EL 3,5%DELS DIPÒSITS MUNDIALS DE METÀ PODRIEN FONDRE'S ABANS DE 2100 A CAUSA DEL CANVI CLIMÀTIC.
Un equip format per investigadors de l'Institut Andalús de Ciències de la Terra i la Universitat de Cambridge ha demostrat que el 3,5 per cent dels dipòsits mundials d'hidrat de metà (equivalent a uns 60.000 milions de tones de carboni) podrien començar a fondre's abans de l'any 2100 aproximadament, a causa del canvi climàtic i l'escalfament de les aigües oceàniques, un fet que provocaria que eixiren a l'atmosfera tones d'aquest potent gas hivernacle.
Encara no se sap on anirà a parar el metà que s'allibere.
Podria ser consumit pels bacteris en el sediment del fons marí, o en l'aigua, on podria convertir a l'aigua marina d'aquesta zona en més àcida i amb menor contingut d'oxigen. Part del metà podria elevar-se fins a la superfície, on ingressaria en l'atmosfera com a gas d'efecte hivernacle, contribuint així al canvi climàtic per una via bastant més directa.
NOTÍCIA OTIGINAL
DETECTEN UNA VINTENA D'ESCAPES DE GAS METÀ A L’OCEÀ EN L’ATLÀNTIC.
És molt important trobar i estudiar aquestes fugues de gas metà per la transcendència global que tenen en el trasllat cap a l'oceà i l'atmosfera del carboni i el metà que han romàs emmagatzemats durant molt temps en els sediments marins. El metà alliberat en la columna d'aigua sovint s'oxida convertint-se en diòxid de carboni, i ocasionant canvis en la química oceànica, tals com l'acidificació de les aigües.
Els punts de fuga es van localitzar en tres regions amb profunditats d'entre 1.000 i 1.600 metres sota la superfície de l'aigua. Aproximadament uns 25 punts d'emissió van ser localitzats a partir de les columnes de bombolles que ascendien fins a tanta altura com uns 1.100 metres. Aquests llocs estan a una distància d'entre 147 i 163 quilòmetres (entre 91 i 101 milles) del litoral.
ESTAN COMENÇANT A DISSOLDRE’S ELS HIDRATS DE METÀ OCEÀNICS?
Enfront de la costa occidental de Spitsbergen (una de les illes de l'arxipèlag noruec de Svalbard), s'ha vist en les aigües marines un bombollejo de gas metà que està escapant a l'atmosfera.
El fenomen ha despertat en la comunitat científica el temor que la causa d'aquesta fugida de metà sigui el començament del procés de dissolució dels hidrats de metà en el fons oceànic a causa de les creixents temperatures.
La temperatura mitjana de l'atmosfera està pujant; i la dels oceans, també.
Les zones marítimes de transició, entre les aigües costaneres poc profundes i les de les profunditats marines, emmagatzemen una quantitat enorme d'hidrats del metà en el jaç marí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada