Implants coronaris que desapareixen

Molts especialistes en cardiologia, per solucionar problemes d’obstruccions en les arteries, gasten stents. Normalment aquestos son malles metàl•liques que es queden en l’organisme però ara, hi ha un nou material que “desapareix” desprès d’haver realitzat la seva tasca.

Aquest tipus de stents estan fabricats amb materials biodegradables que al cap d’uns dos anys es “dilueixen” sense deixat cap tipus de residu.

Fins ara els stens biodegradables sols s’han gastat en pacients experimentals, però en X Concurs Internacional de Teràpia Endovascular i Miocàrdica es va dir que aquesta tècnica començaria a gastar-se en els hospitals espanyols.

 Els stents primer eren molt rudimentaris i no feien la seva funció a la perfecció ja que les arteries es tornaven a obstruir, desprès els van millorar amb fàrmacs, però tampoc eren del tot eficients en canvi els nous stents podrien ser una revolució per a les persones que pateixen d’obstruccions d’arteries.

Noticia Original

Noticies Relacionades:
Malalties de les arteries coronaries.
El TAC per detectar les obstruccions.
Tipus de stents.

Un test de sang, futur substitut de l’amniocentesi

L’amniocentesi és una prova la qual s’utilitza actualment per a extraure una xicoteta mostra del líquid amniòtic que rodeja al fetus per a poder descartar problemes genètics.
Aquesta prova pot provocar un avortament en una de cada 100 dones i tan sols la reserven per aquelles dones que tenen un embaràs de risc. Es per aquesta raó que un estudi publicat a “British Medical Journal” ha comprovat que mitjançant una extracció de sang a la mare es pot detectar si el futur xiquet tindria síndrome de down . Amb aquesta prova podria desaparèixer el risc d’avortament amb tan sols una mostra d’extracció de sang per a analitzar correctament l’ADN del fetus . Encara que és una notícia que dona esperances i una alternativa a l’amniocentesi hi té dos inconvenients preocupants. A part de ser molt costosa sols es pot detectar el síndrome de down, en canvi l’amniocentesi pot descobrir altres alteracions genètiques.

Notícia original

Notícies relacionades:

-Un nou test de sang per a detectar el sindrome de down

-Una nova tècnica permet diagnosticar alteracions prenatals

Videos relacionats:

Daisy, la vaca que produeix llet hipoalergènica

Investigadors del AgResearch, un institut de investigació dependient del Gobern de Nova Zelanda han modificat genèticament a Daisy, la vaca de la imatge, per aconseguir que produeixi llet hipoalergènica.

Han utilitzat un tècnica que consisteix en reduir la proteïna BLG.
Daisy encara és una ternera, però experimentaren amb ella i els anàlisis no registraren nivells de la porteïna BLG.

Fins ara, la indústria de la llet ha intentat modificar la vacuna amb diferents tècniques com eliminar aquesta proteïna i altres, però resultaren ser més cars i poden tindre un sabor amarg.

Fins un 7% dels xiquets presenten alèrgia a la llet de vaca, pero la majoria la supera durant els primers 6 anys de vida.



Els problemes que presenten les persones amb la llet vacuna son la intolerància a la lactosa o la alèrgia a una o més de les proteïnes i reaccionen de manera anormal. Son grans problemes perquè la llet té calci i vitamina D , encara que molta gent no els considera així.


Notícia original


Notíces relacionades:

-Una vaca modificada produeix llet antialèrgica

-Daisy, una vaca modificada

-La vaca que dóna llet hipoalergènica

Vídeo:

Informació relacionada amb la notícia:

-Alèrgia a la llet

-Alèrgia a les proteïnes de la llet

-Proteïnes de la llet

BOMBOLLES DE GAS METÀ PUJEN A LA SUPERFÍCIE DES DEL MAR

El metà és un gas amb un potent efecte hivernacle, almenys vint vegades més potent que el diòxid de carboni, i per això és tan important vigilar les emissions, tant naturals com artificials, que pujen a l'atmosfera.
Des de fa molt de temps els científics coneixien la presència de dipòsits de metà acumulats al fons oceànic, que es mantenia en fusió gràcies als dipòsits naturals de gel congelat on es troben.
Uns estudis recents han descobert la font d'aquest metà marí, que no és altra cosa que un procés químic inesperat impulsat per un dels microbis més abundants al planeta, la arqueja Nitrosopumilus maritimus. Aquest organisme resideix en les zones del mar obert riques en oxigen.
Degut a l’escalfament del planta, que causa el descongelament dels pols,  les reserves de metà es començen a fondre, fent que bombolles de metà pujen fins a la superfície.  Els científics creuen que aquests escapes podiren  produir un augment de la temperatura, creant així un bucle de realimentació positiva, per la qual cosa cada vegada s’alliberarien més emissions, fent pujar més i més la temperatura terrestre.

Notícia original.

Notícies relacionades:
Informació sobre el gas metà. 
Més informació sobre la notícia.
Les investigacions marines de la pròxima dècada.


Vídeos:

Abusar dels analgèsics, produeix més mal de cap

     Els experts adverteixen de les excasses millories que aporta abusar dels medicaments. 

Es calcula que fins a una de cada 50 persones ingereix una excessiva quantitat de medicació, fet que pot originar una cefalea en qualsevol persona. 

Els Instituts Nacionals de Salut britànics (NICE) van advertir del risc que comportava   l'abús d'aquestes substàncies. Un excés, empijora el mal de cap. NICE va elaborar unes guies on establiren quines  eren les pautes per a afirmar que una persona està en risc de patir una cefalea per abús.Van establir dos grups:

Un grup format per el paracetamol, aspirina i antiinflamatoris. No es recomana prendrel's més de 15 dies al mes.
El segon grup, compost per medicaments forts, como per exemple els opiacis, no es deu prendre 10 o més dies al mes.

Hi ha moltes causes que comporten a aquest abús de fàrmacs. Tot el món pot prendrel's quan té algun dolor, sense necessitat de recepta mèdica i a més són econòmics.

Es recoma que, si sovint pateixes cefalea o migranya visitar a un neuròleg que et donarà una solució eficaç i adequada. 

Vídeo.

 

- Notícia original.


- Notícies relacionades.
   L'abús d'analgèsics, produeix cefalea.
  Abusar d'analgèsics empijora la migranya.

Un de cada quatre xiquets falta a l'escola per símptomes de còlon irritable

El Dr Miguel Saps (especialista en Gastroenterologia Pediàtrica) és un dels assistents al Congrés Argentí de Gastroenterologia i Endoscòpia Digestiva 2012 on un dels temes que es va debatre va ser el Síndrome del Còlon Irritable (malaltia crònica d'origen desconegut de la qual els símptomes són dolor abdominal, diarrea o estrenyiment crònic).

"És normal veure que 1 de cada 4 xiquets pateixen aquesta malaltia" va assegurar Saps. A més les despeses econòmiques que genera són altíssimes ja que per arribar al diagnòstic final cal passar una sèrie d'estudis i proves. El no tenir un bon tractament no desencadena cap seqüela greu però és molest i té un impacte en la qualitat de vida del malalt: "Hi ha xiquets que no poden dormir, anar a l'escola o concentrar-se en l'estudi, no els passarà res, però es perden un any de col·legi en el pitjor dels casos" va assegurar Saps. Tot açò vol dir que els símptomes són banals però afecten en l'estil de vida i ànim de l'individu i en el cas dels més xicotets el desenvolupament de la malaltia influeix de manera negativa ja que és l'etapa de formació de tots els sentits del cos humà.

És important posar-li un nom al problema perquè molts pacients com jo busquen solucions i ningú els dóna un resultat concret. El SII es pot confondre amb la celiaquia ja que els símptomes són els mateixos per això es recomanable recurrir a un especialista en el camp com el Dr Zaragosí en València.

Notícia original

Altres notícies relacionades:

• Detecten alteracions biològiques en la síndrome de l'intestí irritable per primera vegada
• Un antibiòtic eficaç per a la síndrome de còlon irritable

Video:

La percepció visual femenina és diferent a la masculina

La percepció visual dels hòmens treballa de manera diferent de com ho fa el de les dones. Segons una nova investigació, els hòmens posseïxen una major sensibilitat amb els detalls d'imatges que canvien ràpidament, però les dones són millors a l'hora de diferenciar colors.

En la corfa cerebral es troben grans concentracions de receptors d'andrógens, les hormones sexuals masculines, sobretot en la corfa visual. Estos també s'encarreguen de controlar el desenrotllament de les neurones de la corfa visual, la qual cosa vol dir que els hòmens tenen un 25 per cent més d'estes neurones que les dones.

Un grup d'investigadors de la Universitat de la Ciutat de Nova York va realitzar un experiment en què va comparar la visió d'un grup d'hòmens i dones. Després que els voluntaris descrigueren els colors mostrats en l'espectre visual, es va veure que els hòmens necessitaven una longitud d'ona més llarga per a percebre el mateix color que les dones. Després se'ls va sotmetre a un altre experiment, en el que els hòmens van tindre major capacitat per a percebre imatges que passaven molt ràpid a diferència de les dones.

L'estudi indica de forma prou clara que cada sexe posseïx una capacitat visual lleugerament distinta, però el que no saben encara és explicar per què l'evolució ha afavorit esta diferència entre hòmens i dones.

Notícia original

Més noticies relacionades:

• El desenrrotllament de la visió del fetus a l'úter
• Un minitelescopi ocular que restaura la visió

Video:

ELS BESSONS QUIMÈRICS

Científics de l’Universitat d’Oregon (EEUU) i de l’Oregon National Primate Research Center han aconseguit crear els primers monos quimèrics en la història. Aquests dos, Roku i Hex, porten un gen alterat introduït per manipulació de cèl•lules STEM embrionàries (ES). Per a dur-ho a terme els investigadors van unir cèl • lules embrionàries de 3 parelles diferents de monos de la raça rhesus  i les van adherir, amb èxit, en mones adultes utilitzant cèl•lules de fins a sis genomes (informació genètica codificada que posseeix un organisme en particular)  diferents.

El més interessant és haver aconseguit aplicar aquesta tècnica en primats, ja que la creació d’animals quimèrics s’havia limitat als ratolins. El genoma d'aquesta espècie en particular va ser desxifrat el 2007, i es va determinar que el 93% del seu ADN és igual al de l'ésser humà. És per això que aquesta notícia sobre el naixement de Roku i Hex obre les portes a noves investigacions  ja que els científics suggereixen que en un futur, es podria arribar a curar malalties genètiques i fins i tot seria possible ajudar a parelles infèrtils usant els seus gens per donar vida a la seva descendència.

Notícia original

Notícies relacionades:
Més informació sobre la notícia.
Clau de l’experiment.
Clonació i transgènesi animal (PDF)


Vídeos:

EL CERVELL ESPECIAL DELS AFINADORS DE PIANO

En els últims temps s’han desenvolupat estudis referents a l’evolució que el cervell experimenta depenent del treball que un individu pot realitzar.
Un estudi portat a lloc pels investigadors del Univesity College de Londres i la Universitat de Newcastle, i publicat en la revista Journal of Neurosciencie ha demostrat que l’afinació de pianos pot donar lloc a canvis en l’estructura cerebral (depenent dels anys de professió de l’individu en qüestió).

El més interessant és que aquest canvis no es torbaven a la part auditiva del cervell, sinó que va produir canvis tant a la matèria girs com a la matèria blanca de l’hipocamp, és a dir, en una part del cervell associada a la memòria i a la navegació.
Altres estudis del Centre Wellcome Trust de Neuroimagen de la UCL han demostrat una evolució en altres zones de l’hipocamp de molts taxistes, ja que aquests han de memoritzar detalls específics imprescindibles per a moure’s per tants carrers.




Aquestes notícies ens fan pensar que el cervell és flexible inclús en l’edat adulta, fent que molts records relacionats amb competències específiques poden deixar canvis en l’estructura del cervell.


Notícia original

Notícies relacionades:
Més informació sobre la notícia.
Informació extra del Science News.
Què és l’hipocamp?
Com afinar un piano i informació sobre aquest treball.


Vídeos:

LA GRIP ES TRANSMET ABANS QUE APAREGUEN ELS SÍMPTOMES

Estudis realitzats en furons per un equip del Imperial College de Londres  i recolzats per l’Institut Nacional d’Investigació en Salut (NIHR) corroboren que la grip influenza (el cep de la grip utilitzada en l'estudi va ser la de la pandèmia de grip porcina de 2009, que va matar gairebé 300.000 persones a tot el món) pot transmetre’s abans de que s’aprecien els primers símptomes. 

Els resultats són escandalosos si aquests són aplicables també als éssers humans, ja que açò afavoreix el risc d’epidèmies degut a l’impossibilitat de controlar el virus, si aquest ni tan sols s’ha detectat.

Les investigacions  suggereixen que la majoria dels casos de transmissió de grip ocorren una vegada els símptomes ja havien aparegut, encara que una part dels casos de contagi són transmesos abans.

L’estudi ha demostrat, a més, que no és necessari  l’esternut per a transmetre el virus ja que aquest viatja en petites gotes que s’expulsa en la respiració normal. Per sort, els científics han descobert que una vegada es passen els símptomes i el virus comença a desaparèixer el risc a transmetre’l és més baix.

Aquestos descobriments són molt importants per a planificar estratègies preventives per a les pandèmies, encara que fan pensar que la grip és molt més difícil de controlar del que es pensava.  No obstant, la Dra. Roberts adverteix que l’estudi observat en furons  podria no ser aplicable als éssers humans, encara que aquests són el millor model disponible per a la transmissió de la grip.

Noticia original

Notícies relacionades

Més informació sobre l'estudi.
 Consells per a evitar o prevenir el contagi de la grip.

Video:

Augment d'ictus entre la gent jove

Sempre s’ha pensat que els ictus eren problemes de les persones majors però cada dia hi han mes joves que pateixen aquesta malaltia.

La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) ha dit:  “hui en dia aproximadament un 10% dels afectats te menys de 55 anys la qual cosa es estranya”

Un estil de vida poc saludable provocarien aquesta malaltia.

Tan la hipertensió, l’obesitat, el tabaquisme o la diabetis incrementen el risc de patir un ictus així deixem de costat el mite de que sols el pateixen els ancians.

Els ictus provoquen moltes seqüeles i la seua recuperació es molt lenta. Molta gent, al ser jove i patir aquesta malaltia, realment, no l’atribueix a un ictus quan comencen les docències i aixó fa que desprès siga mes difícil tractar-la.

Alguns dels símptomes mes comuns son problemes en el llenguatge, mala Visio, pèrdua del coneixement. A mes a mes aquesta malaltia deriva en moltes altres com fallades de memòria, problemes cognitius...

Noticia Original
Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2


Video:

Video:

El volcà submarí de "El Hierro" s'ha convertit en un laboratori vulcanològic

Fa poc més d'un any, els habitants de l'illa "El Hierro", a l'arxipèlag canari, van estar inquietats pel volcà submarí que va entrar en erupció. No obstant, aquest mateix volcà s'ha convertit en un laboratori idoni per a millorar les prediccions sobre erupcions.



Açò es deu al gran nombre d'investigacions que van tindre lloc des de que van aparéixer els primers indicis d'erupció, que van permetre als científics tindre la possibilitat de conéixer tots els paràmetres de la situació des del primer moment. La directora de l'Institut Geogràfic Nacional en Canàries afirma que els resultats d'aquestes investigacions es publicaran en els congressos més rellevants de vulcanologia a nivell mundial.


Des de l'Institut Espanyol d'Oceanografia expliquen que, després de l'erupció, s'han observat pujades de la temperatura, acidificació de l'oceà i disminució del nivell d'oxigen. També han assenyalat que, amb la tendència actual del canvi climàtic, caldria esperar milers d'anys per poder estudiar el que ara es veu en El Hierro. Per exemple, mentre l'augment de la temperatura pel canvi climàtic és de 0,6ºC per segle, al Mar de les Calmes va pujar 18,8ºC, i el pH de l'aigua va caure 2,8 punts. L'erupció també ha suposat un gran potencial per a fer investigacions de sismologia, geodèsia i fins i tot per a perfeccionar la tècnica de prendre imatges tèrmiques.

Vídeo de l'erupció (Novembre 2011):



Notícia original
Notícia relacionada: El fons marí de "El Hierro" es recupera a bona velocitat
Notícia relacionada: Un científic japonés veu similituds entre el procés eruptiu de "El Hierro" i Japó

Denisovants, nous avantpassats

Fins fa poc de temps desconeixíem l’existència   dels denisovans, una població única que es varen expandir molt ràpidament per grans zones d’Àsia, però sempre en petits grups, per tant la seua varietat genètica va ser molt pobra. Al 2010 varen trobar sols 10 mil•ligrams d’ADN  a una cova de Sibèria que van estar enterrats durant uns 50.000 anys.

Es pensa que eren molt pareguts als neandertals, i el seu parentesc amb els ximpanzés és molt més elevat, segons un estudia realitzat al Institut Max- Planck de Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya)dirigit per Svante Pääbo, aquest estudi va començar amb un fragment fòssil del dit d’una jove, encara que més tard van trobar dos molars dels denisovans i uns pocs fragments més de dits.

Els autors creuen que la jove va poder viure fa uns 80.000 anys, encara que la terra on es va encontrar era de fa entre 50.000 i 30.000 anys enrere

Video:

Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Els xiquets menors de tres anys no haurien de veure televisió, segons un estudi

Els menors de tres anys no haurien de veure la televisió. Segons un estudi publicat per la revista mèdica britànica Archives of Disease in Childhood s'hauria establir limiti sobre el temps que els xiquets passen davant les pantalles. Els videojocs, la televisió i els ordinadors està causant danys en el desenvolupament infantil, així com problemes físics a llarg termini. L'autor de l'estudi, el psicòleg Aric Sigman, exposa que un adolescent britànic roman sis hores diàries davant l'ordinador o la televisió a casa.


D'aquesta manera, segons Sigman, els efectes negatius en la salut comencen després que un romangui assegut més de dues hores, i inclouen risc d'obesitat i problemes cardíacs a llarg plazo.Els tres primers anys de vida són importants en el desenvolupament del cervell i els nens necessiten interactuar amb els seus pares, cara a cara, no amb una pantalla d'ordinador o televisió. D'altra banda el departament de Sanitat dels Estats Units considera la reducció de l'exposició a les pantalles com una prioritat de salut, orientat a incrementar la proporció de nens de 0 a 2 anys que no veuen la televisió o vídeos durant la setmana. Justine Roberts, fundadora de Mumsnet, considera que per als pares és molt difícil competir amb la tecnologia. "Seria genial si algú pogués inventar un forrellat que provoqui automàticament una apagada generalitzat de tots els aparells tecnològics dins i al voltant de la casa per un temps determinat. Fins que això s'inventi, serà una batalla mantenir pendent de tot al que estan exposats els més petits ".

video:
 ç
 noticia original
noticies relacionades:
noticia 1 noticia 2

El risc de patir asma en edat preescolar augmenta si la mare va fumar durant l'embaràs

El fet de que la mare fume durant l'embaràs pot produir efectes perjudicials per a la salut com xiulets al respirar i asma en xiquets en edat preescolar. 

L'exposició al fum del tabac durant l'embaràs i després del part incrementa en els seus fills el risc d'experimentar malalties respiratòries (xiulets al respirar, apnea del son i asma) fet que complica la seua salut durant la infància. A pesar dels estudis realitzats, no van poder diferienciar entre els efectes de l'exposició del fum prenatal i postnatal. 

L'equip de la Dra. Ansa Neuman, de l'Institut de Medicina Ambiental dependent de l'Institut Karolinska a Estocolm, Suècia, va determinar que els xiquets les mares dels quals van fumar només durant l'embaràs tenien major risc de patir malalties respiratòries a comparació dels xiquets les mares dels quals no van fumar en l'embaràs. 

Les substàncies del tabac són nocives i comencen a manifestar-se en el sistema respiratori del fetus en una fase molt primerenca de l'embaràs, inclús abans de que la dona es done compter de que està embarassada.

Vídeos.

- Notícia original.
-Notícies relacionades.
  Els fills de mares fumadores, més propensos a consumir antidepressius.
  Xiquets en edat preescolar amb risc de desenvolupar asma.

/

Una vacuna en estudi contra el papil•loma aconseguís retraure el càncer cervical.

El virus del papil•loma humà és una de les principals causes que pot aparèixer en les dones donant lloc a un càncer cervical un dels segons càncers més comuns. Un estudi realitzat per el metge Mark Bagarazzi, ha permet experimentar amb 18 dones que patien  neoplàsia cervical, administrant-les una vacuna que ha sigut anomenada VGX-3100. Aquesta teràpia ha sigut desenvolupada per Inovio Pharmaceuticals i la universitat de Pensilvània (EEUU).
Els resultats obtinguts en aquest estudi suggereixen que aquesta ‘vacuna’ podria ajudar a estimular els processos de retrocés del càncer en persones ja infectades per VPH. Encara que aquesta vacuna es similar a la que hi es pot trobar als mercats, presenta dues diferències. La primera, sols s’utilitza per a dones ja infectades per el virus i la segona diferència es que s’injecta amb impulsos elèctrics. Amb els impulsos elèctrics s’adonaren que aquesta tècnica anomenada científicament “electroporació”  condueix una forta resposta immunològica específica al VPH en persones afectades.
VGX-3100 està fabricada a partir de dues parts del ADN anomenats plasmidis, que codifiquen dues proteïnes present en el papil•loma. “Quan el virus infecta les cèl•lules que son sanes, les proteïnes E6 i E7 inicien un procés per a convertir-les en canceroses” Explica l’investigador en l’estudi.
Tot i com va comprovar,  una injecció d’ADN víric desperta el sistema immune generant suficients defenses. Encara que amb l’electroporació i ADN hagin aconseguit un bon resultat no es sabrà cert si la vacuna es eficaç o no fins que no es faci un segon estudi.

Notícia original

Notícies relacionades:
-Càncer de cèrvix 
-Recomanen vacunar als menors contra el virus del papil•loma humà 

Video relacionats:

Científics obren la porta per curar l'hipotiroïdisme amb cèl · lules mare

La generació de teixit tiroïdal funcional a partir de cèl•lules mare podria permetre el tractament en gent amb deficiència de l'hormona tiroïdal. Així que l'equip de científics belgues ha desenvolupat la generació eficient de teixit tiroïdal funcional de les cèl•lules mare en ratolins.

Les hormones tiroïdals són un tipus de molècules que contenen iodur i tenen un paper important per al desenvolupament normal del cervell. La glàndula tiroide és un òrgan especialitzat en la captura de iodur i és l’únic lloc on es produeixen aquestes hormones.

Uns 3000 nounats humans naixen amb hipotiroïdisme congènit, a causa de la insuficiència d’hormones tiroïdals. Si no es tractat per un metge en els primers dies després del naixement el nen es veurà afectat per un retard mental irreversible.

Els investigadors van poder aconseguir la diferenciació de les cèl•lules mare en tirocitos gracies a la inducció de dos gens importants en les cèl•lules mare.

Una de les conclusions d'aquests estudis va ser el desenvolupament del teixit toroïdal funcional dins de les plaques de cultiu. Després es va trasplantar els tirocitos derivats de les cèl•lules mare en ratolins que no tenien una glàndula tiroide funcional. Quatre setmanes després aquests ratolins van restablir els nivells normals de les hormones tiroïdals en la seva sang i no es van observar els símptomes associats amb la deficiència de l'hormona tiroïdal.

Aquests resultats impliquen una eina vital per a caracteritzar millor els processos moleculars associats amb el desenvolupament embrionari de la tiroide; i dels estudis de trasplantament obren noves vies per al tractament de la deficiència de l'hormona tiroïdal, però també per a la substitució de teixit tiroïdal en gent que pateix de càncer de tiroide.

Els investigadors exploren la generació del teixit funcional de la tiroide humana mitjançant la reprogramació de cèl•lules mare pluripotents derivades de les cèl•lules de la pell.

Notícia original
Altres notícies relacionades

Les pèrdues de visió es poden prevenir i també curar sempre que es tractin a temps

A Espanya hi ha aproximadament un milió de persones amb discapacitat visual (2,14% de la població) i més de 70.000 persones cegues (0,15%). De la qual cosa el 80% dels casos de ceguesa es podrien evitar o tractar amb les teràpies disponibles en l'actualitat sempre que el diagnòstic i el tractament es realitzin a temps.  El president de la Fundació Retinaplus, el professor Francisco Gómez-Ulla, explica que les causes de la ceguesa són:  Degeneració macular associada a l'edat (DMAE): 700.000 persones  Retinopatia diabètica: 1.100.000 persones  Alta miopia: 900.000 persones.

Els pacients amb DMAE, segons diferents estudis, solen experimentar una major pèrdua d'agudesa visual en no rebre un tractament en els primers estadis de la malaltia i el temps del tractament dura sobre 2 i 10 meses.Esta malaltia és una de les patologies visuals que experimentarà un major creixement en els propers anys a causa bàsicament l'envelliment de la població.  En el cas de la retinopatia diabètica, els pacients amb diabetis (5 milions a Espanya) tenen un 50% més de possibilitats de desenvolupar una malaltia visual en un període de deu anys, encara que només entre el 20 i el 30% es sotmeten a una revisió anual de retina.  Per altra banda el Col · legi d'Òptics-Optometristes d'Andalusia adverteix de la importància de les revisions visuals periòdiques, ja que la meitat dels casos de pèrdua visual podria prevenir-se mitjançant la detecció primerenca i el tractament adecuat.Per això, els òptics recomanen realitzar una visita anual al òptic-optometrista, independentment de l'edat.
 video:
:
 noticia original
 altres noticies:
noticia 1 noticia 2

Allà on arriba Coca-Cola, que arribin també els medicaments

No és difícil trobar un refresc del gegant americà en qualsevol racó del planeta, fins les aldees africanes més recòndites arriben les llaunes vermelles. Per aprofitar la seva àmplia experiència i la seva extensa xarxa de distribució, el Fons Global contra la SIDA, la Tuberculosi i la Malària ha signat un acord amb Coca-Cola amb una sola idea: que on arribin els refrescos puguin arribar també les medicines essencials.

La idea és que les organitzacions d'ajuda puguin aprendre i beneficiar-se de l'experiència de la companyia de refrescos per fer arribar els fàrmacs necessaris a qualsevol poblet remot on siguin necessaris.

El 'projecte última milla' té el suport de la iniciativa global que apadrina Bill Clinton i també de la Fundació Bill i Melinda Gates.

La col·laboració va començar a gestar l'any 2010 en territori tanzà, i la idea és expandir en una segona fase al 75% del territori de Tanzània i també a Guanya i Moçambic.

Segons explica el Fons Global en una nota de premsa, fins ara la iniciativa ha permès fer arribar medicines a 20 milions de persones i reduir en uns 25 dies el temps que tarden a arribar fins als pobles més remots. Tanzània és el segon país que més diners rep del Fons Global, un organisme internacional basat en ajudes de països donants, i les ajudes es destinen en un 39% a subministrar fàrmacs i productes sanitaris a les poblacions locals.

En aquest sentit, Gabriel Jaramillo, màxim representant del Fons, admet que no n'hi ha prou amb tenir les medicines, sinó que és un requisit imprescindible fer-les arribar fins als que les necessiten. "Els sistemes de subministrament a regions remotes del planeta no sempre funcionen eficientment, el que causa morts que podrien evitar-se", explica en el comunicat. "Hem vist que els productes de Coca-Cola sempre arriben a qualsevol part i pensem que amb la seva ajuda, nosaltres també podríem aconseguir-ho".

Coca-Cola fa arribar diàriament 1.800 milions de begudes a 200 països de tot el món. Aprenent de la companyia de refrescs, el Fons Global pretén que amb les medicines passi el mateix d'aquí a poc.

Noticia original

Altres noticies relacionades

Virus caníbals

Un "virófago" és un ésser que es "s'alimenta" de virus, per tant un virus "virófago" és un virus "caníbal" que parasita a altres virus.

Fins fa ben poc, es pensava que un virus era la quinta essència del "mal": absolutament tots els virus coneguts són paràsits cel·lulars, normalment matant a la cèl·lula implicada.

Tothom odiava als virus perquè no aportaven res de bo a la naturalesa ... fins ara.

El 2008 es va descobrir per primera vegada en cultius "purs" de virus del gènere Cafeteria,una espècie nova de virus que infectava l'anterior.
Ara s'acaba de publicar un nou estudi que parla d'un altre virus que infecta virus, en aquest cas en un llac d'aigua salada prop de l'Antàrtida.
Només això ja de per si és molt interessant, però és que a més es dóna la situació que aquest virus infecta un virus paràsit d'una classe de bacteris fotosintetitzadors vital en l'equilibri biològic del llac. Per tant, aquest virus "caníbal" "protegeix" al bacteri de ser aniquilat i, per tant, manté estable l'ecosistema del llac.
Per descomptat, podem posar-nos a somiar una mica i imaginar "vacunes" de virus "virófagos" que parasiten virus concrets com, per exemple, el del SIDA.

Noticia original

Òvuls a partir de cèl·lules mare aconsegueixen descendència en ratolins

Investigadors japonesos de la Universitat de Kyoto han aconseguit, a partir de cèl·lules mare, crear cèl·lules precursores de gàmetes femenins que, després d'un complicat procés i la seva posterior inserció en un ovari infèrtil, són capaços de convertir-se en ovòcits que, fecundats amb esperma, donen lloc a una ventrada de ratolins sans. 

Ho han fet amb dos tipus de cèl·lules mare: les embrionàries i les cèl·lules mare pluripotents induïdes. Les primeres es van obtenir d'embrions de ratona d'entre tres i cinc dies, les segones, d'embrions de la femella del ratolí però molt més tardans.

No es pot parlar de creació d'oòcits en el laboratori ja que el que els japonesos han obtingut in vitro no són gàmetes femenins com a tal, sinó, que són cèl·lules semblants a les primordials germinals.(cèl·lules germinals)

Un dels passos de l'experiment.

"Són com unes cèl · lules en un estadi previ a formar ovòcits però, perquè aquests s'acabin formant, els barregen amb ovaris fetals disgregats per formar com una mena d'agregat cel·lular, que té una estructura semblant a l'ovari. 

No aplicable en humans.

Un dels aspectes més cridaners d'aquest estudi és que no ve sol. En ell, els mateixos autors van demostrar que aquest sistema era viable, només que en aquella ocasió el que van aconseguir a partir de cèl·lules mare va ser generar cèl·lules precursores de gàmetes masculins que, una vegada inserides en testicles de ratolí, maduraven fins espermatozoides, que van demostrar servir per a la procreació.

Noticia original

Més de 350 milions de persones pateixen depressió en el món

Segons assegura l'OMS, al món hi ha més de 350 milions de persones amb depressió, un trastorn mental que altera les seues vides i que fa que molts afectats no busquen tractament.
Segons l'OMS és fonamental la participació activa de les persones que la pateixen i dels seus familiars per resoldre la depressió. Primer cal reconèixer la malaltia i començar el tractament amb temps.
"Només la meitat de les persones amb depressió reben l'atenció que necessiten. En molts països aquesta xifra és inferior al 10 per cent"ha dit Shekhar Saxena (director del Departament de Salut Mental i Abús de Substàncies de l'OMS).

A més, hi ha relacions entre la depressió i la salut física o circumstàncies com les pressions econòmiques, la desocupació...que també augmenten el risc de patir aquest trastorn. Segons l'OMS la depressió pot portar fins i tot al suïcidi.
L'OMS dóna assistència als governs perquè incloguen el tractament d'aquesta malaltia en l'atenció sanitària. A través del Programa d'acció per superar la bretxa en salut mental (mhGAP) es capacita els professionals sanitaris  perquè identifiquen els trastorns i proporcionen una atenció adequada, assistència psicosocial i medicació a les persones afectades.


Notícia original

Altres notícies relacionades:

• La depressió de la mare afecta a l'arrencada del llenguatge
• L'OMS demana acabar amb l'estigma que envolta la depressió
• Dia Mundial: La depressió, cada vegada més comú i poc tractada

 Video:

 

Les persones amb diabetis tipus 2 es caracteritzen per tenir una flora intestinal específica

La diabetis és un trastorn metabòlic en el que el cos és incapaç d'obtenir suficient energia dels sucres.
La diabetis tipus 2 s'ha convertit en un problema mundial en el que tant els factors genètics com els factors ambientals desenvolupen la malaltia. No obstant això, la investigació ha demostrat que altres factors  (la flora intestinal) exercixen un paper en el desenvolupament d'aquesta.


 En aquesta investigació van realitzar la seqüenciació massiva de l'ADN microbià intestinal de 345 pacients amb diabetis tipus 2 i identificaren uns 60.000 marcadors associats a la malaltia.
Els investigadors van trobar que els individus sans tenen un major nombre de bacteris productors de butirat de manera que aquestos poden exercir un paper protector enfront a diversos tipus de malalties.També en els pacients amb diabetis tipus 2, es va registrar un augment en el nombre de patògens oportunistes. Aquests canvis en la composició dels bacteris intestinals es troben, per exemple, en pacients amb càncer colorectal.
Aquesta investigació estableix una base per a la comprensió de les característiques genètiques de la microbiota intestinal i la seua relació amb el risc de tenir diabetis tipus 2, a més ens proporciona una forma de classificar els microbis detectats per seqüenciació massiva.

Notícia original

Altres notícies relacionades:

• Què és la diabetis?
• Investigadors espanyols vinculen un nou tipus d'ARN amb la diabetis
• Llatins tenen més risc de patir diabetis tipus 2

Video:

 

Una nova teràpia amb cel·lules mare podria curar la sordera

Més de 275 milions de persones al món pateixen de l’audició. A la universitat de Sheffield a Anglaterra han demostrat que les cèl•lules embrionàries es poden utilitzar per solucionar aquest problema de pèrdua de l’audició.
Els investigadors van realitzar l'implant de cèl•lules mare d'origen embrionari humà i agafant un ratolí, jerbus, (amb insuficiència auditiva) van ser capaços de tornar-los l'audició. De tots els tipus de sordera podria servir en un futur per a les de tipus neurosensorial.
Els investigadors van aconseguir atacar la malaltia des dels dos punts de vista, ja que aquest tipus de sordesa es caracteritza d’una banda perquè falten els cilis de l’oïda interna i d’altra banda per la pèrdua de les neurones del gangli espiral de Corti.
Després van cultivar in vitro les cèl•lules mare per separat per a que formaren precursores dels cilis i les neurones i les van implantar en els animals. El resultat va ser que la diferenciació de les cèl•lules mare es va implantar i arrelat en l'oïda dels jerbus.
Finalment els científics van comprovar si aquestes cèl•lules funcionarien una volta trasplantades en aquests ratolins.
Quan van trasplantar les cèl•lules progenitores a aquests ratolins, les noves cèl•lules van reemplaçar a neurones perdudes, es van reconectar i van mostrar una gran recuperació funcional.
Ara ja estan començant a fer proves en humans per saber si es pot curar alguns dels tipus de sordesa.


Notícia original
Altres notícies relacionades:

Identifiquen proteïnes clau en el càncer de mamella.

El Centre d'Investigació del Càncer (IBMCC), un organisme dependent del CSIC i l'Universitat de Salamanca, han trobat sis proteïnes que ajuden al creixement i a l’extensió de la curació de la metàstasi del pulmó en el càncer de mamella.

Els tumors metastàtics en els pulmons son càncers que es desenvolupen en altres llocs del cos (o altres parts dels pulmons) i es propaguen a través del torrent sanguini o el sistema limfàtic als pulmons.
És diferent del càncer pulmonar que comença en els pulmons.

Al inactivar la proteína Vav3 junt a la Vav2 es va descobrir queaquestes eren clau en el creixement del tumor i en la seua propagació.

Així es trobaren altres 4 proteïnes, Ilk, Inhibina betaA, ciclooxigenasa 2 y Tacstd2, les quals quan s'inhibien genèticament disminuïa el tumor i s'eliminava el risc de metàstasi.

Aquesta investigació hi és als laboratoris, és a dir, que la seua aplicació pràctica tardarà anys. Peró ha donat informació de possibles dianes terapèutiques.

El càncer de mamella és un dels més freqüents en l'actualitat. En Espanya se diagnostiquen cada any uns 15.000 casos nous, que presenta una major mortalitat en dones, encara que este tumor tambe es desarrolla en homes.
La taxa de curació d'aquest tumor es troba sobre el 66% dels casos. No obstant, aquells pacients que desenrollen metàstasis perifèriques o que recorren en la malaltia després de el tractament inicial tenen percentatges de curació molt més reduïts.

Notícia original

Altres notícies relacionades:

Troben proteïnes que causen la metàstasi


Identifiquen proteïnes de al metàstasi del càncer de mamella


Troben mutacions genètiques que intervenen en el càncer de mamella

Es descobreix una ruta clau en la metàstasi de càncer de mamella en pulmó





Vídeo:

Vinculen a la sinusitis amb canvis en la diversitat microbiana

Un bacteri comú (present en la pell humana i considerat inofensiu) pot ser el culpable de la sinusitis crònica.
Aquest estudi va ser publicat a la revista Science Translational Medicine per científics de la Universitat de Califòrnia i ens explica que la sinusitis pot estar vinculada a la pèrdua de la diversitat microbiana després d'una infecció i la posterior colonització del bacteri anomenat Corynebacterium tuberculostearicum.
 Van comparar les proporcions microbianes de 10 pacients amb sinusitis i de 10 persones sanes, i van mostrar que els pacients amb sinusitis no tenien tants bacteris com els pacients sans. Els pacients amb sinusitis tenien una enorme quantitat d'aquest bacteri en els seus pits nasals i els pacients sans un bacteri (Lactobacillus sakei) que ajuda al cos a evitar la sinusitis.
Els ratolins inoculats amb aquest bacteri (Lactobacillus sakei) es van protegir contra la malaltia.Els sins nasals  inclouen bacteris protectors que es perden durant la sinusitis.
El nou treball suggereix que si la causa de la sinusitis es deu a canvis en el microbioma d'espècies bacterianes que colonitzen el teixit, la restauració d'aquests microorganismes protectors per aquestes cavitats pot ser una manera eficaç de tractar aquesta condició.

Notícia original

Altres notícies relacionades:

• Refredats mal curats són els causants de la sinusitis: IMSS
• Nous tractaments per a la sinusitis

Video:

L'exposició en edats primerenques als antibiòtics té un impacte en el desenvolupament i l'obesitat

Durant molt de temps els ramaders han utilitzat els antibiotics per a augmentar el pes de pollastres, porcins, bovins... Aquest treball (publicat a la revista Nature per investigadors de la Escola de Medicina de Nova York) revela com els antibiòtics poden alterar la composició i la funció dels bacteris en l'intestí (microbioma).
Els investigadors van administrar als ratolins antibiòtics en baixes dosis (STAT) i van observar que els ratolins que van rebre antibiòtics van tenir un augment de greix corporal. Després de sis setmanes havien guanyat un 15% en massa més de greix que els ratolins sense antibiòtics. També van observar que la densitat òssia havia augmentat.
Mitjançant l'ús d'antibiòtics es pot manipular la composició corporal i el desenvolupament en els ratolins joves, canviant el seu microbioma intestinal.
Després del descobriment dels antibiòtics en el segle 20, l'ús d'aquest s'ha incrementat en els anys posteriors. Actualment hi ha una preocupació per l'exposició massiva als antibiòtics que pot tenir conseqüències a llarg termini, el que ha provocat un augment de les investigacions en els efectes dels antibiòtics sobre el desenvolupament.
Aquesta investigació mostra la importància del microbioma en els primers anys de vida en condicions com l'obesitat. L'augment de l'obesitat és coincident amb l'ús excesiu dels antibiòtics. És possible que l'exposició primerenca dels nens als antibiòtics resulte en una condició d'obesitat més tard en la vida.

Notícia original

Altres notícies relacionades:

• Els antibiòtics no són un enemic, aprenga d'ells. 
• Investiguen antibiòtic natural que combat soques de tuberculosi resistent.

Video:

Els homes prehistòrics podien alterar els ossos sense ferramentes

Un equip d'investigació espanyol ha realitzat un estudi comparatiu entre marques de mossos en ossos descoberts a Atapuerca, amb mossos humans fets experimentalment. El treball ha sigut realitzat per investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social.

Una de les conclusions extretes és la gran capacitat que tenien els hominins per a modificar els ossos sense necessitat de ferramentes, a més del paregut entre els mossos fets pels humans amb els dels carnívors.

A l'hora d'identificar en els conjunts arqueològics les marques de dents, pot existir un gran volum d'animals que no és poden descartar per la seua similitud. No obstant, els carnívors tenen unes dents ''secodontes'', i els hominins ''bunodontes''.

Estes diferències han permés crear un model amb criteris morfològics per a identificar les marques de dents humanes.

Estes marques han sigut atribuides normalment a alguna espècie no humana, però treballs anteriors van constatar que els humans poden realitzar moltes modificacions que queden grabades als ossos durant la masticació. Este estudi ha permés concloure que el rang de modificacions és mes ampli del que és pensava.

Les dimensions d'alguns tipus de mossos van ser estudiades amb microscopis electrònics amb el fi d'obtenir més models que ajuden més avant a interpretar millor els materials arqueològics que s'obtinguen en el futur.

Aquest estudi ha trobat molts paral•lels entre els mossos humans realitzats experimentalment i altres situades a alguns jaciments. Gràcies a tot açò s’ha pogut establir un patró de les modificacions fetes pels mossos als ossos sense l’ús de ferramentes.

Notícia original

Més notícies relacionades:

• Fa 13000 anys els humans ja reciclaven
• Els neandertals utilitzaven les plumes d'aus amb fins ornamentals

Video: