Descobrixen un planeta que tarda 900.000 anys a orbitar la seua estrela

La Terra tarda 365 dies i sis hores aproximadament a fer una volta al voltant del Sol. Un planeta gegant (2MASS J2126-8140) necessita quasi un milió d'anys per a fer una òrbita al voltant de la seua estrela.

El  sistema planetari seria el més gran dels que han sigut descoberts fins ara. I és que el planeta es trobaria a un bilió de quilòmetres de distància de la seua estrela, de manera que la seua òrbita és 140 vegades més àmplia de la que seguix Plutó quan dóna la volta al Sol

Segons els càlculs que han realitzat, el planeta tindria aproximadament la grandària de Júpiter i seria 11 vegades més gran que la Terra

"L'estrla en cuestió s'anomena TYC 9486-927-1, Murphy un investigador de diu que es tracta d'un planeta nan roig, ademés de ser un planeta fred, localitzada en la constel·lació d'Octans, en l'Hemisferi Sud.

Tant l'estrela TYC 9486-927-1 com el planeta 2MASS J2126 són objectes coneguts pels científics des de fa una dècada, és creu que este sistema solar va haver d'originar-se fa entre 10 i 45 milions d'anys, però va ser l'equip de Murphy el que es va donar compte que es movia conjuntament.

Segns l'astrofísico australià, només han detectat un únic planeta gegant en ell, encara que considera que hi haja altres planetes rocosos i gasosos prop d'eixa estrela, amb òrbites com les que hi ha en el nostre sistema solar.

Noticia original.

2015, l'any més calorós amb diferència

2015 ha batut tots els récords de temperatura des del 1880. 15 dels 16 anys més caldejats han tingut lloc en el que portem de segle XXI ... L'escalfament global, sembla que s'agreuja d'acord amb aquestes dades, que procedeixen dels anàlisis independents realitzats per la NASA i l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA).

En concret, la temperatura ha superat la de 2014 per 0,13 ºC, aquest és un gran increment. Un administrador de la NASA al comentar aquestos resultats declara que és el moment d'actuar sobre el clima.

Els experts diuen que a part de l'acció humana, un altre causant de l'increment de la temperatura mitjana és l'impacte del corrent oceànic de El Niño, que ve més fort i calent que mai.

D'altra banda, en 2015 s'ha superat per primera vegada la barrera d'1 grau centígrad d'augment respecte als nivells preindustrials. Recordem que en desembre d'aquest any passat, 159 països van subscriure en la conferència del clima de París (COP21) el compromís que l'increment de la temperatura mitjana del planeta siguera menor de 2 ºC.

Segons els estudis dels experts es creu que amb les condicions actuals el 2016 será igual o més calorós.

Notícia original

Notícies relacionades:
- L'any 2015 camí de ser el més càlid
- Confirmat: 2015 és l'any més calorós mai registrat

- Vídeo:

La contaminació de Pequín supera 20 vegades els límits de l'OMS

Com sol ser habitual cada hivern, la contaminació ha tornat a disparar-se a Pequín per les calderes de la calefacció, que funcionen amb carbó i se sumen així al fum de les fàbriques i indústries pesades dels seus voltants. Segons els mesuradors oficials de la contaminació, àmpliament seguit per la seua major independència, la pol•lució ha superat els límits recomanats per l'OMS.
Les partícules inferiors a 2,5 micres, que es colen en els pulmons i originen malalties com a càncer, dolències coronàries i vesses cerebrals, van aconseguir concentracions d'entre 568 i 631 micrograms per metre cúbic. Molt per sobre dels 25 micrograms que l'OMS considera ja nocius per al cos humà.

Encara que fan tot el possible per reduir la contaminació que asfixia a Xina, per la industrialització impedeix una solució a curt termini. Aquestes partícules procedeixen principalment de la crema de carbó en les plantes tèrmiques, i del fum de les fàbriques i del tub de fuita dels cotxes.
A tot açò se sumisca, la falta de vent i pluja per a dispersar el núvol tòxic que cobreix la ciutat, que impedeix la visió més enllà d'uns pocs metres.
Al seu costat, la famosa “boina” de Madrid no és més que *lahumareda que deixa una traca de petards perquè, a més, no es redueix solament a una ciutat.

Al gener, el pitjor La contaminació està tan estesa que la població xinesa va estar exposada a uns nivells de partícules nocives majors a 35 micrograms per metre cúbic. En la costa xinesa, plagada de fàbriques i centrals tèrmiques, milions de persones van patir una concentració d'aquestes partícules deu vegades superior a la recomanació de l'OMS. Al gener s'aconsegueixen les cotes màximes de contaminació. L'OMS, ha relacionat la pol•lució amb el càncer de pulmó. A tenor del centre de Prevenció i Control de Pequín, el càncer mata cada any a Xina a dos 2,5 milions de persones, però pujarà fins als tres milions en 2020.

Noticia original: 

Noticies relacionades:
NR1: 
NR2: 

Video:

El 30% de les captures pesqueres mundials no es declara oficialment

El mar és l'origen de la major part del peix que es consumeix a tot el món, i en molts països en desenvolupament aquest suposa la principal font de proteïna animal que moltes poblacions rurals es poden permetre. Però, a més, menjar peix està de moda en els països rics. La gran popularitat que han pres el sushi, el cebiche o la sopa d'aleta de tauró -entre altres receptes- a la Unió Europea, el Japó, la Xina o els EUA ha creat una demanda tan enorme que no pot ser coberta per les captures en les seves pròpies aigües territorials.

El mercat creat al voltant d'aquesta demanda està tenint un gran impacte sobre els estocs pesquers, però també sobre les famílies que viuen de la pesca artesanal -sobretot en els països en desenvolupament- que es veuen obligades a competir pels recursos amb les grans flotes industrials amb l'objectiu de cobrir la demanda dels restaurants d'Europa o Amèrica del Nord. Però, per si fos poca aquesta pressió que suporten les pesqueres de tot el planeta, les captures declarades pels prop de 200 països pesquers del món només declaren el 70% de les captures que realment fan cada any.

Tots els països envien cada any les seves dades oficials sobre la quantitat de peix que s'extreu del mar, però per a això només es tenen en compte les captures realitzades per les flotes industrials. És a dir, la FAO es deixa fora del compte tota la pesca artesanal, l'esportiva, els descarts i les captures il•legals. Aquesta manca de control té un efecte directe sobre la salut de les poblacions pesqueres.

Notícia original

Notícies relacionades
L'excés de CO2 en els oceans intoxica i desorienta els peixos
Una amenaça invisible per a les orques

Vídeo

Desglaç de Groenlàndia

Groenlàndia la segona gran massa de gel després de Antartida a perdut uns 9 bilions de tones mètriques de gel des de 1900, el nivell del mar a penes a pujat 25 ml en aquests anys enrere, però encara queda gel suficiento com per elevar el nivell fins a set metres.

L'estudi, publicat a Nature, es recolza en les marques de tall que van aconseguir les glaceres de Groenlàndia per determinar la massa gelada perduda des de llavors. Gràcies a les dades de temperatura anuals i els oferts per diversos cilindres de gel, els investigadors van poder xifrar fins i tot les pèrdues per dècada. Després van arribar les dades dels satèl·lits i, amb més facilitat i precisió, van completar l'evolució del gel fins al present.

Des de 2003 ha augmentat el desglaç per l'augment de temperatura, aquest estudi destaca la reducció del volum de gel per raons atmosfèriques més que el retrocés de les glaceres per l'ofensiva de les aigües càlides

noticia original + video

noticia relacionada

Les dietes més sanes són pitjors per al medi ambient

Fins ara s'ha pensat, que una de les decisions que podria ajudar en la lluita contra el canvi climàtic, era la de disminuir el consum de carn. A causa que les indústries càrnies emeten gran quantitat de gasos efecte hivernacle, i és a més una de les majors culpables de la desforestació.

Per contra, investigadors de la Universitat de Carnegie Mellon, mantenen que per obtenir una caloria de fruites, vegetals, lactis i marisc necessita més emissions d'efecte hivernacle que els productes carnis.

Els investigadors han arribat a aquesta conclusió, en analitzar els resultats d'un estudi sobre la influència de l'augment de l'obesitat sobre el medi ambient. En ell es mesurava les emissions GEH, consum d'aigua i energia emprada en tot el procés de producció, transport i vendes dels aliments. I així han descobert que el consum de lactis, fruites, vegetals i marisc, tenen un impacte més negatiu en el medi ambient que el de carns.

Notícia original

Notícies relacionades:
- Les dietes vegetarianes 'saludables' són més perjudicials per al medi ambient
-El menjar que triem té impacte ambiental: menjar menys carn redueix el canvi climàtic

Vídeo

L'huracà Alex, desconcert per als científics.

La temporada d’huracans de l’Oceà Atlàntic són de juny a novembre. No obstant, els científics han quedat desconcertats al no saber on situar l’huracà Alex, ja que des de 1938 és el primer huracà que es produeix a gener. Aquesta tempesta està afectant actualment a les Illes Azores. 

Aquest huracà, Alex, va néixer el dimecres 13 de gener de 2016 com una tempesta subtropical situada enfront de les costes d’Àfrica. El divendres 15 Alex estava colpejant amb fortes pluges i vents que aconseguien el 140km/h a les Illes Azores direcció a la península del Labrador, situada a Canadà. Es prediu que arribat el punt hauria de perdre força. Alex ha cridat l’atenció dels científics perquè els huracans es produeixen a partir de 26 graus en l’aigua, cosa comuna en els mesos d’estiu i tardor.

Scott Braun un meteoròleg de la NASA explica textualment: "La diferència de temperatura entre la superfície i els nivells superiors era prou fort com per a crear una inestabilitat convectiva"  referint-se a que la temperatura de l’aigua està entre 0.5 i 1 graus més alta del que és el normal i que les baixes pressions en les capes altes de l’atmosfera impliquen una temperatura mitjana molt més baixa dels oceans respecte de l’aire.

Els registres del Centre Nacional d’Huracans dels EEUU diuen que des de mitjans del s.XIX sols quatre vegades una tormenta s’havia convertit en huracà.  No obstant, es veu que Àlex no superarà el nivell dos i que una vegada abandone Azores, deuria desunflar-se degut a que les temperatures de l’aire i del mar baixen.

Però no sols l’època de l’any en el que s’ha produït caracteritza l’huracà Àlex. També la seua ruta el fa especial. Normalment, els huracans que es produeixen a l’oceà Atlàntic es dirigeixen cap a l’oest i en escasses ocasions cap a Europa, és a dir, cap a l’est. En canvi, Alex, s’ha dirigit cap al nord, com bé explica José Miguel Viñas (meteoròleg i divulgador).

Alguns científics relacionen l’huracà Alex amb el fenomen del Niño. Altres, inclús l’han relacionat amb el canvi climàtic. En canvi, el meteoròleg Viñas explica que és arriscat relacionar-ho sense haver demostrar-ho abans però que amb un fenomen com el del Niño i les anomalies que estan patint moltes regions del món l’huracà Alex sí podia estar relacionat amb aquest últim.

A més, un altre huracà anomenat Pali, que té el seu origen a principis d’aquesta setmana, seria el primer de la història originat en el pacífic en el mes de gener.

Vídeo 

Notícia original.

Notícies relacionades.
Pali, el huracán más temprano en el Océano Pacífico Central
¿Qué es un huracán y cómo se forma?

Deu anys més de forat en la capa d'ozó

El forat d'ozó ha tornat a batre marques en aquesta temporada antàrtica, si. Però, a diferència del que passa amb el canvi climàtic, no hi ha raó per a l'alarma. El protocol internacional de Mont-real signat el 1987 està funcionant bé, la prohibició dels CFC  i altres gasos que destrueixen l'ozó ha donat pas a altres compostos innocus per a l'atmosfera i l'Organització Meteorològica Mundial de Nacions Unides preveu que l'ozó es anirà recuperant al llarg dels propers 10 anys. A què ve llavors aquest rècord del forat al Pol Sud? Açò és degut a dos factors: les oscil•lacions climàtiques anuals, que durant aquesta temporada austral s'han caracteritzat per unes temperatures extraordinàriament baixes a l'estratosfera. El fred en aquestes capes altes, unit a l'augment de la radiació solar al Pol Sud, han generat unes condicions òptimes per a la destrucció química de l'ozó allà. En aquest cas l'activitat humana no té molt a dir.
El segon factor és més interessant: estem pagant encara la factura del passat. Els CFC són catalitzadors de la destrucció de l'ozó, n'hi ha prou amb unes concentracions molt escasses en l'atmosfera per sembrar el mal, i la seva persistència a les capes altes fa que encara estiguem veient els efectes. Aquest factor sí que es deu a l'activitat humana, però només cal tenir una mica de paciencia, altres deu anys més de paciència, aproximadament.

La gravetat de la pèrdua d'ozó es deu als seus efectes directes i perversos sobre la salut. L'ozó és la principal pantalla natural contra la radiació ultraviolada continguda en la llum solar, i la seva destrucció augmenta per tant les xifres de càncer de pell, cataractes oculars i danys genètics del sistema immune. Aquests efectes nocius són més greus a les regions polars, i sobretot a l'Antàrtida, però també es deixen sentir a la resta del planeta. Per aquestes raons, els científics de Nacions Unides calculen que el protocol de Mont-real acabarà evitant dos milions de casos de càncer de pell per 2030, una xifra considerable.
Malgrat les variacions estacionals i anuals, l'acció internacional contra el forat d'ozó pot considerar-se un excel•lent precedent. Els treballs mereixedors del Nobel de Mario Molina i Sherwood Rowland, que van identificar els CFC com a culpables, es van publicar en els anys setanta. Que el problema estigui ja encaminat cap a una solució sí que es pot considerar un rècord, en comparació amb els terminis que s'han vingut manejant per al canvi climàtic. Prenguem exemple.

Noticia original

Noticies relacionades :
-Cap als pols per fugir del calentament global.

-Kawah Ijen , l’infern en la Terra.

-Vídeo :

El canvi climàtic posposa la proxima Edat de Gel

L'activitat humana pot alterar alguns dels mecanismes que han modelat el nostre planeta fins ara. Segons un estudi de l'Institut Potsdam, la influència de l'activitat humana en el clima va retardar el començament de la propera Edat de Gel. Els resultats de la investigació, revelen que fins i tot una moderada interferència humana en el cicle del carboni del planeta pot posposar 100.000 anys l'inici d'un nou cicle glacial.
L’autor principal de l'estudi, explica que no s'espera el començament d'una nova edat de gel abans de 50.000 anys, el que fa de l'Holocè una època geològica llarga entre les edats de gel. No obstant això, l'estudi mostra que amb unes emissions addicionals de CO2 (crema de pettroli…) ja seria suficient per posposar la pròxima edat de gel durant altres 50.000 anys. Els investigadors proposen una relació funcional crítica entre la insolació de l'estiu boreal i la concentració global de diòxid de carboni (CO2), que explica l'inici dels últims vuit cicles glacials i podria anticipar futurs períodes d'inici glacial.
A partir d'un elaborat model simulador del sistema de la Terra, els científics van analitzar els efectes de les noves emissions de CO2 d'origen humà en el volum de gel a l'hemisferi nord.
A causa de l'extremadament llarga vida útil del CO2 a l'atmosfera, les emissions tenen un impacte significatiu per a un nou cicle glacial. Fins i tot petites emissions de carboni addicionals afectaran a l'evolució de les capes de gel de l'hemisferi nord durant milers d’anys, i emissions moderades de 1.000 a 1.500 gigatones de carboni posposen amb seguretat la propera edat de gel almenys 100.000 anys .
La recerca de les causes dels cicles glacials segueix sent un de les més fascinants preguntes de la paleoclimatologia. El començament d'una nova edat de gel està marcada per períodes de molt baixa radiació solar a l'estiu. No obstant això, la insolació d'estiu és a punt de mínim en l'actualitat, i no hi ha signes d'una nova edat de gel.
Per la seva banda el director de l'Institut Potsdam, explica que les glaciacions han conformat el que ha determinat el desenvolupament de la civilització humana. A l'última edat de gel li devem el nostre sòl fèrtil. Però avui dia és la humanitat amb les seves emissions per la crema de combustibles fòssils la que determina el desenvolupament futur del planeta. Açò demostra que en l'anomenat Antropocè la humanitat s'ha convertit en una força geològica per si mateixa.

Noticia original

Noticies relacionades
-El canvi climàtic, la major amenaça del segle XXI

-El canvi climàtic colabora en la fortaleça de “El Niño”.

-Vídeo :

Cimera de Paris 2015 (COP21)

Al desembre de 2015, Paris fou escenari d'una nova Cimera sobre el Canvi Climàtic. Després del tractat durant 20 anys abans, aquesta esperaven que fóra la cita definitiva de la qual s'esperava que ixira un compromís vinculant internacional per a la reducció dels gasos d'Efecte Hivernacle, incluint les grans potències com: Xina, Russia i EEUU.

Hi ha raons per pensar que la Conferència de les Parts o COP 21 de París, ha marcat un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic, gràcies a la consecució d'un compromís vinculant i definitiu per a la reducció d'emissions contaminants a l'atmosfera a partir de l'any 2020. Fins a aquesta data (desmbre de 2015) durava l'ajornament que, des de la COP de Copenhaguen, es va fer al Protocol de Kyoto, el qual marcava una retallada en les emissions de CO2 del 15% per als països signants respecte al que emès a 1990.
Al costat dels seus socis de la Unió Europea, França, elegida com a seu per a aquesta COP 21, farà tot el possible perquè la Unió conserve el seu lloc capdavanter en la lluita contra el canvi climàtic. El president de la República, J.F. Hollande, va anunciar, en el seu discurs a la conferència mediambiental de Polònia, que defensaria una posició ambiciosa, centrada en l'objectiu de reduir en les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 40% el 2030 i un 60% en 2040 (respecte al 1990 ), en el marc de les properes discussions europees. 

L'objectiu fonamental d'aquesta conferència ha sigut llimitar l'augment de la temperatura global en menys de 2ºC.

La manca d'èxit de les anteriors cimeres ha estat, en gran mesura, la no ratificació de l'acordat per part de les grans potències i alguns països desenvolupats, que són els causants de més de la meitat de les emissions contaminants. No obstant això, aquesta situació sembla que ha canviat en part durant els últims anys.

Notícia original
Notícia relacionada

Vídeo 1
Vídeo 2

Fa 1.400 anys ja hi havia oxigen a la Terra

Un equip internacional, ha descobert que la presència d'oxigen en l'atmosfera terrestre fa uns 1.390 milions d'anys era d'un poc més del 3,8%.

Els investigadors han trobat proves geoquímiques d'oxigenación en els sediments de la Formació Xiamaling, al nord de Xina . La seua anàlisi revela la presència de bacteris anaeròbics i indica que la deposició dels materials es va produir en una zona amb nivells molt baixos d'oxigen.

Aquest percentatge del 3,8% haguera sigut prou per a permetre la respiració d'animals com a esponges i xicotets cucs, molt abans de que estos sers aparegueren en la Terra.

 Els resultats de l'estudi determinen que este nivell d'oxigen atmosfèric va ser una realitat centenars de milions d'anys abans de l'evolució dels primers animals i que fa uns 1.400 milions d'anys ja s'estaven gestant les condicions geoquímiques perquè més tard apareguera la vida animal.


•Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Fotografias/En-la-Tierra-ya-habia-oxigeno-hace-1.400-millones-de-anos

•Noticia relacionada:
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Fotografias/El-estomago-de-Oetzi-aporta-pruebas-sobre-la-evolucion-de-las-bacterias-en-Europa

•Vídeo:

23.000 Espècies en perill d'extinció

Hi ha una alta probabilitat que la població global d'óssos polars disminueixi en més d'un 30% en els pròxims 35 a 40 anys, alerta la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
L'escalfament ja està canviant l'ecosistema i les relacions entre les diferents espècies. En el cas de l'ós polar, està provocant la pèrdua del seu hàbitat. Aquests animals depenen de la capa de gel per tenir accés a les seves preses (foques principalment), però els períodes sense gel són ara cada vegada més llargs, cosa que els deixa sense menjar molt de temps. Els óssos es veuen obligats a passar 30 dies més, de mitjana, en terra a causa de la pèrdua de gel durant l'estiu, el que dificulta el seu accés a l'aliment i afavoreix la interacció amb l'home. Els científics també han observat per primera vegada a óssos polars a Svalbard menjant dofins.

Però l'impacte del canvi climàtic va molt més enllà d'aquesta espècie emblemàtica, una de cada sis espècies d'animals i plantes s'extingirà si es compleix el pitjor dels escenaris que vaticinen els científics del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) si el món segueix emetent gasos d'efecte hivernacle.

La UICN acaba de reavaluar la seva Llista Vermella d'Espècies Amenaçades, l'inventari més complet del món de l'estat de conservació de gairebé 80.000 espècies d'animals i plantes. Més de 23.000 estan amenaçades d'extinció. Com en el cas de l'ós polar, la degradació de l'hàbitat és també la principal amenaça per a moltes espècies de fongs, i la pesca excessiva, el primer motiu de declivi dels peixos ossis marins ...