El fort cicló Pam

El cicló Pam viatja cap al sur, afectan al arxipèlag de les illes Vanuatu, habitades per més de 200.000 persones. Encara que Pam es troba prop d'Autràlia, les prediccions el porten cap al sur i sudest, i podria anar perdent intensitat a mesura que s'acosta al nord de Nova Zelanda.

Ha sigut una tempesta de categoria 5, i segons Unicef podria haver afectat a uns 260.000 persones.
Abans d l'arribada del cicló, les autoritats van ordenar que es tancaren les escoles i els llocs de treball i que les persones es reuniren en els llocs més segurs, abandonant així zones de risc.

Algunes imatges de la televisió australiana mostraven moltísims arbres i postes de l'electricitat tombats, numeroses cases danyades, i embarcacions destruïdes pel fort onatge.

La capital, Port Vila, ha sofert una ''completa destrucció'', el 80% de les cases han quedat seriament afectades. A més, les comunicacions han quedat tallades.

Aquest cicló portava vents de fins a 340 km/h i pluges torrencials.

Encara no es sap certament el balanç de danys i morts, però els primers informes indiquen que pot ser qualificat com un dels pijors desastres de la història en el Pacífic.
La Unió Europea ha oferit ajuda econòmica per a contribuir en les primeres tasques d'emergència.

Notícia original

Notícies relacionades:

Galeria de fotografies

Perspectiva d'Unicef

Ajuda del Regne Unit

Retràs de la Volvo Ocean Race

Nous ciclons tropicals

Vídeo: 

9 galàxies noves encontrades

 S'han trobat 9 galàxies en òrbita de la nostra Via Làctea, prop dels Núvols de Magalhaes. Són xicotetes, poc lluminoses i menys masives, diu l'Universitat de Cambridge.
La més propera, pareix estar siguent desgarrada degut a les forces de marea de la nostra galàxia, i la més llunyana està al bord de la Via Làctea

Aquesta descubrició, per als científics pot aportar relevància a la matèria oscura, eixa matèria que ni absorb i emet radiació, que sols es sap per la seua presència pel seu efecte gravitatori i que suposa un 27% de tot el que existeix. 

Els investigadors afirmen que d'eixes 9 galàxies, 3 són galàxies enanes i les altres són grups esfèrics d'estels. Un dels investigadors de Cambridge, Wyn Evans diu que tal vegada les 9 galàxies formaven part d'un grup gegant de galàxies, junt amb els Núvols de Magalhaes i estan caiguent a la nostra Via Làctea.

Notícia original:

El País

Notícies relacionades:

Creasción.com

Eliax.com

La producció d'origen eòlic al febrer 2015 se situa en el primer lloc

L'Observatori de l'Electricitat es febrer de 2015 de WWF mostra un augment molt considerable en les emissions totals de CO2. Darrere la reunió del passat 4 de Març del Cim per a les interconnexions energètiques en la qual es va debatre la prioritat d'aquestes per aconseguir un mercat interior de l'energia plenament operatiu i interconnectat crucial per a la Unió Europea de l'Energia, igual que per als projectes d'infraestructures energètiques.
WWF va analitzar les conclusions a les que van arribar en la passada reunió a principis de març, en la qual es va remarcar l'importància de proporcionar recursos a llarg termini. WWF lamenta que les inversions no es dirigeixin al desenvolupament a gran escala de les energies renovables.
Segons Raquel García Montsó, Tècnic d'energia del Programa de Canvi Climàtic de WWF Espanya: ‘La creación de un mercado interior de la energía en la nueva Unión Energética Europea requiere la conjunción de varios factores: adecuadas capacidades de reserva, reducción de los costes de descarbonización en el mix energético, favorecer la integración de las energías renovables y contribuir al compromiso europeo de, al menos, el 27% de cuota de consumo de renovables, y de al menos, el 40% de reducción de emisiones de CO2 para 2030, respecto a 1990. En este sentido, se espera que en la COP21 que se celebrará en París se alcance un acuerdo favorable para España, Francia y Portugal”
El balanç elèctric peninsular del mes de Febrer al 2015 mostra una cobertura de la demanda del 26.5%  d'energia eòlica. En relació a la producció d'energìa d'origen renovable, segons REE un total de 10.508 GWh, suposa un 42.7% respecte a la generació total.

Noticia original 

Noticies relacionades
El Solar Impulse da su primer salto
Las eólicas prevén construir más de 25 nuevos parques a partir de 2017

Video relacionat

Més de 4000 vols cancel·lats per la forta tempesta hivernal als EUA

Una forta tempesta hivernal que s'ha estès des de Texas fins al sud de Nova Anglaterra  ha provocat la cancel·lació de més de 4000 vols a l'est del país nord-americà. Els aeroports de Dallas, Washington, Filadèlfia i Nova York eren els més afectats per les males condicions del clima.

En la mateixa jornada, un avió de l'aerolínia nord-americana Delta Air Lines, amb 125 passatgers i cinc tripulants a bord, va sortir de la pista d'aterratge a l'aeroport La Guàrdia de Nova York enmig d'una forta neveda, fet que va alguns ferits.

Les autoritats nord-americanes han informat a més, de cancel·lacions d'activitats en centenars de districtes escolars i oficines governamentals en el Districte de Columbia, Nova Jersey, Carolina del Sud i Tennessee (est). El governador de Kentucky, degut a açò, ha declarat l'estat d'emergència.

Experts de metereologia dels EUA han informat de que l'estat de Kentucky ha quedat cobert de neu. En zones com la ciutat de Radcliff s'han registrat fins a 41 centímetres de neu, mentre que en parts d'Arkansas, Illinois, Indiana i Ohio s'han registrat fins a 28 centímetres de neu, d'acord al servei de meteorologia.

La tempesta ha provocat fortes pluges a les zones costaneres de l'Atlàntic i Nova Anglaterra.

Notícia original

Noticies relacionades:

-Tempesta hivernal manté en alerta a 94 milions de persones en gran part dels EUA

-La tempesta hivernal afecta més de 90 milions de persones al centre i al nord-est

Nou enemic de la capa d'ozó

La revista "Nature Geoscience" va publicar que la capa d'ozó té un nou enemic al qual fer front, el dicormetà. És un gas d'origen natural o artificial que es troba a l'atmosfera (cada volta més) i el qual té molt curta, sis mesos.

Els investigadors de la                     Universitat de Leeds, conclou que aquest gas augmenta ràpidament. Creuen que el problema d'aquest gas es que no esta inclòs al protocol de Montreal. Rayan Hossaini afirma que "si es permet que continuï augmentant el diclormetà i altres substàncies de curta vida, això podria compensar l'aconseguit fins ara pel protocol de Mont-real".

Els investigadors utilitzant la informació aconseguida durant vint anys han descobert que aquests son mes perillosos i afecten molt més  al clima. Hossaini creu que l'origen d'aquests gasos, irònicament provenen de la fabricació de combustibles innocus per a ozó. Sembla ser que mentre es prohibixen compostos nocius per a la capa d'ozó, la indústria crea nous gasos que tenen el mateix efecte.

Notícia original

Notícies relacionades:

 Imputadas tres personas por emitir sustancias dañiñas para la capa de ozono con el despiece de electrodomésticos
 El futuro de la capa de ozono está ligado a los gases de efecto invernadero

Video relacionat;

Espanya suspèn en la protecció de la biodiversitat

2015.03.03

Espanya compta amb una rica biodiversitat.Però, segons assenyala l'informe titulat 'Anàlisi dels resultats mediambientals de l'OCDE: Espanya 2015 'que es va presentar ahir a Madrid, «aquesta rica biodiversitat està cada vegada més amenaçada». Gairebé el 40% de les espècies incloses en la Llista Vermella europea d'espècies amenaçades es troben a Espanya.

Aquesta riquesa es veu cada vegada més amenaçada, principalment pel turisme, la construcció i les infraestructures de transport, provocant el deteriorament dels sistemes naturals i de la seva capacitat per protegir la fauna ia la flora. La biodiversitat al litoral ha resultat especialment afectada.El augment significatiu de la població de les zones costaneres entre els anys 2000 i 2010 va accelerar la urbanització.

El document, que realitza l'OCDE cada 10 anys, proposa a Espanya 28 recomanacions, no només per abordar els seus problemes per conservar el patrimoni natural d'una forma eficient, sinó també perquè pugui basar la seva recuperació econòmica en «un model econòmic més eficient i respectuós amb el medi ambient ».

L'informe ha detectat «importants avanços» en les polítiques ambientals en l'última dècada. No obstant això, entre les recomanacions que realitza l'organisme internacional hi ha els punts flacs de les polítiques dutes a terme en els últims anys.

L'OCDE porta treballant amb Espanya des de fa temps per facilitar la transició «del totxo a la neurona».

notícia original

noticies relacionades:

-Ricardo Fernández: "El mar Cantàbric té un rica biodiversidad"

-La Xunta haurà d'indemnitzar amb un milió a Pescanova per Touriñán

-El Tresor invisible de l'oceà

Videos:
Ecologistas suspenden a España en protección marina ante Día de los Océanos

Los acuicultores ecológicos, guardianes en la protección de la biodiversidad

Riuada del Vallès

La riuada del Vallès Occidental del 1962 va ser una catàstrofe hidrològica al Vallès Occidental originada per grans precipitacions que van desbordar els rius Llobregat i Besòs i els seus afluents a les parts més baixes, provocant una avinguda torrencial d’aigua que va causar 700 víctimes i moltes pèrdues materials.

Les causes d'aquesta riuada foren diverses:
- Meteorològiques:
El 25 de setembre de 1962, després d'una llarga temporada de sequera, van caure precipitacions de 212 litres per metre quadrat en menys de tres hores, que van fer créixer el cabal de la part final del Llobregat, el Besòs i els seus afluents. Les pluges van caure principalment sobre el Vallès Occidental, però també van ser considerables al Vallès Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme.
 Es van registrar 182 l/m2 en 24 hores a la Mola, a la serra de Sant Llorenç del Munt.
Uns rius gairebé insignificants, com la riera de Rubí i el Ripoll, van créixer de manera excepcional i es van endur tot el que van trobar al seu davant. El barri de les Arenes a Terrassa, l'Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.
Es va arribar a uns grans cabals màxims estimats: 1.750 m3/s a la riera de les Arenes a Rubí; 2.000 m3/s del riu Ripoll, a Sabadell, i 3.200 m3/s a Cerdanyola del Vallès i 5.000 m3/s del Besòs a Sant Adrià del Besòs.
- Geogràfiques
El llit de la riera de les Arenes roman sec durant gran part de l’any, essent necessària la caiguda d’uns 60 l/m2 perquè hi circuli aigua. La xemeneia d’aire calent que va pujar enmig de la massa d’aire fred, va desencadenar uns cabals punta superiors a 1.000 l/m2.
- Geològiques
Les característiques geològiques de la zona, amb terrenys sedimentaris i argilosos provoquen que el llit de la riera sigui ple d’argiles, còdols, graves,... Això fa entendre una mica millor el desenvolupament de la desgràcia. També el gran nombre d’arbres i pedres que hi havia a prop del riu van ajudar a augmentar la catàstrofe.
- Urbanístiques
El desenvolupament econòmic del Vallès dels anys 40 i 50 del segle XX va comportar l’arribada d’immigració. Això va suposar la construcció d'edificacions tant habitatges com indústries vora del riu, amb un descontrol urbanístic força accentuat, sobretot en un moment polític on els propietaris del sòl eren els mateixos governants o gent molt propera. Aquests barris marginals creats davant del problema gravíssim d’habitatge, amb poca qualitat de construcció, van ser els més afectats.
També tingué diversos efectes sobre la població, sobretot a llocs com: Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Mollet del Vallès, Sant Adrià de Besòs. La inundació va causar unes 700 víctimes i unes pèrdues estimades de 2.700 milions de pessetes.
Després de la catàstrofe, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va prendre les mesures pertinents per redreçar el cabal del riu, ampliant el seu llit i construint defenses de formigó.

Noticia original

Nova erupció del volcà de Colima

El Volcà de Colima és un estratovolcà ubicat als llímits dels estats de Colima i Jalisco a Mèxic. Actualment és el volcà més actiu de tot el territori mexicà. El Volcà de Colima o Volcà del foc s'eleva a 3860m.
Les seues erupcions estan considerades com explosives. Al llarg de 500 anys el volcà ha tingut més de 40 explosions desde 1576. La més violenta fou la de 1913, però en 2005 es va produir una columna eruptiva que va alcançar els 4km sobre el volcà, desprenent cendres de roques i piroclasts i produint una gran explosió.
Actualment va començár a presentar activitat mínima que està en constant vigilància.
Ara existeixen, tant en els estats de Colima i Jalisco, un nombre de poblacions vulnerables davant d'una possible erupció. El dipòsit de fluxos piroclàstics, pluja de tosca i cendres i de fluxos de fang o lahars, podrien afectar en primera instància a les poblacions de La Yerbabuena, La Becerrera, Barranca de l'Aigua entre moltes altres en l'Estat de Jalisco, i en segon terme a altres poblacions d'ambdós estats una mica més allunyades com són Formatgeria, ciutat Guzmán, Tuxpan, la ciutat de Colima, vila d'Álvarez, Comala i Cuauhtémoc, per citar algunes.
El volcà de Colima durant el 2005 va presentar una activitat explosiva que no va superar el VEI 3, es va caracteritzar pel desenvolupament de doms i la seva destrucció gairebé immediata, a través d'explosions que van formar columnes eruptives que van aconseguir altures entre els 4500 i 9000 m., així com el desenvolupament de fluxos piroclàstics que van aconseguir fins a 3.5 km de distància del cràter. Després dels esdeveniments explosius es van generar emissions de cendra que es van distribuir en general cap als quatre punts cardinals, aconseguint distàncies de fins a 100 km.
Com a conseqüència d'aquesta última, es va formar un cràter que va aconseguir en ocasions una profunditat de fins a 60 m. L'activitat ha anat en augment, de manera que els governs dels estats han estat en extrema vigilància de l'activitat volcànica.
El 7 de gener de 2013 va presentar una explosió que va generar una columna de cendra volcànica que es va elevar a més de 3 km d'altura.
El 21 novembre 2014 registre una gran explosió que va generar una columna de cendra volcànica que es va elevar més de 3 km d'altura. Així mateix, va generar una allau de flux piroclàstic que, no va causar danys a la població aladeña. Cal recordar que, aquest succés va ser el que va destruir ciutats com Pompeia i Herculà quan el Vesuvi va llançar gran quantitat flux piroclàstic, sent 5 vegades més calenta que l'aigua bullint i destruint el suaus teixits de les persones que no van aconseguir escapar.
Una de les erupcions que va tenir repercussió en l'activitat diària de les persones, va ser sens dubte la registrada l'gener 3, 2015 a les 10:00 hrs aproximadament (hora de Mèxic), la qual va tenir una explosió de 3 km i la cendra llançada es va expandir a Mazamitla, Zapotiltic, Ciutat Guzmán, Tonila, Tamazula, Vall de Juárez, totes elles localitzades en l'Estat de Jalisco.
El 16 de gener del 2015 se va produir una columna eruptiva, que va llançar cendres de roca i piroclasticos. Novament el 21 de Gener va produir una columna eruptiva que va alçar 4 km, cal destacar que el 21 de gener és l'aniversari d'un terratrèmol al territori colimense.

Noticia original

Un alliberament massiu de CO2 dels oceans va afavorir la fi de l'última glaciació

Els nivells atmosfèrics de CO2 fluctuen entre unes 185 parts per milió (ppm) al llarg dels períodes glacials i unes 280 ppm en els períodes interglaciars, més càlids. Un estudi, que es publica ara en Nature, mostra que el carboni emmagatzemat en el fons dels oceans de l'hemisferi sud va ser alliberat a l'atmosfera coincidint amb el final de l'última època glacial, provocant un augment de les concentracions de CO2 i un increment global de les temperatures.

Aquesta investigació fa que es puga saber com els oceans influeixen en el cicle del carboni i  en el canvi climàtic. Els investigadors suggereixen que l'oceà Atlàntic sud i el Pacífic est actuen com a fonts de CO2 de l'atmosfera. Diuen que s'han trobat concentracions molt elevades de diòxid de carboni dissolt en les aigües superficials d'aquests oceans que coincideixen amb increments en el CO2 atmosfèric al final de l'última era glacial.
Aquests descobriments recolzen la teoria que una sèrie de processos que operen en el sector sud dels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic van canviar les quantitats de carboni emmagatzemat en les aigües més profundes.

Per arribar a aquestes conclusions, l'equip internacional va calcular el contingut en carboni de les aigües al llarg dels segles mitjançant l'estudi de la composició química de les petxines calcàries d'antics organismes marins que habitaven la superfície de l'oceà fa milers d'anys.
Els oceans han emmagatzemat al voltant del 30 % de les emissions de combustibles fòssils generats per la nostra activitat al llarg dels últims 100 anys.
Els investigadors van analitzar centenars de petits organismes recollits en dues campanyes: en un punt de l'oceà Atlàntic sud a mig camí entre el Cap de Forns i el Cap de Bona Esperança.

Aquests resultats ajudaran a entendre millor la dinàmica de l'acumulació de CO2 generat per l'ésser humà en l'atmosfera. Però, els científics adverteixen que encara no es coneix la història completa com la resta de processos que operen en altres parts de l'oceà, per exemple el Pacífic nord.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Troben fòssils de mamífers gegants de l'última glaciació 

Busquen explicació climàtica a la glaciació de la Antàrtida

Vídeo:

Mart

Els dos hemisferis de Mart són més diferents entre si que entre els de qualsevol altre planeta del nostre sistema solar. L'hemisferi nord està caracteritzat per terres baixes planes i no volcàniques, mentre que a l'hemisferi sud s'estenen les terres altes esquitxades per incomptables volcans. Encara abunden i s'han discutit molt les teories i conjectures sobre l'origen d'aquesta dicotomia marciana, existeixen molt poques respostes definitives. Uns geofísics proposen ara una nova explicació.
 s’ha arribat a la conclusió que un gran cos celeste va poder impactar contra el pol sud marcià en una època primerenca de la història del sistema solar. La seva simulació mostra que aquest impacte va generar tanta energia que va crear un oceà de magma, el qual s'hauria estès al llarg de l'actual hemisferi sud. El cos celeste que va xocar contra Mart havia de tenir almenys una desena part de la massa del planeta vermell, per tal de poder desencadenar suficient energia per crear aquest oceà de magma. La roca fosa acabar solidificant i formant les terres altes muntanyoses que integren avui l'hemisferi sud de Mart.

En la seva simulació, els investigadors van assumir que el cos celeste colisionante estava format en gran mesura per ferro, que tenia un radi d'almenys 1.600 quilòmetres, i que va xocar contra Mart a una velocitat de 5 quilòmetres per segon. S'estima que el cataclisme va posar succeir entre 4 i 15 milions d'anys després de la formació del planeta vermell. L'escorça de Mart va haver de ser molt prima en aquest moment. I sota la superfície s'amagava un interior líquid.

Mart té dos hemisferis molt diferents pel seu aspecte: les terres baixes de l'hemisferi nord contrasten amb les terres altes volcàniques (regions grogues i vermelles) de l'hemisferi sud. Un impacte gegant en el pol sud va poder ser la raó per a això.

Quan l'objecte va impactar, va afegir més massa a Mart, especialment ferro. Però la simulació també va indicar que la col·lisió va desencadenar una activitat volcànica intensa.

En el model, els investigadors van trobar que aquesta activitat a Mart va cessar fa al voltant de 3.500 milions d'anys. Des de llavors, no hauria d'haver existit activitat volcànica significativa, i el camp magnètic del planeta hauria essencialment desaparegut. Totes dues coses concorden amb les observacions i mesuraments fets a Mart per successives missions; l'activitat volcànica marciana ha estat essencialment inexistent des de fa molts milions d'anys, i el camp magnètic del planeta amb prou feines mereix ser anomenat així pel minso que és.

Desbordament del riu Ebre

El desbordament del riu Ebre ha afectat a bastants municipis. Els Governs d'Aragó i Navarra han activat el plan d'evaquació com a mesura de prevenció.

A petició de la Confederació de l'Ebre (CHE) han sigut desallotjats de Saragossa els veïns de Boquiñeni, davant el risc de que es trencara el dic de contenció del riu, i els veïns de Pradilla, com a mesura preventiva. En total s'han desallotjat unes 1.000 persones en Boquiñeni, i unes 600 en Pradilla. I encara que no s'haja facilitat el nombre de persones afectades, fonts del Govern d'Aragó han informat que el desallotjament ha afectat a tots els veïns de les dos localitats. El dic de contenció ha sigut el punt principal de la preocupació en Aragó i de fet, els soldats de la Unitat Militar d'Emergència (UME) han intentat reforçar-lo ja que hi havien filtracions, encara que finalment es va decidir no fer-ho perquè el pes del material augmentaria més el perill d'aquest dic de contenció.


Hi ha hagut nombroses queixes sobre el tractament de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre cap als municipis afectats. “És vergonyós que ens tracten als pobles de La Ribera com ens estan tractant” afirmava Sanjuán, l'alcalde de Boquiñeni. També deia que no hi haven ajudes per a ejecutar l'evacuació, que estaven sols, ajudant-se els del poble mateixa.

Inmaculada Caracas, l'alcaldessa de Pradilla va afirmar que estaven desesperats, que ja no podien més ja que portaven tota la nit en vela.
L'augment del cabal de l'Ebre ha causat grans impactes, com els nombrats abans.



Notícia original.

Notícies relacionades:
La Vall d'Aràn desbordada.
Desbordament del riu Ter.

Vídeo:

Els cocodrils de l'Amazonia

Fa 13 milions d'anys, durant el Miocè Mitjà, van coexistir en un mateix hàbitat pantanós de l'Amazònia peruana, al nord-est del país, set espècies diferents de cocodril. Així ho revela una investigació publicada a la revista Proceedings of the Royal Society B a càrrec d'investigadors dels Estats Units, França, Perú i Holanda.
Es tracta de la troballa del major nombre d'espècies de cocodrils coexistents en un mateix lloc en qualsevol moment en la història de la Terra, probablement a causa de l'existència de fonts d'aliment abundants, que en l'actualitat només formen una petita part de la dieta del cocodril, com cloïsses i cargols.
Les set espècies de cocodrils, tres d'elles noves per a la ciència, van ser trobades en una àrea de 20 metres quadrats
Abans que es formés aquesta conca, fa uns 10,5 milions d'anys, l'entorn estava compost per un sistema d'aiguamolls enorme, ple de llacs, badies, pantans i rius les aigües desembocaven al nord, cap al Carib, en lloc de l'actual patró de flux del riu Amazones cap a l'est, l'oceà Atlàntic.
Com expliquen els investigadors, encapçalats per Rodolfo Sales-Gismondi, de la Universitat de Montpeller (França) i el Museu d'Història Natural de la Universitat Nacional de Sant Marc (Perú), conèixer el tipus de vida que existia en aquest moment és crucial per entendre la història i els orígens de la biodiversitat amazònica moderna. No obstant això, tot i que els fòssils d'invertebrats, com mol·luscs i crustacis, són abundants en els jaciments amazònics, l'evidència de vertebrats diferents dels peixos ha estat escassa.
Avui en dia, habiten en tota la conca de l'Amazones sis espècies de cocodril, encara que només tres coexisteixen en una mateixa zona
Una espècie rara
D'altra banda, el descobriment de Gnatusuchus pebasensis, una de les tres noves espècies de cocodrils descrites, registra una especialització tròfica i morfologia craniana desconegudes per a aquest grup. Segons la investigadora, Gnatusuchus "va modificar moltes de les característiques morfològiques arquetípiques dels cocodrils convertint-se en una de les espècies de cocodrils més rares que han estat descobertes en el món". Va desenvolupar un musell en forma de pala adequat per assolir cloïsses i altres mol·luscs.
El Miocè mitjà, època a la qual pertany aquesta nova fauna, representa el moment previ a la configuració de l'Amazònia moderna. En aquest sentit, "aquest descobriment és crucial per entendre l'evolució de les faunes distribuïdes avui en dia a la regió amazònica". La nova investigació suggereix que amb la creació del sistema fluvial de l'Amazones les poblacions de mol·luscs disminuir i es van extingir espècies de cocodril.
Avui en dia, habiten en tota la conca de l'Amazones sis espècies de cocodril, encara que només tres coexisteixen en una mateixa zona i poques vegades comparteixen el mateix hàbitat. Això suposa un gran contrast amb els seus set famílies antigues, que van ser capaços de conviure alhora en un mateix lloc.

Energia mareomotriu, el nou projecte del Regne Unit

El projecte consisteix en la producció d'energia maremotriu, és a dir, aprofitar l'energia que proporcionen les marees mitjançant dics amb turbines i sis llacunes artificials.


La companyia britànica Tidal Lagoon Power insisteix que podria gener el 8% de l'energia que es consumeix al Regne Unit.


El seu punt de partida és la badia de Swansea (Gal·les), però s'han planificat en altres llocs de Gal·les i Anglaterra.


Invertits 1.200 milions d'euros, es proveirien 155.000 llars, és a dir més de la meitat de la població d'aquesta localitat.

Aclariments del secretari d'energia Ed Davey, afirmen el seu compromís en la recerca de finançament públic i privat per al projecte. Aquest afirma: "Encara que el cost de la infraestructura és molt elevat, l'energia es produiria d'una manera molt barata i amb emissions zero".

Notícia original

Notícia relacionada

Foto relacionada
Foto relacionada
Foto relacionada

Vídeo relacionat

Volcà submarí crea una nova illa

Tonga, que es troba en l'anomenat Anell de Foc del Pacífic, és una àrea de gran activitat sísmica i volcànica on es produeixen uns 7.000 tremolors a l'any; la majoria d'escasa magnitut. A causa de les roques i les cendres llançades durant una erupció de varies setmanes a un volcà d'aquest territori, s'ha format una nova illa.

Aquesta illa forma el número 176 en l'arxipèleg i ha sigut formada pel Hunga Ha'apai. El ministre de Terres de Tonga va afirmar, segons el portal “Stuff”, que aquest volcà medeix un kilòmetre per dos i té una altura d'uns 100 metres.

El ministre va explicar que les erupcions es produïen cada cinc minuts i que la massa de cendra densa arribava fins els 400 metres i un llarg núvol de fum s'alçava a partir dels 1.000 metres. A més, el volcà va provocar una pluja àcida que caia en un radi de 10 kilòmetres.

A causa d'aquesta erupció es van desviar o suspendre vols d'aerolínies com Air New Zeland o Fiji Airways per l'augment de cendres que emetia el volcà, el qual va entrar en erupció per primera vegada en 2009. Encara que després, les autoritats informaren d'autoritzar la majoria de vols per la disminuició de cendra.

Cal dir que van hi haure expedicions per a vigilar els efectes del volcà el qual no parava de llançar roques i cendra.

Notícia original.

Notícies relacionades:
Erupció volcànica crea una nova illa al Japó.
Erupció del volcà de ElHierro altera l'equilibri bacterià marí.


Vídeo:

Projecte reductor de la contaminació mediambiental

El Centred'Estudis Ambientals del Mediterrani ha posat en marxa un projecte d'investigació, a nivell Europeu i dins del programa LIFE +, sobre la reducció de contaminació de l'aire que poden exercir tendals i marquesines tèxtils.

Després dels descobriments hi haurà una major innovació en la fabricació de tèxtils que permeten reduir els nivells d'òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils perjudicials per al medi ambient i la salut.

Participen en aquest projecte: CEAM, Aitex, l'Ajuntament de Quartde Poblet, i institucions italianes com Legambiente i Next Technology Tecnotessile.

L'objectiu és la utilització de tèxtils amb propietats fotocatalítiques, ja que permeten l'eliminació o transformació de substàncies contaminants en altres menys nocives, per així aconseguir una major descontaminació d'atmosferes urbanes.

Es pretén demostrar la seva eficàcia mitjançant la seva implantació en diverses localitats.

Els seus impulsors afirmen que la repercussió econòmica i mediambiental és "clarament positiva", ja que permetrà a les empreses ser més competitives i al mateix temps, servirà de base per animar els diferents sectors interessats a adoptar un enfocament més integrat de la gestió de la qualitat de l'aire urbà.

Notícia original

Notícia relacionada

Fotografíes relacionades

Vídeo relacionat

La protecció del medi ambient com a eina en la lluita contra el càncer

La degradació del l'entorn és tant un problema ambiental com un problema de salut pública. La medicina fa anys que està investigant la relació entre ambdues i podem considerar que lluitar pel medi ambient és una bona estratègia per lluitar contra el càncer.

En el darrer segle, els estils de vida, d'alimentació hi han mostrat canvis i, a més, la medicina ha adquirit instruments de diagnòstic més potents que permeten detectar més malalties.

No obstant això, aquests no són els únics aspectes que expliquen aquest increment de tumors en les últimes dècades. La medicina ha observat que gran part dels riscos de la salud esdevenen per la degradació ambiental i els estils de vida poc saludables. Se sap que la contaminació de l'ambient a la vida quotidiana i a la feina té relació amb l'agreujament de nombroses patologies.

Hi ha moltes demostracions del fet que molts processos patològics troben el seu desencadenant en causes ambientals, com per exemple, la presència de partícules contaminants a l'aire, aigua,etc. Els efectes de la contaminació sobre la salut humana es manifesten després d'un temps i  tenen períodes de latència llargs.

Notíca original

Notícia relacionada

Notícia relacionada

Notícia relacionada

Vídeo

Bateries per a cotxes híbrids i elèctrics amb el doble de capacitat


El fabricant alemany de components per a automòbils Bosch, té l'objectiu de llançar en els pròxims cinc anys, bateries per a vehicles híbrids i elèctrics amb el doble de potència que les bateries actuals. 

Així doncs, les bateries de ions de liti han de ser dissenyades per poder arribar a una durada d'almenys 150000km i fins a 15 anys de vida útil. Joachim Fetzer, membre de la direcció de la divisió Gasoline Systems i responsable de Electromovilidad de Bosch, va indicar que el desenvolupament d'una bateria amb aquestes característiques i que tinga una rendibilitat alta no és cosa de ciència-ficció.

No obstant això, la companyia amb seu en Stuttgart (Alemanya) va assenyalar que la tecnologia d'ions de liti encara té moltíssim potencial per oferir, ja que té  capacitat per a duplicar la seua densitat. A més, l'empresa està investigant en tecnologies de futur com per exemple el liti-sofre, que aporta més densitat d'energia i capacitat.

Por altra banda, l'empresa alemanya va destacar la importància de comptar amb un elevat nombre de punts de recàrrega de vehicles electrònics o híbrids.
Notícia original
Notíca relacionada
Notícia relacionada
Notícia relacionada

Vídeo:

Boscos caiguts del cèl

Sembla que un bombardeig no sempre és sinònim de mort i destrucció. Segons un nou sistema ideat per l'empresa de tecnologia aeroespacial nord-americana Lockheed Martin, també pot significar vida i reforestación.

La idea de llançar des de l'aire sobre vastes extensions àrides milions de llavors esperant que una bona part d'elles acoseguisca crèixer no és nova. De fet s'utilitza en molts païssos i rep el nom de "sembra aèria". El sistema mai resulta tan eficaç com la plantació manual, però és útil en zones de difícil accés, deserts, zones devastades per la guerra o aiguamolls en què l'ésser humà té grans dificultats per moure. Cal triar molt bé el tipus de llavor i el moment en què es realitza.

No obstant, Jack Walters, ex pilot de la Reial Força Aèria britànica (RAF), va pensar als anys 80 que els avions militars podien servir per a alguna cosa més que per destruir coses. I que en lloc de llavors, es podien llançar joves arbres dotats d'un suport vital, que tindrien moltes més possibilitats de prosperar. El seu treball va ser pres en consideració per la universitat canadenca de la Colúmbia Britànica. Es van fer algunes proves, però els resultats no van ser els esperats.

Així, l'empresa Lockheed va comprovar que els equips usats per sembrar mines es "podien adaptar" fàcilment per a "bombardejar" amb arbres. Els plançons anirien ficats en uns cons de plàstic dissenyats per penetrar a la terra i deixar l'arbre en posició vertical.  La seua idea ha consistit, doncs, en modificar els dispositius de bombardeig dels avions militars Hèrcules C-130 que la pròpia companyia fabricava. El procediment és el mateix que es feia servir amb les mines terrestres, però en aquest cas cada con contindrà un arbre jove.


D'aquesta forma, mentre que una persona a terra pot plantar, com a molt, 1.000 al dia, un portaveu de l'empresa va afirmar què "volant a uns 330 metres d'altura i a uns 220 quilòmetres per hora, es podrien plantar més de 3.000 cons amb arbres en un minut creant una franja verda a través del paisatge". Això suposaria 125.000 arbres per a cada vol, o el que és el mateix, uns 900.000 arbres en un dia.

Tot i que el projecte encara no ha trobat finançament, aquesta estratègia podria resultar molt vàlida en llocs on el sòl és tou o poc compacte com les muntanyes escoceses, la tundra àrtica (que a causa del escalfament global s'està desglaçant) o àrids racons de l'Orient Mitjà com la península del Sinaí, a Egipte. I que podria tractar-se d'una eficaç aportació per a la lluita contra el canvi climàtic que aprofitaria milers de vells avions oblidats en els hangars militars de mig món. Segons aquest mateix investigador, "la reforestació aèria és el camí a seguir."

Notícia Original

Enllaços relacionats:
-Article a la web EcoPortal
-Notícia a la web Ecologismos
-Artícle a la web ImagendelGolfo

Vídeo:

Volcà de l'antartida

La base espanyola de Grabriel de Castella està intal·lada en el crater d'un volcà actiu. En el 1967 es va produir una de les erupcions que va destruir les bases antàrtiques de Xile. Molt més rescent en el 1990, el volcà va tenir una nova erupció.

Dos simòlegs estudien el volcà dirant tot el dia. Amb aquest nou sistema de treball, els científics començen a treballar de matí envoltant l'illa i després tot l'espai interior. Cinc hores més tard baixen a terra amb d'etectors que  permeten detectar qualsevol acgivitat que puga indicar que hi ha perill.

Aquests científics han exolicat que hi ha molts tipus de fenomens que ocorren en un volcà actiu.

Durant la inspecció, també s'observen les dades de deformació superficial de la illa, com es contreu o s'expandeix depenent de la seva activitat. Qualsevol fenomen que produixa un registre sísmic queda registrat de diferent manera i diferents ones.

A pesar de que aquest nou metode esta fet per a registrar l'activitat volcànica de l'Antartida, esta sent untilitzat sobre tot al nostre país.

Noticia original

Noticies relacionades
 Noticia 1
 Noticia 2

Video Relacionat:

L'eroció de les platga de Blanes

L'alcalde de Blanes va explicar alguns dels acords assolits per a evitar o frenar la constant perdua de sorra a les seues platges. La primera proposta va ser posar mes roques i l'altra mesura consisteix en la instalació de grans sacs de sorra al limit de la platja.

Aquests sacs s'ubicarien davant dels càmpings perquè "servís com una paret natural perquè l'aigua no pogués esquerdar els terrenys dels càmpings, va relatar l'alcalde. La intenció és que l'aigua, quan faça el seu recorregut acabe colpejant els sacs evitant l'erosió.

Segons el batlle, aquesta mesura els sembla correcta i pretenen que es poti a terme, almenys una valoració econòmica el més exacta possíble, abans del Nadal. Aquesta idea ja s'ha dut a terme a altres platges, açó ajudarà a tenir en compte quina empresa cal contractar.

Els avantatges que aquesta mesura ens dona són més be provisionals per a l'hivern, ja que a l'estiu podren ser retirats, la raò es que a pesar de seguir treballant en una solució definitiva, que sembla no apareixer, aquestes poden mesures ens poden ajudar a guanyar temps.

Noticia original:

Noticies ralacionades:
   Sacs contra les ones
   Noticia 2

Video relacionat

Descobreixen nou volcà "potencialment" perillós a Colòmbia.

Un volcà, "potencialment perillós" i batejat com El Amagat, va ser descobert per investigadors de Colòmbia a uns 1,700 metres d'altura sobre el nivell del mar. Aquest volcà està en el flanc oriental de la Serralada Central (un dels tres principals ramals en què la Serralada dels Andes es divideix al sud de Colòmbia). "És una zona on normalment no pensaríem que podrien haver volcans", va assegurar a l'AFP la geòloga María Luisa Monsalve, qui va liderar el grup de recerca.
La investigadora ha indicat que aquesta estructura no va ser descoberta abans perquè no està en una zona on s'hagin descobert altres volcans i perquè la seva aparença és similar a la de qualsevol muntanya amb vegetació espessa. Aquesta estructura no correspon a un gran edifici volcànic, la qual cosa el fa difícil distingir en el paisatge, i per això se li ha donat el nom del Amagat.
A Colòmbia hi ha almenys 14 volcans actius, dels quals el Galeras, el Huila, el Puracé, el Turó Machín i el Ruiz, ubicats a la regió central i del sud del país, són els més vigilats per les autoritats.

Noticia Original

Noticies relacionades
-El Amagat, el volcà "potencialment" perillós descobert a Caldas.
-Com van descobrir El Amagat, el nou volcà de la geografia colombiana?

Pacte internacional per protegir la biodiversitat dels oceans.

La seu de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) a Nova York va acollir un acord que les organitzacions ecologistes qualifiquen de "històric". L'acord, que es va adoptar per consens i sense necessitat de votació implica que la maquinària comence a funcionar a l'ONU per aprovar el futur tractat internacional sobre la protecció de la biodiversitat. Aquest futur acord internacional haurà d'abordar quatre grans blocs temàtics sobre els quals es fixaran les regles de joc, encara que es podran incloure més durant el procés.
La bona notícia per a les organitzacions ecologistes és que s'ha acordat la necessitat de creació d'aquest tractat i que s'ha posat data a l'inici dels treballs: l'anomenat comitè preparatori haurà de començar la seva tasca el 2016 i haurà de presentar el seu informe a l'Assemblea General de l'ONU l'any següent.

Noticia Original

Noticies relacionades:
-Els països han de compartir els recursos marins dels oceans
-ONU negocia tractat per protegir oceans

                               

Incendi forestal a Argentina

L'incendi s'estén pels boscos natius de Cholila i altres localitats del nord-oest de Chubut, amb unes flames que avancen a una velocitat màxima de mil metres per hora, segons detalla l'agència de notícies estatal, Télam, que explica que les pluges, que podrien ajudar a extingir el foc, arribaran dilluns. 

El foc ha arrasat prop de 20.000 hectàrees a la zona nord de la província argentina de Chubut, en el qual ja és considerat com el pitjor incendi forestal de la història del país sud-americà

Jorge Barrionuevo, ha indicat que les condicions meteorològiques de la regió han millorat i que, gràcies a això, aquest dijous han pogut treballar a la zona 5 hidroavions. Per la seva banda, el director general de Defensa Civil de Chubut, Evaristo Melo, ha assegurat que s'està treballant "amb tots els recursos" per intentar detenir l'avanç de l'incendi en Cholila. No obstant, ha advertit que encara estan "lluny de poder dir que està controlat". 

Més de cent persones treballen en les tasques d'extinció. 

Els incendis, que van començar el passat 15 de febrer, estan focalitzats especialment a la vall del Llac Cholila, sobre els seus marges sud i nord, en el Turó Cholila, i en els cañadones El Turc i Tucu Tucu. Les flames també presenten focus a la riera Jara, el riu El Turbio i el Turó Radal. La situació ha portat al govern provincial a declarar l'estat d'emergència ambiental, segons afegeix el citat mitjà de comunicació, que indica a més que el foc es troba a escassos 4,5 quilòmetres del Parc Nacional Els Alerces.

Vídeo:

Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Saragossa, en alerta màxima davant l'arribada de la crescuda de l'Ebre

L’Ebre continua augmentant el seu cabal, després d’haver negat ahir unes 20.000 hectàrees i obligar l’evacuació d’unes 1.500 persones. De moment, les motes de contenció “estan resistint”, i la passada nit va transcorre “sense sobresalts”, segons el conseller d’Agricultura i Medi Ambient. 

S'ha mobilitzat 130 efectius de la unitat de suport operatiu de la Policia Local, a tota la plantilla de Bombers de Saragossa i a la Unitat Verda de l'Ajuntament.

Es preveu que el cabal pugi a 2200-2300 metres cúbics per segon i l'altura a 5,50-5,70 metres, segons els últims càlculs de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).

Per ara, la crescuda de l'Ebre ha deixat incomunicat el barri rural de Alfocea, pel que l'Ajuntament de Saragossa ha sol·licitat a la Delegació de Govern poder habilitar un camí en un camp de maniobres militar per facilitar el trànsit.

En unes declaracions per escrit, el conseller precisa que els majors problemes es concentren ara en Cabanyes d'Ebre (d'uns 600 habitants) per les filtracions, que estan sent achicades "permanentment", si bé la brossa "és molt potent" i s'està reforçant col·locant sacs de terra a sobre.

Els desallotjats han passat la nit als poliesportius de Tauste i Luceni. Estan bé i han estat atesos en tot moment pels serveis socials, "amb ganes de tornar a casa com més aviat", apunta el conseller. Lobón indica, a més, que en Boquiñeni s'està construint un pont per donar solució al trencament de la carretera que es va produir ahir.

El conseller de Política Territorial i Interior, Antonio Suárez, ha visitat de matinada els municipis que concentren les incidències més destacables, Cabanyes d'Ebre i Alcalá d'Ebre. A més, a Torres de Berrellén també s'han realitzat tasques de recreixement de la mota, mentre que a Sobradiel s'ha construït, preventivament, un cordó de terra.

La situació a Navarra ha millorat considerablement. La CHE ha aixecat l'alerta vermella que mantenia en la Comunitat Foral per la crescuda dels rius, excepte per l'Ebre al terme de Castejón. A les deu d'aquest matí, segons les dades que ofereix la web de la Confederació, el cabal de l'Ebre en aquesta població era de 1.676 metres cúbics per segon i l'altura del riu marcava 6,68 metres, quan el divendres, al bec de la crescuda, va arribar als 2.400 m3 / si una alçada de 7,80 metres.

Els nuclis urbans de Tudela i Buñuel continuen amb carrers inundats.

Vídeo:

Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Notícia 3

Les onades es mengen un paradís a Costa Rica

Les onades van tornar a soscavar el camí de terra paral•lel a la platja caribenya de Puerto Vargas, dins del Parc Nacional de Cahuita, que tira de l'economia d'aquest poblat d'estil afro i natural, on és comú veure un ós mandrós creuant pel cablejat elèctric al carrer principal. El camí està tallat, però el greu és que ja tampoc hi ha un espai que mereixi dir-platja. L'aigua arriba ara on mai abans i la línia de costa s'ha mogut fins a 50 metres terra endins, segons els guardaparcs. Els científics en diuen canvi climàtic. El que estava projectat per 2040 va ocórrer ja en 2014.
Entre les causes que han provocat la gradual destrucció d'aquest paradís està l'increment de la temperatura al planeta, que fon els blocs de gel en zones polars i eleva el nivell de la mar a una mitjana de tres mil•límetres per any, segons el Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de Nacions Unides. Es va incrementar 20 centímetres en l'últim segle, la qual cosa provoca que arribi a punts terrestres on abans no arribava.
VIDEO:

NOTICÍES RELACIONADES:
-El control del canvi climàtic exigeix renunciar a un terç de les reserves de petroli i al 80% de les de carbó
-Un exèrcit de científics contra el canvi climàtic