L´anorèxia la solem relacionar com a ``cosa de dones´´ però últimament també es parla d´ella en els homes ja que s´ha detectat un gran increment d´aquesta malaltia a Argentina.Aparentment la ``manorèxia´´ no presenta diferències respecte a l´anorèxia: les dos comencen en fer una dieta perquè es senten grossos i a partir d´aquest moment comencen a perdre pes. En canvi, els especialistes sí que en fan una llista de desigualtats:
- En els homes els trastorns es desenvolupen més tart (dones: 14-20 anys i homes: 15-26 anys).
- Les dones passen dies i dies menjant només un troç de pa, en canvi, els homes solen exigir-se molt en el gimnàs, per la qual cosa es sol notar més en les dones i en els homes és més difícil de diagnosticar.
- El sexe masculí no sol demanar ajuda perquè pensen que seria un signe de debilitat.
- Les dones passen dies i dies menjant només un troç de pa, en canvi, els homes solen exigir-se molt en el gimnàs, per la qual cosa es sol notar més en les dones i en els homes és més difícil de diagnosticar.
- El sexe masculí no sol demanar ajuda perquè pensen que seria un signe de debilitat.
Els homes que més propensos són a la malaltia són els que treballen en ambients on es cuida molt l´aspecte físic, per exemple models i futbolistes. La manorèxia n
o depén de la sexualitat ja que hi ha anorèxics homosexuals i heteresexuals. En els primers sol ser per coqueteria o dependència al seu aspecte i en els segons per agradar més al sexe femení.
Un dels casos més cridaners és el de Jeremy Gilitzer, un model que va morir pesant 29 quilos i amb un índex corporal de 12. Abans de la catàstrofe va arribar a pesar 80 quilos i a tindre un cos estructural. Jeremy comentava que sentia rebuig al seu propi cos però donava la cara als mitjans de comunicación explicant la seua patologia i intentant amb les seues paraules evitar que altres seguisquen el seu fatal camí.
Els símptomes més significatius són la pèrdua de pes, la necessitat de practicar esport contínuament, l´obsessió per l´aspecte físic, por a engordar, agotament, fatiga, vòmits i ús de laxants o pastilles per a enflacar, canvis d´humor repentins, comportament perfeccionista…
o depén de la sexualitat ja que hi ha anorèxics homosexuals i heteresexuals. En els primers sol ser per coqueteria o dependència al seu aspecte i en els segons per agradar més al sexe femení.Un dels casos més cridaners és el de Jeremy Gilitzer, un model que va morir pesant 29 quilos i amb un índex corporal de 12. Abans de la catàstrofe va arribar a pesar 80 quilos i a tindre un cos estructural. Jeremy comentava que sentia rebuig al seu propi cos però donava la cara als mitjans de comunicación explicant la seua patologia i intentant amb les seues paraules evitar que altres seguisquen el seu fatal camí.
Els símptomes més significatius són la pèrdua de pes, la necessitat de practicar esport contínuament, l´obsessió per l´aspecte físic, por a engordar, agotament, fatiga, vòmits i ús de laxants o pastilles per a enflacar, canvis d´humor repentins, comportament perfeccionista…
Notícia original
Altres notícies:
-Anorèxia i bulímia precoç
-Perquè es veu el cos més gros del que és?
Enllaços externs:
-Més sobre Jeremy Gilitzer
-Més sobre Jeremy Gilitzer
Vídeos:
Aquesta notícia m'ha cridat molt l'atenció perquè, com bé diu, sempre s'associa l'anorèxia amb les dones. Baix el meu de punt de vista, la societat deuria de començar a veure com afecten relament tots els cànons de bellesa i les modes a la gent normal, aquella que no té les mides perfectes, cosa que causa complexos i baixa autoestima, que poden desembocar en malalties psicològiques, com és el cas de l'anorèxia. A més a més, actualment em d'afegir el factor Internet, on es poden trobar pàgines de joves que posen en comú les seues tècniques per perdre pes i guanyar la lluita contra el propi cos.
ResponEliminaAcí deixe un link on ens dona una pasos per poder prevenir aquesta malaltia.
http://anorexia-enfermeria.blogspot.com/2008/02/cmo-prevenir-la-anorexia.html