dimecres, 24 de març del 2010
Una jove amb paràlisi total demana a les autoritats sueques que la desconnecten del respiratori.
Una jove de 31 anys amb una malaltia neurològica degenerativa congènita i amb la totalitat del seu cos paralizat, reclama mitjançant una carta als autoritats sueques que desconnecten el respiratori a què està conectà durant 25 anys, és a dir, des dels 6 anys.
Pot ser auquest cas una esepció, ja que a Suècia l'eutanàsia activa està prohibida. Esta jove, reclama el seu dret de vida, és a dir, el dret de poder decicidir continuar amb la seua vida o no.
El contingut de la carta presenta expressions bastant importants, com por ejemple quan desitja un "desig expresiu" que permeten als metges narcotitzar-la i després desconnectar-la del respirador per tal de posar fi a la seua vida.
Aquesta jove viu a la seua casa amb ajuda dels metges, no pot respirar, moures per si mateixa i per tant no pot interrompre la seua vida.
El metge de la jove es va posar en contacte amb el Comité étic de l'Asosiació en busca d'una desició positiva per a la jove i finalment va aconseguir eixa resposta positiva.
Aquest Comité ha hagut de pronunciar aquesta situació a la Direcció Nacional de Salut i Benestar per a estuadiar-la i clarificar-la.
Generalment, a Suècia l'eutanàsia en la seua forma activa esta prohibida, però amb el desenvolupament del cas d'una metga de l´hospital infantil Astrid Lindgren, acusada de asesinat d'un bebé prematur al qual va suministar una elevada dosis de morfina quan el seu estat era terminal, s´ha generat un debat en els últims mesos.
Referent a la situació de la jove, cal tenir en compte que la interrupció del tractament per la seua pròpia desició deu ser satisfactòria , ja que durant anys hi ha expresat el seu desig de morir.
Noticia original
Més informació sobre la eutanàsia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La utanàcia és un acte que recau en el personal mèdic o en individus propers al malalt. Les persones que defensen aquesta pràctica ho fan perquè pensen que és millor per al pacient, ja que no sofreix tant, i d'aquesta manera pot morir més tranquil·lament i sense molts sufriments.
ResponEliminaAltres persones, pel contrari, pensen que la utanàcia és un mètode que va contra ideals, ja que produeixes la mort d'una persona, i ho consideren com un assasinat.
Així, les persones malaltes són les que tenen que decidir si volen utanàcia o no, ja que són elles les que sofreixen.