dilluns, 12 d’octubre del 2009

Acaba el primer transplantament de cara a Espanya després de 15 hores d’operació.

Abans d’un transplantament de qualsevol òrgan hi ha que aconseguir que la família del donant donen permís per l’ intervenció.

Encara que Espanya es un dels països més donants, es difícil pels familiars permetre que s’hi agafen òrgans dels seus éssers volguts i els implanten a una altra persona . En el cas d’una cara encara es més difícil prendre una decisió.

L’operació realitzada pel doctor Cavadas a l’hospital La fe de València s’efectua per octava vegada al món i per primera a Espanya després de la autorització de la Comissió de Trasplantaments del Consell Inter territorial del Sistema Nacional de Salut (SNS), autorització necessària per l’ importància de l’ operació.

Fins ara l’operació només l’havien realitzada a Francia, China i els Estats Units.

La Fe de València juntament amb els hospitals Virgen del Rocío de Sevilla y el Vall d'Hebrón de Barcelona son els únics que podien realitzar una intervenció semblant.

Es tracta d’una intervenció quirúrgica complexa en la que s’han de realizar dues fases:

La primera es l’extracció dels teixits necessaris del donant pel transplantament (un home de 35 anys mort a un accident de cotxe) amb els vasos sanguinis i les terminacions nervioses.

Al ser un donant jove la pell és més flexible s’ adapta millor a l’ estructura òssia del receptor.

I la segona es adaptar-los al receptor, un home de 43 anys.

La operació va ser realitzada el passat 19/8/09 i va acabar després de 15 hores i mitja a les 5:30 del dia següent.





El pacient haurà de superar el rebuig i necessitarà suport psicològic per assumir el canvi. A vegades se senten decebuts amb el resultat i, quan veuen per primera vegada la seva nova cara, s’estranyen perquè al mirall hi ha algú diferent, amb trets familiars com l’expressió dels ulls, però que en el fons és una cara que no és la seva original.

Els nervis han de soldar-se i s’ha d’aprendre a moure els músculs.. En aquesta etapa de rehabilitació és fonamental la intervenció de fisioterapeutes i logopedes.Superada aquesta fase, el pacient haurà de viure a la ciutat on hi ha l’hospital per prevenir episodis de rebuig. Durant la resta de la seva vida haurà de sotmetre’s a controls, en què s’avaluaran els efectes de la medicació i l’estat psicològic.

Noticia original:
Pàgines relacionades:

1 comentari:

  1. Comente a aquest post per qué aquesta notícia no és una cosa que es veja totes les dies, ja que transplantar un òrgan important i visible com és la cara és molt delicada i fa falta molta ajuda per especialistes i molta estima dels familiars, ja que tindre un nou rostre, totalment diferent, es un canvi molt brusc.

    ResponElimina