La música va inspirar de certa manera el que es considera el primer experiment de física de Pitàgores: l'harmònic. L'harmonia és el resultat d'una sèrie de variacions acomodades en una freqüència d'emissió. En música, en funció de la longitud d'una corda per exemple, produeixen un so “agradable” més o menys greu. Per a explicar el concepte als xiquets,un músic i un cientific fan un experiment en viu amb un goma estirada al màxim i enganxada a un aparell. El físic fa variar a poc a poc la freqüència de l'aparell i el fil perfecte es va transformant en un collaret d'ovals iguals i units per punts equidistants.
Alguna cosa semblança passa amb la música. Qualsevol ona és com una suma d'harmònics i una nota el resultat d'una corda que oscil·la 440 vegades per segon. En la pantalla, les ones canvien d'acord amb les notes que l'artista va tocant. Si és un Do, ix una sola punta amb característiques pròpies i si és un concorde, ixen diverses molt diferents.
Un altre experiment és la placa del físic alemany, Ernst Chladni. El pianista escampa sal per tota la superfície de l'objecte, toca una ruleta i en poc més de dos segons apareix un cercle perfecte. Torna a repetir diverses vegades la jugada augmentant la freqüència i es dibuixen des de figures semblants a papallones fins a flors o uns altres mana-les abstractes. Al llarg de la demostració, sona un xiulet cada vegada més agut. “El que sentim ara és una nota musical i el que veieu està provocat per les oscil·lacions de la placa”.
-Notícia Original
-Notícia Relacionada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada