La dieta ideal es basaria en unes 2.500 kcal al dia. Aquesta dieta 'ideal' recomana una ingestió combinada de diferents grups d'aliments com cereals, fruita, llet, peix, verdures, entre d'altres.
La fórmula perfecta seria duplicar el consum de nous, fruites, verdures i llegums i reduir a la meitat el consum de carn i sucre. Però no només per millorar la nostra salut sinó també per salvar el planeta.
Si el món seguís aquesta dieta es podrien prevenir més de 11 milions de morts prematures cada any, mentre que les emissions de gasos d'efecte hivernacle també es reduirien de forma sensible.
La capa de gel de Groenlàndia és més sensible al calfament global i està desapareixent a major velocitat del que s'esperava. La degradació del manto gelat que cobrix un 80% de la superfície de l'illa és un dels principals factors que contribuïxen a l'augment del nivell mar en tot el món. Un estudi publicat este dilluns en Proceedings of the National Academy of Sciences revela que variacions en les condicions atmosfèriques i oceàniques estan impulsant l'acceleració del desgel.
Fins ara s'assumia que el retrocés dels glaceres era la principal via de desaparició de la capa de gel a Groenlàndia. Però els nous descobriments apunten als camps nevats i a la superfície gelada de l'illa, que al fondre's provoca que rius fluïsquen cap a l'Atlàntic en els mesos d'estiu.
Fa temps que hem creat un problema en el buidament dels glaciars", destaca Michael Bevis, l'autor principal; "Però ara veiem un segon problema encara més greu: grans quantitats de gel es perden en forma d'aigua en rius que desemboquen en el mar". Si la capa de gel de Groenlàndia perd una part important de la seua massa total, les comunitats costaneres de tot el món, i inclús illes senceres, correran el risc de desaparéixer. La situació és invariable segons els autors. "L’únic que podem fer és adaptar-nos i disminuir el calfament global, és massa tard perquè no hi haja cap efecte" . Algunes aproximacions diuen que de fondre's completament la capa de gel groenlandés, el nivell dels oceans del món augmentaria set metres addicionals.
La professora de la University of North Carolina probava matemàticament la imposibilitat de que existeixen fenòmens com els forats negres en certes regions de l'espai. Encara que, es detectaren unes ones gravitatòries generades per la fusió de dos forats negres.
La comunitat científica continua discutint com explicar matemàticament aquests fenòmens. I l'última aportació va ser realitzada per un equip de matemàtics de les Universitats de Córdoba (Jonatan Herrera), de Màlaga (José Luis Flores) i de Brasil (Ivan P. Costa e Silva) on proposaven un nou model matemàtic més ampli.
En els últims 50 anys han aparegut diverses formes de traduïr un forat negre matemàticament. “Es el més ampli dels existents fins ara, i per tant permiteix incrementar el espectre d'estudis i conseqüentment estudiar la presència de forats negres en noves regions”, explica el professor Herrera.
El que han fet Herrera, Flores i Silva, és definir una regió llunyana del forat negre, que permiteisca determinar des de que regions del espai és possible allunyar-se tant com es vullga del centre del forat negre.
Es creu que el el pròxim supercontinent es formarà en 200 milions d'anys, però com serà este procés i com afectarà el nostre planeta?
Fins hui, per un costat teníem la teoria de la introversió, la qual postula que els supercontinents es van formant cíclicament sobre la regió de què els va precedir. Per l'altre està la hipòtesi de l'extraversió que diu el contrari, que les noves grans masses continentals es formen just en el costat oposat del planeta respecte a les anteriors.
I ara a eixos dos models, que només es repeteixen en alguns casos, toca sumar el desenrotllat pels geòlegs de Yale segons el qual els supercontinents s'originen a un angle de 90 graus de distància dels anteriors.
La ruptura de Pangea va conduir a la formació de l'oceà Atlàntic, que encara s'està obrint i ampliant. En conseqüència, l'oceà Pacífic s'està estrenyent.
Segons el nou model tindria un aspecte on el continent nord americà s'ha desplaçat al nord provocant la desaparició de l'oceà Àrtic i el mar Carib per a fusionar-se finalment amb Àsia pel pol nord per mitjà d'una serralada muntanyosa. Precisament per la unió entre ambdós continents este supòsit pròxim supercontinent ha sigut dit amb el nom d'Amasia.
Són objectes que no es detecten directament, hi ha gràcies a estudis teòrics i fins infringixen principis de la física. Tot i que encara quede molt per conéixer sobre els forats negres de matèria amb un camp gravitacional capaç d'atrapar a qualsevol partícula, fins als fotons, un equip liderat per l'astrofísico mexicà Omar López-Cruz ha descobert al més gran de l'univers conegut, és a dir, fins a 2.000 milions d'anys llum. Amb una massa 10.000 milions de vegades superior a la del Sol, l'objecte supermassiu acabat de trobar es troba en el centre de la supergalàxia Holm 15A.
L'acadèmic recorda que, en 2012, dos astrònoms nord-americans van anunciar que la galàxia més lluminosa del cúmul Abell 2266 posseïa el core [la part aplanada central de la distribució de la lluminositat d'una galaxia] més gran mai observat.
Entonces vaig recordar que havia estudiat les característiques d'Holm 15A durant el meu treball doctoral. Li vaig demanar al professor Christopher Añorve, que havia sigut el meu estudiant en l'INAOE, que la tornara a medir, compte el científic:La sorpresa va ser grandiosa.
Es descobreix una super terra roja que orbita en el límit de la part habitable d'una estrella nana roja. Es troba a una distància de 277 anys llum i té 0,62 radis solars i una temperatura mitjana de 60 °C.
Aquest planeta es localitza al límit de la zona habitable de la seua estrella, per la qual cosa els investigadors creuen que pot contenir aigua en estat líquid la qual cosa és un requisit indispensable perquè hi haja vida.
El planeta és interés per als investigadors no només per la zona en la qual es troba sinó també per les característiques de la seua atmosfera perquè amb ajuda del futur Telescopi Especial James Webb és podrà determinar la seua massa.
Si ho pensem bé, la idea no resulta descavellada. De fet, el nostre Univers pareix estar violant continuament un tipus de simetria important, crida CPT, segons la qual les lleis de la Física no varien al canviar el sentit de l'espai i del temps, ni tampoc a l'intercambiar en les equacions matèria per tot el que no siga matèria.
A pesar d'això, en el nostre Univers el temps només avança en una direcció, l'espai s'expandix i mai es contrau i hi ha moltíssima més matèria que antimatèria. Precisament per això, i per a conservar la simetria CPT, Latham Boyle, Kieran Finn i Neil Turok han proposat que el Big Bang va ser, també, el punt de partida d'un antiunivers en el que predomina l'antimatèria i en el que el temps corre en direcció contrària. Per als investigadors, este model simètric de la creació no sols és constant des del punt de vista de la Física, sinó que a més proporciona una explicació per a la matèria fosca.
La resposta és no, però hi ha estudis que diuen que es pot patir càncer de mama i de prostata. Els investigadors van medir la llum reflexada en el cel i van comprovar que sí que hi hauria alguna possibilitat de patir aquests càncers. La llum nocturna produeix una hormona dita melatonina.
No es pot dir que la llum nocturna produeix càncer, el que sí sabem és que també la falta de melatonina altera al sistema circadià. El sistema circadià té un rellotge biològic que està en el nostre cervell. La llum i altres aspectes, formen el grup 2A, què és el que inclueix factors experimentals en els humans. No te perquè ser llum de faroles, sinó que, també poden ser les llums blanques , molt fredes.
No podem verificar que la llum nocturna augmenta el risc de càncer pero podem afirmar que no és beneficiosa.
La aranya violinista es un aràcnid que pot provocar necrosis amb la seua picadura,o inclus la mort.Pero en Brasil hi ha un grup de científics dispostos a evitar més morts gràcies a la pomada que están inventant.
A Santa Catarina,Brasil,que es un dels llocs del mon amb més picades d'aquesta aranya, s'estan realitzant proves amb la pomada.Per a probar la eficacia de la pomada,el centre de toxines prete tratar a 120 persones amb placebos i a altres 120 amb la pomada.
Si aquesta pomada te resultats positius,sería una gran notícia per als futurs afectats per aquest insecte.
Científics de la Universitat de Granada (UGR) han descobert que els esdeveniments climàtics extrems amb entrades de pols d'origen saharià a la Península Ibèrica ha portat al descens d'algues mixotrófiques (mitat planta, mitat animal) , espècies clau en la xarxa tròfica d'ecosistemes aquàtics.
El 50 % de la producció d'oxigen del planeta depén de les microalgues. Una alta proporció d'elles presenta un metabolisme denominat mixotrófico. Estes microalgues mixotrófiques són capaços de funcionar com a plantes (realitzant la fotosíntesi) i com a animals carnívors (depredant bacteris) , potencien la transferència de carboni i nutrients minerals entre les anelles de les xarxes tròfiques.
Els resultats de la investigació han demostrat que les entrades de pols sahariana i l'augment de la temperatura mitjana estan provocant un descens d'estes algues mixotrófiques, això suposa una pèrdua de biodiversitat i un desgast en el funcionament d'estos ecosistemes.
L’epidèmia de l'obesitat i la sobrecàrrega va aumentant a mesura que van passant els anys. Ara hi ha 24 milions de persones amb excés de pes a Espanya, tres milions més que fa una dècada. Si açò es manté, hi hauria altres tres milions més en 2030, segons diu Albert Goday, autor de la investigació.
Açò és degut a la mala alimentació i el sedentarisme, que va incrementant cada vegada més. Però també hi ha unes grans conseqüències que porten a l'excés de pes podent arribar a patir diabetis, hipertensió, ictus o càncer.
La tendència es pot evitar amb la promoció d'hàbits saludables i l'augment dels impostos als productes poc saludables. És una proposta de l'OMS que El Govern espanyol encara no ha decidit aplicar-ho. Els experts coincidixen a aplicar mesures preventives des d'abans del naixement d'una persona persona perquè tinga uns hàbits saludables, així com l'aparició dels estils de vida saludable en el currículum escolar.
El somnambulisme es un tipus de trastorn que té lloc quan les persones caminem o fem qualsevol altra activitat permanent encara dormides. Aquest trastorn ocorre amb més freqüència durant les primeres hores de la nit.
Aquest trastorn sol aparèixer mes en xiquets que en adults, i és un trastorn que tendeix a ser hereditari. No obstant això, aquest trastorn pot estar causat per l’ansietat o per la falta de son. En adults pot estar causat per l’alcohol i alguns medicaments, per convulsions o per trastorns mentals.
Gran quantitat de les persones no necessiten cap tipus de tractament específic per al somnambulisme. No obstant això, els tranquil·litzants ajuden per a disminuir aquests episodis de somnambulisme.
Actualment existeix una característica física que segons explica el GARD US ( Departament de Malalties Rares del Govern dels EUA ) s’està desenvolupant en en un 0’67% dels nens, estem parlant de l’Heterocromía Iridium.
No podem tractar-la com a malaltia en sí, ja que sovint és genètica i inofensiva, però també tenim d'altres que sí que són degudes a altres malalties com puga ser el Glaucoma o el Melanoma (en forma de tumor ocular).
Aquest fet el podem trobar en molts casos de gent famosa com puga ser David Bowie, que de petit tenia els ulls blaus i poc a poc un li va canviar a un to més fosc o el cas de Henry Cavill, però aquest sols presenta una petita pigmentació marró a l'ull esquerre.
Els casos del xarampió van augmentar al 2017, on 110.000 van morir a causa de les desigualtats en la cobertura de cada país.
Gràcies a les vacunes contra aquesta malaltia, des del 2000 es van salvar més de 21 milions de vides, no obstant al 2016 va augmentar un 30% especialment en països com a Amèrica Llatina.
"El resurgiment del xarampió és motiu de gran preocupación” va dir Soumya Swaminathan, ja que ha crescut el nombre de persones amb aquesta malaltia en totes les regions
El xarampió és una malaltia molt greu i contagiosa i pot causar encefalitis, diarrea, neumonia… Aquesta malaltia es pot previndre amb dues dosis de vacuna.
Espanya està excluida d’aquest brot de xarampió des de fa 3 anys.
Un trastorn BIPOLAR es una de les enfermetats més desconegudes a nivell mundial. Aquest tipus de trastorn es caracteritza perquè és difícil de diagnosticar, ja que els síntomes d’aquesta enfermetat poden passar desapercebuts.
Un trastorn bipolar es caracteritza per els canvis d’estat d’ànim, i la majoria de persones amb aquest trastorn no te deliris i tampoc al·lucinacions. La bipolaritat normalment es produeix a conseqüència de l'estrès, i sol aparèixer a l’edat de 20-25 anys, on es solen produir canvis en la vida com el matrimoni o l’independència de la família.
Afortunadament, aquest trastorn té solució. Normalment el tractament és químic, i també psicoeducatiu, però no obstant això, el trastorn bipolar no té cura. Actualment estan sorgint nous fàrmacs que s’estan estudiant, per això es deu llançar un missatge esperançador per a la cura d’aquest trastorn.
S’ha utilitzat el telescopi espacial Kepler per a investigar el exoplaneta. Aquest exoplaneta és d’interès per estar situat a la zona d’habitabilitat de la seva estrella, per la seua caracterització atmosfèrica, i per la seva facilitat a l’hora de fer el seguiment des de la Terra.
La seua estrella nana roja està situada a la constel·lació de Balança a una distància de 244 anys llum, té un radi de 0.62 (radis solars) i 3650 ºC.
Amb aquestes condicions el planeta es troba en el límit interior de la zona d’habitabilitat.
Èxtasi: la droga de l'amor. La substància psicoactiva coneguda com a èxtasi és una droga de disseny. El nom tècnic de l'èxtasi és MDMA (Metilen-dioxines-metamfetamina).
Això vol dir que es fabrica en un laboratori a partir de components no naturals. En gran mesura aquest tipus de drogues s'elaboren així per evadir els controls legals.
Es coneix popularment com la "droga de l'amor" perquè aguditza la percepció de colors i sons ia més amplifica les sensacions tàctils durant les relacions sexuals. Als carrers li donen altres noms com "la droga de l'abraçada", "somriure" i "claredat", entre altres.
Elles tenen símptomes diferents i pateixen l'incident cardiovascular amb més edat que ells.
Les dones tarden de mitjana uns 37 minuts més a cridar al metge quan tenen un infart, segons un estudi suís. Dades de l'Observatori Regional Bretó sobre el infart de miocardi (ORBI) (França), indiquen que elles tarden de mitjana 60 minuts a trucar a urgències quan tenen un infart; ells ho fan als 44.
El retard és òbviament perjudicial per a les afectades ja que el temps que es tarda a restablir el flux sanguini és fonamental per a la recuperació després d'un infart. Una vegada donat l'avís l'atenció és igual per als dos sexes.
Entre les causes perquè hi hagi aquesta diferència, els autors del treball suís recullen una fonamental:
en l'imaginari popular, l'infart s'associa als homes, quan afecta també a les dones.
El que és un fet és que hi ha diferències entre els dos sexes. En general, les dones tenen els infarts més tard, uns 10 anys de mitjana després, A més, els símptomes poden ser diferents. Davant del patró clàssic de pressió al pit i dolor al braç esquerre, típic en homes, en les dones moltes vegades l'opressió es pren per ansietat o problemes digestius.
També s'observa una diferència en la mortalitat: és del 5,9% entre les dones i del 4,5% entre els homes.
Un estudi liderat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) (Espanya) ha identificat un nou factor que regula la capacitat dels fibroblastos associats a càncer (cridats CAFs) de promoure el creixement cancerigen i la invasió tumoral en diversos tipus de càncer, com el càncer de mama, d'ovaris i de còlon.
Calvo és investigador Ramón i Cajal de l'Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria (IBBTEC) , centre mixt d'investigació Universitat de Cantàbria, CSIC i Govern de Cantàbria.
Segons explica l'investigador: “el càncer no està només compost de cèl·lules cancerígenes, sinó que, com en qualsevol altre òrgan, hi ha també una àmplia proporció de cèl·lules “normals“, com són les cèl·lules endotelials que formen vasos sanguinis que nodrixen al tumor fibroblastos, que generen estructures que mantenen els teixits, els òrgans i cèl·lules immunes que patrullen els òrgans i ho defenen d'agents patològics, entre altres”.
Van dur a un xiquet a un hospital de EE UU per la seua fatiga i debilitat muscular. Els metges van trobar en el xiquet ADN mitocondrial heretat per via paterna, que fins ara es creia impossible.
La transmissió de mitocondris, del pare sols s’ha vist en un reduït d’animals. En varios anàlisis els metges van vorer el mateix fenomen en nou dels familiars del xiquet, i també, d’altres set persones, però no de la familia.
Certes mutacions en algun dels 37 gens mitocondrials produeixen malalties rares. Els metges van observar que el xiquet no tenia cap mutació coneguda de malaltia mitocondrial, però hi havia diferències entre l'ADN d'alguns dels seus mitocondries i les demés.
Després de varies proves, les cèl·lules del xiquet portaven dos tipus de mitocondries amb genomes diferents. El motiu és que sa mare havia heretat algunes mitocondries paternes, a més de les habituals per línia femenina.
Creuen que els casos d'herència mitocondrial biparental es deuen a la mutació d'un gen en el nucli.
Els autors d’un estudi calculen que un de cada 5.000 bebés podria heretar ADN mitocondrial patern d'esta manera. Si és així, els descobriments podrien afectar el coneixement científic sobre l'evolució humana.
Les dones tarden de mitjana uns 37 minuts més a cridar al metge quan tenen un infart, segons un estudi suís. Dades de l'Observatori Regional Bretó sobre el infart de miocardi (ORBI) (França), indiquen que elles tarden de mitjana 60 minuts a trucar a urgències quan tenen un infart; ells ho fan als 44.
El retard és òbviament perjudicial per a les afectades ja que el temps que es tarda a restablir el flux sanguini és fonamental per a la recuperació després d'un infart.
Una vegada donat l'avís l'atenció és igual per als dos sexes.
Entre les causes perquè hi hagi aquesta diferència, els autors del treball suís recullen una fonamental:
En l'imaginari popular, l'infart s'associa als homes, quan afecta també a les dones.
El que és un fet és que hi ha diferències entre els dos sexes. En general, les dones tenen els infarts més tard, uns 10 anys de mitjana després, A més, els símptomes poden ser diferents. Davant del patró clàssic de pressió al pit i dolor al braç esquerre, típic en homes, en les dones moltes vegades l'opressió es pren per ansietat o problemes digestius.
També s'observa una diferència en la mortalitat: és del 5,9% entre les dones i del 4,5% entre els homes.
Un dels equips astrònoms estadounidenses van descobrir a 300 km de diàmetre un planeta petit als confins del sistema solar. La distància del planeta és 2300 vegades més gran que la distància que hi ha entre el Sol i la Lluna (que la distància d’aquests és 150 milions de kilòmetres). El seu nom tècnic és 2015 TG387, però li-l canviaren a “Duende”, perquè va ser observat abans de “Halloween”.
Aquest planeta va ser trobat el 13 d’octubre de 2015, en un telescòpi al volcà hawaià Mauna Kea. Està situat molt més lluny que Plutó, i les seues prioritats de l’òrbita són molt més gran que la Terra, sobre unes 10 vegades més gran. El Duende tarda al voltant de 40.000 anys en fer una volta al Sol.
Els astrònoms Konstantin Batygin y Michael E. Brown van bautizar al planeta com
Planeta Nou o Planeta X, per haver detectat òrbites de de sis cosssos situat al cinturó de Kuiper.
El Planeta Nou afecta a molts objectes del Sistema Solar a llarga distància. Pareix que no hi hà un altre planeta massiu en el Sistema Solar però pot ser que hi haja algo gran allí, va dir l’astrònom Chad Trujillo.
«Una de les més feres i destructores bèsties depredadores». Així és com va definir al Thylacoleo carnifex el biòleg i paleontòleg Sir Richard Owen en 1859, quan el va descobrir en una caverna del desert de Nullarbor (Austràlia). Col·loquialment es va dir «lleó marsupial»-, però en realitat està emparentat amb coales, uombats i cangurs.
Els residus trobats de l’animal, han fet possible que els investigadors pogueren reconstruir per primera vegada el seu esquelet. El seu nom científic vol dir «lleó amb borsa assassí» i va viure a l’època del Plistocè. Se sap que era carnívor i quadrúpede. «Aquest animal també conserva moltes característiques indicatives de la seua ascendència d’herbívors Diprotodontes» expliquen els investigadors de l’estudi. També assenyalen la seua cola ,utilitzada per a deixar lliures les extremitats superiors i poder agafar els aliments.
Encara que, s'anomenava «assassí» , no era un gran caçador, però si apte per a emboscades. També era un gran escalador d'arbres i cavernes amb parets escarpades.
Diversos centenars de balenes pilot van ser trobades mortes a Nova Zelanda després que més de 400 d'elles quedaren atrapades en la costa de la badia Golden, al nord-oest de l'illa Sud. Aquest incident ha sigut catalogat com un dels majors incidents de balenes en la història de Nova Zelanda.
Segons el Ministeri de Conservació calculen que han mort al voltant de 300 cetacis dels 416 que van ser trobats en Farewell Spit. Durant aquest temps, van haver desenes de socorristes que van lluitar per salvar el màxim nombre de balenes, però després es va descobrir que la majoria de les 100 balenes salvades van tornar a encallar.
Es desconeixen les raons de per què ocorre aquest fenomen, podria ser que les balenes encallen per accident buscant aliment, ja que la marea té un recorregut molt llarg o fins i tot degut a moviments sísmics submarins .
El que es sap segur és que aquestes balenes no s’estan suïcidant i que aquest no és un cas especial, ja que aquesta badia és coneguda per aquests incidents, degut a que en 2015 ja hi va haver 200 balenes encallades en aquesta zona i en 1918 van ser més de 1000 d’aquests cetacis.
Anomenada “Cymindis distercicus” pels seus descobridors, aquesta nova espècie d'escarabat ha sigut trobada en un dels hàbitats més extrems de la península ibèrica.
L'entomòleg i professor de Zoologia de la Universitat d'Alcalá Vicente Ortuño i el reconegut herpetòleg Óscar Arribas han publicat el descobriment d'una nova espècie d'escarabat d'hàbits fonamentalment depredadors, trobat en la Serra de Cebollera.
Des del punt de vista biogeogràfic, la nova espècie suposa una aportació faunística important, que contravé la tendència observada en el Sistema Ibèric, un lloc pobre en espècies endèmiques, les espècies de les quals solen estar estretament relacionades amb les del Sistema Central. No obstant això, la relació de Cymindis distercicus amb els exemplars que habiten en Pics d'Europa i Peña Ubiña testimonien una sorprenent relació amb aquests altres organismes que habiten els cims de la Serralada Cantàbrica.
Aquesta espècie és reproductora tardorenca, la qual cosa condueix al fet que la nova generació d'adults emergisca a l'estiu. Tenint en compte aquesta dinàmica, podria pensar-se que la vida d'aquests insectes haguera de ser curta, potser anual,no obstant això, Ortuño i Arribas han comprovat que, almenys en condicions de laboratori, alguns adults han arribat a viure fins a un màxim de 640 dies, a comptar des del moment de la seua captura, i sense estar sotmesos a condicions que desencadenen períodes de diapausa o inactivitat.
L'estudi desenvolupat per la doctora Saioa Arquer Campuzano, de la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Complutense de Madrid , ressalta la importància de començar des d'un nou punt de vista l'estudi de l'evolució del camp geomagnètic de la Terra amb l'objectiu de donar resposta a preguntes importants dins del camp de les Ciències de la Terra.
En el treball es destaca a més que "l'evolució del camp geomagnètic en el passat no és únicament utilitzada en el marc del geomagnetisme, sinó que hi ha múltiples aplicacions a altres disciplines". En concret, se centra en dues de les seves aplicacions al camp de la Paleoclimatologia: si hi ha una relació entre el camp geomagnètic i el clima.
L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Mines i Energia de la Universitat Politècnica de Madrid va acollir l'acte de lliurament d'aquests guardons que tenen per objectiu fomentar i promoure els estudis i investigacions en Geofísica.
Científics trien una depressió marciana anomenada Jezero com a lloc d'aterratge del pròxim rover nord-americà.
Després d'una busca de cinc anys, durant la qual han sigut examinades més de 60 ubicacions candidates, els científics i l'equip de la missió s'han decantat per esta depressió de 45 quilòmetres de diàmetre, 3.600 milions d'anys d'antiguitat i gran riquesa geològica. Allí, el flamant vehicle explorador farà un pas més: no sols investigarà si el lloc va ser alguna vegada habitable, com fa l'actual rover Curiosity, sinó que també buscarà signes de vida microbiana passada. A més, arreplegarà mostres de roca i sòl i les emmagatzemarà en un lloc segur en la superfície del planeta per a després poder recuperar-les i portar-les a la Terra.
El cràter està ubicat en el bord occidental d'Isidis Planitia, una conca d'impacte gegant just al nord de l'equador marcià. Jezero podria respondre preguntes importants en l'evolució planetària i l'astrobiología.
El 87% de les tortugues verdes adultes analitzades són femelles.
El calfament global està alterant els percentatges de sexes en algunes poblacions de tortugues marines del planeta. Un equip internacional d'oceanògrafs ha detectat ara que els exemplars juvenils d'una de les majors poblacions de tortugues verdes del planeta localizada en la part nord de la Gran Barrera de Coral australiana són femelles en més del 99% dels casos.
Amb un augment previst de la temperatura mitjana global de 2,6 graus en 2100, moltes poblacions de tortugues marines corren el risc de patir una alta mortalitat dels seus ous i de tindre una descendència exclusivament femenina.
El augment de només 0,1 graus en les temperatures màximes diàries de l'aire pot provocar una completa feminització de l'especie.
Uns nous aparats han sorgit, els microtransistors o sensors cerebrals de grafè, que el principals objectius són utilitzar-los per estudiar el cervell i diagnosticar enfermetats importants com l’epilèpsia o infarts del cervell com els ictus. Han segut desarrollats en diversos centres d’investigació en Barcelona
Al parèixer, estan fets per un material flexible, transparent i molt prim anomenat grafè. Aquest material va ser molt important sobre l’any 2010 gràcies a Andre Geim i Konstantin Novoselov que van recibir el premi Nobel de Física per estar sintetitzant amb aquest material sis anys.
Segons experts, aquests microtransistors de grafè tenen una principal avantatge sobre els elèctrodes que és que sols poden detectar l’activitat cerebral per d’amunt d’un cert umbral de freqüencia. Degut a esto, si utilitzarem els elèctrodes no podríem captar frecuencies de per davall de 0,1 Hz, en canvi, si utilitzem els microtransistors de grafè sí podem.
Quan el passat 26 d'abril es va donar a conéixer la sentència del juí de la Bandada, la gent que havia sofrit maltracte ,violacions,etc, va omplir els carrers del país i va inundar les xarxes socials. En Twitter, la periodista Cristina Fallaràs va llançar la iniciativa #Cuéntalo i va animar a la resta de dones a denunciar les violacions i agressions que havien patit.
L'objectiu d'aquest hashtag era demostrar que les agressions sexuals són freqüents i que les dones alçaren la veu contra la violència masclista. Durant catorze dies, quasi 800.000 dones van trencar el seu silenci i van omplir la plataforma de fets que els havien passat.
Perquè tots eixos relats no quedaren oblidats, un equip d'experts de distintes disciplines van decidir recopilar-los i clasificar-los. Fernando Cucchietti, doctor de Física Quàntica , és la persona que ha fet que eixos fets es pugen analitzar, quasi tres milions de tuits que es van publicar entre el 26 d'abril i el 9 de maig.
Detectades unes senyals de ràdio procedents d'una galàxia
molt llunyana
Un equip de científics de Canadà ha trobat unes senyals misterioses provinents d’una galàxia molt llunyana a uns 2.500 milions d'anys llum de distància.Una senyal igual que una altra anterior que es va registrar en 2012. Els científics creuen que procedixen de poderosos fenòmens astrofísics però l'origen real continua sent un misteri. Tal senyal només havia sigut registrada una vegada abans al 2012, i per un telescopi diferent i ara a tornat a aparéixer afirma Shriharsh Tendulkar, de la Universitat McGill de Canadà. Hi han diverses teories que diuen que aquestes senyals han sigut pròpies d’una gran acumulació de neutrons, però és segueis sense conéixer el seu origen.
El vehicle robòtic xinés Yutu 2 ja ha començat a moure's pel cràter més gran i profund de la Lluna. Després del seu reeixit alunizaje del dijous en la cara oculta del nostre satèl·lit, l'Administració Espacial Nacional Xina ha mostrat una fotografia en què es veu al roverde 140 quilos sobre la superfície del cràter Von Kárman, situat en la conca Aitken, en l'hemisferi sud .La missió Chang'e 4 també com creixen sers vius en la Lluna
Un equip d'astronoms ha descobert un planeta enano, que és el primer que s'ha descobert a més de 100 voltes la distancia entre la Terra i el Sol.
El seu nom és -2018 VG18- però els que l'han descobert l'han apodada Farout, que en inglés significa distant i també excèntric.
Els nord-americans Scott Sheppard, David Tholen i Txad Trujillo, han descobert el nou planeta per casualitat. El que realment buscaven era un planeta que fora major que laTerra.
El nou planeta tarda més de 1.000 anys en pegar una volta al sol. Té uns 500 quilòmetres de diàmetre i un color rosat que indica que té molt de gel.
![[Img #53840]](https://lh4.googleusercontent.com/WVFVqtsOCQk51eJQC_k7W2yqJMDsMMRrULmNFsmHrh9Wj5ayLd4sWRRWBjoOIh-AsQv1iotlhVPtu6dNAQ6gbcK5x1XJ004sGrCj2hGeZDAAPoTcarmxO_rXSFTYHLNlsBmabR2l)
![[Img #53838]](https://lh4.googleusercontent.com/TfzkuVc8-pvLVNPvUlV6D8FDk5bdTDmtiNGCfO8EqX_X-Hcsv05OdTFK7fYMPdbcuS1iAu0afQEUf7YKDuOTqp5AWRzeo3HnEaE8g7K6lSm2iLcLkGRMiMl1kEUseF2I-5X7xzjU)
