divendres, 28 de febrer del 2020
MENJAR MENYS RETARDA LA VELLESA
Les dades aportades per aquest estudi, guiat per Juan Carlos Izpisúa, a Califòrnia escatimar en les calories que s'ingereixen diàriament millora el sistema immunològic, redueix la inflamació en tot el cos, retarda les malalties que apareixen amb l'edat i, en general, afavoreix una vida més llarga i sana. Així ho demostra amb un anàlisi de diferents tipus de cel·lules de rates.
Fa temps que s'intenta acotar científicament l'efecte de la restricció calòrica en l'envelliment. Un bioquímic va demostrar que reduir les calories en rates les feia viure d'uns tres anys a quatre.
Aquestes recerques s'han reproduït en diferents models d’animals on també s'ha vist que a més de sumar anys, la restricció calòrica retarda l'aparició de malalties típiques de la vellesa, com el càncer, la diabetis o la demència.
Amb aquest nou treball, s'explica l'efecte a nivell cel·lular d'ingerir un terç menys de la quantitat normal de menjar. Els nostres resultats identifiquen gran quantitat de característiques associades a l'edat i que s'eviten. Entre elles, estan la senescència o l’envelliment cel·lular, l'esgotament de cèl·lules mare...
Vídeo
https://www.youtube.com/watch?v=zyf66vIwLeI
noticia 1
NOUS MONS MÉS ALLÀ DEL SISTEMA SOLAR
Al febrer de 2017, és va fer públic el descobriment d'un sistema solar amb set planetes com la Terra. Trappist-1 es troba a 40 anys llum del nostre sistema, i les seves característiques el converteixen en un candidat adequat, perquè els astrònoms estudien les atmòsferes dels seus planetes a la recerca d'indicis de vida en un futur proper. El descobriment ofereix per primera vegada un objectiu clar als astrònoms per buscar vida extraterrestre en els propers anys. A més, indica que els sistemes planetaris on es donen condicions adequades per a la vida han de ser abundants en l'Univers
En novembre d’aquell any, els astrònoms van anunciar la trobada d'un nou exoplaneta prioritari per buscar vida, a tan sols 11 anys llum de la Terra. El seu nom és Ross 128b, té una tamany semblant al nostre planeta i és possible que continga aigua líquida i vida a la superfície. En la propera dècada, la seva atmosfera s'analitzarà a la recerca d'indicis de vida amb un enorme telescopi de 39 metres que s'està construint a Xile.
NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA 1
NOTICIA 2
Gelats de llet materna per calmar el mal de genives del teu nadó
Les dents temporals de llet comencen a erupcionar al voltant dels 6 mesos d'edat. Per descomptat, depèn de cada nen. Amb la sortida de les primeres dents el nadó pateix dolor i inflamació de les genives. Per això molts ploren i estan més irritats del normal.
L'important és saber que hi ha diverses formes de calmar el dolor i la molèstia de la geniva de el nadó.Una idea poc comú i enginyosa és preparar-li un gelat de llet materna.
Una mare nord-americana, Tasia Blackwell va decidir mostrar un video mostrant que li donava el seu nadó gelats de llet materna que ella mateixa li preparava per calmar la molèstia que li provocada l'aparició dels seus primers dents.
A més d'alleujar la molèstia de la inflamació de la geniva, li ofereix a el nadó un aliment d'alt valor nutricional, la llet materna, el més recomanable en aquesta edat.
NOTÍCIA ORIGINAL:
NOTÍCIA RELACIONADA 1:
NOTÍCIA RELACIONADA 2:
dimarts, 25 de febrer del 2020
La dura vida dels llops de l’Himalàia
El llop de l'Himàlaia és un dels principals carnívors que tenen algunes de les últimes àrees silvestres del nostre planeta. La seva protecció es essencial per a la preservació de l'espècie i per a mantenir un ecosistema sa i equilibrat.
Un dels principals problemes es que l’oxigen de la montanya està baixant i durant molt de temps s'ha pensat que el llop de l'Himàlaia era simplement un llop comú com els que habiten a Amèrica de Nord i Euràsia, però de gran altitud. Per aquesta raó, no s'han realitzat molts estudis sobre aquesta espècie, i les accions de conservació han estat més aviat escasses. Ara, podria estar en perill d'extinció.
S’ha descobert a partir dels excrements que son diferents als llops normals.
Quan van començar aquesta investigació, van pensar que aquest llop es trobava sol a l'Himàlaia, però ara saben que habita a totes les regions de gran altitud d'Àsia, l'Himàlaia i l'altiplà tibetà. Però el moment de protegir-los és ara! .
dilluns, 24 de febrer del 2020
La crisis del coronavirus
A Itàlia s’han suspès les classes ja que han augmentat les morts a Itàlia. S’està intentant contenir la malaltia a partir de varies mesures: prohibició d’entrada i eixida del país, etc.
Les principals borses europees han obert la setmana a la baixa amb caigudes superiors a l'2%, i més de el 4% a Milà. Les autoritats xineses, per la seva banda han informat de 150 noves morts (prop de 2.600 en total) i han prohibit el comerç i el consum d'animals salvatges. Corea del Sud ha confirmat dues noves víctimes i 161 casos, el que eleva la xifra a set morts i 833 afectats al país asiàtic. A l'Iran ja són 12 els morts.
A part de les morts també hi han problemes com els vols, el preu del petroli, les anul·lacions del Parlament a China, la renuncia de les mesures de protecció del virus a Wuhan... que estan fent encara més dur aquest virus que s’ha descobert que es el mes greu des de 1946.
diumenge, 23 de febrer del 2020
Un nou tipus d'aurora a la frontera amb l'espai exterior
El descobriment de les dunes boreals va començar quan Minna Palmroth va ser convidada a participar en un grup de Facebook d'aficionats a les aurores, per respondre a preguntes sobre l'origen de les diferents variants d'aquest fenomen. L'experiència la va portar a escriure un llibre i, com a part de el projecte, va demanar als membres d'aquest grup que capturaren imatges amb formes poc habituals i li les enviaren i entre elles va aparèixer un patró desconegut en la literatura científica.
Aquest nou tipus d'aurora va ser identificat en una regió en la qual l'atmosfera és elèctricament neutra, es tracta d'un entorn difícil per als satèl·lits i altres instruments espacials, per això es tracta d’un dels llocs menys estudiats del nostre planeta. Les dunes boreals van ser fotografiades a Laitila i Ruovesi, en Finlàndia.
Els investigadors van identificar les estrelles darrere de les emissions i les van utilitzar com a punt de referència, a partir dels seus angles i elevacions, van poder calcular l'altitud i l'extensió del fenomen, situat exactament en la ignorosfera (mesopausa).
El pèl creix indefinidament?
Una persona normal té en cada moment el 98% de tots els pèls en període de creixement. I aquest període de creixement varia entre les persones pel que pot durar entre tres i deu anys, després d'aquest moment arriba a la fase de repòs i finalment, cau, quan aquest cau comença a créixer un altre amb el mateix procés.
Un aspecte que afecta el creixement dels cabells, a més d'algunes malalties i consum d'alguns fàrmacs, és l'edat. Amb l'edat, la velocitat de creixement disminueix i creix més lentament i, a més, alguns pèls que cauen ja no són substituïts per un de nou, és a dir, anem perdent pèls fet que suposa que tinguem cada vegada menor densitat capil·lar. En això últim influeixen la genètica, l'alimentació i també alguns factors climàtics.
dissabte, 22 de febrer del 2020
Els borinots aprenen a distingir objectes pel tacte
Cent vint-i-huit borinots escollits de cinc colònies diferents al Regne Unit van ser entrenats a la Universitat Queen Mary de Londres per aprendre a reconèixer en la foscor, només pel tacte, objectes que havien vist prèviament. I ho aconsegueixen amb un milió de neurones (les persones tenim al voltant de 100.000 milions).
Aquesta capacitat, comú en els éssers humans però que en el regne animal només es pensava que tenien els primats, les rates, els dofins i una espècie de peix s'anomena 'reconeixement intramodal d'objectes' o 'integració sensorial intramodal' i bàsicament consisteix en la capacitat d'imaginar un objecte només pel tacte, sense necessitat de veure’l.
Els científics van entrenar a aquests insectes per distingir objectes de forma quadrada i esferes utilitzant com a ganxo o recompensa aigua ensucrada. Van comprovar els seus avenços sotmetent-los a les mateixes proves amb llum i foscor.
El següent serà investigar si altres famílies d'insectes són capaços de demostrar la capacitat del reconeixement intramodal d'objectes. Si es descobrira que això és una habilitat generalitzada entre els insectes, es podria concloure que tenen la capacitat d'imaginar objectes. Alternativament, una comparació amb altres insectes podria revelar que és una habilitat única que pertany a insectes intel·ligents com els borinots.
ÉS SEGUR QUE LA MATÈRIA FOSCA EXISTEIX?
Hi ha evidència de l'existència de la matèria fosca des de fa aproximadament 100 anys. La prova més clara de la seua existència va arribar amb els estudis de l'astrofísica nord-americana Vera Rubin sobre els moviments de les galàxies espirals, per entendre el que significa el treball de Vera Rubin has de saber que coneixem la relació entre la massa que contenen les galàxies i la llum que produeixen, això vol dir que podem calcular quanta massa conté una galàxia gràcies a la llum que ens arriba d'ella o estudiant la seua velocitat de rotació. El que va observar Vera és que les dades que obtenia gràcies a aquesta relació, no quadraven i es necessitava molta més massa que la visible per justificar la velocitat a la qual giraven les galàxies i, per això, es va afirmar l'existència de matèria fosca.
És a dir, les observacions que obtenim de l'univers no són possibles només amb la matèria que coneixem. Per això deduïm que hi ha d'haver alguna cosa més, alguna cosa al que hem anomenat matèria fosca. Encara que el seu nom hauria de ser matèria transparent perquè, almenys de moment, no podem veure-la. Sabem que hi és i detectem com es comporta, però no podem veure-la ni descriure-la i la realitat és que no tenim ni idea del que és. Probablement té massa perquè el que detectem sembla provocat per la presència de massa. També, tota l'evidència és gravitacional per això sabem que l'afecta la gravetat i que no emet ni absorbeix llum. I, per ara, no hem vist matèria fosca interactuant amb cap tipus de matèria normal.
El més natural des del nostre punt de vista és pensar que la matèria fosca, a l'igual que la matèria normal, està formada per partícules. Així és com entenem l'univers: format per partícules que interaccionen unes amb les altres. Si la matèria fosca formara part d'un sector fosc que existeix en paral·lel a el nostre, no hi ha cap raó per pensar que no puga formar estructures com les que forma la matèria normal que veiem. Però per ara no tenim manera de comprovar si això és així o no perquè la matèria fosca, si interactua amb nosaltres ho fa de forma molt dèbil. Actualment, hi ha en marxa molts experiments de diversos tipus per intentar veure-la: observació directa, indirecta i el seu estudi en col·lisions de partícules.
diumenge, 9 de febrer del 2020
Animals en perill d’extinció
Entre el 2025-2044 prediuen un augment de 0,5 ° C a 1,5 ° C de les temperatures. A més podem observar que fa uns dies l’Antartida estava a 13º i tot açò afecta negativamente als animals.
L'impacte d'aquest escenari sobre algues, fauna i microorganismes de la zona antàrtica i subantártica és el focus principal del projecte "Genomics Antarctic Biodiversity", Universitat de Magallanes... entre altres associacions.
Hi han associacions que s’encarreguen de recollir mostres de pingüins i altres aus marines. La primera expedició a l'Antàrtida, realitzada durant l'estiu de 2019, va permetre avanços clau en l'estudi de la diversificació i evolució de la biodiversitat marina dels nostres ecosistemes.
Gràcies a aquestes investigacions i a aquests resultats del treball integra ,a més, la formació d'estudiants de postgrau i la investigació de postdoctorats.
Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2
dimarts, 4 de febrer del 2020
Se acabó el misterio: los dinosaurios se extinguieron por un meteorito y no por una erupción volcánica
Un estudi internacional, rebutja el vulcanisme com a causa de l'extinció del 70% de les espècies a la fi del Cretàcic.Els dinosaures es van extingir per un meteorit, no per una erupció volcánica.Una 'autòpsia geològica' a un cràter reconstrueix com un asteroide va extingir als dinosaures.L'asteroide que va extingir als dinosaures va ajudar al fet que aparegueren els humans.
Fa 66 milions d'anys van ocórrer dos esdeveniments a escala planetària. Un asteroide de 10 km de diàmetre va col·lidir en la península de Yucatán en coincidència amb el límit Cretàcic/Terciari, emetent una gran quantitat de material fos i gasos a l'atmosfera. Va provocar pluja àcida i l'acidificació de les aigües superficials oceàniques durant dies o anys així com un sobtat calfament durant els dies a dècades posteriors a l'impacte, seguit d'un hivern nuclear.
Únicament l'impacte va coincidir amb les extincions.Posteriorment, noves fases volcàniques van alentir la recuperació dels ecosistemes.L'estudi conclou que la meitat dels gasos associats al vulcanisme del Decán es van emetre molt abans de l'impacte, i no van provocar extincions.Van provocar un calfament global de 2 °C, que va tornar a la temperatura original abans del límit Cretàcic/Terciaro. L'impacte d'un asteroide és l'únic esdeveniment que coincideix amb les extincions. Afig que l'impacte i les extincions van crear l'oportunitat inicial per a l'evolució de noves espècies, però el vulcanisme del Decán va poder haver contribuït a la lenta recuperació posterior dels ecosistemes.
NOTICIA ORIGINAL
NOTICIES RELACIONADES
dilluns, 3 de febrer del 2020
La foto del Sol amb major resolució mai realitzada
Les estructures en forma de cèl·lules, cada una de la grandària de Texas , reflectixen moviments violents que transporten la calor des de l'interior del Sol fins a la seua superfície. Eixe plasma solar calent s'eleva en els centres brillants de les cèl·lules, es refreda i després s'afona davall de la superfície en carrils foscos, un procés conegut com a convecció.
«Ara podem compartir estes imatges i vídeos, que són els més detallats del nostre Sol fins a la data. El telescopi solar podrà mapejar els camps magnètics dins de la corona del Sol, on ocorren erupcions solars que poden afectar la vida en la Terra. El telescopi millorarà la nostra comprensió del que impulsa el clima espacial i, en última instància, ajudarà als pronosticadors a predir millor les tempestats solars».
El Sol és un «reactor nuclear gegant», segons la National Science Foundation, «que crema uns cinc milions de tones de combustible d' hidrogen cada segon». Tota eixa energia irradia a l'espai en totes direccions i la xicoteta fracció que colpeja la Terra fa possible la vida. En la dècada de 1950, els científics van descobrir que un vent solar bufa des de la nostra estrela fins als bords del sistema solar. També van concloure per primera vegada que vivim dins de l'atmosfera d'esta estrela.
Noticia original
ELS MICROBIS DEL INTESTÍ SÓN CAPAÇOS DE PREDIR LA NOSTRA MORT
Dos estudis científics conclouen que el «microbioma» resulta molt més fiable a l'hora de predir malalties, i fins i tot el risc de morir en els següents 15 anys.
Un equip d'investigadors acaba de descobrir que el nostre «microbioma», el genoma combinat dels microbis que viuen en els nostres cossos és capaç, també, de predir la nostra salut futura, i fins i tot de dir-nos les probabilitats que tenim de morir en els propers 15 anys . «I arribem a la conclusió -escriben- que els indicadors microbiómicos superen la genètica humana en la predicció de el fenotip de l'hoste».
En el segon estudi, els investigadors van observar el vincle entre el microbioma d'una persona i la seva esperança de vida. I les dades revelen que les persones amb una abundància de bacteris Enterobacteriaceae, una família de bacteris potencialment infeccioses, tenen un 15% més de probabilitats de morir en els propers 15 anys.
ARAGÓ INVESTIGA UN CAS AUTÒCTON DE MALÀRIA
Mosquit del gènere 'Anopheles', transmisor de la enfermetat.
El Govern d'Aragó investiga un cas de malària en un home d'avançada edat de Saragossa que no havia viatjat recentment a cap zona de risc, per la qual cosa es presumeix que l'ha contret a Espanya.
L'organisme sanitari investiga l'origen de el cas i el mecanisme de transmissió de la malària, també coneguda com paludisme.
A Aragó, de 1996 a 2017 van notificar 652 casos de malària i només un autòcton, registrat a Osca el 2010. D'altra banda, el 2018, en els centres de vacunació de Viatgers Internacionals d'Aragó es van atendre 9.596 consultes. La majoria de les persones que van acudir van tenir relació amb viatges a zones de risc. I, En 2019, 49 casos amb antecedent de viatge a zona de risc durant el període d'incubació.
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2
Vídeo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)