En eixe moment vaig ser conscient que acabava de ser testimoni d'un esdeveniment extraordinari", comenta José María Madiedo, de la Universitat de Huelva, que va detectar la col·lisió. La detecció, explica l'IAA, es va realitzar gràcies als dos telescopis del projecte Mides (sigles, en anglés, de Sistema de Detecció i Anàlisi d'Impactes en la Lluna) , desenrotllat per Madiedo i José Luis Ortiz, de l'IAA.
La col·lisió es va produir en el Mar dels Núvols (Mare Nubium) , una antiga conca lunar de lava solidificada d'extensió semblant a la de la península Ibèrica, i l'energia implicada en el xoc va ser equivalent a la detonació d'unes 15 tones de TNT, per la qual cosa els científics estimen que va ser almenys tres vegades més potent que el major impacte detectat fins ara en la Lluna, al març de l'any passat.
Estos impactes els produïxen, majoritàriament, fragments de cometes i asteroides que giren al voltant del Sol i que, tècnicament, es coneixen com meteoroides", expliquen els experts de l'IAA, que presenta la investigació amb un vídeo de divulgació. "La Terra posseïx una atmosfera protectora que evita que la majoria dels meteoroides que impacten contra ella aconseguixen el sòl, però la Lluna no té eixe escut i fins als fragments més xicotets poden xocar contra la superfície i produir cráteres". El xoc genera una sobtada elevació de temperatura que dóna lloc el llampeig (normalment d'una fracció de segon) .
L'estudi d'impactes en la Lluna permet calcular la freqüència amb què col·lidixen estos objectes amb la Terra i la investigació de Madiedo i Ortiz conclou que els impactes de roques de grandària semblant al de l'última que ha impactat en la Lluna podria ser deu vegades superior al que molts experts venien estimant.
Notícia Original.
Notícies Relacionades.
El Big Bang cumple 50 años
La distancia a las galaxias, medida con una precisión del 1%
Vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada