Les estructures en forma de cèl·lules, cada una de la grandària de Texas , reflectixen moviments violents que transporten la calor des de l'interior del Sol fins a la seua superfície. Eixe plasma solar calent s'eleva en els centres brillants de les cèl·lules, es refreda i després s'afona davall de la superfície en carrils foscos, un procés conegut com a convecció.
«Ara podem compartir estes imatges i vídeos, que són els més detallats del nostre Sol fins a la data. El telescopi solar podrà mapejar els camps magnètics dins de la corona del Sol, on ocorren erupcions solars que poden afectar la vida en la Terra. El telescopi millorarà la nostra comprensió del que impulsa el clima espacial i, en última instància, ajudarà als pronosticadors a predir millor les tempestats solars».
El Sol és un «reactor nuclear gegant», segons la National Science Foundation, «que crema uns cinc milions de tones de combustible d' hidrogen cada segon». Tota eixa energia irradia a l'espai en totes direccions i la xicoteta fracció que colpeja la Terra fa possible la vida. En la dècada de 1950, els científics van descobrir que un vent solar bufa des de la nostra estrela fins als bords del sistema solar. També van concloure per primera vegada que vivim dins de l'atmosfera d'esta estrela.
Noticia original
I la foto?
ResponEliminaaixó,i la foto?
ResponElimina