Junt al científic i investigador Allen Braun varen posar a proves de ressonància magnètica a nombrosos músics. Amb els resultats observaren que l’activitat cerebral era diferent, especialment en les regions superiors del cervell y els centres de inhibició de les mateixes.
A l’hora d’improvisar la regió de la cortesa prefrontal del cervell (relacionada amb les accions planificades i l’auto censura), desaccelerava la seua activitat. Quant menys activitat hi ha, sents menys inhibició. Per tant, improvisar per a un músic es molt paregut a la llibertat.
Per un altra part, les zones del cervell que més activitat mostraven durant la improvisació son les mateixes que s’activen quan estem somiant. El cervell de un músic improvisant presenta semblances amb el cervell d’una persona en estat REM, plantejant la possibilitat d’establir connexions entre els somnis i la improvisació.
Per últim, també es va registrar major activitat en la zona del cervell que s’activa quan es tracta de l’auto expressió, per exemple quan contem histories o anècdotes personals. Precisament, l’estudi de Limb ens explica que cada improvisació es única i correspon a una sola persona que interpreta diferent a qualsevol. Per això, comparem la música amb alguna cosa que naix d’alguna manera al igual que el llenguatge. Cada músic ens transmet el seu propi pensament mitjançant la música.
Noticia original
Noticies relacionades:
Improvisació musical al cine
Definició d’improvisació
Vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada