dimecres, 30 de novembre del 2016

Crani prehistòric de balena


El descobriment d'un crani de balena prehistòric ha permitit coneixer mes l'evolució d'aquesta especie i saber com va pasar de tenir dents a tenir "barbes" com va dir el Museu de Victoria (Melbourne, Australia)
"Alfred" així és com s'ha anomenat al crani que te d'antiguitat uns 25 milions d'anys aproximadament i va ser trobat a una costa del nordest d'Estats Units. A pesar de tindre dents, parlem d'un dels primers misticets moderns, com son les balenen blaves i les geperudes.
Les caractéristiques que s'han pogut observar en les seues dens corresponen a un habit alimentari únic  d'aquests mamifers, poc temps abans de que passaren a tendre "barbes" que son laminés d'un teixit, compost per fibres de queratina, que trobem en les organismes flexibles i de cos elastic.
Alguns animals marins menegen la llengua avant i arrere per a agafar les seues preses amb mes facilitat i succionarles, o de vegades, també per a agafar materials aspres, com l'arena. Aquesta característica es la raó per la qual les dents d'Alfred tenien esquinçaments horitzontals en la superficie interior.

Video relacionat
Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2
    Un mapa mostra l'empremta humana a la Terra



L'Agència Espacial Europea (ESA) ha publicat un mapa que mostra la petjada humana a la Terra al costat d'una sèrie d'imatges i dades recollides mitjançant satèl·lits.

Per realitzar el mapa, l'ESA va utilitzar la visió radar dels satèl·lits d'observació de la Terra perquè així poden detectar estructures verticals pròpies de les construccions humanes i perquè per als astronautes en òrbita resulta molt difícil detectar a simple vista els signes de la presència humana . Només quan és de nit, es poden observar els llums encesos. Durant dos anys, els satèl·lits van recollir més de 180.000 imatges en alta resolució de la superfície terrestre.








La prohibició de les bosses de plàstic

La Comissió de Canvi Climàtic del Congrés va aprovar la setmana passada per unanimitat una proposta de Ciutadans que insta el Govern a prohibir l'ús, comercialització, importació i exportació de bosses de plàstic no biodegradables o d'un sol ús des de l´1 de gener de 2017.
Els defensors de la proposta han recordat que el plàstic triga centenars d'anys a descompondre en el medi ambient per això mantenen que utilitzar massivament un material tan durador per objectes d'un sol ús és un error de conseqüències catastròfiques a nivell global. Mesures similars ja s'han pres en altres països com, per exemple, França, Itàlia i Mauritània.
Ja fa tres anys que Mauritània va prendre la iniciativa per netejar el país de bosses. En Mauritània la gent tirava les bosses d'escombraries al desert i el vent les retornava a la ciutat. Les canonades s'embussaven i es produïen inundacions. A més, les cabres se les menjaven i el 80% dels bovins arribaven a l'escorxador amb bosses a l'estómac.
Això passa en tots els països on es fan servir bosses de plàstic, per tant el que es pregunten els de Ciutadans és perquè seguir utilitzant el que ens fa mal, tenint recursos de sobra per substituir-los.

Notícia original

Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

Imatge
Vídeo

Contaminació en Huesca pel Lindano

El parlament Europeu ha realitzat un document sobre la contaminació del pesticida Lindano. Aquest document explica que els punts calents contenen tonelaes de lindano i residus HCH , i a més estan pendents d'activitats de remediació ambiental en els països del voltant i Espanya inclosa.

El municipi de Sabiñánigo és el que més afectat es troba. Conté  130 mil tonelades de residu sòlid, una gran quantitat de contaminant líquid i també terres afectades, més del doble que a la resta d'Europa. També s'adverteix que el augment de les inundacions contribuirà  la contaminació del riu Ebre.

El cas del lindano a Aragó és un dels problemes de contaminació mediambiental més preocupant  d'Espanya i un dels més significatius d'Europa. Aragó va redactar un informe que suposava un cost de 25 anys i 550 milions d'euros per la neteja del riu.

Altres
original

Contaminació de l'aigua

Hi ha vegades que llancen el fem a qualsevol lloc, encara que no siga el lloc adequat per deixar-la, i no ens adonem que tota eixa quantitat de fem que llancem acaba als rius, mars i per aquesta raó es contaminen les aigües.

Tenim la mentalitat del que l'aigua es purifica molt rapidament, es regenera fàcilment i per això on més llacem fem és a l'aigua. En canvi, no ens donem compte que l'aigua pot suportar una quantitat de fem però al final tant de fem acumulat provoca la contaminació, fins al punt de fer l'aigua perillosa per a la salut humana.
Els primers afectats per productes químics, fem, contaminants de tot tipus... van ser els rius, encara que a poc a poc va millorant-se l'aspecte d'aquests.
Tota contaminació té la seua conseqüència, en aquest cas, afecta la fauna i als diferents éssers vius que viuen prop de la zona contaminada. També ens afecta als humans, ja que afecta tota la cadena tròfica perquè un animal es pot menjar a altre que està contaminat i després nosaltres menjar-se l'animal contaminat i ens afectaria. Les malalties que poden provocar aquestes contaminacions poden ser des de malalties sense greu importància com pot ser una diarrea, fins a una malaltia crònica o inclús al·lèrgies o càncers.

Aquesta contaminació podem reduir-la utilitzant recursos ecològics, utilitzar paper reciclat, no llançar les bosses de plàstic i tornar-les a reutilitzar o reciclant, cosa que és més important del que els humans ens pensem.


Noticia original
Més informació
Altra pàgina per a consultar informació

Video relacionat

Missió per a buscar extraterrestres en un planeta proper

L’agost passat l’observatori austral europeu, va descobrir un plante relativament proper a la Terra (4,25 anys llum), orbita prop de l’estrella enana Pròxima Centauri, estrella que no és visible des de la Terra.És un planeta similar a la Terra respecte a la gravetat i la massa també habita en una zona habitable.L'exdirector del centre Ames de la NASA creu que seria possible viatjar fins allí i comprovar si hi ha vida, i està treballant en ella, ell diu, que la primera nau que arribe alli serà com una ungla, ha de ser prou gran per poder fer mesures allí i tornar a la Terra.




noticia original

segon noticia semblant

noticia semblant

Desarrollen un nou mètode per a generar les cèl·lules que creen i reparen organs

El cos te órgans sense capacitat de regenerar-se després d’haver sufrit una enfermetat o
un dany, com per exemple, el renyò. Al laboratori, fins al dia de hui, s’havia aconseguit recrear les cèlules renals mitjançant l’us de cèl·lules progenitores, pero sense funcionalitat.

Els científics han descobert que les cèl.lules progenitores poden ser funcionals si son cultivades en un espai tridimensional (3D), simulant les característiques del desenvolupament celular embrionari, i no en un espai bidimensional, com és la placa petri que s’havia utilitzat fins ara.

Si s’aconsegueixen cél·lules funcionals, prompte podriém veure els avançons en la clínica, reparant o inclús creant organs.


VIDEO
Notícia original
Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

El teu gos recorda el que vas fer.

En molts estudiats realitzats per científics s'ha comprovat que els gossos tenen una gran capacitat d'entendre als humans, però aquesta capacitat és més gran de la que ens pareix. Un nou experiment revel·la que els gossos humans compartim certes habilitats mentals. Segons un estudi hongarès, a través d'una sèrie d'entrenaments, les mascotes poden recordar i imitar les nostres accions.

Un estudi publicat a Current Biology, realitzat per investigadors del departament d'Etologia de la Universitat Eötvös Loránd a Hongria, revela que els gossos posseeixen una memòria similar a la dels humans.

En animals, la denominació "memòria similar a episòdica" es refereix a l'habilitat de codificar i obtenir informació -què, quan i on- sobre un fet determinat. El qualificatiu es deu al fet que no existeix evidència fiable que es demostre consciència en aquesta forma de recordar.

Altres estudis previs, demostraren que els gossos podien imitar accions humanes, fins i tot després de 24 hores d'haver-les vist. L'única condició fonamental era donar-los una ordre prèvia. D'aquesta manera, es va demostrar que els gossos tenen una memòria semàntica que implica la preparació d'una resposta, alhora que es codifica el missatge (l'ordre). 

La memòria episòdica no està clar que existeix realment, ja que no es tan simple com preguntar-li a l'animal qué recorda. El que si que saben els investigadors, es que els animals utilitzen molt la imitació del que fan les persones. Es a dir, si l'animal veia que el seu amo saltava, ell ho imitava sense que l'amo li diguera l'orde d'executar la mateixa acció.



 NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA

VÍDEO

dimarts, 29 de novembre del 2016

Nou terratrèmol a Itàlia, zona amb alta perillositat sísmica.


Itàlia es veu de nou, després de la mort de 297 persones el darrer 24 d'agost a causa d'un terratrèmol de magnitud 6, afectada per un sisme amb l'epicentre a la província de Macerata. Roma, L'Alquila, Perugia i Terni han estat les localitats on aquest s'ha notat amb perfecta claredat. I és que ha arribat fins una magnitud de 5.4 en l'escala de Richter  i ha estat present fins i tot a ciutats com Florència i Nàpols.

Un parell d'hores més tard, una rèplica, aquesta vegada de magnitud 6.2, ha atemorit els veïns romans, els quals han eixit ràpidament al carrer.
Malgrat no haver-hi constància de víctimes, hi han hagut danys materials, com línies elèctriques caigudes o afonaments d'edificis.

Es pensa que aquest terratrèmol està lligat al darrer ocorregut en agost i es baralla la possibilitat de l'activació d'una nova falla. Protecció Civil afirma que la via Salaria és un dels llocs més afectats, així com ho va ser el 24 d'agost.
Matteo Renzi, el primer ministre el qual es trobava de viatge fora de Roma, tornà a Chigi per dirigir les labors de rescat. A la nit, Protecció Civil va confirmar l' absència de morts i ferits.

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Vídeo:

NÚVOLS DE GEL PER A COMPRENDRE INUNDACIONS I SEQUIES


Actualment les precipitacions que cauen en els continents provenen de núvols en fase quasi sòlida, dels núvols de gel. Aquestos influeixen greument en el cicle de l'aigua provocant inundacions o sequeres que estàn patint moltes poblacions.
Resultat d'imatges de NUVOLS GELS
Luis Ladino investiga aquest tipus de núvols mitjançan càmeres de núvol que simulen les condicions tèrmiques que provoquen aquests fenòmens atmosfèrics. Ara per ara, s'intenta desenvolupar un instrument per a poder investigar més sobre aquest fenomen. Explica que últimament ja han observat alguns fets en el patró de precipitacions.
El fet d'aquests núvols es deu a una gran baixada de temperatura, açò no depén de la zona on et trobes sinó de l'altura. Altre dels fenòmens poden ser les partícules d'aerosol, que actuen com a catalitzadores. L'investigador està dedicant el seu temps a crear dos càmeres, una que analitze la morfologia dels cristalls i altra per a analitzar el procés de transformació de les gotetes a gel.

Augment de la biomassa d'anxoves juvenils

La campanya científica Juvena 2016, estima, que la biomassa de les anxoves jóvens serà de 370.000 tunelades en el Golf de Biscaia.

Juvena 2016 vol estudiar aquestes anxoves per determinar la massa que podran alcançar en un futur les anxoves futures.

Sols es podrà obtenir benefici d'aquests animals durant anys si es fa una gestió sostenible.
La biomassa de juvenils i la localització, s'ha obtingut gràcies a la emissió d'ultrasons.
Pesques que s'han realitzat hi han permés saber la grandària mitjana de les anxoves.


Resultat d'imatges de anchoas en bizkaia



Notícia original

Notícia relacionada 
Notícia relacionada

dilluns, 28 de novembre del 2016

La concentració de CO2 supera tots els registres històrics.


La concentració de CO2 supera tots els 

registres històrics.





El planeta ha entrat en l’era dels 400. Per primera vegada un dels principals gasos d’efecte hivernacle, CO2,ha superat les 400 parts per milló. Aquest gas és el causant del calentament global, el qual està provocant un canvi climàtic. Una de les causes d’aquest efecte és la gran cantitat de combustibles fòssils, carbó i petroli que han sigut cremades.


En 2015 va començar a augmentar el calentament global a causa de la concentració de gasos d’efecte hivernacle, volien conseguir que la temperatura no pujara a més de dos a graus a final de segle, cosa impossible, ja que era prou complicat controlar una cantitat tant eleveda de CO2 , i finalment l’única solució possible tenia que ser aturar les emisions de CO2 . Altre fenòmen que va influènciar molt va ser el fenómeno climático El Niño, va tindre un gran impacte en forma de sequies i de reducció de la capacitat de les selves per a absorvir CO2.
Noticia original i video
Video relacionat









dissabte, 26 de novembre del 2016

Les xarxes tròfiques de l'Àrtic i de l'Antàrtic sofreixen l'escalfament global de diferent manera.

Un estudi liderat pel Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha analitzat les relacions internes de les dues majors xarxes tròfiques registrades fins al moment en els pols, l'àrtica amb 145 espècies i l'antàrtica amb 586.
Els resultats, posen de manifest que els efectes de l'escalfament global en la biodiversitat podran sentir-se de manera molt diferent en aquests ecosistemes encara que posseeixin característiques similars.

Aquesta recerca constata que l'ecosistema àrtic, que compta amb major nombre d'espècies depredadores, és més susceptible a les pertorbacions que afecten a aquests nivells superiors de la cadena tròfica. 
Per contra, la xarxa tròfica antàrtica mostra l'efecte invers: presenta un major nombre d'espècies presa per cada espècie predadora i és més sensible als canvis que es produeixen en els nivells inferiors.

L'estudi assenyala que la xarxa tròfica àrtica està més connectada i té més espècies omnívores que l'antàrtica, la qual cosa fa que sigui més persistent davant les pertorbacions tals com l'extinció i la invasió d'espècies. “La distribució del nombre de preses i predadores per espècie a la xarxa tròfica antàrtica fa que sigui molt vulnerable a pertorbacions en espècies particulars, com les quals tenen més preses i predadores”, explica l'investigador del CSIC Charles Santana, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, centre mixt del CSIC i la Universitat de Balears.












divendres, 25 de novembre del 2016


                                                    BENEFICIS DE LA CERVEZA
Ja que la cerveza es feta de procedència natural: aigua, cereal malteado y lúpul,
conté una serie de nutrients com vitamina B,vitamina D, minerals, fibra,...

L’aport calòric de una canya de cerveza és mínim, sols consta de 84 kilocalories, una molt xicoteta part comparada amb la quantitat recomanada diària.



La cerveza pot incloure’s en una dieta habitual ja que pot resultar beneficiosa.

Hi ha un estudi realitzat per persones de 18-50 anys, i els resultats són que els consumidors habituals de cerveza de forma moderada compten amb una alimentació diària més propera a la recomanada, que els que no la consumeixen.

Els nutrients que inclou la cerveza també contribueixen de manera positiva sobre l’organisme.
La pressió arterial no varia entre les persones que beuen cerveza habitualment de les que no.

Les persones de l’estudi també presenten diferències en quant a la seua massa corporal: els que prenen cerveza de manera moderada y diària tenen una composició corporal més adeqüada que los que no prenen

Noticies relacionades






dijous, 24 de novembre del 2016

Identificat el «gegant espacial» que està atraient a la nostra galàxia


La Via Làctia, junt amb els altres membres que formen el grup de galàxies en el que vivim, està en continu moviment. De fet, tot el grup (unes 50 galaxies diferents) sembla estar sent atret per alguna cosa cap a una mateixa direcció. Però quina cosa té tanta força com per a arrastrar a 50 galàxies a la volta?

Ara, un equip d'astrònoms creuen haver descobert al culpable: un "supercúmul" de galàxies, format per cent de membres, que resulta estar molt prop de nosaltres, però que havia estat ocult per culpa de núvols de gas, pols i núvols de la nostra pròpia galàxia.

Gràcies a una combinació de telescopis molt bons, han pogut observar que, efectivament, existeix una "superboblació galàctica", a uns 800 anys llum de distància.
NOTICIA ORIGINAL

Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2 

VIDEO:
   

Identifiquen les neurones responsables de les pessigolles






Les pessigolles produeixen habitualment una sensació de plaer, gràcies a la dopamina.
Han descobert unes neurones en el cervell de les rates responsables de les pessigolles i les rialles que les acompanyen i els cientfics van fer per mitjà de la seva estimulació, que es rigueren sense tindre que acariciar-les en les zones on senten les pessigolles.



Al igual que els humans, només senten les pessigolles quan estan de bon humor i sense estrés. Aquestes neurones es troben a l'escorça somatosensòria.
Les rates emiteixen un riure ultrasònic que no és audible per l’oïda humana.



L’idea de Darwin, diu que la ment ha d’estar en una condició de plaer, per a poder riure per mitjà de les pessigolles

NOTICIA ORIGINAL


dimecres, 23 de novembre del 2016

Descobreixen l'estel més rodó que es coneix

A simple vista, dir que un estel és rodó, sembla obvi, però, un estel rodó és estrany. La setmana passada, l'Institut Max Planck i la Universitat de Gotinga van anunciar el encontre de l'objecte natural més rodó que es coneix. Es tracta de l'estel Kepler 11145123, un objecte amb un diàmetre que doblega el del nostre Sol i es troba a 5.000 anys llum de la Terra.



Els cossos celestes quan giren es deformen i s'aplaten pels pols. La Terra té un radi de 43 kiómetros més si es pren com a referència l'equador, que si es mesura pels pols. En el cas de l'estrella analitzat pels científics de les institucions alemanyes, el radi solament és 3 quilòmetres major en l'equador enfront del milió i mitja de quilòmetres de ràdi que té de mitjana l'estrella.


Una de les causes que poden explicar la forma d'aquest astre és la seva lenta velocitat de rotació. Necessita 100 dies per completar un gir sobre si mateixa enfront dels 26 que requereix el Sol. Això, expliquen els astrònoms, pot deure's a la seva edat.


Noticia original.

Noticia relacionada


La girafa blanca.

Omo, una girafa d'un any de vida i és la primera girafa blanca. La primera vegada que es va veure va ser al gener del 2015 pel científic Derek Lee de Wild Nature Institute als Estats Units.
Resultat d'imatges de como la jirafa blanca

Aquesta girafa no sofreix d'albinisme si no de leucisme. No creien que vivia però contra tot pronòstic aquesta petita girafa viu com qualsevol altra al Parc Nacional de Taragine, a Tanzània.



Noticia original

Noticia relacionada
Noticia relacionada  
Vídeo








“Sols ens queden mil anys a la Terra” - Stephen Hawking

Segons Stephen Hawking s’ens acurta el temps a la Terra. “Tenim que trobar altre lloc on viure.” El físic defensa la necessitat d’aprendre a compartir i combatre contra el individualisme, com el Brexit i el canvi climàtic.


“Colonitzar altres mons a través del cosmos”- diu Hawking. El físic assegura la necessitat d’un “plan B”, gràcies als superordinadors com Cosmos serà possible rastrejar milions de galàxies i localitzar alguna possibilitat de vida.


Notícia original

Notícia relacionada

Altra notícia relacionada


Vídeo


La NASA detecta una misteriosa mancha en un cráter de Ceres









La zona més brillant de Ceres es destaca enmig d'un terreny fosc i ple de cràters en les noves imatges de la nau espacial Dawn de la NASA preses en mirar cap al costat de la planeta nan.




El cràter Occator, amb la seva regió central brillant i àrees secundàries poc subtils, apareix bastant eminent prop de la vora de Ceres.Con 92 quilòmetres d'ample i 4 de profunditat, Occator mostra evidències d'activitat geològica recent. L'última investigació suggereix que el material brillant en aquest cràter està compost de sals que queden després que un líquid salobre emergís de baix, es congelés i després es sublimés, el que significa que es va convertir de gel a vapor.










El cràter Occator, amb su va regir els central brillant i Àrees secundàries Poc subtils, apareix BASTANT eminent prop de la Vora de Ceres.Con 92 quilómetres d'ample i 4 de Profunditat, Occator mostra Evidències d'activitat geològica recent. L'última investigació suggereix que el material brillant en AQUEST cràter està compost de sals que quedin Després que un líquid salobre emergís de baix, és congelis i Després és sublims, el que significa que és va convertir d'gel a vapor.



Què convé més per a reduir les emissions de CO2 dels cotxes? La bateria o la cèl·lula de combustible?

Els vehicles elèctrics, els quals no emeten carboni a l’atmosfera, són de dos tipus: els que disposen de bateries recargables i s’enxufen i els que tenen cèl·lules de combustible que converteixen el gas hidrògen en electricitat neta. La qüestió clau ara és saber quina de les dos tecnologies de transport redueix les emissions totals amb menor cost.

Un nou estudi realitzat per científics de la Universitat de Stanfrod d’EE.UU. i la Universitat Técnica de Munich d’Alemanya, és el primer a adonar les dues qüestions de manera detallada. Actualment, ninguna de les fonts d’energia alternativa està complemanet lliure d’emissions.

A l’estudi, els investigadors van crear futurs escenaris a una cuitat, es van centrar en uns 10 a 20 anys en el futur; els resultats del estudi indiquen que moltes comunitats farien bé en invertir en vehículs elèctrics que funcionen amb bateries i no amb cèl·lules de combustible d’hidrògen.






Un fort terratrèmol va sacsejar Nova Zelanda i va haver-hi pànic per un tsunami.




Un terratrèmol de 7,8 en l'escala de Richter va sacsejar el centre de Nova Zelanda després de la mitjanit i va provocar pànic per un tsunami. Les autoritats van confirmar que almenys dues persones van morir pel sisme.

Milers de persones al llarg de la costa aquest del país van fugir de les seues cases i es van traslladar a terrenys més elevats, mentre els serveis d'emergència advertien d'ones destructives de fins a cinc metres en algunes àrees.

Va haver danys estructurals en diversos edificis. "Tenim reportes de canonades trencades i moltes coses caigudes d'escriptoris i prestatges". Altres residents es van referir a la caiguda de vidres dels edificis als carrers i que els hotels i edificis d'apartaments van ser evacuats.



Noticia original

Notícies relacionades

Notícies relacionades 






La contaminació causa més morts prematures en tot el món que la malaria i el sida junts.

La contaminació és la causa d’unes 600.000 morts prematures a l’any en tot el món. Segons un informe(“Clean the Air for Children”) d’Unicef, és més que la malaria i el sida junts. “Si volem als nostres xiquets, hem de protegir la calitat de l’aire.”- diu l’executiu d’Unicef.





La xifra de morts prematures a l’any podria duplicar-se d’ací a 2050 si les ciutats seguixen augmentant a aquest ritme el nivell de contaminació. El 98% de les ciutats del món superen els nivells màxims de contaminació recomanats per la OMS. Milions i milions de xiquets estan exposats a l’aire contaminat.


Notícia original

Notícia relacionada

Altra notícia relacionada

Vídeo

UN TERRATRÈMOL SACSEJA NOVA ZELANDA I DEIXA DOS MORTS



El 13 de novembre de 2016 s’ha produït a les 11:02h GMT , un terratrèmol amb una magnitud de 7,8 graus que ha afectat a Nova Zelanda, ha deixat almenys dos morts. L'epicentre del sisme es va situar a 91 quilòmetres al nord-est de la ciutat de Christchurch minuts després de la mitjanit.
Defensa Civil ha demanat temps per poder fer una avaluació de danys i possibles víctimes.
Les autoritats han confirmat que s'ha registrat un tsunami de dos metres després del tremolor. La possibilitat que es provoque un tsunami va ser advertit per l'organisme de gestió d'emergències de Nova Zelanda, en una nota informativa. 

Nova Zelanda s'assenta en la falla entre les plaques tectòniques del Pacífic i Oceania i registra uns 14.000 terratrèmols cada any, dels quals entre 100 i 150 tenen la suficient   potència com per ser percebuts.

Noticia Original
Noticia relacionada
Més noticies relacionades
Video

Sequeres i pluja torrencials van originar el jaciment de Somosaguas.


L'acumulació de fòssils que observem avui en el jaciment es va produir a partir de successius fluxos de de rubios, corrents de sediments en massa de gran energia que viatgen vessant a baix i, que poden estar produïdes per diferents causes com a pluges torrencials, desglaç o trencament de preses. Aquests jaciments no són freqüents en el registre fòssil”, .


“Després d'un estudi exhaustiu de la literatura que hi ha publicada solament hem trobat cinc jaciments del Cenozoico en aquest tipus de mitjà sedimentari i solament dos. L'estudi dels fòssils recollits entre 1998 i 2014 apunta al fet que, després de la mort dels animals com a conseqüència de l'escassetat de precipitacions, els cadàvers van quedar exposats un temps prou llarg com perquè els teixits tous desapareguessin per complet i els ossos es desplacen de les seves articulacions.Aquestes restes òssies van sofrir fragmentació, abrasió –probablement per calcigament– i meteorització, en quedar exposats als rajos solars i als canvis d'humitat i temperatura.La següent etapa va estar marcada per les pluges. “Durant períodes de tempestes esporàdiques es van produir pluges torrencials.









LINK: http://www.agenciasinc.es/Noticias/Sequias-y-lluvia-torrenciales-originaron-el-yacimiento-de-Somosaguas

























u

2016, a punt de convertir-se l'any més càlid

Els rècords mensuals de temperatura que s'han anat acumulant al llarg de l'any 2016 podria superar a 2015 com l'any més càlid segun l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), l'any que és a punt d'acabar molt probablement el més calorós des que es prenen registres.

Segons la OMM, la temperatura mitjana del planeta en 2016 va ser un 1,2ºC "Si es confirma que 2016 és el més càlid, el segle XXI comptarà amb 16 dels 17 anys més càlids registrats", 1998 va ser l'única excepció.

La temperatura mitjana global de gener a setembre de 2016 va ser 0,88º C la OMM usa com a referència en 2015, va anar 0,77ºC la més alta.

Aquest augment de temperatures ha estat causat en els primers mesos de l'any, que van registrar anomalies, respecte a la temperatura mitjana d'aquests mesos (al febrer, l'augment va ser d'1,12º C i al març, d'1,09º C).

"A causa del canvi climàtic, la freqüència i l'impacte de fenòmens extrems ha augmentat"


Notica original

Així han sigut els cinc anys més calurosos de la història



El període entre 2011-2015 ha sigut el més caluros de la història des de que es tenen registres, durant aquest temps el nivell del mar ha augmentat ja que el gel de l’Àrtic ha disminuït. Els resultats, presentats avui en el Cim del Clima de Marrakech, confirmen els efectes extrems a llarg termini del canvi climàtic.

Entre 2010 i 2015 a Àfrica, almenys 258.000 persones van morir per la sequera que va provocar el canvi climàtic. Unes 800 també van ser provocades al 2011 per innundacions a Àsia. Les ones de calor a Índia i Pakistan en 2015 es van portar 4.100 vides.També conten a tot aç les despeses económiques. L'huracà Sandy , per exemple, va generar pèrdues de poc més de 62.500 millons d’euros a EUA, i les inundacions d'Àsia de 2011 van provocar perdues per uns 40.000 milions d’euros.

L’ Organització Meteorològica Mundial analitza les causes extremes que es van produir a causa de l'augment de temperatures durant aquests cinc anys. El període de 2011 a 2015 va batre un rècord a escala mundial, les temperatures van estar 0,57 ºC per sobre de la mitjana entre 1961 i 1990. A causa del calfament global, des de 1993 fins a avui el nivell del mar a augmentat 3mm, ja que entre 2011 i 2015 l’extensió el gel era de 4’7 milions de quilòmetres quadrats, que és un 28% menys que entre 1981 i 2010.

Link

Notícies relacionades:


dimarts, 22 de novembre del 2016

Nova Zelanda pateix un altre terratrèmol de 6,3 mentre evalua els grans destrossos



Aquest dilluns s'ha produït un terratrèmol a Nova Zelanda d'una magnitud de 6,3 mentre aquesta es trobava en procés de reconstrucció i avaluació de l’anterior terratrèmol del passat diumenge que va tenir una magnitud de 7,8 provocant dos morts i greus destrosses en les infraestructures.

El servici geològic d'Estats Units (USGS), que registra l'activitat sísmica en tot el món, va localitzar el hipocentre del sisme d'aquest dilluns a 14 kilòmetres de profunditat i a 15 kilòmetres al nord-est de Kaikoura que és una de les regions més afectades.

El terratrèmol ha causat lliscaments de terra sobre carreteres i ha generat greus desperfectes a edificis i infraestructures.

Es temen més danys en la regió pel desbordament del riu Clarence que atravesa el nord-est de l’Illa Sur, degut a que un corriment de terra ha bloquejat el seu llit.

Nova Zelanda s'assenta en la falla entre les plaques tectòniques del Pacífic i Oceania i registra uns 14.000 terratrèmols cada any, dels quals entre 100 i 150 tenen la suficient potència com per a ser percebuts.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video

        

2016, a punt de convertir-se en l'any més càlid.





Els repetits records mensuals al llarg de l'any apuntaven que 2016 podria superar a 2014 com al any mes càlid des de que hi han registres. La Organització Meteorològica Mundial (OMM) acaba d'anunciar que l'any que anem a acabar seria molt possible que passarà a la historia climàtica com el any més calorós.

Tot pareix indicar que 2016 sera l'any més calorós ha dit aquest dilluns la OMM a través d'un informe provisional.Al llarg d'11 dies més de 190 països debaten com posar en marxa l'acord de París amb l'objectiu de contenir l'augment global de la temperatura del planeta per davall de els 2 °C .

Segons la OMM la temperatura mitja del món va muntar un 1'2 °C que va ser superior a la que hi havia en l'era preindustrial. Aquest augment de les temperatures ha sigut especialment causat en els primers mesos de l'any , que van registrar anomalies record respecte a la temperatura mitjana d'aquests dos mesos.





L’Àrtic es fon, salvem l'Àrtic




Durant més de 800.000 anys el gel ha format part de l’Àrtic, però des de fa 30 anys està en perill de fondre’s per l’ús desmesurat de les energies fòssils que fem els humans. La disminució del gel causarà problemes globals, afectarà els animals que habiten al Àrtic i causara fenòmens meteorològics extrems amb més freqüència.

El gel reflectix el calor solar cap a l’espai i així manté fresc el planeta i permet que el sistema meteorològic del qual depenem siga estable per a cultivar els nostres aliments. Si no controlem el us d’energies perjudicials per al nostre planeta, podem causar problemes que no podrem arreglar.

Sols nosaltres podem ajudar a salvar l’Àrtic, està en les nostres mans buscar una solució per a aquest problema.







VIDEO