Montagnier assegura que l’ADN pot projectar còpies de si mateix per mig d’ones electromagnètiques; que poden ser recollides i almacenades en aigua pura i, gràcies a certs efectes quàntics, crear en ella una nanoestructura d’idèntica forma a l’ADN, aquestes poden recrear l’ADN a partir de la nanoestructura teletransportada, com si l’ADN original estiguera allí mateix.Les primeres reaccions no han sigut favorables i experts es mostren com a mínim escèptics.
En essència, els científics han utilitzat dos tubs d’assaig. El primer contenia un fragment d’ADN. El segon, aigua completament pura i sin residu de matèria orgànica en el seu interior. Ambdós tubs es tancaren després en una càmera especial que anul•la el camp electromagnètic natural de la Terra. Per últim el tubs van ser enrotllats en tubs de coure del que emanava un lleuger camp electromagnètic.
Set hores després, el contingut dels tubs va ser sotmés a reaccions en cadena de la polimerasa (PCR), per replicar de forma massiva qualsevol fragment d’ADN que es poguera encontrar en la mostra.
L’explicació de Montagnier és que l’ADN del primer tub va emetre senyals electromagnètics capaços d’imprimir la seua pròpia estructura a altres molècules, en aquest cas a les de l’aigua. El qual implica que l’ADN deu ser capaç, de projectar-se a si mateix d’una cèl•lula a altra. Es tractaria de l’equivalent genètic de la teleportació quàntica, tècnica de la física amb la que les partícules subatòmiques logren transmitir el seu estat i característiques de forma instantània a altres partícules amb les que espiguen entrellaçades.
Hi hauria que esperar a que es passe per el procediment establert de revisió per pars, en el que especialistes independents avaluen fins al mínim detall d’un experiment abans de donar-li per bo. Sols després es podrà dir que el treball constitueix un autèntic adelantament científic.
Noticia original
Altra noticia relacionada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada