Durant el Cretàcic Inferior, fa uns 125 milions d'anys, la península ibèrica era molt diferent a com la coneixem ara,t ant, que en el que avui és la localitat de Morella a Castelló, per exemple, s'havia desenvolupat un gran delta al costat de la costa.
En aquelles aigües poc profundes va viure un grup de rèptils marins coneguts com plesiosaures, de cap xicotet, coll llarg, cua curta i cos ample i cilíndric amb grans aletes.


En la Península, les troballes de fòssils d'aquests animals han sigut escasses, limitats i fragmentaris. Prova d'això és una pelvis parcial recentment identificada en la localitat d' Algora, a Guadalajara, que va pertànyer a un elasmosaure, un tipus de plesiosaure de coll molt llarg.
En un nou estudi, publicat en la revista Cretaceous Research, un grup de paleontòlegs de la UNED ha descobert ara en la pedrera del Màs de la Parreta a Morella una abundant i exclusiva col·lecció de restes de diversos individus de plesiosaures que van conviure amb els dinosaures.

El material de plesiosaurios identificat a Morella resulta excepcional per al registre del Cretàcic ibèric.,la vintena de dents i el gran nombre de vèrtebres (cervicals, pectorals, dorsals i sacres) trobats no poden assignar-se a un grup de plesiosaures concret. Llevat d'això , destaca una vèrtebra cervical quasi completa que sí que pot atribuir-se a un leptocléidido, un tipus més xicotet d'aquests rèptils marins i que fins ara es creia que només havia habitat a Anglaterra, Austràlia i Sud-àfrica.

                                                        

Notícia Original 

Notícia Relacionada 

Notícia Relacionada