Quan Estats Units i l’Unió Soviètica competíen per dominar el món mostrant el seu poder aeroespacial, però les computadores s’atascaben o colapsaben més del conte, els càlculs manuals van ser una ferramenta fundamental per als èxits de l’agència estatunidense.
Un moment definitiu en la vida de Johnson, però també per a la carrera espacial, va ser en els preparatius del que seria el primer vol orbital de la NASA, protagonitzat per l'astronauta John Glenn.
La missió, que el propi Glenn había bautitzat com Friendship 7, depenía d’una àmplia red de comunicacions distribuides per estacions de tot el planeta i gestionada per ordinadors IBM.
A Glenn li preocupaba la idea de posar la seua vida en mans de les màquines. “Crideu a la chica”, va exigir als ingeniers que portaben a cap les comprobacions. “Si ella diu que està bé, estic preparat per anar-hi”. Es referia a Katherine Johnson, qui va repassar les equacions a mà amb la seua màquina de calcular mecànica i, amb açò, va tranquilitzar al que prompte es convertiria en tot un heroi americà, per completar 3 òrbites al voltant de la Terra i demostrar al món que Estats Units era capàç de plantar cara als soviètics.
Després de la seua mort als 101 anys, la NASA l’ha recordat com a “pionera de l’igualtat social”, ademés de ser “un dels perfils més inspiradors” de la història de la institució.
Noticia original
Video
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada