En els mercats ambulants de minerals i en els museus de ciències naturals es poden veure i adquirir geodes: pedres buides entapissades per bonics vidres de quars o ametista, una varietat de quars blau. La seua dimensió sol ser d'uns centímetres. La de Pulpí (Almeria) en canvi, mesura huit metres de llarg, tres d'ample i quasi dos d'alt, i en el seu interior caben 10 persones. És una de les més grans del món conegudes. La cavitat, amb forma d'embut, està coberta amb grans prismes de selenita d'excepcional transparència, amb peces de fins a dos metres de llarg.
Els científics calculen que la geoda gegant de Pulpí es va formar fa uns cinc o sis milions d'anys. Va ser descoberta en 1999 per membres del Grup Mineralogista de Madrid en l'interior de les antigues mines de ferro i plom de Pilar de Jaravia, a 50 metres de profunditat i tres quilòmetres de la línia de costa.
En tot el món només es coneixen quatre llocs amb vidres d'algeps pur majors d'un metre de longitud: la cova mexicana de Naica, la mina de coure d'El Tinent (Xile) , la geoda de Pulpí i les antigues mines romanes de Plini, localitzades en Segóbriga (Conca) , d'on s'extreia l'algeps que servia com a vidre per a les finestres fins que es va inventar el vidre pla.
Enllaç de la notícia original
Enllaç de la notícia relacionada 1
Enllaç de la notícia relacionada 2
En els mercats ambulants de minerals i en els museus de ciències naturals es poden veure i adquirir geodes: pedres buides entapissades per bonics vidres de quars o ametista, una varietat de quars blau. La seua dimensió sol ser d'uns centímetres. La de Pulpí (Almeria) en canvi, mesura huit metres de llarg, tres d'ample i quasi dos d'alt, i en el seu interior caben 10 persones. És una de les més grans del món conegudes. La cavitat, amb forma d'embut, està coberta amb grans prismes de selenita d'excepcional transparència, amb peces de fins a dos metres de llarg.
Els científics calculen que la geoda gegant de Pulpí es va formar fa uns cinc o sis milions d'anys. Va ser descoberta en 1999 per membres del Grup Mineralogista de Madrid en l'interior de les antigues mines de ferro i plom de Pilar de Jaravia, a 50 metres de profunditat i tres quilòmetres de la línia de costa.
En tot el món només es coneixen quatre llocs amb vidres d'algeps pur majors d'un metre de longitud: la cova mexicana de Naica, la mina de coure d'El Tinent (Xile) , la geoda de Pulpí i les antigues mines romanes de Plini, localitzades en Segóbriga (Conca) , d'on s'extreia l'algeps que servia com a vidre per a les finestres fins que es va inventar el vidre pla.
Enllaç de la notícia original
Enllaç de la notícia relacionada 1
Enllaç de la notícia relacionada 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada