. Pel seu tamany va permitir que els científics saberen que el planeta és rocós, i amb una atmosfera més densa i amb més nombre de volcans actius que en la Terra. I el planeta emiteix més lluminositat i és més gran perquè recibeix un 10% d’energia, més que la Terra. Un científic va dir que aquest planeta és el més semejant a la Terra i el poden nombrar llar.
L’orbita que gira al voltant de la estrella és prou similar a la de la Terra. També diuen els científics que el planeta es troba de la Terra a 1.400 anys llum.
La NASA considera que és una zona habitable i que permetiria l’existència de l’aigua i en estat líquid. Fins este moment, aquest planeta és el més semblant a la Terra.
Sanitat ha detectat els primers casos de dengue en España. Dos familiars adults contagiaren la enfermetat en un viatge a Càdiz i Murcia en agost. Amb esta informació, una certa alarma es va escampar ràpidament entre els medis de comunicació i la població. Lo important amb aquestos casos és mantinde la calma ja que tenen el el risc de transmició molt baix. De fet l’aparició del dengue en España soles és questió de temps. Actualment van apareixer situación similars en altres paisos d’Europa. no hi ha res per a preocuparse.
Cada vegada hi ha més viatges que visiten zones tropicals, on el virus del dengue és endèmic és més endèmic, algunes persones tornen al seu país d’origen amb el virus en la sang. Quan arribe al seu país un mosquit tigre pica a la persona que està infectada i després pica a un altra i automàticament és molt difícil ja que el virus dura molt poc de temps a la sang.
De moment, la millor forma d'evitar el dengue és controlant la població de mosquits i establint mecanismes de vigilància al voltant dels casos importats de la malaltia. És important que quan es detecte un possible cas importat d'escarafalls o una altra malaltia transmesa per mosquit, el metge explique al pacient les recomanacions per a evitar que un mosquit local li pique durant el període de viremeua (per exemple, usar repel·lent de mosquits durant eixe període)
La possibilitat de tindre clean upbrots de dengue i altres malalties transmeses per mosquit com el chikingunya al nostre país augmenta cada vegada més. És per açò que és necessari invertir en el disseny de mecanismes de vigilància, control i resposta a la introducció d'estes malalties en el nostre territori.
¿La luz viaja eternamente o se extingue en algún momento?
La luz en el vacío podría viajar eternamente, lo que ocurre es que el universo está lleno de cosas y la luz interacciona con esas cosas. Es importante que sepas que la luz es una onda electromagnética, eso quiere decir que está compuesta por un campo eléctrico y un campo magnético que oscilan con una cierta frecuencia. Esa oscilación se propaga, viaja, y eso provoca que tenga una periodicidad espacial a la que llamamos longitud de onda y que es, junto a la frecuencia, lo que caracteriza a las ondas electromagnéticas. Hay un ejemplo muy gráfico: cuando la gente hace una ola . Cada persona se levanta, alza sus brazos y se sienta, no se mueve de su sitio, pero cuando tú lo ves desde la distancia lo que observas es un movimiento que se propaga, una ola que va pasando de un sitio a otro. Algo parecido ocurre con las ondas electromagnéticas. En un momento puedes ver la distancia entre una cresta y otra, esa distancia es a lo que llamamos longitud de onda. Si las crestas están más próximas, la longitud de onda será menor y si están más alejadas será mayor.
A lo que llamamos luz es a la radiación, u onda, electromagnética cuya longitud de onda está en un rango visible para el ojo humano. Pero hay otras que no vemos. Por ejemplo, existen unas con una longitud de onda muy pequeña, del tamaño de átomos, que se llaman rayos X, o están también las ondas de radio y telefonía o las microondas que utilizamos en casa para calentar la leche. Todas ellas son ondas electromagnéticas. Todas las ondas electromagnéticas, y solo ellas y las ondas gravitacionales, pueden viajar en el vacío a la velocidad de la luz, 300.000 kilómetros por segundo, porque no tienen masa. -Notícia original
La missió Kepler de la NASA ha trobat al germà bessó, al reflex en el mirall, del matrimoni entre la Terra i el Sol. El satèl·lit, que òrbita al voltant del nostre estel a la recerca de nous mons, ha detectat el planeta més semblat en grandària a la Terra dins de la denominada zona habitable definida al voltant de cada estel
La pròpia NASA ha confirmat que aquesta troballa suposa l'exoplaneta número 1.030. Però en aquest cas la clau no està al planeta, sinó en l'estel. «Superterres a la zona de confort al voltant d'estels ja s'han trobat moltes vegades abans. Però l'interès d'aquesta troballa és que, a més de la grandària semblada del planeta amb la Terra, òrbita al voltant d'un estel semblant al Sol», explica David Barrado, investigador del Centre de Astrobiología (INTA-CSIC).
Els astrònoms utilitzen un concepte anomenat tipus espectral per saber la temperatura d'un estel determinat. En aquest cas, els experts de la NASA han pogut demostrar que l'estel al voltant de la qual òrbita el planeta recentment descobert -al que han batejat com Kepler-452b- és del tipus G2, és a dir, que està a uns 5.800 graus kelvin (uns 5.500 graus centígrads) de temperatura, igual que el nostre Sol.
Precisament en eixa labor ha estat treballant l'alemany Patrick Glaschke, que ha desenvolupat un programa capaç de simular on pararan els globus que se'ls escapen als xiquets. Per descomptat, la seua investigació té aspiracions més series, com són calcular amb la major exactitud possible les trajectòries de globus d'observació, monitorització de la contaminació, el tràfic, etc...
A partir de les dades meteorològiques de la zona, el programa realitza una estimació de la trajectòria que seguirà el globus. A més, en el seu estudi experimental ha demostrat que un globus d'heli, pot ascendir a més de 10 quilòmetres d'altura, romandre en l'aire més de 24 hores i recórrer una distància de fins a 3.000 quilòmetres. La vida mitjana d'un globus està entre les dos i cinc hores, i en això influïxen de manera decisiva les condicions meteorològiques i el vent.
Però què ocorre realment segons ascendix? El globus s'anirà unflant i o bé es manté surant durant unes hores a pocs quilòmetres d'altura on van perdent heli i acaba caient al mar, a les muntanyes, etc. O no és capaç de resistir la diferència de pressió entre el seu interior i l'atmosfera, per la qual cosa acabarà explotant convertit en una multitud de brillants tires. Gràcies al programari desensenvolupat per Glaschke serà molt més fàcil saber on acaben.
Un tsunami és una ona que es propaga en el mar i que és originada per un terratrèmol submarí, un corriment de terres, una erupció volcànica o la caiguda d'un meteorit. Com la primera causa és la més freqüent ens centrarem en ella. La gran majoria de terratrèmols es produeixen en falles. Aquestes són fractures en l'escorça terrestre que acumulen tensió, la quin és alliberada en el terratrèmol: alguna cosa així com si estirem un elàstic fins que se'ns escapa.
El que passa és que les dues porcions d'escorça terrestre separades per la falla llisquen una respecte a una altra. Aquest lliscament pot ser completament vertical, el que suposa literalment la caiguda d'un dels costats de la falla, totalment horitzontal o alguna cosa intermedi. La clau perquè un terratrèmol submarí origini un tsunami és que que el moviment tingui una component vertical; si és totalment horitzontal no es produirà. El moviment de la falla és tan ràpid que el "graó" que es produeix en el fons oceànic es reflecteix instantàniament a la superfície del mar, que es deforma exactament igual que el fons. Tots sabem que un "esglaó" en l'aigua no és estable, la superfície tendeix a recuperar la horitzontalitat. L'aigua més alta descendeix i viceversa, el que dóna origen a una sèrie d'ones que es propaguen en totes direccions des del lloc del terratrèmol: el tsunami.
Els huskys criden l’atenció, entre altres coses, pels seus ulls blaus. Encara que hi ha altres razes que també els tenen, la seua alta incidència entre aquests cans siberians ha mantingut la intriga dels científics. Ara un estudi obri una nova via d’investigació que podria no aplicar-se sols a aquests animals, sinó a tots els mamífers en general, inclòs als humans.
Els ulls blaus dels gossos responen genèticament a dues mutacions concretes. La primera i més comú és que porten el «gen merle», que provoca que el seu mant siga de color «mirlo», o salpicat de taques. Una altra opció és que el gos estiga afectat per la «Serie C» el que provoca que l'animal siga totalment blanc i el nas siga extremadament rosat. Però els ulls dels haskys siberians no responen a cap d'aquestes dues variants genètiques. Ara un recent estudi publicat en la revista «PLOS Genetics» pot haver-hi hallat la raó: una duplicació del cromosoma 18, en una zona propera al gen ALX4.
Els responsables han explicat que sols són una còpia d'esta variant cromosòmica, els huskys poden tindre els ulls blaus o heterocromia. Però també s’han trobat exemplars que encara que porten aquesta duplicitat, no l'han manifestat físicament.
La comunitat científica porta anys observant que els tròpics terrestres s'estan eixamplant. En un nou estudi, realitzat per l'equip internacional de Paul Staten, de la Universitat d'Indiana en la ciutat nord-americana de Bloomington, este explica com el canvi climàtic segurament continuarà expandint els tròpics en el futur, però la dita expansió potser no mantinga el ritme ràpid que s'ha vist últimament; inclús a vegades podrien contraure's durant algun temps, cosa que provocaria que el ritme varia molt d'any a any i entre zones geogràfiques.
Alguns dels factors que podrien influir en l’eixamplament dels tròpics son: augments en els emissions de gasos amb efecte hivernacle, reducció de l’ozó en l’estratosfera sobre el pol sud, aerosols procedents d’erupcions volcàniques, pol·lució en la troposfera i variacions naturals, incloent canvis en els temperatures de la superfície del mar vinculades als fenòmens climàtics de “El Niño i la Niña”.
Tal com indiquen els autors de l'estudi, donada la complexitat dels factors, és difícil per ara discernir diferències entre les influències naturals i les causades per l'home en l'eixamplament dels tròpics. Però, si les emissions artificials de gasos d'efecte hivernacle i la contaminació antropogènica en general continuen incrementant-se, la intervenció humana tindrà un paper d'inequívoca importància.
Un equip de l'Hospital Clínic de Barcelona, ha aconseguit que una dona amb símptomes de menopausa avançada es quede embarassada i done a llum a un bebé sà.
Els especialistes van utilitzar una tècnica que consistix en realitzar una laparoscopia, després d'extirpar una part del córtex ovàric, eixe teixit és fragmentat i reinsertat en l'ovari del costat contrari. Després de la intervenció, s'estimula hormonalment a la dona per a generar ovuls i fecundar-los in vitro.
En l'estudi van participar dotze dones amb símptomes de menopausa avançada, d'elles, sis han aconseguit tindre activitat ovàrica després de la intervenció. A més, el tractament del teixit ovàric no necessita un procés farmacològic pel que els molt més barat i més àgil.
¿En que és pareix i en que és distingueix un ordenador del cerbell humà?
Els pareguts entre el cervell i l'ordinador es reduïxen que ambdós s'utilitzen per a l'emmagatzemament i processament d'informació i per a executar tasques, a partir d'ací, la resta són diferències. La primera és que en un ordinador tenim per un costat la part física, el maquinari, dita d'una altra forma, la qual cosa pots colpejar, i per un altre costat el programari, que són els programes, o el que només pots maleir. Eixa diferenciació la tenim molt clara en els ordinadors, però en el cervell no hi ha diferència entre la part física i la part no física
Quant a com funcionen, en un ordinador tenim per un costat la memòria i per un altre el processament. Els gigabytes de memòria del nostre equip es dividixen en memòria a curt termini, la que s'esborra quan apaguem l'ordinador, i la memòria a llarg termini, on es guarden permanentment les dades. I eixes memòries estan separades de la part que du a terme el processament, aquella que realitza els càlculs, gestiona i controla els dispositius, etc... En el cervell no tenim eixa distinció, les nostres neurones processen les dades i els guarden, la nostra unitat de processament i emmagatzemament és la mateixa.
També és completament distint com es processa la informació. Els humans utilitzem el nostre cervell, entre altres coses, per a processar la informació que rebem dels sentits, per a pensar i raonar, prendre decisiones... i podem utilitzar l'ordinador per a realitzar tasques semblants. Els càlculs matemàtics o qüestions de lògica, processos compostos per una seqüència d'accions, són el tipus de tasques que pot realitzar una computadora. Els ordinadors són molt més ràpids que el cervell humà en la realització de còmputs i càlculs de divers tipus, per la qual cosa seran més eficients en tasques que puguen enumerar-se com una sèrie de passos senzills. Però, en tasques que no poden descompondre's d'esta manera, el cervell humà supera amb molt a qualsevol ordinador, em referisc, per exemple, a la interpretació del món, la creació d'idees, etc...
Trobat un mètode per a evitar recaigudes del càncer més comú
Científics d'Espanya i Bèlgica han dessarrollat una tècnica per a evitar la recaiguda del càncer de pell de cèl·lules basals (tumor més freqüent) Este càncer suposa el 80% de tumors cutanis. Espanya és un dels països europeus de major incidència d'estos tumors relacionats amb la radiació solar, registra uns 54.000 casos a l'año.Desde 2012 hi ha un fàrmac que elimina les lesions, però reapareixen als sis mesos en un 25% dels pacients. Un estudi publicat hui desvela la utilització del fàrmac amb nom comercial Erivedge.Al contrari que altres tractaments del càncer, que ataquen a les cèl·lules que es dividixen de forma ràpida, este fàrmac accelera la maduració de les cèl·lules tumorals i promou la seua eliminació per la descamació natural de la pell.
En eixe estudi es va revelar que algunes cèl·lules que romanen latents durant el tractament són les que causen la reaparició de la malaltia.Els investigadors han demostrat en experiments amb ratolins que usant un segon fàrmac experimental que prohibix el pas per la via de senyalització, en combinació amb el tractament normal s'eliminen les lesions i s'evita la recaiguda. El treball també ha demostrat que estos també presenten les cèl·lules latents i que s'activa en elles la via de senyalització, per la qual cosa hi ha possibilitats que funcione en sers humans. Un altre equip de la companyia nord-americana Genentech, que fabrica el Vismodegib, publica resultats semblants en un altre estudi en la mateixa revista. En els casos en què no és possible la cirurgia i s'usa el fàrmac, el càncer sol reaparéixer als sis mesos i es generen resistències al tratamiento explica Eva Muñoz-Couselo, investigadora de l'Hospital Vall d'Hebron i coautora de l'estudi junt amb el seu col·lega Josep Taverner.
L'objectiu d'este estudi és trobar tractaments d'inhibidors combinats. el següent pas és començar a provar el clínic en pacients. També este fàrmac podria funcionar en altres tumors amb les mateixes caracteristiocas detalla. És possible que la doble inhibició descrita en el treball puga controlar la malaltia en pacients que necessiten este tractament.
Dos estudis describeixen en ratolins com evitar que el carcinoma de la pell reaparesca després del seu tractament.
Científics d’Espanya i Bèlgica han desarrollat una nova tàctica per a evitar que tornen a aparèixer el càncer de pell.Suposa un 80% dels tumors cutanis.Espanya, registra uns 54.000 casos a l’any, segons l'Associació Espanyola de Dermatologia. Al voltant del 2% de tots ells no es poden operar.
Desde 2012, existeix un fàrmac que elimina les lesions,però reapareixen als sis mesos en un 25 % dels malalts. Desvelen el mecanisme de acció del fàrmac, amb el nom comercial d’Erivedge. “Al contrari d’altres tractaments, aquest fàrmac acelera la maduració de les cèl·lules tumorals i promou la seua eliminació”
Els investigadors han demostrat experimentant amb ratolins que utilitzant un segon fàrmac experimental en combinació amb el tractament normal s’eliminen les lesions i s’evita la recaiguda. Hi ha possibilitats de que el mateix tractament funcione en humans.“En els casos en els que no és possible la cirugia i s’utilitza el fàrmac, el càncer sol reapareixer als sis mesos i es generen resistències al tractament”,“Para el melanoma, que es el tumor cutani menys frequent però també el més letal, se han desarrollat tractaments d’inhibidors combinats”.“És possible que la doble inhibició descrita en el treball puga controlar la enfermetat en pacients que necessiten aquest tractament”
