La ciència vista pels alumnes de l'IES J. Segrelles d'Albaida
dilluns, 11 de març del 2019
Durant el Cretàcic Inferior, fa uns 125 milions d'anys, la península ibèrica era molt diferent a com la coneixem ara,t ant, que en el que avui és la localitat de Morella a Castelló, per exemple, s'havia desenvolupat un gran delta al costat de la costa. En aquelles aigües poc profundes va viure un grup de rèptils marins coneguts com plesiosaures, de cap xicotet, coll llarg, cua curta i cos ample i cilíndric amb grans aletes.
En la Península, les troballes de fòssils d'aquests animals han sigut escasses, limitats i fragmentaris. Prova d'això és una pelvis parcial recentment identificada en la localitat d' Algora, a Guadalajara, que va pertànyer a un elasmosaure, un tipus de plesiosaure de coll molt llarg. En un nou estudi, publicat en la revista Cretaceous Research, un grup de paleontòlegs de la UNED ha descobert ara en la pedrera del Màs de la Parreta a Morella una abundant i exclusiva col·lecció de restes de diversos individus de plesiosaures que van conviure amb els dinosaures.
El material de plesiosaurios identificat a Morella resulta excepcional per al registre del Cretàcic ibèric.,la vintena de dents i el gran nombre de vèrtebres (cervicals, pectorals, dorsals i sacres) trobats no poden assignar-se a un grup de plesiosaures concret. Llevat d'això , destaca una vèrtebra cervical quasi completa que sí que pot atribuir-se a un leptocléidido, un tipus més xicotet d'aquests rèptils marins i que fins ara es creia que només havia habitat a Anglaterra, Austràlia i Sud-àfrica.
No solament els elefants tenen la proteïna p53, la tenim tots els mamífers. Aquesta proteïna té el que anomenem un gen supresor del càncer, un gen capaç d'impedir que es desenvolupe el tumor. A diferència dels elefants, on la producció d’aquesta proteïna és molt major, als humans la quantitat d'aquesta proteïna és molt ínfima. A causa dels fets, s'ha investigat com poder fer que la producció d'aquestes aquestes proteïnes aumente, s'han realitzat proves, per exemple en ratolins, on s'ha aconseguit fer que aumenten les còpies del gen. Aquest fenòmen va ser investigat per el científic Manuel Serrano en el Centre Nacional d' Investigacions Oncològiques fa més de 15 anys i efectivament va descobrir que aqueixos ratolins estan més protegits contra els tumors.
Encara que la solució pareix simple, no és simplement augmentar els nivells de p53. Així no pot fer-se, primer cal cercar mètodes que permeten augmentar la proteïna sense provocar més problemes que els que s'intenten corregir. Hi ha diverses alternatives, el primer que es va intentar va ser la utilització de virus modificats perquè aumentaren l'expressió del gen que codifica per a aquesta proteïna i que així s' aumentara la producció, per a realitzar aquest mètode s'utilitzaren adenovirus, però la investigació va descobrir que aquest mètode no funcionava.
En l'actualitat i des de fa un temps, la investigació s'ha centrat en conèixer molt bé com funciona aquesta molècula p53. El que sabem és que té una vida mitjana molt xicoteta, és a dir que està activa molt poc temps en la cèl·lula. Per això, una de les vies d'investigació intenta que romanga activa més temps perquè puga exercir la seua funció i això es fa intentant bloquejar altres molècules que són les que fan que estiga poc temps disponible en la cèl·lula,un altra via d'investigació és la utilització de la tècnica CRISPR d'edició genètica.
El gran problema que tenim en el dia a dia, és el de la il·luminació artificial, el físic de l'Institut d'Òptica del CSIC Sergio Barbero explica a Infosalus que “ no tots els llums artificials són similars. En concret, ja que qualsevol tipus de llum està composta de diversos colors i, al seu torn, de diverses gradacions de color... “ , per tant podem extreure que cada llum actua d’una manera en nosaltres.
En el nostre cas quan més llum artificial rebem és a l’hivern ja que ens quedem a casa i no sortim amb la mateixa freqüència. I aquest fet provoca que estem front a la llum blava, aquesta llum és la que emeten actualment, les llums LED de les oficines o els ordinadors, els televisors, els mòbils…
En resum, tots els efectes perjudicials d’aquestes llums afecten a la producció de melatonina i quan ens descuidem pota a arribar a perjudicar el cicle de la son de les persones, alterant els seus patrons nocturns, creant a les hores una societat més agresiva per la falta de son.
En aquests últims temps tan la població de cavallets de mar com la dels seus familiars, els peixos agulla, han vist afectada la seua població a les zones del Mediterrani degut a diferents accions provocades per culpa dels éssers humans.
Algunes d’aquestes accions són, per exemple la pesca accidental d’aquests, a més, en moltes ocasions quan es pesquen de forma accidental en volta de ser tornats al mar el que es fa és vendre’ls per a aquaris, utilitzar-los per a elaborar medicina tradicional o fins i tot per ser utilitzats en l’elaboració d’amulets religiosos o decoratius.
Aquestes accions són les causants que en total en els últims anys s’haja perdut al voltant del 30% de la població de tant cavallets de mar com de peixos agulla. Açò a produït que la llista Roja d’espècies Amenaçades haja arribat a la conclusió de que més del 15% de les espècies totals en el Mediterrani és troben quasi amenaçades.
Per poder evitar l’amenaça que estan sofrint aquests animals s’han dut a terme diferents lleis i accions per protegir-los, però els experts consideren que no hi seran suficients degut a que aquestes no estan suficientment controlades per les autoritats o no tenen castics greus.
Un dels majors problemes que hi ha a hui en dia en el nostre planeta és la contaminació que els humans em causat mitjançant el plàstic, però aquest problema podria tindre una solució gràcies al descobriment que han fet uns investigadors de l’Institut deTecnologia de Kyoto els quals han trobat un bacteri capaç d’alimentar-se de plàstic.
Aquest bacteri es capaç e sobreviure alimentant-se tan sols de PET, el qual es el tipus de plàstic més utilitzat en la indústria alimentària. Abans d’aquest descobriment els microbiòlegs ja coneixien altres exemples de sers vius capaços d’assimilar els plàstic, però no es tenia constància de la velocitat de creixement o la velocitat a la que podien consumir-lo.
Després d’aconseguir analitzar aquest bacteri, és va arribar a la conclusió de que aquest aconseguia degradar el plàstic a una velocitat de de 0,13 mil·ligrams per centímetre quadrat al dia. Segons els seus descobridors, açò volia dir que aquest bacteri es capaç de degradar quasi per complet una fina capa de PET en sis setmanes.
Aquest descobriment és de gran importància degut a que vivim en un planeta on cada any es produeixen al voltant de 300 milions de tones de plàstic i tan sols s’arriba a reciclar al voltant del 15% d’aquest, produint així una gran contaminació sobretot als oceans i mars de tot el món.
Descartada (de nou) la relació entre la vacuna triple vírica i l'autisme
Un nou estudi realitzat amb més de 650.000 nens danesos no ha trobat vincles entre la vacuna triple vírica que immunitza contra el xarampió, la parotiditis i la rubèola i l’autisme, un trastorn que afecta el neurodesenvolupament, l’origen del qual continua sent objecte d’investigació. La investigació conclou que aquesta vacuna, assenyalada per alguns com a potencial causa de l’autisme, no manté cap relació fins i tot entre els menors amb factors de risc associats a la malaltia, segons publica avui 'Annals of internal medicine'.El 1988, el metge britànic Andrew Wakefield va establir un hipotètic vincle entre la triple vírica ( i l’autisme en un polèmic article que, en el dia d’avui, encara genera preocupació i és utilitzat com a argument pel moviment antivacunes. Aquest hipotètic nexe ha sigut desmuntat en diverses investigacions posteriors i també en aquest nou estudi fet a Dinamarca, que conclou que la vacuna triple vírica no augmenta el risc d’autisme ni el desencadena en nens susceptibles de patir la malaltia per diferents factors. El xarampió al món és un dels senyals d’alerta sobre els efectes negatius d’aquest moviment, d’acord amb l’OMS.
Segon pacient sense rastre de VIH després d'un trasplantament de cèl·lules mare
El virus del VIH és un as del camuflatge. Infecta les cèl·lules sanes i s'integra en el seu material genètic per a passar desapercebut i no donar la cara. S'amaga en les pròpies cèl·lules infectades i impedeix al sistema immune trobar-ho i eliminar-ho. Eixa és la seua millor tàctica de supervivència i no li va malament. Els antirretrovirales per a combatre-ho cada vegada són més eficaços, tenen menys efectes secundaris i reduïxen a la mínima expressió el virus. Però el VIH mai desapareix del tot i queden, en una espècie de cau on albergar-se , cèl·lules infectades latents en l'organisme. Per això la capellà, ara com ara, no existeix. Excepte en un cas després d'un trasplantament de cèl·lules mare i un segon en potència: d'un consorci internacional, en el que participa el centre d'investigació IrsiCaixa de Barcelona, ha identificat un altre pacient que, després d'un trasplantament de cèl·lules mare, va deixar de prendre els antirretrovirales i porta 18 mesos sense VIH.
Estes ràfegues ràpides de ràdio procedixen de llocs molt llunyans de l'univers i alguns cientfics creuen que podrien ser senyals alienigens.
Les explosions FRBsón pulsos energètics causats per algun fenòmen desconegut. Procedixen de llocs molt llunyans. En una dècada s’han registrat 52 fonts de FRB. En 2012 es van captar per primera vegada ràfegues que venien d'una mateixa font, i ara ha tornat a succeir: el radiotelescopi CHIME, ubicat en la Columbia Britànica (Canadà) , va descobrir entre juliol i octubre de l'any passat tretze noves FRB, sis d'elles amb origen en el mateix punt.
Hi ha diverses teories sobre la procedència de les explosions FRB, alguns científics han suggerit que les FRB podrien ser emissions de civilitzacions extraterrestres o polsos d'energia per a impulsar naus alienígenes; altres teories diuen que aquestes ràfagues ràpides de ràdio de potència aclaparador podrien procedir d'objectes de densitat inimaginable, com els forats negres.
Les FRB importen molt als especialistes, més enllà de l'enigma de la seua font. La raó és que poden constituir una excel·lent ferramenta per a conéixer millor el mig intergalàctic, l'espai pràcticament buit situat entre les galàxies, del que queda molt per saber. Ja que aquestes senyals de ràdio travessen enormes distàncies fins a arribar al nostre planeta, interactuen per força amb les mínimes quantitats de matèria presents en el seu camí. Així, desentranyar l'estructura i naturalesa de les FRB, i els canvis que patixen des del seu origen, pot dir-nos molt sobre el cosmos.
La presència en el gel d'òxids de ferro procedents de la plataforma continental poden ser l'origen d'este singular color.
Atés que associem el gel al color blanc pareix evident pensar que els icebergs seran tots així, d'un blanc pristi. No obstant això, hi ha icebergs blavosos, groguencs i fins a verds. El gel pur, de fet, és blau, perquè absorbeix més la llum roja i reflecteix la llum blava. Les diferents tonalitats que van del blanc al blau intens tenen a veure amb la composició de l'iceberg, que està format per neu comprimida i gel que conté bambolles d'aire. Estes bambolles fan que els fotons canvien de direcció repetidament per refracció i tornen a emergir a la superfície, la qual cosa provoca l'efecte d'un gel més blanc. Quan el gel incorpora partícules de roca pot parèixer groc... però perquè a vegades es veuen icebergs verds en l'Antàrtida?
Esta ha sigut una curiositat per als científics a qui no trobaven explicació. Un article publicat per oceanògrafs d'universitats dels Estats Units i Austràlia en Journal of Geophysical Research dóna una explicació a este fenomen: creuen que els òxids de ferro que hi ha en la pols de roca de la part continental de l'Antàrtida estan tornant verds alguns icebergs. Els investigadors van descobrir grans quantitats de ferro en la plataforma de gel Amery de l'Antàrtida oriental. La pols de roca que conté estos òxids es va sumant al gel i és el que provoca el gir de color del blau al verd.
El ferro és un nutrient clau per al fitoplàncton. Però el ferro escasseja en moltes zones de l'oceà. Si els experiments demostren que la nova teoria és correcta, açò significaria que els icebergs verds estan transportant este rar element des del continent de l'Antàrtida al mar obert, proporcionant un nutrient clau per a sustentar la vida marina.
El 22 d'agost del 2017, una ombra va recórrer el país dels Estats Units diagonalment en 92 minuts. Va ser el primer eclipse solar total que va creuar EUA en 99 anys, i va atraure a milions de persones.
En Isle of Palms, Carolina del Sud, es van concentrar centenars de persones. Durant una hora i mitja el Sol va anar lentament desapareixent. I durant dos minuts i un segon, es va fer de nit, la lluna es va situar per davant del Sol i este es va deixar de veure. Després d'eixa foscor, el Sol va reaparéixer gradualment mentres l'eclipse es despedia i s'endinsava en l'oceà Atlàntic.
Els dos minuts i un segon de foscor van paréixer fugaços. La lluna situada enfront del Sol va crear una corona extremadament brillant de llum blanca. Uns quinze minuts abans de l'eclipse, la temperatura va caure i el vent va bufar amb força. Una llum grisa invadia l'entorn mentres tot es ralentitzava.
Observant l'eclipse era impossible no tindre una sensació de menudesa del ser humà. La lluna és 400 vegades més xicoteta que el Sol i poder observar el moment precís en què se situa per davant i ho bloqueja és una fita. Els eclipses solars totals no són insòlits, ocorren en alguna zona del planeta cada 18 mesos, però és difícil que es puguen veure des de punts habitats.
LA HISTORIA DE LA COVA ON VA APARÉIXER LA PRIMERA HUMANA FILLA DE DUES ESPÈCIES
La cova de Denisova en les muntanyes Altai de Sibèria, va cridar l'atenció en el 2010, quan es va donar a conéixer que l'os del dit d'una xiqueta pertanyia a un grup d'humans no identificats: els denisovanos.
Un equip internacional de científics ha establit amb nous estudis l'evidència d'alguns d'eixos primers humans coneguts en el sud de Sibèria. Els investigadors van analitzar amb radiocarbono fragments d'os, dents i carbó recuperats del jaciment. «Esta és la primera vegada que podem assignar amb confiança una antiguitat a totes les seqüències arqueològiques de la cova i el seu contenido», hi ha assenyalat Tom Higham, de la Universitat d'Oxford.
Els autors estimen que els denisovanos van ocupar la cova des de fa almenys 200.000 anys, se suggerix que l'ocupació humana va poder haver començat fa 300.000 anys. L'aparició de «Denny», la jove d'ascendència mixta, revela que els dos grups d'homínids es van reunir i es van encreuar fa uns 100.000 anys.
Un equip de científics descobreix els processos químics que van provocar la mescla mortal de boira i pol·lució
Estes boires espesses, quasi sòlides, que es mengen als autobusos precedits per un home de peu amb una atxa de resina en la mà; que apaguen el so; que obliguen als “cines” a anunciar al públic que “la visibilitat de la pantalla no passa de la quarta fila”; que suspén, com va ocórrer el 8 de desembre últim una representació de La Traviata per laringitis sobtada del tenor i de les dos sopranos i perquè els cors no aconseguien a divisar la batuta del mestre; que entra també en les cases i en els pulmons; que embruta els mobles i ennegrix les robes i la saliva, que s'apega als vidres, a les cortines i als quadros, és l'assot dels cardíacs, dels asmàtics i dels que tenen els bronquis en la misèria i moren. Moren sense assistència, de vegades, perquè el metge no pot arribar a temps a través de “la manta” que reduïx l'horitzó a dos yardas». Així va descriure el corresponsal d'ABC en 1952 la boira que va cobrir Londres durant cinc. El mateix fenomen, assenyalen, ocorre actualment en algunes ciutats de Xina, encara que sense els estralls immediats d'aquell fatídic desembre de mitjan del segle XX. La investigació, publicada en la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, ha sigut realitzada per Renyi Zhang, professor de Ciències Atmosfèriques de la Universitat de Texas A&M (Estats Units) junt amb estudiants de postgrau d'esta institució educativa i investigadors de Xina, Estats Units, Israel i Regne Unit, segons informa la Universitat de Texas A&M en un comunicat.
Als londinencs no els va pertorbar en un principi la boira que va embolicar Londres el 5 de desembre de 1952. No li van donar importància perquè no pareixia ser diferent de les que habitualment es formaven sobre la ciutat, però la situació va empitjorar en els dies següents i el cel es va enfosquir. El fred va obligar a cremar més carbó per a mantenir els sistemes de calefacció en funcionament i els fums procedents de fàbriques, vehicles i llars es van acumular sobre la ciutat davant de l'absència de vent. La visibilitat es va reduir a només a un metre en moltes parts de la ciutat, el transport es va suspendre i desenes de milers de persones van tindre problemes per a respirar. Quan la boira es va dissipar el 9 de desembre, la xifra de difunts era del menys 4.000 morts i més de 150.000 persones van ser hospitalitzades. Recents estudis britànics assenyalen que la xifra de víctimes mortals va ser da'l voltant de 12.000. També van morir milers d'animals.
La “niebla asesina”de 1952 va desencadenar que el Parlament britànic aprovara la llei d’aire net en 1956.
Contaminació en Xina
L'estudi mostra que una cosa semblant ocorre ben sovint a Xina. De les 20 ciutats més contaminades del món, 16 estan en este país asiàtic, a pesar dels seus esforços contra la pol·lució. Pequín sobrepassa els estàndards acceptables d'aire establerts per l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units. De fet, des d'esta mitjanit, la capital xinesa es troba en alerta taronja per contaminació, el segon nivell més alt en l'escala. Les autoritats han recomanat no eixir al carrer a xiquets, ancians i malalts amb problemes respiratoris al disparar-se la pol·lució per les calderes de la calefacció i la falta de vent.
«En Xina, el diòxid de sofre és emés principalment per les plantes d'energia, el diòxid de nitrogen prové de les centrals elèctriques i els automòbils, i l'amoníac procedix de l'ús de fertilitzants i automòbils. Novament, els processos químics correctes tenen que interactuar perquè la boirina mortal aparega a Xina. Curiosament, mentres que la boira de Londres era altament àcida, la xinesa contemporània és bàsicament neutral», postil·la. Les autoritats xineses treballen des de fa una dècada a disminuir els problemes de contaminació de l'aire, però la persistent mala qualitat de l'aire sovint requerix que les persones usen màscares respiratòries durant gran part del dia. El creixement industrial i manufacturer i la urbanització en els últims 25 anys han contribuït a este problema a Xina
«Una millor comprensió de la química de l'aire és clau per al desenrotllament d'accions de regulació eficaç en Xina», segons el parer de Zhang. «Creguem que ajudant a resoldre el misteri de la boira de Londres de 1952 també donem a Xina algunes idees de com millorar la qualitat de l'aire. La reducció de les emissions d'òxids de nitrogen i d'amoníac és probablement eficaç en la interrupció d'este procés de formació de sulfato», va afegir.
La falta de son incrementa el risc d'obesitat o diabetis, no dormir és un problema de salut pública. set o huit hores diàries recomanades estan relacionats amb un increment de la mortalitat. els científics volen saber si el cap de setmana pot servir per a compensar les nits amb menys hores de son de la setmana laboral.
Un grup d'investigadors hi ha tractat de mesurar els efectes de dormir sense límits durant el cap de setmana per a compensar els problemes metabòlics de dormir poc entre setmana. van repartir als voluntaris que van participar en l'experiment en tres grups. En el primer van dormir nou hores al dia durant nou nits, en el segon cinc hores al dia durant la setmana i tot el que van voler durant el cap de setmana i en el tercer cinc hores durant els nou dies que va durar l'experiment.
Les persones dels grups que dormien menys solien picar més després del sopar i van tindre un increment de pes. Esta tendència es va reduir durant el cap de setmana en el grup que tenia eixos dos dies per a recuperar el son perdut durant la setmana, però després van patir un rebot. Les menjars fora d'hores van augmentar, va pujar el pes i es va reduir la sensibilitat a la insulina, una hormona essencial per a assimilar en els músculs o el fetge el sucre que obtenim dels aliments. La resistència a la insulina està en l'origen de la diabetis. Els autors afigen que els que van recuperar les hores del son durant el cap de setmana també patien conseqüències negatives al retardar el seu rellotge circadiari. El temps de recuperació del son durant el cap de setmana probablement no siga una mesura efectiva per a contrarestar els problemes metabòlics quan la pèrdua de son és crònica.
Algunes espècies de peixos, que un peix canvie de sexe després de
reproduir-se diverses vegades no és una novetat. Però este procés d'hermafroditisme seqüencial continuava sent un misteri per als científics des del punt de vista molecular.
En les famílies dels peixos pallasso (Amphiprion bicinctus) , és habitual trobar un mascle i una femella adults i diversos juvenils. Quan la femella desapareix, el mascle altera els seus nivells d'hormones i els seus comportaments, transformant-se en una femella amb un objectiu: restaurar l'equilibri anterior. Estes característiques permeten que les poblacions siguen més resistents a les alteracions del seu entorn i eviten el fracàs de les seues habilitats reproductives.
Un equip de la King Abdullah University of Science and Technology a Aràbia Saudita va estudiar la biologia que explica este fenomen, identificant els canvis en l'expressió dels gens dins del cervell i les gònades que conduïxen al procés de l'hermafrodismo seqüencial. Per a això, els científics van comparar els perfils d'activitat genètica en mascles i femelles adults, així com en mascles que es trobaven en múltiples estadis del procés.
Després d'estar dos setmanes separats d'una femella, els investigadors van detectar clars canvis en l'expressió dels gens en el cervell dels mascles que aparentment anuncien l'inici de la transició de sexe. Altres alteracions complementàries en l'expressió gènica gonadal es van fer evidents unes setmanes més tard.
La pluja de meteors va començar el 4 de decembre i es podrà observar fins al dia 17. el millor moment per a contemplar-ho serà durant la matinada del dijous al viernes.Com cada any amb l'entrada al decembre ja es pot veure la pluja de meteors de les Gemínidas, que tindrà el seu màxim apogeu esta setmana. Aques succes es produeÏx quan la Terra creua l'òrbita d'un cometa, objectes estel·lars que van deixant una estela de gas i pols que a l'entrar en l'atmosfera terrestre es desintegren i brillen. El cas de les Gemínidas és molt especial perquè esta pluja de meteors no és procedent d'un cometa sinó de l'asteroide Faetó. El dia de maxima visió sera el divendres 17 moment en què es podran veure;uno o dos meteorits per minut. Las Gemínidas, com els famosos Persèids de l'estiu, són un dels espectacles mes bonics de l'any i val la pena intentar observar-les; ha explicat a EFE l'astrònom de l'Observatori Astronòmic Nacional Mario Tafalla. Per a disfrutar-ho només fa falta tindre bona vista i mirar al cel passada la mitjanit i en direcció oposada a la Lluna.
Els anells de Saturn desapareixeran en 100.000 anys
Saturn comença a perdre els seus anells i ho està fent de manera ràpida
podrien desaparèixer d'ací a 100.000 anys
el periòdic ABC d'Espanya afirma que la gravetat de Saturn els començarà a arrossegues com a partícules de gel com una ‘pluja d'anells’ que porta una gran quantitat d'aigua.
Dins de les estimacions que van realitzar de quan podrien tardar els anells a desaparèixer, tot indica que els anells de Saturn estarien afonant-se tan ràpid com siga possible.
Els anells de Saturn són, en realitat, partícules de gel que van des de pols microscòpica fins a ‘poals’ de diversos metres d'ample.
Fins ara, s'havia estudiat l'impacte del canvi climàtic sobre l'extensió del gel en l'Àrtic a través d'observacions satel·litàries que revelaven dades del desgel des dels anys 1970. Ara un nou estudi publicat en la revista Nature recrea una nova crònica històrica més precisa des del segle XVII fins a l'actualitat que descriu el recorregut del gel.
El treball titulat “Nonlinear rise in Greenland runoff in respon-se to postindustrial Arctic warming” permet comprendre millor el verdader impacte del clima sobre l'Àrtic. Els resultats d'esta investigació, liderada per Luke Trusel de la Universitat de Rowan, en Nova Jersey, Estats Units, revelen que l'augment del desgel va començar a mitjan 1800, després de l'inici de l'era industrial, i que la velocitat de la seua desaparició no ha fet més que accelerar-se, per damunt de la variabilitat normal, fins al dia de hui.
“En comparació amb el començament de l'era industrial, ens trobem actualment amb un 50% més d'aigua de desgel. Segons les dades, s'ha produït un 30% d'este augment únicament durant el segle XX”, assenyala Sarah Dónes de la Institució Oceanogràfica de Woods Hole -WHOI , per les seues sigles en anglés- i coautora de la publicació. L'experta explica, segons informa l'agència de notícies SINC que els índexs actuals “s'han disparat” per damunt de la normalitat.
EL zero absolut és la temperatura més baixa que es pot aconseguir, almenys de forma hipotètica, ja que molts científics afirmen que és impossible arribar a ella. En este estat, totes les substàncies estarien en forma sòlida i els àtoms i molècules deixarien de vibrar. El zero absolut va ser calculat per William Thompson, més conegut com a Lord Kelvin, i equival a -273,15 °C. A nivell experimental, aconseguir el zero absolut podria ser molt interessant, ja que permetria estudiar el comportament de certs materials, o inclús de cèl·lules o teixits vius, quan s'enfronten a esta temperatura. A més, la busca del fred extrem ha portat a avanços tan importants com el descobriment de la superconductivitat o el desenrotllament de tècniques de refredament per làser i de rellotges atòmics. De moment, hi ha projectes en marxa com el Cold Atom Laboratory de la NASA, que pretén recrear el zero absolut en l'Estació Espacial Internacional, o almenys acostar-se: l'ambiciós objectiu serà descendir per davall dels 100 picokelvin. Sense necessitat d'arribar al zero absolut, sabem que els canvis de temperatura també tenen efectes sobre la salut i el nostre organisme. A més, el fred desencadena respostes automàtiques com la tiretassa, que funcionen gràcies a tot un intricat mecanisme fisiològic que ens permet regular la temperatura interna. Anem a vore el que produïx el fred al nostre cos.
No està tan clar que les baixes temperatures espavilen el nostre cervell. Un grup d'investigadors de la Universitat d'Oulu, a Finlàndia, va demostrar que estar exposats a un fred mig afecta negativament l'exercici de tasques cognitives senzilles, però, això sí, ens torna més hàbils a l'hora d'afrontar reptes intel·lectuals més complexos.
Modula la inteligència, ja que ens fa més hàbils a l’hora d’afrontar reptes intel·lectuals complexos.
Afecta a la memòria de treball.
Es contagia; vol dir que quan veus a algú patir fred, tu també tens fred.
Ens deixa indefensos, per això ens refredem.
Afecta al sistema inmune, és menys eficient en un ambient gèlid.
Cambia la microbiota, les colònies de bacteris que viuen en l'intestí humà varien amb el fred.
El fred funciona per a cremar grassa i es bo per a fer ejercici, ja que facilita el recuperament d’una persona quan ha tingut que parar a descansar.
Beure beguda gelà fa que augmente el rendiment físic.
Pot fer mal si la temperatura de la pell és inferior a la temperatura ambient.
El fred en excés mata més que el calor. Es produixen més morts quan fa molt de fred a quan fa calor.
Ens fa tremolar sense voler. Esta àrea valora el nivell de fred que es detecta a través de la pell i decidix en quin moment comença a tremolar el cos, a més de disminuir el flux de sang cap a la dermis per a reduir la pèrdua de calor.
Pot allargar la vida.
Aquest síndrome forma part de la categoria de diagnòstica del Trastorn del Espectre del Autisme (TEA) des del 2013. El TEA és un trastorn que afecta al llenguatge, al pensament i al comportament de qui ho pateix.
Aquest trastorn és poc conegut entre la població i per uns quants professionals. A Espanya s’han localitzat més de 450.000 persones amb aquest síndrome. És important fer un diagnòstic des del principi, ja que així es milloraria la vida social, personal i emocional en la vida adulta.
Per desgràcia, no hi ha cap tractament amb què es pugui curar o previndre.
Aquelles persones que ho ofreixen moltes vegades són persones honestes amb les seues idees i són naturals amb les seues relacions socials.
