Cuc que proporciona el sida

Un cuc és responsable de la esquistosomiasis, que mata a unes 200.000 persones a l'any en les comunitats de l'Àfrica sobretot.

Els cucs es troben primer en forma de larva on hi ha aigua, i on la gent va a banyar-se, a llavar roba o alguna cosa. Una vegada aquestes larves s'introdueixen en la sang és quan es formen en cuc. Les femelles comencen a posar ous i a les dones afecta a l'úter i a la vagina provocant un sagnat excesiu.

Eric Comte opina que hi ha un gran vincle entre el sida i la esquistosomiasis i que hi ha que pestrar-li més atenció.

El pediatra estaunidense Peter Hotez diu que el millor mètode per evitar aquesta enfermetat es la desparasitació massiva perquè així es reduirà la transmissió del sida.
Els Investigadors de la Universitat de Yale han calculat que ix més econòmic investigar per un medicament que utilitzar tants recursos mèdics. Els homes podrien sometres a una operació qu redueix la transmissió del sida el 60%.

El praziquantel és l'únic fàrmac disponible per a tractar la esquistosomiasis, sols costa 30 cèntims. La esquistosomiasis és una de les pijors enfermetats més habituals a l'Àfrica.

Notícia original:
El Pais

Notícies relacionades:
soitu.es
ABC.es

Entre 5.000 i 6.000 pacients d’hepatitis C seran tractats en 2015

L’any que ve entre 5.000 i 6.000 pacients afectat per l’hepatitis C seran tractats amb els nous medicaments que han demostrat ser altament eficaços contra el virus: siemprevir, sofosbuvir i declatasvir.

Si les negociacions de preus arribaren a bon punt, el nombre de malalts tractats podira augmentar fins a 7.000.

L’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge, ha desmentit este respatler, informa Europa Press. «Estem sorpresos de que es facen estes afirmacions quan nosaltres parlem de pacients, no de xifres. Tant de bo foren només 6.000 o 7.000» va assenyalar el president de la societat científica, que va assegurar que al menys 30.000 pacients amb hepatitis C deurien beneficiar-se dels nostres medicaments.

Noticia original

Noticia relacionada

Altres links

El plàstic, habitant dels oceans

Un nou estudi, basat en dades de 24 expedicions oceàniques independents, realitzades entre 2007 i 2013, per provar la contaminació per plàstic sobre els oceans del món, ha demostrat que, per culpa de l'activitat humana, en l'actualitat hi ha més de 5.000 milions de peces de plàstic, amb un pes de més de 250 mil tones, surant en les aigües de tot el món. Amb una població mundial d'al voltant de 7.200 milions de persones, això equival a prop de 700 peces de plàstic per persona. 

La revista ha sigut publicada a la revista "Plos One" i realitzada per Marcus Eriksen, professor de l'Institut Five Gyres de Los Angeles. Segons comenta, ”estem presenciant en l'oceà global la creixent amenaça de micro-plàstics carregats de toxines circulant a través de tot l'ecosistema marí”. I esque, tot i que hi ha moltes menys persones vivint en l'Hemisferi Sud, la investigació va mostrar que els seus oceans tenen aproximadament la mateixa quantitat de plàstic que l'hemisferi nord, cosa que suggereix que els vents i els corrents oceànics poden transportar les escombraries per tot el món. 

Les dades es van utilitzar per realitzar un model oceànic que simulara la quantitat i distribució de les deixalles de plàstic, i aquest va produïr una estimació de més de 5 bilions de peces de plàstic als oceans del món. Tot i això, els científics autors de l’estudi sospiten que la seva estimació podria ser inclús massa optimista, ja que hi ha una quantitat potencialment massiva de plàstic present en les costes, en el llit marí, suspès a l'aigua per sota de la superfície i a l'interior dels organismes marins. I esque, segons el grup comercial Plastics Europe, 288 milions de tones de plàstic són produïts anualment. En comparació amb aquestes dades, les 250000 tones estimades en l'estudi només representen el 0,1% de la producció mundial anual, fet que confirmaria que la quantitat real de plàstic surant en els oceans és molt superior.

Resulta irònic, però, donat el fet que els organismes marins acaben ingerint part d'aquest plàstic, els mateixos éssers humans podem acabar ingerint el mateix plàstic o residus químics derivats, a través del peix que consumim. S’ho mereixem.

Notícia Original

Enllaços relacionas:
-Article a la web UPSOCL
-Informe a la web ElEconomista
-Notícia en la web VidaSana

Vídeo:

Descensos dramàtics en escopinya, cloïssa i vieira

Les dades d'extracció són indicadors que alguna cosa està passant a les poblacions de mol·luscs de la ria d'Arousa. A la confraria de Cambados no va ser fins 2010 quan la cloïssa es va recuperar de la catàstrofe del Prestige. Però des d'aleshores fins ara es constata una progressiva caiguda de les extraccions. Respecte al escopinya que s'extreu en els arenals de Cambados, una espècie que no està afectada pel mortal paràsit de la família de la Merteilia aïllat per primera vegada a Galícia, el descens és encara més pronunciat.
La vieira també ha anat caient progressivament. El mateix passa amb la volandeira que va aconseguir arribar el 2008 la seva cota màxima des del Prestige amb 179.624 quilos venuts en llotja per després baixar quasi fins a una tercera part aquest any.
Respecte als Lombos de l'Ulla, en Carril, l'extermini del escopinya comuna -la reproducció no ha tingut per als biòlegs de la Xunta l'èxit esperat- ha estat la gota que va fer vessar el got per al sector. En la campanya de fa dos anys les extraccions van caure a la meitat i en la d'aquest any, només es van recollir sis quilos en vivers. La producció de cloïssa, ara també afectada pel paràsit, ha baixat dramàticament.
L'Institut Tecnolóxico per o Control del Medi Mariño de Galícia (Intecmar) porta dos anys realitzant mostrejos de l'aigua en diferents punts de la ria d'Arousa des que es va detectar el paràsit, però no es coneixen els resultats definitius d'aquests estudis. El Marteilia és un protozou que parasita als mol·luscs bivalves atacant el seu aparell digestiu i afeblint fins que mor, però és innocu per a l'ésser humà. Els científics creuen que aquest patogen microscòpic es va poder introduir a través d'espècies foranes o del llast dels vaixells. El sector ha llançat l'alerta que podria estar afectant les poblacions de vieires i de musclo.


noticia original 

Noticies relacionades:
-La ría de Arousa, en estado de alarma 
-Pesquerias

Pesca il·legal de corall en aigües japoneses per pesacadors xinesos

Vaixells xinesos durant aquests darrers mesos han pescat corall vermell il·legalment a les illes subtropicals Ogasawara o Bonin. El coral vermell, que el quilo es pot vendre a milers de dòlars.

Aquesta pesca pot estar causada pel conflicte que hi ha entre la Xina i el Japó. Encara que es guanye molts diners venent corall roig, enviar una embaració fins a les illes Ogasawara val molts diners i no ix massa rentable.

Japó com té grans àmplies fronteres no pot impedir la sobrepesca.
Moltes embarcacions que pesquen el corall roig il·legalment a Japó, provenen de la ciutat de Xiangshan, a la Xina. La sanció que s'aplica és molt barata.

El diàleg entre Abe (Ministre japonés) i Xi (Ministre xinés) ha permés que els japonesos puguen destruïr les embarcacions.
Com de moment no hi ha cap solució, la impotència i la frustració dels internautes japonesos s’ha transformat en indignació i en humor negre.

A principis de novembre, un potent tifó va travessar les illes Ogasawara i va paralitzar la pesca il·legal de corall

Notícia original: 

GlobalVoices

Notícies relaconades:

FMPRC

El Consell d'Estat censura la fórmula per retocar la llei del avort

El Consell de l’Estat ha tirat per terra l’intent del Govern d’introduir canvis en la llei de l’avort en vigor. El Ministeri de Sanitat intenta aprofitar una drecera legal per a retocar una norma en sol un punt: el que obliga que les adolescents de 16 i 17 anys tinguen que comptar amb el consentiment dels seus pares per a avortar. Eixe retoc es pretén fer a traves d’una llei d’infancia que no te res que vorer en la llei de l’avort i que és una norma de rang inferior.

La norma actual permiteix a les xiques de 16 i 17 anys avortar en les mateixes condicions que la resta de dones sense informar a la seua família si això implica un “conflicte greu”  i sempre que conten amb l’aprovació del metge.

En el text remès al Consell d’Estat no figura la paraula “avort” ni es menciona la “interrupció voluntària de l’embaràs”.

El Consell de l’Estat advertix que el canvi no te conseqüència alguna sobre la normativa del avort, que s’ha acabat a través d’una llei ordinaria que en ningun cas pot anular o modificar un norma de rang superior.

Noticia original

Noticia relacionada

Altres links

Salvar el sòl del formigó

La gent de les aldees en Hong Kong no està a favor del Nou Pla de Desenvolupament del Nord  dels Nous Territoris, que suposarà el desplaçament de 6.000 agricultors i la destrucció de les zones rurals per a construir urbanitzacions.

En 2010 va nàixer una granja comunitaria anomenada Mapopo en resposta a aquest projecte governamental. A la imatge observem la granja i en el fons els edificis del poble de Fanling, una de les localitats afectades pel plà del govern.

Els detractors defenen que l'agricultura va lligada a l'expansió de la ciutat. Abans l'agricultura era una peça capital per a la ciutat, però ha hagut un procés de deteriorament d'aquesta a causa de la venda de terrenys als promotors immobiliaris d' un ràpid increment de població provinent de la Xina; el Govern va començar a comprar sòl en els Nous Territoris i a construir urbanitzacions i indústria canviant l'ús de les terres.

La recuperació de l'autonomia alimentària ha estat present també en l'anomenada Revolució dels Paraigües. Els defensors sostenen que sense una autonomia alimentària serà molt dificícil aconseguir una democràcia real, que és això el que reivindiquen, un sistema electoral més democràtic.

"Un creixement excessiu no només destrueix les zones rurals, sinó que també posa en perill les ciutats, que pateixen crisis alimentàries i pèrdua d'herència cultural, al final acabem tenint un únic sistema de valor: els diners". TV Yen, pioner de l'agricultura orgànica a la regió.

Notícia original

Notícies relacionades:

Fotogalería

El Hong Kong aliè a les protestes

Sisè dia de protestes

Vídeo:

L'ull humà pot veure la llum infraroja 'invisible'

La radiació infraroja va ser descoberta en 1800 per William Herschel i per a l'ésser humà, és impossible veure-ja que està fora de l'espectre visual. No obstant això, un equip internacional d'investigadors ha descobert que amb certes condicions especials, la retina és capaç de detectar aquesta llum infraroja.

Per a la seva investigació, els experts van utilitzar cèl·lules de la retina de ratolins i éssers humans i làsers potents que emeten polsos de llum infraroja, descobrint que quant els polsos de llum làser s'emetien ràpidament, les cèl·lules sensibles a la llum a la retina rebien algunes vegades una doble cop d'energia infraroja i, per tant, l'ull era capaç de detectar aquesta llum que cau fora de l'espectre visible.

"Hem experimentat amb polsos de làser de diferent durada que lliuren el mateix nombre total de fotons, i es va trobar que com més petit sigui el pols, el més probable era que una persona pogués veure-ho", expliquen els científics.

"Estem utilitzant el que vam aprendre en aquests experiments per intentar desenvolupar una nova eina que permetria als metges no només examinar la vista, sinó també estimular determinades parts de la retina per determinar si està funcionant correctament", explica Vladimir J. Kefalov, líder de l'estudi.

L'estudi ha estat publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

-Noticia original

-Noticies relacionades

 -Noticia1 -Noticia2

-Video

La missió Rosetta és l'avanç científic de l'any

2014 serà recordat com l'any de la "missió Rosetta". La seva arribada al cometa 67 / P Churyumov-Gerasimenko ha estat designat per les revistes científiques més prestigioses del món com Science o Nature com l'avenç científic més destacat de 2014.

Aquest avanç "ha capturat la imaginació del públic amb imatges transmeses des de més enllà de Mart i obre una nova era de la ciència dels estels", explica la revista Science. I és que es tracta de la primera vegada que una missió espacial aconsegueix situar al voltant d'un estel i fer aterrar un mòdul robòtic en ell. Tenint en compte que l'atracció gravitatòria d'un cometa és ínfima comparat amb la d'un planeta, la gesta era realment complicada.

Si tot segueix com està previst, la missió Rosetta es convertirà en la primera que acompanyi un cometa en el seu acostament al Sol per veure com canvia aquest amb la calor de la nostra estrella.

Si la missió Rosetta és el millor de 2014 en ciència, el pitjor ha estat la resposta davant el brot de ebola al món. Tant l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com la comunitat internacional "van trigar massa a reaccionar i els governs locals van fer l'estruç i maquillar els informes de casos. El resultat és una epidèmia devastadora que segueix sense estar controlada ", exposa Science. Per aquest motiu, la resposta davant l'Ebola és el gran fiasco de la ciència d'enguany.

-Noticia Original

-Noticies Relacionades

  -Noticia 1

  -Noticia 2

Ecologistas en ación denúncien a Ana Botella per l´exés de contaminació a Madrid

Tots coneixem el exés de contaminació a les ciutats, com també sabem que és perjudicial. Per això, Ecologistas en acción, format per la confederació de més de 300 grups d´ecologistes que treballen per la protecció del Medi ambient,va presentar aquest dimarts una denúncia contra la alcaldesa de Madrid. L´organització acusava a Ana Botella de no haver adoptat les mesures necesàries per a garantitzar que l´aire de Madrid complira els llímits legals de contaminació, incumplint així, l´article 325 del Códi Penal i sent culpable d´un delit contra el medi ambient.

En aquesta denúncia, anàven adjuntes unes tables en les que s´hi podia apreciar l´exés de diòxid de nitrògen a la ciutat, un gas provenent principalment del tràfic. Ademés, aquest gas està regulat per la UE desde el 2010, i a Madrid, han estat sobrepassant-se els valors màxims desde aquell any .Així, desde Brusseles s´ha decidit  multar a la capital amb una xicoteta quantitat de diners, totalment insuficient ja que si es segueix incumplint el pacte apareixerán els problemes típics de una contaminació.

Finalment, després de rebre la denúncia, la alcaldesa va prometre la implantació de nous plans que restringueixquen la circulació del tràfic d´algunes zones. Tot està per veure.

Notícia relacionada 1:
Notícia relacionada 2:

Notícia original:

Europa assaja què fer davant la imminent caiguda d'un asteroide sobre la Terra

Els meteorits han fet por a la humanitat des del mateix moment en què es va apuntar al fet que un d'ells va poder ser el responsable de l'extinció dels dinosaures fa 65 milions d'anys.

Segons marquen les estadístiques, cada 100.000 anys una roca espacial gegant pot xocar contra la Terra amb conseqüències catastròfiques. I per evitar aquest negre panorama sembla que les principals agències espacials s'han ‘posat les piles'.

S’han augmentat els esforços per a poder detectar els asteroides que puguen dirigir-se a la Terra. Però no sols és això, sinó que després s’ha d’averiguar com desviar-los o destruir-los.

L'Agència Espacial Europea (ESA)  ha assajat la resposta que hauria de donar-se davant la imminent caiguda d'un meteorit d'entre 12 i 38 metres i que viatge a 12 quilòmetres per segon. Es tracta de valorar com podria reaccionar Europa davant una catàstrofe d'aquest tipus.

Els experts han analitzat com actuar 30, 26, 5 i 3 dies abans de l'impacte així com una hora després. Per exemple, els dies previs hauran de posar-se tots els mitjans per conèixer la massa de la roca espacial, la seva composició o el punt exacte del seu impacte. Són dades que permetrien salvar un gran nombre de vides. Fins i tot s'ha analitzat la informació que hauria de ser distribuïda a l'opinió pública.

El meteorit de Cheliábinsk va demostrar que una de les principals assignatures pendents és educar a la població sobre com actuar en cas d'un impacte.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Un meteorit caigut en l'Antàrtida ofereix més indicis d'aigua en Mart

Geòlegs troben material orgànic en meteorit procedent de Mart


Vídeo:

CONSEGUEIXEN MOURE NANOMOTORS DINS DE CÈL·LULES VIVES.

Són diminutes agulles (d'uns tres nanòmetres, tres milmilionèsimes de metro), investigadors de la Universitat de Pennsilvània han aconseguit introduir-les i moure-les dins de cèl·lules vives. Amb açò poden interaccionar amb l'estructura bàsica des de dins, ho poden utilitzar per a estudis o per a poder curar en un futur, açò ho publica Angewandte Chemie International Edition. Mitjançant les imatges d'un microscopi poden observar el recorregut dels dispositius d'or i ruteni, que es mouen mitjançant ultrasònics
.   
Volen saber que passa quan els nanomotors xoquen amb els orgànuls cel·lulars. Tom Mallouk (professor de la Universitat Estatal de Pennsilvània) diu: “Hem vist respostes mecàniques desconegudes fins ara”. Les cèl·lules són diminutes fàbriques plenes d'orgànuls i estructures, que s'encarreguen de fer múltiples accions. Els dispositius s'han gastat per a destruir o perforar tot el que encontren, pareix un treball poc precís, però pot ser que en un futur, puga destruir les cèl·lules cancerígenes.

S'han assajat, gràcies als cultius de HeLa, l'estirp d'adenocarcinoma de coll d'úter (cèrvix). Aquesta investigació demostra que podem utilitzar els nanomotors sintètics per a estudiar la biologia cel·lular: per a tractar el càncer i manipulant les cèl·lules des de dins; podrien efectuar microcirurgies intracel·lulars i administrar fàrmacs de manera no invasiva”, explica Mallouk.

El problema era aconseguir moure-les, perquè els primers combustibles que s'usaren eren tòxics. L'aplicació dels ultrasònics ha solucionat aquest inconvenient. Amb ells han aconseguit una precisió que permet moure vàries d'aquestes estructures dins d'una mateixa cèl·lula.

HeLa: les primeres cèl·lules humanes immortals

Notícia original:EL PAÍS

Grans carnívors que reconquisten Espanya

A Europa els grans carnívors, en la última dècada han avançat molt i han ocupat nous territoris, al contrari de la resta del món. Guillermo Palomero, espanyol, ha participat en aquesta investigació i afirma que tenim les claus per a conseguir la conservació.

La Iniciativa Europea dels Grans Carnívors, analitza la població d'osos pards, llops, linxs boreals i goluts. No incluix al linx ibèric perquè en el moment de l'estudi sols hi havia una xicoteta població.
El treball en 'Science' diu que s'intentarà recuperar al màxim la població d'aquestes 4 especies.
Juan Carlos Blanco, un expert en llops, diu que abans els animals sols podien viure on no hi havia presència humana i aquest estudi demostra lo contrari.


Aquest estudi funciona, en part, per les polítiques europees de conservació de la biodiversitat.
José Vicente López-Bao   diu que aquest augment de la població no se l'esperaven i que el treball científic és essencial per a la conservació d'aquestos animals.

Aquestos investigadors estan d'acord en que el llop  s'enporta la pitjor part front al ós. El llop és molt competidor i en la nostra història i cultura el llop sempre és el roïn.

Vídeo

Notícia original:
El Pais

Notícies relacionades:
Sur.es
Cienciaxplora

El linx ibèric

El linx ibèric (Lynx pardinus) està catalogat per la Unió Mundial per a la Naturalesa (UICN) com el felí més amenaçat del món.

Aquest animal només viu a la península Ibèrica on resideixen uns 320 exemplars, repartits en 4 poblacions, el de Doñana i les poblacions de Serra Morena.

Gràcies a l'aparell radiotransmissor que tenen els linxs al coll, s'ha trobat el cadàver de  Kairós en una finca a Ciudad Real, un mascle jove que va morir penjat en una trampa il·legal col·locada per a el control de depredadors.

A més d'aquest cas, també tenim el del caçador que va tirotejar un linx ibèric durant una batuda per caçar guineus. També les carreteres segueixen representant un greu problema per a aquest felí ja que molts exemplars segueixen morint atropellats cada any i també la ingestió de verí produeix moltes morts.

Les morts d'aquests valorats animals per causes no naturals és una preocupació, peró tampoc s'està aturant un altre dels seus principals problemes, la manca d'aliment. El linx té com a base de la seva dieta al conill. A causa de la manca de conills els linxs s'han de desplaçar més hectárees i per això arriben a les carreteres.

La suma de tots aquests factors fa que la situació de l'espècie es torni cada dia més preocupant.

Notícia original

Notícies relacionades:

Morts a carreteres

Linx ibèrics a Castella la Manxa

Un caçador mata a un linx

Bones notícies a Portugal

Vídeo:

ELS METGES ACUSEN A SANITAT: “POSEN EN RISC ALS MALALTS DE L'HEPATITIS C”

Els metges que tracten l'hepatitis C en Espanya s'han plantat davant el Ministeri de Sanitat. La societat científica, ha acusat a l'autoritat sanitària de “posar en risc la salud dels pacients” per dificultar l'accés als fàrmacs innovadors i recomanar per a algunes situacions tractaments “amb una elevada incidència d'efectes adversos greus sense cap base científica” infringint les recomanacions “de qualsevol guia nacional o internacional”. Hi ha una gran indignació, que ha fet que els farmacèutics, metges... s'hi hagen rebel·lat i hi han recomanat “explícitament” als seus associats que no siguen la guia ministerial que dicta que teràpia deu prescriure a cada pacient.

L'origen d'aquesta explosió és un document titulat: “Estratègia terapèutica de priorització”amb el dia 5 de desembre. En Espanya hi han unes 800.000 persones infectades, però la majoria dels fàrmacs costen uns 25.000 euros per cada teràpia de 12 setmanes, en total el tractament pot arribar a costar 40.000 euros, però el Govern sols ha pogut arribar a finançar a 4.900 persones.

El Ministeri de Sanitat es va mostrar sorprés per la reacció dels hepatòlogues. “És un document aprovat en el Consell Interterritorial amb el vist bo de totes les comunitats autònomes, que aportaren els seus propis experts”, diu una portaveu. “El director de Farmàcia les va a nomenar el Dilluns per a reunir-se amb ells aquesta mateixa setmana per a veure si tenen alguna proposta que fer”.

Noticia, EL PAÍS.

La contaminació en l’embaràs pot afectar als pulmons dels nens

L’estudi realitzat per el Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental del Barcelona va demostrar  que la contaminació  durant l’embaràs, especialment en el segon trimestre pot afectar al correcte desenvolupament pulmonar dels nens en la infància. Ja s’havien realitzat estudis per conèixer si els contaminants atmosfèrics eren nocius per als xiquets, però encara hi ha dubtes si aquests també afecten als xiquets quan encara no han nascut.
Així, es va decidir fer l’estudi durant els tres trimestres de l’embaràs i la vida postnatal per avaluar si eren afectats o no per els contaminants als que estaven sotmesos. Van ser estudiats 1295 dones embarassades i 620 fills als quals se’ls va mesurar la funció pulmonar fins als quatre anys i mig.
Van ser examinades 1295 dones durant els tres trimestres de l’embaràs i 620 xiquets en la vida post natal fins als quatre anys i mig. En aquest estudi es van mesurar els nivells de diòxid de nitrogen (NO2)   i de benzí als que estaven sotmeses les dones embarassades per veure si aquests afectaven al correcte desenvolupament dels nens. El volum exhalat en una primera respiració forçada de benzí va ser de -18’4 mil•lilitres i de NO2 -28’0 mil•lilitres en les dones exposades a  aquests en el segon trimestre de l’embaràs.
Així es va concloure que viure en zones contaminades de benzí augmenta un 20% les probabilitats de patir deterioris al sistema pulmonar i un 30% si es  tracta d’exposició a NO2.. També es van veure relacions dels deteriorament pulmonars en funció de la classe social, i es van veure relacions entre els contaminants i les al•lèrgies que podien patir els xiquets.
Vídeo


Notícia original

Altres notícies:

Efectes contaminació ambiental en l’embaràs

El tabac i la contaminació en l’embaràs, principals causes d’asma infantil

El clima canvia i les ovelles disminueixen


Les ovelles de la raça silvestre Soay s'han tornat més petits, asseguren els científics britànics que els vénen estudiant, afirmen que la culpa d'això la té el clima.




Les ovelles habiten a l'illa Hirta, a l'arxipèlag escocès de St. Kilda, i en concret
han perdut un cinc per cent del seu volum en l'últim quart de segle, la pèrdua de pes i grandària és, segons ells, un exemple de com el canvi climàtic pot contrarestar la selecció natural, que hauria afavorir un cos més gran. Els experts van trobar a més que aquests prototips d'ovelles no creixen tan ràpid com antigament, i van comprovar que els més petits tenen bones possibilitats d'arribar a adults.

Les ovelles haurien tornar més grans, ja que les més grans tenen més possibilitats de sobreviure i reproduir-se que les petites ", Els nostres descobriments han resolt un disbarat que ha turmentat als biòlegs durant anys: per què les prediccions no encaixen amb les observacions. Es ha vist que els processos evolutius i ecològics es entrellaçat de manera complicada, i ara tenim una manera d'especificar la contribució precisa de cada un d'ells

Vidio:

Noticia Original:

Noticia relaciona:
Noticia relaciona:
Noticia relaciona: