Medi Ambient observa possibles "impactes adversos" en el sondeig de Balears.

Medi Ambient observa possibles "impactes adversos" en el sondeig de Balears.

El ministeri creu que les espècies marines poden veure's afectades i obliga el promotor a passar per una avaluació d'impacte ambiental més llarga.

Un grup d'investigadors vol, explorar el subsol Mediterrani, amb el projecte MedSalt-2, però el Ministero de Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha decidit que aquest projecte passe primer per una evaluació d'impacte ambiental ordinaria, ja que podria produir impactes significatius sobre l'ecosistema marí.
 

Al realitzar aquest tràmit fa que el projecte es realentitze, i implica que el Medi Ambient no està d'acord amb les idees de Assumptes Exteriors, les quals eren posar en marcha aquest projecte.
A mes, fins el propi promotor no pot assegurar que les espècies que viuen en l'area on és vol aplicar este projecte seràn afectades o no pels efectes del sonid.

 

 

 

El projecte MedSalt-2 es basa en recórrer durant nou dies l'àrea compresa entre les illes d'Ibiza i Mallorca i el sudest d'Ibiza i Formentera en un buque equipat amb canyons d'aire comprimit.

L'objectiu és realitzar una especie d'ecografia del subsol marí que permet coneixer la seva estructura.












Projecte Medsalt-2

Resolució de l'evaluació d'impacte ambiental ordinaria

Adéu, ressaca, adéu

Hi ha manera d'alleujar la ressaca? La cosa va de cultures, a Espanya, el típic “pren-te una canyeta” és la cura més estesa. Encara que,no té gens de real. És per sentit comú bevent més alcohol, aconseguiràs retardar els símptomes unes hores, però acabaràs arribant a la deshidratació, al mal de cap, als marejos i fins i tot, les nàusees i els vòmits.

Ací van quatre alternatives:

1. Aigua i més aigua. Beure molta aigua quan aparega la ressaca.També ajuda, beure un got d'aigua entre copa i copa, així com un altre abans d'anar-se’n a dormir.



2. Ibuprofeno sí, paracetamol no. El prendre's la pastilla abans de ficar-se en el llit, pot funcionar; encara que l'ideal és fer-ho quan comencen els episodis de dolor.


3. Vitamines. Els sucs i la fruita atenuen els dolors que provoca una ressaca, perquè ajuden al fetge a metabolizar l'alcohol i a eliminar-lo el doble de ràpid. El suc de taronja és una opció ideal.


5. Deixa l’hamburguesa. Un altre dels símptomes de la ressaca es nota en l'aparell digestiu, mitjançant acidesa, vòmits…
Així que el tirar d'hamburguesa en un dia de ressaca no és aconsellable.Abans de beure sí convé ingerir molt de menjar, ja que contribueix a retardar la seua absorció. Menjar bastant abans de beure pot ser una bona acció.



Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2
Video

Els ocells canten menys degut al soroll del tràfic

El tràfic a la ciutat pot arribar a resultar molest i no som els únics als quals ens afecta. L'aldarull del tràfic també afecta a altres espècies terrestres i marines, en particular als ocells, que es veuen obligats a modificar els seus cants en resposta a la contaminació acústica.


Així ho demostra una nova recerca sobre els efectes del tràfic en les aus urbanes publicada aquesta setmana en la revista Bioacoustics. Segons assegura aquest estudi, el soroll generat pels cotxes fa que els ocells canten menys i ho facen en un rang de freqüències més baixes, la qual cosa redueix la seva capacitat per atreure a les seves parelles i defensar el seu territori.
Durant l'estudi, es van mesurar i es van analitzar l'ample de banda, la durada, el pic màxim i el mínim de les freqüències dels cants dels ocells. El estudi va concloure que els ocells responien de forma immediata al soroll del tràfic ajustant la durada i les freqüències dels seus cants per intentar millorar la seva transmissió i es va demostrar que quan les carreteres eren tallades al tràfic, els seus cants tornaven a la normalitat.

Les interferències en el seu sistema de comunicació, va més enllà de dificultar-los la tasca de lligar, ja que l'excés de soroll els impedeix en ocasions sentir les trucades d'alarma que els alerten de la presència de depredadors.





VIDEO

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Detecció precoç del alzheimer mijançant la parla

El diagnòstic precoç de l'alzheimer avança a passos engegantats. Cada vegada trobem més mètodes amb la intenció de ralentitzar la seua aparició.

Ara, un equip d'enginyers biomèdics de la Universitat del País Basc ha ideat un procediment de detectar l'alzheimer de forma precoç mitjançant l'anàlisi automàtic de la parla espontània.

El mètode és molt senzill: els pacients són gravats mentre conten alguna experiència pròpia, en un entorn relaxat i conegut. Al mateix temps que parlen, els experts mesuren les pauses que realitza a l'intentar recordar la paraula que vol dir, per exemple, sense que el pacient siga conscient que està sotmetent-se a una prova i, per tant, sense alterar o desestabilitzar les seues habilitats.

La tècnica que es troba en ple desarrollament, s'està provant amb persones que encara no han desarollat la malaltia però sí que tenen antecedents familiars i també amb pacients amb alzheimer. Aquest diagnòstic clínic evitaria les altres proves mèdiques invasives que es duen a terme en l'actualitat i que tenen un cost econòmic fort.

Notícia original

Notícia relacionada

Cirurgia robòtica per reduir les dues hores de durada d'una operació a només dos minuts i mig

La nova màquina pot realitzar un tipus de cirugía craneal complexa 50 vegades més ràpid que els procediments habituals, reduint el temps necessari de 2 hores a dos minuts i mig.


Aquesta inovació és obra de l'equip del Dr. William Couldwell, de la Universitat de Utah als Estats Units.

El taladre quirúrgic redueix el temps en que la ferida esta oberta i el pacient anestesiat. Les cirurgies cranials, els cirurgians normalment fan servir trepants manuals quan es tracta de realitzar obertures molt greus, ja que es requereix retirar amb la màxima cura matèria òssia per evitar incidir involuntàriament en estructures sensibles. Per a fer tot això necessites molt de temps, i per al pacient pot resultar problemàtic.

Coldwell va veure la necessitat d'un dispositiu que poguera eliminar aquest problema i fer més eficient el procediment quirúrgic.

Noticia original


Noticies relacionades:
Cirurgia executada per robots comparada amb la realitzada per humans.
Infermera robòtica per ajudar a cirurgians.


Video:

A la humanitat li queden 100 anys de vida.

Stephen Hawking s'ha convertit en un científic tan pop que les seves opinions sobre qualsevol assumpte, sigui o no expert en ell, es difon com una sort de debò revelada, en el pitjor sentit de la fal·làcia d'autoritat.
L'última és que la humanitat serà destruïda dins de 100 anys.


Els perles de Hawking
Hawking ha proposat un govern mundial per evitar que la tecnologia és "surti de control". Ha declarat que els extraterrestres són hostils i, per tant, és arriscat tractar de trobar-els. O que la intel·ligència artificial podria significar la fi de l'espècie humana. El problema és redueix al fet que li prestem massa atenció a Hawking, i el que és pitjor: que no qüestionem el que diu senzillament perquè és un brillant físic teòric. Per això, com aforisme de Mr Wonderful, ha tornat una altra dels seves perles endevines: que ens quedin 100 anys de vida i que hem d'abandonar el planeta abans d'aquest termini.

La seva predicció al Nostradamus és molt més endevina de l'era anteriorment, quan profetizó que la humanitat s'extingiria en mil anys de resultes dels perills de la guerra nuclear, l'escalfament global, els virus genèticament modificats i la intel·ligència artificial.

Així va dir Stephen Hawking:
“En aquest moment havíem d'haver-nos estès a l'espai i a altres estels, de manera que un desastre a la Terra no significaria la fi de la raça humana. No obstant això, no anem a establir colònies autosostenibles a l'espai almenys durant els propers cent anys, per la qual cosa hem de tenir molta cura en aquest període.”

Noticia Original

Noticia Pareguda 1

Noticia Pareguda 2

França prohibeix els dofins i orques en captivitat

Els parcs aquàtics podran mantenir els animals que tenen, però no adquirir altres ni criar-los. La reproducció de dofins i orques en captivitat està prohibida a partir d'ara a França. Les organitzacions animalistes veuen aquesta mesura com el camí cap a la fi dels circs marins.



"Per assegurar la protecció de les espècies, millorar el seu benestar i suprimir el sofriment animal”. La ministra de Medi ambient, Ségolène Royal va signar una primera versió del text, que enduria les normes per a les persones que cuiden i domen als dolfins. , preveu "un augment d'almenys 150% de l'espai dels estanys per permetre als animals allunyar-se dels visitants i d'altres animals" Prohibeix l'ús de clor per tractar l'aigua i el contacte directe entre el públic i els animals.


Els establiments tenen sis mesos per adaptar-se a les noves normes, i fins a tres anys per expandir els seus estanys.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Aquest hivern ha estat el més plujós a Mallorca des de 1926

L'hivern passat ha estat un dels més plujosos a Mallorca, amb 355 litres per metre quadrat de mitjana. Una quantitat superior de la registrada en 1926. Les pluges més importants van ocórrer entre desembre i gener, on ha plogut més de la meitat del que sol ploure en un any; ha explicat la responsable del Centre Territorial de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) de Balears.

Quant a la temperatura, ha estat el tercer hivern més càlid de l'última dècada, Mallorca i Menorca és on ha estat més càlid. Gener ha estat el mes més fred a Balears i febrer el més càlid.

La predicció per a la primavera indica que en Balears les temperatures seran superiors als valors normals i les precipitacions mitjanes. La primavera es caracteritza per temps variable, amb dies alterns amb pluges, ruixats febles de fang, alguna gelada i fins i tot algun possible episodi de neu en la serra i cap al final del trimestre alguna possible ona de calor.

Noticia original

Noticia relacionada

Segona noticia relacionada

Video

LA GRAN BARRERA AUSTRALIANA SOFREIX LA SEUA PIJOR DETERIORACIÓ

Les altes temperatures de l'aigua han provocat, la pitjor destrucció de corals registrada en la Gran Barrera australiana, segons un estudi científic, la zona més afectada, uns 700 quilòmetres a la regió nord, ha perdut almenys el 67% dels seus corals en els últims nou mesos, segons el Centre ARC d'Excel·lència per a Estudis d'Esculls de Coral.


Els científics van alertar aquest any que el 93% de la Gran Barrera està exposada a un fenomen de blanquejament i, al fet que la meitat dels corals morin. Quan l'aigua marina s'escalfa, obliga als corals a desfer-se de les petites algues que els recobreixen. Aquestes els aporten oxigen i protecció, per la qual cosa, en quedar-se sense elles, es calcifiquen i es tornen blancs.


Els experts calculen que la regió nord de la Gran Barrera necessitarà entre 10 i 15 anys per reposar els seus corals, encara que la recuperació pot ser més difícil si el canvi climàtic continua perquè podria fer els cicles més curts.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA

NOTICIA RELACIONADA

VIDEO RELACIONAT

Petjades arcosauromorfos

En Universitat Autònoma de Barcelona y el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, un equip d’investigació ha descobert les petjades de una especie desconeguda fins ara. Es van trobar als Pirineus.





Les petjades mostren que el reptil estava relacionat amb la familia dels arcosauromorfos medixen un metro de llarg mes o menys, i podien arribar a conviure amb ejemplars més grans de uns tres metres de llarg aproximadament.Aquestos animals caminaven a cuatre pates i sovint deixaven marces de la cola.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Vídeo

Una franja de llum habitada en el cel busca explicació científica

Durant molts anys, els humans van veure les aurores boreals com una espècie de cortines verdoses o vermelles. La ciència va explicar que l’origen d’aquelles llums en el cel es trobava en les partícules carregades que viatgen amb el vent solar. En arribar a l'atmosfera terrestre, es veuen redirigides per la magnetosfera terrestre, que les concentra a les regions polars. Allí, xoquen contra els àtoms i les molècules atmosfèriques i exciten als electrons que els envolten. Com els electrons tendeixen a tornar al seu estat normal, alliberen l'energia que els van transmetre els missatgers solars i ho fan emetent llums de colors. L'oxigen emet la llum verda i la vermella i el nitrogen la blava.

Depenent de l'activitat solar i de la intensitat i la quantitat de partícules que xoquen contra l'escut magnètic que ens protegeix de la radiació del Sol, les aurores són més o menys vistoses i es poden veure més al sud de les regions polars, el lloc on són habituals.

Recentment, s'ha començat a conèixer l'observació del que alguns consideren un nou tipus d'aurora. Des de fa anys, aficionats a l'observació d'aurores boreals fotografien un tipus de llums que no són exactament com les aurores habituals. Es tracta, d'una espècie de franja habitada més o menys inclinada que apareix en latituds lleugerament més al sud de l'habitual.

Noticia Original

Noticia 1

Noticia 2

Video

Un investigador assegura tenir la fórmula matemàtica per a poder realitzar viatges en el temps

L'investigador assegura que els viatges en el temps poden existir i que és possible explicant-los usant una equació matemàtica, encara que dubta que algú construïsca una màquina perquè funcione. Diu que de moment no és possible construir una màquina del temps perquè es necessiten materials que encara no s'han descobert.

El científic Ben Tippett

Ben Tippett, professor de Matemàtiques i Física en el campus Okanagan de la UBC, va publicar recentment un estudi sobre la viabilitat del viatge en el temps. Tippett, especialitzat en la teoria d'Einstein de la relativitat general, estudia els forats negres i la ciència ficció quan no està ensenyant. Usant matemàtiques i física, ha creat una fórmula que descriu un mètode per a viatjar en el temps.

El temps ha de ser simultani a les altres tres dimensions. La divisió de l'espai en tres dimensions, amb el temps en una dimensió separada per si mateixa, és incorrecta, diu Tippett. Les quatre dimensions han de ser imaginades simultàniament, on diferents adreces estan connectades, com un continu espai-temps.

Per a la seua recerca, Tippett va crear un model matemàtic d'un TARDIS (Traversable AcausalRetrograde Domain in Space-estafe). Ho descriu com una bambolla de la geometria espai-temps que transporta el seu contingut cap a arrere i cap a avant a través de l'espai i el temps mentre recorre un gran camí circular. Aquesta es mou a través de l'espai-temps a velocitats majors que la velocitat de la llum, permetent que es moga cap a arrere en el temps.

NOTICIA PRINCIPAL

Noticies relacionades

- NOTICIA 1

- NOTICIA 2

Video

 

Es retira el rus Guennadi Padalka, l'astronauta que més temps ha estat a l'espai

El Centre de Preparació de Cosmonautes (CPC) ha anunciat la decisió del rus Guennadi Padalka de 58 anys d'edat, de retirar-se, és el cosmonauta amb més temps a l'espai.

Diu que s'ha cansat, que no te feina, això va dir decebut a l'agència TASS i que volia participar en una sisena missió a l'Estació Espacial Internacional (EEI), però veia que no tenia opcions.

Serguéi Krikaliov (director el programa de pilots de l'agència espacial russa) deia que és una pena, quan un home està ben preparat i no pot fer el que vol.

Lonchakov explica que en el CPC no consideren tan malament la renúncia de Padalka, perquè al 2017 va elegir un nou equip que inclou molts cosmonautes, els quals no han viajat mai al cosmos.

És considerat l'heroi de Rússia des de 1999, va ser elegit per a la llista de candidats a astronauta en 1991 i finalment per primera vegada, va viatjar a l'espai en el 1998 i va superar el rècord de 803 dies a l'espai

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

VÍDEO

Els bacteris intenstinals "diuen" al cervell que proteïnes ha d'ingerir.

És conegut que el microbioma, la comunitat de bacteris que resideix a l'intestí, afecta la salut. Per exemple, malalties com l'obesitat s'han associat amb la composició de la dieta però també amb el microbioma.


En un estudi publicat a 'PLOS Biology', aquest equip de neurocientífics va identificar per primera vegada dues espècies de bacteris que tindrien un impacte directe en les decisions dietètiques dels animals. Els investigadors van utilitzar com a model experimental a la mosca de la fruita, 'Drosophila melanogaster', un insecte amb el qual és possible establir analogies en relació a l'organisme humà, per disseccionar la complexa interacció entre la dieta i els microbis i el seu efecte sobre la preferència d'aliments.


Els resultats van superar les expectatives dels investigadors: dues espècies bacterianes específiques, Acetobacter pomorum i Lactobacilli, podrien reprimir l'augment de gana de proteïnes en les mosques alimentades amb productes que no tenien aminoàcids essencials.


En canvi, els bacteris intestinals "semblen induir un canvi metabòlic que actua directament sobre el cervell i el cos, imitant un estat de sacietat de proteïnes", assegura. D'aquesta manera, el treball mostra no només que els bacteris intestinals actuarien sobre el cervell per modular l'elecció d'aliments, sinó que també que podrien fer-ho utilitzant un nou mecanisme desconegut. Seran necessàries més investigacions per aprofundir en aquest sentit.

                                        
Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

L'ONU i plataformes científiques s'uneixen contra mosquits transmisors d'enfermetats.

L'ONU i plataformes científiques s'uneixen contra mosquits transmisors d'enfermetats.

La Divisió de Medi Ambient de les Nacions Unides vol unir-se a plataformes de ciència ciutadana, amb el nom de 'Global Mosquito Alert' amb l'objectiu de protegir a la societat d'aquests mosquits com per exemple el Zika o la malaria.Amb aquesta unió el que es vol fer és vompartir les dades obtingudes sobre els mosquits y així difundir coneixements i estrategies per a controlar a aquests mosquits, a través de 'Environment Live'

Moltes universitats i centres d'estudis avançats s'han unit al projecte espanyol 'Mosquito Alert', junt a preojectes paral.lels en Portugal, Italia, Países Bajos i Estats Units.

En aquest projecte hi participen científics i voluntaris de tot el mon, com la directora científica de la DIvisió de Medi Ambient de les Nacions Unides, Jacqueline McGlade, la qual pena que aquesta iniciativa, per primera vegada, oferirà una plataforma compartida on la ciència ciutadana serà un dels pilars per a la vigilància i control d'aquesta classe de mosquits.

Aquests mosquits maten aproximadaments a 2,7 millons de persones cada any, i a més, les enfermetats transmitides per mosquits en tot el mon superen els 500 millons de casa cada any.

 Notícia original
 Notícia relacionada

Vidio:El mosquito Aedes aegypti, transmisor de la enfermedad Dengue

 Vidio:Las enfermedades que transmiten los mosquitos

Troben un nou dinosaure semblant a un ocell i amb plomes modernes.

Aquesta és la nova espècie de dinosaure amb plomes asimètriques trobada a la Xina, que representa el troodóntido més d'hora reportat -dinosaurio maniraptorano semblant a un ocell-. Així ho assenyala un estudi que publica la revista Nature Communications. Les plomes asimètriques van ser una innovació important associada amb l'evolució del vol.

L'estudi, liderat per l'Institut de Paleontologia i Paleoantropologia de Vertebrats de l'Acadèmia Xinesa de Ciències, descriu aquesta espècie, anomenada Jianianhualong Tengi, a partir d'un esquelet gairebé complet i que conserva a més les plomes fòssils. Data del Cretaci d'hora, fa aproximadament entre 145 i 100 milions d'anys, i va ser trobat al nord-est de la Xina.

No està clar si Jianianhualong Tengi era capaç de volar ja que es troben plomes asimètriques tant en espècies modernes voladores com no voladores. No obstant això, els resultats suggereixen que les propietats aerodinàmiques millorades ja eren presents en els primers parents dels ocells, i proporcionen una visió sobre el moment de l'evolució d'aquestes plomes asimètriques.

Vídeo relacionat amb la notícia.

Com analitzar mostres de Mart sense posar en perill a la Terra.

Sis membres de la tripulació de l'Estació Espacial Internacional (ISS) aconsegueixen un dels descobriments més importants en la història de la humanitat: la primera prova que hi ha vida fora de la Terra. En una mostra acabada d'arribar de Mart troben un estrany organisme, que resultarà molt més intel·ligent del que s'esperava i que posarà en perill la vida dels protagonistes i de tota la humanitat.

Aquest és l'argument de la pel·lícula Life, un thriller de ciència ficció espacial amb un elenc de luxe que aquest divendres s'estrena a Espanya. Al marge de les crítiques que ja ha rebut la cinta i les seves similituds amb Alien, el vuitè passatger, la història planteja una pregunta: ¿El dia que calgui portar mostres de Mart, convindria portar-les a l'Estació Espacial Internacional o seria millor investigar-les en la Terra?

Encara al nostre planeta ja han arribat mostres de la Lluna -a través de les missions Apolo- i es rebran altres recollides en asteroides -amb la missió Hayabusa-2 del Japó i OSIRIS-Rex de la NASA--, on és més probable trobar indicis de vida (i augmenta també el risc d'amenaça biològica) seria a les procedents de Mart. El planeta vermell, desèrtic i fred que coneixem avui va ser un dia un món humit i temperat més favorable per a la presència de formes vives, que podrien haver deixat alguna resta o fins i tot haver sobreviscut sota terra marcià.


Les missions actuals a Mart, com la que desenvolupa el rover Curiosity sobre el terreny i l'europea ExoMars des de l'espai, no contemplen la recollida de material marcià per enviar-lo a la Terra, però sí que es planteja en la missió Mars 2020 de la NASA, que es llançarà la pròxima dècada amb un nou rover. El que encara no està clar és com fer arribar aquest material fins al nostre planeta. La companyia espacial SpaceX ja s'ha ofert per realitzar la tasca amb una de les seves càpsules Drac Vermell.

Link notícia original.

Assegurança 'antiossos'

A Catalunya es van establir unes assegurances per als ramaders. Aquestes assegurances consisteixen en què per cada ovella o cabra que els mate un ós bru, la Generalitat els pagarà els danys. La polissa s'aplicarà a partir de 3 animals morts.

L'Administració catalana va proposar agrupar bestiars de diferents pastors però supervisats per un pastor i poder prevenir les agressions dels ossos. Aquests grups d'animals hi hauria que mantenir-los per a una total protecció. Estarien contínuament vigilats. També se'ls va oferir cabanyes a la muntanya per fer la seua feina.

L'any passat, els ossos van protagonitzar 33 atacs al Pirineu contra la ramaderia i l'apicultura. L'import que ha abonat l'Administració catalana en concepte d'indemnització va ser de 9.332 euros

Vídeo
Notícia original

Notícia relacionada-VilaWeb
Noticía relcionada 2-Global Talent

UN NOU SISTEMA SOLAR AMB 7 PLANETES

La NASA ha descobert un nou sistema solar amb set planetes de la grandària de la Terra que es troba a 40 anys llum de nosaltres, entorn a una freda estrella del tipus “nanes vermelles”.
El nou sistema solar orbita al voltant de Trappist-1, un astre de la grandària de Júpiter situat a la constel•lació d'Aquari.
Les observacions dels astrònoms confirmen l'existència de sis planetes, Trappist-1 b, c, d, i, f i g, segons la seva proximitat decreixent a l'astre, que són rocosos com la Terra. Suggereixen l’existència d’un setè planeta, el h, però no confirmen la seua existència.

Tots tenen una grandària similar a la Terra, però estan molt més prop de la seva estrella dèbil, la qual cosa els permetria albergar aigua líquida, condició essencial per a la vida. Es tracta del sistema solar amb més planetes de la grandària de la Terra i que podrien contenir aigua que s'ha trobat fins avui.

NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA

VIDIO:

BIG BANG 

El Big Bang és un fenomen conegut com si fóra un gran esclat, va deixar un senyal observada per primera vegada en 1965. Aquell any, Robert Wilson i Arno Penzias, van descobrir un senyal de ràdio que arribava des de tots els punts de l'espai. Era el fons còsmic de microones, una espècie d'eco radioactiu d'aquella gran expansió inicial.

Aquella primera llum detectable pels telescopis humans va aparéixer 300.000 anys després de l'esclat. García Muñoz ha desenrotllat un instrument que pot ajudar a detectar ones gravitacionals primigènies .Este fenomen consistix en una espècie d'ondulacions.
Els responsables de l'Observatori d'Interferometría Làser d'Ones Gravitacionals (LLIGUE) , als EUA, van anunciar que havien captat les ones produïdes pel xoc de dos forats negres.
L'aparell dissenyat per García Muñoz,  permet capturar  fotons individuals a temperatura ambient. Disposem d'un prototip de detector operatiu en Nova Zelanda, i han aconseguit demostrar que, segons allò que s'ha esperat, permetria detectar fotons individuals

Durant els pròxims anys, científics de tot el món tractaran d'esbrinar si realment hi ha aquelles ones gravitacionals primigènies provocades pel Big Bang

Òrgans en 3D 'low cost' per assajar operacions

La impressió d'òrgans 3D ha arribat per facilitar la feina als cirugians, qui feien les operacions pràcticament a cegues. Ara, poden fer intervencions de prova abans d'operar als pacients. Una empresa espanyola, Cella Medical Solutions, ha avançat molt en aquest camp, per a que l'equip mèdic puga planificar i simular les intervencions quirúrgiques; ja que les impressions tenen la mateixa consistència, grandària i disposició que els òrgans reals, la qual cosa fa possible planificar i emular una cirugia.

Aquest models 3D estan pensats per intervencions quirúrgiques de càncer de pàncrees, ronyó o fetge, però les seues aplicacions poden extendre's a qualsevol procediment on hi haja un òrgan danyat.
Gràcies al suport d'hospitals públics i institucions com la UCAM i Adecco, aquesta empresa espanyola ha sigut pionera en aquest tipus  de tècniques. El seu repte ara és acabar d'expandir i consolidar la tecnologia al nostre país abans de donar el salt internacional.


Notícia original

Notícia relacionada


Vídeo:

Un úter artificial que podria salvar molt bebés prematurs

A poc a poc la medicina ha aconseguit que els bebés prematurs sobrevisquen més temps, encara que la seua qualitat de vida sofreix moltes complicacions degut a que els seus òrgans no són suficientment madurs. Per a aquest fi, s'ha sumat l'úter artifical. Aquest, que es troba en fases de desenvolupament, imitaria les condicions d'un embaràs durant unes setmanes i podria arribar a ser efectiu en bebés molt prematurs.



Aquest úter incorpora un circuit que bombeja oxigen al fetus d'un corder mitjançant un cordó umbilical artificial amb líquid amniòtic. Aquest sistema s'assembla molt a l'entorn natural d'un úter, i s'ha comprovat que els fetus de corder poden estar en aquest ambient fins a quatre setmanes.

Els investigadors han explicat l'evolució del seu dispositiu, començant amb un tanc d'incubadora de vidre i avançant fins al dispositiu actual, havent avaluat 8 corders en total.
Entre les dificultat tècniques que queden per superar, destaca que la connexió de l'úter artificial al nounat mitjançant un cordó umbilicat podria no ser possible, així com desenvolupar un líquid amniòtic adequat per als nounats humans.

Notícia original

Notícia relacionada

Vídeo: 

Carbó sintètic 'ad hoc' per generar més energia

Els supercondensadors són capaços d'emmagatzemar molta més energia que les bateries i poden suportes milers de cicles de càrrega i descàrrega sense degast. S'utilitzen en àmbits com el transport, l'electrònica i les energies renovables.

L'element més utilitzat fins ara per al funcionament dels supercondensadors era el carbó actiu, però s'ha fabricat recentment un carbó sintètic - ad hoc - que permet dissenyar a un nivell nanoestructural la grandària dels porus, que alberguen els electròlits. D'aquest forma els ions son capaços d'emmagatzemar-se de forma optimitzada i poden acumular més energia.

Una de les àrees més interessants és el transport, amb diverses aplicacions, com al botó start-stop.


Notícia original

Notícia relacionada 


Vídeo:

La gran amenaça dels reculls coral·lins té els dies comptats.

La corona d'espines, un tipus d' estrella de mar, està arrasant els esculls coral·lins de la regió tropical indo-pacífica des de fa dècades. Es mou a 20 m/h i es capaç de devorar fins a 4 metres quadrats de coral al dia. Per sort, ara està a punt de ser controlada.
S'ha descobert que segreguen unes proteïnes, a l'aigua, involucrades en la comunicació entre els individus d'aquesta espècie. Actuen com impremtes que poden ser interpretades per altres individus, utilitzades sobre tot per trobar parelles o escapar de depredadors.

La corona d'espines, que té temporades de gran sedentarisme, a l'olorar aquesta substància es trona molt activa augmentant la taxa de reproducció i exterminant ràpidament milers de pòlips coral·lins.

La Gran  Barrera de Corall d'Austràlia està amenaçada pel canvi climàtic, ja que els coralls no suporten el calfament de les aigües. La seua mort, el blanquejament de l'escull, s'està estudiant ja que hui en dia és un dels problemes ecològics més greus al nostre planeta.

La mort de l'alga amb la qual fa simbiosi el corall significa la mort d'aquest també. Per tant, la llum o la falta de nutrients afecta també a aquestos organismes. El corall és el refugi i hàbitat més gran dels oceans i està sent aniquilat per la superpoblació d'alguns depredadors, com la corona d'espines.

Notícia original

Notícia relacionada

Vídeo:

 

Major circulació d'aigua líquida per l'Antàrtida que l'esperada

Uns científics han trobat amplis drenatges d'aigua procedent de gel fos fluint sobre zones de gel antàrtic durant el breu estiu. Aquest és el primer estudi realitzat d'aquest tipus i d'abast continental. Ja es coneixia de l'existència d'aquestes estructures. Però es pensava que sols estaven presents sols al nord de l'Antàrtida, on l'escalfament global és mes ràpid. Aquest fet pot comportar un augment notable del nivell del mar, ja que els drenatges poden proliferar amb xicotets augments de la temperatura.

Un estudi alternatiu ha investigat si aquests drenatges d'aigua podrien causar un desmoronament de les plaques de gèl que envolten el continent. Augmentant ja de forma catastròfica el nivell global del mar.

Exploradors i científics han documentat en l'Antàrtida uns pocs rierols d'aigua procedent del desglaç des de principis del segle XX, però ningú sabia com d'extensos eren. Els científics ho van poder comprobar gràcies a les imatges captades per avions militars desde 1947, i amb les imatges captades per satèlits desde 1973. Han vist molts mes canals d'aigua a l'Antàrtida del que s'esperava. Alguns dels quals amb dimensions de 120km de llarg i varios km d'amplaria. 

Notícia original

Notícia relacionada

Notícia relacionada