El físic teòric Carlo Contaldi assenyala que en l’experiment d’Opera, no es va tindre en compte la gravetat en els rellotges utilitzats per a calcular la velocitat dels neutrins.
"Einstein al rescat d’Einstein" haguera pogut titular-se l’article que escrigué el científic del Imperial College de Londres, en el qual defensa la postura de que Einstein no s’equivocà en la Teoria de la Relativitat (anunciada en 1915), ja que en el famós experiment del detector Opera, en Italia, no es tingué en compte l’efecte de la gravetat sobre els rellotges que calcularen que els neutrins poden sobrepassar la velocitat de la llum.
Si els resultats d’aquestos rellotges foren certs tirarien per terra un pilar clau de la Relativitat Espacial d’Einstein (la velocitat insuperable de la llum), el que significaria que viatjar en el temps es possible. Per això, físics de tot el món s’han posat a investigar l’experiment amb la fi de trobar l’errada que explique aquest succés que ha sorprés al planeta sencer.
En l’experiment es llançaren feixos de paquets de neutrins des del laboratori CERN (a Ginebra) fins al laboratori subterrani Gran Sasso (als Apenins) molts metres per baix terra i sense necessitat de construir un túnel, ja que els neutrins no interaccionen quasi amb la matèria.
Com que l’atracció gravitatòria es major en el punt d’origen que en la meta, el primer rellotge aniria amb més lentitud que el segon, i per tant el temps emprat pels neutrins en recórrer els 730km seria, en realitat, lleugerament superior al que indiquen les dades d’Opera.
Segons este important experiment, els neutrins tarden 60 nanosegons menys del que tardarien els fotons de llum, però Carlo Contaldi ha calculat que si es considerara la gravetat, la velocitat dels neutrins pot variar en desenes de nanosegons, el que podria suposar que els neutrins viatgen respectant el llímit universal de velocitat.
En conclusió, el fet de que Albert Einstein, el científic més important del segle XX, s‘equivocà en la seua teoria, encara està per veure. Contaldi assegura que l’errada dels científics d’Opera fou que els rellotges no estaven sincronitzats amb la precisió requerida, però altres físics apunten que l’efecte de la gravetat seria insignificant.
"Einstein al rescat d’Einstein" haguera pogut titular-se l’article que escrigué el científic del Imperial College de Londres, en el qual defensa la postura de que Einstein no s’equivocà en la Teoria de la Relativitat (anunciada en 1915), ja que en el famós experiment del detector Opera, en Italia, no es tingué en compte l’efecte de la gravetat sobre els rellotges que calcularen que els neutrins poden sobrepassar la velocitat de la llum.
Si els resultats d’aquestos rellotges foren certs tirarien per terra un pilar clau de la Relativitat Espacial d’Einstein (la velocitat insuperable de la llum), el que significaria que viatjar en el temps es possible. Per això, físics de tot el món s’han posat a investigar l’experiment amb la fi de trobar l’errada que explique aquest succés que ha sorprés al planeta sencer.
En l’experiment es llançaren feixos de paquets de neutrins des del laboratori CERN (a Ginebra) fins al laboratori subterrani Gran Sasso (als Apenins) molts metres per baix terra i sense necessitat de construir un túnel, ja que els neutrins no interaccionen quasi amb la matèria.
Com que l’atracció gravitatòria es major en el punt d’origen que en la meta, el primer rellotge aniria amb més lentitud que el segon, i per tant el temps emprat pels neutrins en recórrer els 730km seria, en realitat, lleugerament superior al que indiquen les dades d’Opera.
Segons este important experiment, els neutrins tarden 60 nanosegons menys del que tardarien els fotons de llum, però Carlo Contaldi ha calculat que si es considerara la gravetat, la velocitat dels neutrins pot variar en desenes de nanosegons, el que podria suposar que els neutrins viatgen respectant el llímit universal de velocitat.
En conclusió, el fet de que Albert Einstein, el científic més important del segle XX, s‘equivocà en la seua teoria, encara està per veure. Contaldi assegura que l’errada dels científics d’Opera fou que els rellotges no estaven sincronitzats amb la precisió requerida, però altres físics apunten que l’efecte de la gravetat seria insignificant.
Noticia original
Noticies relacionades
-Amb galaxies “y a lo loco”
-Dilema radical en la física: "Einstein, ¿sí o no?"
Video
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada