Estes boires espesses, quasi sòlides, que es mengen als autobusos precedits per un home de peu amb una atxa de resina en la mà; que apaguen el so; que obliguen als “cines” a anunciar al públic que “la visibilitat de la pantalla no passa de la quarta fila”; que suspén, com va ocórrer el 8 de desembre últim una representació de La Traviata per laringitis sobtada del tenor i de les dos sopranos i perquè els cors no aconseguien a divisar la batuta del mestre; que entra també en les cases i en els pulmons; que embruta els mobles i ennegrix les robes i la saliva, que s'apega als vidres, a les cortines i als quadros, és l'assot dels cardíacs, dels asmàtics i dels que tenen els bronquis en la misèria i moren. Moren sense assistència, de vegades, perquè el metge no pot arribar a temps a través de “la manta” que reduïx l'horitzó a dos yardas». Així va descriure el corresponsal d'ABC en 1952 la boira que va cobrir Londres durant cinc. El mateix fenomen, assenyalen, ocorre actualment en algunes ciutats de Xina, encara que sense els estralls immediats d'aquell fatídic desembre de mitjan del segle XX. La investigació, publicada en la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, ha sigut realitzada per Renyi Zhang, professor de Ciències Atmosfèriques de la Universitat de Texas A&M (Estats Units) junt amb estudiants de postgrau d'esta institució educativa i investigadors de Xina, Estats Units, Israel i Regne Unit, segons informa la Universitat de Texas A&M en un comunicat.
Als londinencs no els va pertorbar en un principi la boira que va embolicar Londres el 5 de desembre de 1952. No li van donar importància perquè no pareixia ser diferent de les que habitualment es formaven sobre la ciutat, però la situació va empitjorar en els dies següents i el cel es va enfosquir. El fred va obligar a cremar més carbó per a mantenir els sistemes de calefacció en funcionament i els fums procedents de fàbriques, vehicles i llars es van acumular sobre la ciutat davant de l'absència de vent. La visibilitat es va reduir a només a un metre en moltes parts de la ciutat, el transport es va suspendre i desenes de milers de persones van tindre problemes per a respirar. Quan la boira es va dissipar el 9 de desembre, la xifra de difunts era del menys 4.000 morts i més de 150.000 persones van ser hospitalitzades. Recents estudis britànics assenyalen que la xifra de víctimes mortals va ser da'l voltant de 12.000. També van morir milers d'animals.
La “niebla asesina”de 1952 va desencadenar que el Parlament britànic aprovara la llei d’aire net en 1956.
Contaminació en Xina
L'estudi mostra que una cosa semblant ocorre ben sovint a Xina. De les 20 ciutats més contaminades del món, 16 estan en este país asiàtic, a pesar dels seus esforços contra la pol·lució. Pequín sobrepassa els estàndards acceptables d'aire establerts per l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units. De fet, des d'esta mitjanit, la capital xinesa es troba en alerta taronja per contaminació, el segon nivell més alt en l'escala. Les autoritats han recomanat no eixir al carrer a xiquets, ancians i malalts amb problemes respiratoris al disparar-se la pol·lució per les calderes de la calefacció i la falta de vent.
«En Xina, el diòxid de sofre és emés principalment per les plantes d'energia, el diòxid de nitrogen prové de les centrals elèctriques i els automòbils, i l'amoníac procedix de l'ús de fertilitzants i automòbils. Novament, els processos químics correctes tenen que interactuar perquè la boirina mortal aparega a Xina. Curiosament, mentres que la boira de Londres era altament àcida, la xinesa contemporània és bàsicament neutral», postil·la. Les autoritats xineses treballen des de fa una dècada a disminuir els problemes de contaminació de l'aire, però la persistent mala qualitat de l'aire sovint requerix que les persones usen màscares respiratòries durant gran part del dia. El creixement industrial i manufacturer i la urbanització en els últims 25 anys han contribuït a este problema a Xina
«Una millor comprensió de la química de l'aire és clau per al desenrotllament d'accions de regulació eficaç en Xina», segons el parer de Zhang. «Creguem que ajudant a resoldre el misteri de la boira de Londres de 1952 també donem a Xina algunes idees de com millorar la qualitat de l'aire. La reducció de les emissions d'òxids de nitrogen i d'amoníac és probablement eficaç en la interrupció d'este procés de formació de sulfato», va afegir.
Noticies relacionades:
qui cojons ha escrit esto? és una mierda!!!
ResponEliminaei tu, cara piña. Respecta treballs, que si tu ho haguessis de fer segur que et sortiria una merda més gran
Eliminatu caramerda, apren a escriure
Eliminatu cara pebrot, apren a escriure
EliminaM'ha encantat! He tret un 10!!!!!
ResponEliminaES HORRIBLE 😍😍😍😉😉🤞😩🥵🥵
ResponEliminate lo juro brotha 🤞😩😩
Eliminapobres londinencs
ResponEliminasi sierto :v
ResponEliminagracies per fer-me treure un 4. molt bons serveis.
ResponEliminaem subscric jaja molt convenient per el projecte
ResponElimina