Una retina de cèl • lules mare obre les portes del trasplantament

Shinya Yamanaka, pare de la reprogramació cel • lular, assegurava després de rebre el premi de la Fundació BBVA que el primer òrgan reproduït al laboratori seria la retina . Les seves prediccions, semblen bastant encertades. Encara que no són exactament retines humanes 'artificials', les copes òptiques fabricades per un grup de científics nipons situa els trasplantaments a un tir de pedra.

L'equip de la Universitat de Kobe (Japó) segueix avançant en el camp de la medicina regenerativa de l'ull. Fa poc més d'un any, van presentar la generació 'in vitro' de copes òptiques-les estructures embrionàries de les que sorgeixen les retines -a partir de cèl • lules mare embrionàries de ratolins. Ara, ho han fet amb cèl • lules humanes i els resultats són molt cridaners i "prometedors", segons el director del Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (CABIMER).

La imatge és molt impressionant perquè són estructures molt similars a les que s'observen durant el desenvolupament embrionari, explica Paola Bovolenta, especialista en biologia del desenvolupament i professora d'investigació al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, CSIC- UAM.

L'èxit del grup de Sasai, que té una sòlida reputació en el sector, és la reproducció casi perfecta de la copa òptica. Gràcies a un acurat sistema de cultiu, les cèl • lules mare embrionàries van donar lloc a una estructura invaginada composta per dues capes: una interna, que dóna lloc a la retina neural, i una externa, que conforma l'epiteli retinal pigmentari.

El procés va ser similar al que havien observat abans amb les cèl • lules mare de ratolí però el resultat va ser lleugerament diferent. Han demostrat que existeixen variacions en el desenvolupament entre espècies, una cosa molt important. Les cèl • lules de ratolí van generar una retina més petita que les humanes, que van originar una estructura més gran i amb una proporció de cèl • lules similar a la que hi ha al ull humà.

-Noticia original

-Noticies relacionades:

-Células madre: Nuevo hallazgo para regenerar la retina

-Creado el primer laboratorio gallego de células madre en cáncer y vejez


-Video:

Bonobo, el simi més promiscu i semblant a l'home

Científics desxifren el genoma d'aquests primats, que pot ajudar a explicar la seva particular caràcter pacífic i sexualment molt actiu.Un equip internacional de científics liderat per l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva a Leipzig (Alemanya) ha aconseguit seqüenciar completament el genoma del bonobo, l'últim gran simi el codi de barres quedava per desxifrar. L'estudi, que apareix publicat a la revista Nature, mostra que els bonobos són al costat dels ximpanzés els parents vius més propers a l'ésser humà
El bonobo és l'últim gran simi que faltava per seqüenciar, després del ximpanzé, l'orangutan i el goril · la, el genoma s'ha conegut aquest mateix any. La nostra «marca de fàbrica» coincideix amb la de bonobos i ximpanzés en la mateixa proporció (un 98,7%). No obstant això, l'estudi, realitzat amb l'ADN de Ulindi, una femella de bonobo del zoològic de Leipzig, revela que en algunes regions específiques estem més a prop dels bonobos que dels ximpanzés, mentre que en altres passa precisament el contrari. Ambdues espècies són encara més similars entre si: el seu genoma només es distingeix en un 0,4%. «Aquestes diferències són les interessants, perquè poden ajudar-nos a entendre una cosa tan complex com és el comportament», afirma a ABC.es Tomàs Marquès Bonet, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva, centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra, que ha participat en la investigació.
Els bonobos i ximpanzés es van separar fa un milió d'anys, però, en efecte, els seus comportaments socials són molt dispars. «Mentre el ximpanzé és més agressiu, amb episodis freqüents de 'guerres' entre tribus i un fort component territorial, el bonobo es caracteritza pel seu caràcter pacífic i pel seu alt nivell d'activitat sexual», explica Marquès Bonet. «En els bonobos, el sexe té una funció d'unió social, pacificadora i de reducció del nivell d'estrès».

Intervenen d’urgència a un home amb el penis atrapat dins d’un cilindre

Els fets van ocórrer  a les quatre de la matinada, quan a l’hospital de Granada es va rebre una telefonada d’urgència, demanant ajuda als bombers per a extraure-li del penis a un home de 52 anys un cilindre.

La pressió del cilindre podia tindre la greu conseqüència per al pacient de patir gangrena.
L’operació era molt complicada, ja que l’aspecte que presentava el penis  unes hores després de l’ accident era molt preocupant. En canvi gràcies a els bombers i a les ferramentes especialitzades, després de dues  hores  d’operació , va ser tot un èxit.
Ara l’hospital ha obert una investigació, ja que s’han publicat imatges molt intimes de l’accidentat sense el seu consentiment

Noticia original

Noticies relacionades:
-http://www.elcorreo.com/vizcaya/20120613/mas-actualidad/sociedad/bomberos-sanitarios-intervienen-urgencia-201206131217.html
-http://www.elotrolado.net/hilo_intervienen-a-un-hombre-que-tenia-atrapado-el-pene-en-un-cilindro_1777644

Video:

Més de 10.000 espècies de microbis viuen a cada persona

Els científics han catalogat un centenar de patògens oportunistes que normalment són inofensius, però que poden causar malalties en circumstàncies inusuals. Nous estudis, dirigits per la Universitat de Harvard, han ajudat a identificar i analitzar el microbioma humà-Els més de cinc milions de gens microbians que hi ha a l'interior del cos humà. Els científics estimen que cada persona posseeix 100 vegades més gens microbians que gens humans i, per això, consideren important saber més sobre el paper que els microbis-organismes com bacteris, virus i fongs que viuen a l'estómac, a la boca, o enla pell-juguen en les funcions corporals normals, com el desenvolupament de la immunitat, o de les malalties.

Per tal d'identificar el microbioma humà, s'han dut a terme diversos estudis com a part del Projecte del Microbioma Humà (HMP, per les sigles en anglès), una col • laboració multidisciplinària que inclou a 250 membres procedents de 80 institucions de recerca, que han publicat el resultat de cinc anys d'investigació en diverses revistes científiques a la vegada (a 'Nature', 'Nature Methods', i 'PLoS').

Els investigadors del HMP calculen que més de 10.000 espècies de microbiosviven en els éssers humans-anteriorment, tan sols uns pocs centenars d'espècies de bacteris havien estat identificades. En l'estudi, es van trobar entre un 81% i un 99% dels grups bàsics d'aquests microorganismes, en adults sans. Entre ells, es van trobar diversos patògens oportunistes dels microrganismes, que normalment són inofensius i conviuen amb la resta del microbioma, però que poden causar malalties en circumstàncies inusuals.

Vena fabricada per a una menor

Una xiqueta de apenes 10 anys ha tingut una obstrucció en una vena que comunicava directament amb el fetge.
La xiqueta a la cual a l'any de vida ja li van diagnosticar una "púrpura trombocitopénica" i que als nou anys va tindre que anar a l'hospital per una obstrucció.
En aquests casos, el més freqüent es posar un
by-pas utilitzant venes umbilicals, però a la xiqueta no li ho podien posar per que no tenia ninguna vega de uns 9 cm , llavors la van tindre que fabricar.

Després d'haver construït el tub, el van introduir en el cos de la menor i van provar si passava el reg sanguini pamb les seues propies cèl·lules mare, per a evitar possibles problemes de rechas.
l cap de l'any el tub s'havia fet menut i en van tindre que fer un altre de més gran, ja que la menuda havia creixcut i engordat.
Gràcies a aquests metges a xiqueta ha evitat que se li secaren les venes del coll o de la cama i evitant també un trasplant de fetge o de varies coses més.

Noticia Original:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/06/14/noticias/1339671754.html

Links relacionats:

Identificat un gen clau en el càncer de pell:

http://www.ca.globaltalentnews.com/actualitat/noticies/5379/Cellules-mare-intestinals-claus-per-entendre-el-cancer-de-colon.html

Cèl·lules mare intestinals, claus per entendre el càncer de còlon:

http://www.ca.globaltalentnews.com/actualitat/noticies/5379/Cellules-mare-intestinals-claus-per-entendre-el-cancer-de-colon.html

Video :

Un penis a l’interior d’un cilindre

Efectius del Cos de Bombers de Granada van participar en una operació d'urgència en l'Hospital General Virgen de las Nieves per a alliberar el penis d'un home que el va introduir dintre d’un cilindre d’uns 2 centímetres de diàmetre.


Segons s’ha sabut era per allargar-lo uns quants centímetros més el seu penis. Van avisar els bombers ja què els serveis mèdics no tenien els instruments  adequats per a una operació d’eixe estil. Era una operación d’un risc elevat per evitar amputar  l’òrgan sexual de l’home. Els bombers tenien dues opcions: eliminar el tub o amputar-lo.

El sargent de bombers va utilitzar un trepant per foradar i extraure el cilindre. L’operació va ser molt cuidadosa. L’operació va durar unes dos hores.  Ha sigut una notícia què ha sorprès a Sevilla i a tots els lectors de la notícia. Ha sigut una operació diferent.



Notícia Original:



Notícies Relacionades:

Utilitzem el preservatiu femení


Abort en adolescents



Video:

NO SENSE EL MEU MÒBIL.

Hi ha distints tipus d’adicions: a l’alcohol, a les drogues, a la coca-cola, etc... però una de ben actual, que afecta principalment les noves generacions de joves és l’adició als telèfons mòbils. S’han convertit en una ferramenta indispensable per a viure degut a que ens permet tindre tot el que necessitem en un diminut aparell i a total disposició nostra. La majoria de les persones no ixen de casa sense el mòbil, i si s’obliden, tornen a per ell. Aquest és un dels símptomes propis de la nomofobia . La dependència a aquets aparell, és tant gran, que pot crear ansietat, pànic, etc. si no es pot fer ús d’ell per qualsevol motiu. Aquest fet ho demostra un estudi realitzat per el Centre d’Estudis Especialitzats en Trastorns d’Ansiedad

Encara que la nomofobia no està considerada com una patologia, en alguns casos alcança un nivell molt greu d’adició tecnològica, principalment en persones entre 18 i 25 anys amb una personalitat poc sociable, que necessiten indispensablement la tecnologia per a relacionar-se amb altres joves.

Noticies relacionades:

- Adverteixen sobre l’adicció dels xiquets als vídeojocs:

http://www.informador.com.mx/tecnologia/2011/332247/6/advierten-sobre-adiccion-de-los-ninos-a-los-videojuegos.htm

- L’adicció a internet, tant forta com al cigar i l’alcohol: http://www.informador.com.mx/tecnologia/2011/310278/6/adiccion-a-internet-tan-fuerte-como-a-cigarro-y-alcohol.htm

-Els col.legis deurien prohibir els mòbils als seus almnes:

 http://adiccion-movil-celular.blogspot.com.es/2011/09/los-colegios-deberian-prohibir-los.html

Noticia Original : 

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/06/08/neurociencia/1339151592.html

Video:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/documentos/2012/06/adiccion_movil.html

¿Tsunamis en España? Pues sí

Tsunami és una paraula japonesa, però això no implica que els destructius tsunamis es donin només en el Pacífic. Cadis i Huelva van patir el 1 novembre 1755 els efectes d'una enorme onada devastadora després d'un terratrèmol en una falla a l'Atlàntic a 400 quilòmetres de la costa. Tot i que vivia molta menys gent a la costa que avui, hi ha documentades 1.240 morts per l'onada. Els científics no saben si podria repetir l'any que ve o dins de 500, però donat el poder destructiu d'aquest fenomen, reclamen un sistema d'alerta. El sisme del dia de Tots Sants de 1755 ha quedat per a la història com el terratrèmol de Lisboa. Va destruir la ciutat ia Portugal van morir unes 12.000 persones. La falla Marquès de Pombal, 400 quilòmetres al sud-oest del Cap Sant Vicent, es va moure i va generar un sisme de magnitud entre 8,3 i 8,5 en l'escala Richter, segons han reconstruïts després els científics, cap de la Xarxa Sísmica de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN). El tremolor es va sentir fins a Alemanya i gairebé totes les catedrals amb torre de la Península van patir danys.

-noticia original

noticies relacionades:

http://elpais.com/elpais/2011/05/03/actualidad/1304410630_850215.html

http://elpais.com/elpais/2011/05/11/actualidad/1305101864_850215.html

video:

Una nova vida per a un xiquet

Antonio, un xiquet de sis anys, va ingressar en l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla ja què sofria una malaltia hereditària molt greu.

Un temps després, Antonio es pot dir que ha tornat a nàixer. Antonio ha conseguit superar l’aplàsia medul•lar. Ell sols no ho ha conseguit, ha fet falta la ajuda necessària de la seva germana Estrella, què va nàixer fa poc de temps i què va ser canviada genéticamente per poder ser compatible amb el seu germà Antonio.

 El cas d’Antonio és el tercer cas què ha sorgit amb èxit a tota Espanya. El xiquet s’ha salvat gràcies a les cèl•lules del cordó umbilical de la seva germana Estrella que li les han transferit. La malaltia què sofria Antonio es podia transmetre per via oral, i per això el xiquet portava sempre una mascareta al seu rostre


Ha sigut un èxit sorprenent i açò demostra l’avanç de la medicina en tan poc de temps. Esperem que la medicina continue avançant i es puguen curar molts xiquets què sofriexen malalties hereditàries com la de Antonio i què gràcies als avanços també s’ha pogut modificar genèticament a la seva germana què ha sigut clau per donar-li una nova vida al seu germà.


Notícia Original:


Notícies Relacionades:

Una vena creada amb cèl•lules mare


Dos bessones curen el seu germà



Video:

El clima de la Terra pot arribar fins a un punt de no retorn

Segons publica la revista Natura, amb la participació de científics espanyols, la possibilitat de arribar fins a un punt de no retorn de la situació en que es troba el nostre planeta, es degut al consum de combustibles fòssils i al augment del creixement de la població mundial.
Aquest increment de la població provoca un consum d’energia major, i la transformació i la fragmentació del nostre paisatge; açò fa que  s’alteren les condicions atmosfèriques, oceàniques i terrestres que a la volta, amenaça la supervivència de la biodiversitat.
El article adverteix que podria haver una pèrdua de la productivitat als camp i del bloqueig del stock pesquer.
Contra tot açò, el article proposa reduir la taxa de creixement de la població i la utilització de les energies  renovables. Aquestes mesures podrien minimitzar els possible impactes i no superar la barrera del 50%.

Noticia original


Noticies relacionades:
-http://www.pysnnoticias.com/2012/06/07/el-clima-de-la-tierra-podria-alcanzar-un-punto-de-no-retorno/
-http://outrapolitica.wordpress.com/2012/06/07/el-clima-de-la-tierra-podria-alcanzar-un-punto-de-no-retorno/

Vídeo:

Mèxic aprèn del terratrèmol de 1985

Mèxic va aprendre moltes lliçons del que va passar fa 27 anys que li han servit per afrontar tremolors com el de dimarts. Després d'enfrontar a milers de morts, el país va haver reconstruir-i no només arquitectònicament. Entre les coses que van canviar està un dels seus objectes d'estudi: els codis de construcció. A més de modificar els estàndards per assegurar que els edificis poden resistir als sismes, un dels principals avanços va ser el canvi de mentalitat. Llavors, el govern de Miguel de la Madrid va ser molt criticat per no reaccionar a temps i van ser els ciutadans els que van prendre les regnes. Després d'allò es va promoure la creació d'institucions que ajudaran a prevenir i mitigar els efectes d'una catàstrofe natural.

-noticia original

noticies relacionades:

http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338564806_902145.html

http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/02/actualidad/1338659514_253658.html

video:

Joies amagades durant més de tres mil anys dins d’una gerra

A un jaciment arqueològic de Tel Megido (al nord d’Israel), s’ha descobert dins d’uns gerra una xicoteta colecció de joies d’or i plata, es calcula que són de l’any 1100 aC.
La gerra va ser trobada l’any 2010, però hasta fa pocs dies estava a l’espera d’un anàlisi molecular. Quan un equip format per persones de universitats de Washigton, Israel,… finalment poderen retirar la quantitat de brutícia acumulada a la gerra, observaren que aquest objecte amagava al seu interior diverses joies, entre elles anells i arracades.
Els investigadors creuen que algunes de les joies amagades van ser fabricades a Egipte, ja que alguns materials i dissenys que apareixen en les joies corresponien amb dissenys egipcis de la mateixa época.
Una curiositat de la troballa, era la forma en la que estaven guardades les joies, pareix obvi que estaven amagades. Tot apunta que algú va tractar d’ocultar la col•lecció, però per algúna raó eixa persona o persones no van poder després tornar a arreplegar-la.

Noticia original 

Noticies relacionades:

- Joies antigües 
- Joies egípcias antigues 

Vídeo

Identifiquen factors genètics associats a la migranya sense aura.

La migranya (sense aura), que es la més comú, és un tipo de mal de cap que afecta un 12% de la població, majoritàriament dones, i que apareix de forma intermitent, de vegades associat a altres símptomes com nàusees, vòmits i hipersensibilitat a la llum o a els sorolls. Les persones que pateixen migranya amb aura, a més, pateixen símptomes neurològics transitoris com alteracions visuals, de sensibilitat, de mobilitat o de la parla.

Noves investigacions reforcen la tesis de que l’origen de les migranyes es genètic. Aquesta enfermetat de com a símptoma principal l’intermitent mal de cap que por arribar a ser invalidant.

Investigadors del Valle de Hebron Instituto de Investigación (VHIR) y del departament de Genètica de la Universitat de Barcelona (UB) han identificat per primera vegada quatre gens que estan relacionats en el tipus més freqüent de migranya, la migranya sense aura, que es la responsable del 70% dels casos. Aquestos gens relacionats s’han optés al analitzar més de 2.000 mostres de entre les 5.000 son procedents de pacients amb migranya i les 7.000 son d’individus sans que s’han estudiat en total. Han identificat els gens MEF2D, TGFBR2, PHACTR1 I ASTN2, com a instructors de la migranya sense aura.

Aquest avanç permitira tindre més pistes de la fisiopatologia de la migranya, que contribuiran a complementar els estudis que s’estan fent amb neuroimage.

Video:

Científicos de la Universidad de Barcelona han confirmado el origen genético de la migraña

Noticia original

Noticies relacionades:
-http://www.taringa.net/posts/salud-bienestar/6801218/Descubren-La-Raiz-Genetica-De-Las-Migranas.html
-http://www.tendencias21.net/Identifican-factores-geneticos-asociados-a-la-migrana-sin-aura_a12074.html

La possibilitat de regular la velocitat de l'envelliment.

El pas dels anys fan que al nostre genoma es queden marques epigenètiques que van canviant des de el naixement dins la vellesa. Aquestes modificacions ens fan més susceptibles a patir certes enfermetats.

Al estudi s'ha vist la seqüència del epigenoma de un nadó i de una persona centenària i que comparades s'ha vist que hi existeixen alteracions que expliquen l'envelliment, algunes d'aquestes alteracions son reversibles, i pot ser mitjançant aplicacions terapèutiques a l'hora de regular l'envelliment o combatre una rara enfermetat infantil que suposa un envelliment prematur funcione.

Els resultats demostren que les persones centenàries tenen un epigenoma més distorsionat. Al llarg dels anys han desaparegut molts grups químics encarregats de desactivar gens inapropiats al temps que s’activen els gens protectors. S’ha vist que als centenaris els falten marques químiques en l’ADN, provocant una inestabilitat cromosòmica.

A diferencia de les modificacions genètiques, les epigenètiques son reversibles i poden ser revertides amb l’ús de fàrmacs, que podrien permitir regular la velocitat de l’envelliment. Asó vol dir, que si en la vellesa falten grups químics d’ADN, tal volta es puguen modular per a poder envellir més lent.

Video:

Noticia original

Noticies relacionades:

-http://noticiasdelaciencia.com/not/4451/el_epigenoma_de_los_recien_nacidos_y_de_los_adultos_centenarios_es_distinto/

-http://herenciageneticayenfermedad.blogspot.com.es/2012/06/un-estudio-comprueba-como-las-marcas.html

PREVENCIÓ DE LA MALÀRIA A TRAVÉS DE CÈL•LULES DE MOSQUIT

La proposta de l’Istitut Nacional de Salut Pública (INSP) junt amb els mexicans és intentar manipular el mosquit de manera que puguen defensar el patogen  i evitar transportar aquesta malaltia.
El centre d’investigació sobre malalties infeccioses va trobar el paràsit abans d’entrar a les glàndules salivals, després, passa pel sistema circulatori i en el cor és on es pot detindre el patogen.
Han estudiat que normalment poden detindre i destruir microorganismes  i a partir d’ahí es converteix en un òrgan immune.
S’han d’aplicar també les modificacions d’altres insectes transmissors de malalties.
Segueixen havent insecticides que poden afectar a altres espècies, i el que vol l’INSP és equilibrar l’ecosistema.
‘’Si eventualment aconseguim que el mosquit siga incompatible amb el paràsit, aleshores convivirem en insectes que ens seguirien picant però no ens emmalaltirien’’ (Hernández Martinez).
NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES

VIDEO

Cèl·lules mare després de mortes.

S’ha demostrat en humans i ratolins, la capacitat de les cèl·lules mare per a adoptar un estat ocult, quan el seu entorn es torna contrari, fins i tot diversos dies després de mort. 


Els investigadors de d’institut Pasteur, han vist que la capacitat per reduir característicament seva activitat transformista els permet conservar el seu potencial per a la divisió cel·lular, fins i tot després de llargs períodes de temps.


Els investigadors van veure que les cèl·lules mare múscul esquelètiques poden sobreviure durant 17 dies en els éssers humans i 16 en ratolins, després de morts.


El descobriment va mostrar que les cèl·lules entren en una forma d’estat de quietud, reduint violentament la seva transformació. Aquest estat és el resultat de l’organització cel·lular que deixa a la cèl·lula en uns mínims: una menor quantitat de mitocondris i la disminució de l’energia. 


Es van realitzar proves en cèl·lules mare extretes de medul·la òssia, on es generen les cèl·lules sanguínies. La facilitat d’aquestes cèl·lules es va mantenir durant quatre dies després a la mort en un model de ratolí i, conservaven la seva capacitat per reconstituir els teixits després d’un trasplantament de medul·la òssia.


Per als investigadors, aquest descobriment podria crear la base d’una nova font de cèl·lules mare per al tractament de diverses malalties. 
Poder obtenir cèl·lules mare de la medul·la òssia, després de morir i havent obtingut el seu consentiment, reduiria l’escassetat de teixits i cèl·lules.









NOTICIA ORIGINAL


Noticies Relacionades:
http://www.rosario3.com/tecnologia/noticias.aspx?idNot=113322

http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/celulas-rmadre-revividas/1436945/

Una vaca clonada argentina dona llet semblant a la materna

Un avanç local en tècniques d'ingenieria genètica ha descobert que ha Argentina hi ha una vaca anomenada Roseta amb 14 mesos d'edat que produïx llet semblant a la materna humana.
 Investigadors van aconseguir que la seua llet produïsca dos proteïnes, la lisozima i la lactoferrina. Aquesta innovació ajuda a alimentar a tots els bebés.
Açó facilita la lactancia dels bebés els quals les seves mares tenen problemes a l'hora de donar pit.
La clonació dels cientifics va tindre èxit després d'uns mesos després de naixer Roseta.



Noticia original.


Noticies relacionades:
 La vaca clonada en 2011 produïx llet materna
Una vaca clonada comença a donar llet semblant a la materna

Video:

Obesitat i evolució

La mida i el pes són les adaptacions que fa el nostre organisme respecte al entorn en el que es troba i tot això es controlat per els gens.
Han fet un estudi que s’ha centrat en detectar gens que tinguin alguna cosa que veure amb el pes corporal.
Per fer tot açò van agafar genomes de ratolins i van descobrir que varies regions  genòmiques havien experimentat canvis als gens. També van descobrir altres gens que tenien que veure amb el pes.
Van veure com 67 regions de genomes canviaven al  canviar de pes. Al final els diferents llinatges es van tornar molt pareguts per la gran pressió del a selecció artificial, i així van aconseguir que els animals amb més per i sense parentesc foren més pareguts entre ells que entre els que si tenien un parentesc però amb un pes normal. Per lo tant les regions genòmiques participen en la regulació del pes.

Noticia original.

Noticies relacionades:

El pes corporal principal causant del càncer de mama.

iBrain converteix desitjos en ordres

L’estiu passat poguérem veure a Stephen Hawking, un dels físics més importants de la història, amb una espècie d’aparell anomenat iBrain. Segons ha declarat, aquest invent es tracta en realitat d’un experiment que té com a finalitat permitir-li comunicar-se a través del pensament.

Aquest nou aparell ha sigut inventat per un equip dirigit pel neurocientífic Philip Low i funciona mitjançant un mecanisme d’un sol canal que capta les senyals elèctriques cerebrals. Dites senyals canviaran en funció de l’activitat cerebral i els pensaments que s’hi tinguen, i inclús de les patologies relacionades amb els possibles trastorns cerebrals.

A més, Low ha creat un algoritme per a fer possible la recepció d’eixes ones de senyals cerebrals, ja que la grossor tant del cervell com del crani dificulta bastant la seua interpretació.

Comenta aquest neurocientífic que l’objectiu de l’experiment és bàsicament que un ordinador siga capaç de interpretar els desitjos i pensaments que rep de Hawking (paralitzat des de ja fa temps a causa de l’ELA), i convertir-los en ordres comprensibles per un altre ordinador. D’aquesta forma, el conegut científic podria fer qualsevol cosa en un ordinador amb el simple fet de pensar-ho.

Òbviament iBrain és un tecnologia inacabada que encara està en procés d’experimentació i que li queda molt per millorar, però NeuroVigil, l’empresa creadora, afirma que seguirà treballant en aquest novedós aparell a fi de poder donar als que, com Hawking, sofreixen alguna afecció neurodegenerativa una esperança per al futur.

Notícia original 

Notícies relacionades
- El poder de la ment
- Dues persones paralitzades aconsegueixen moure un braç artificial amb el cervell

Vídeo

Desxifren el genoma del bonobo, el simi del 'fes l'amor i no la guerra'

Un equip internacional de científics acaba de desxifrar el genoma del bonobo ('Pa paniscus'), l'últim gran simi que faltava després de la publicació d'ADN de ximpanzés, orangutans i goril • les.

Aquest simi, es batejat pel primatòleg, Frans del Waal com al primat "hippy". 

El bonobo es conegut pel seu caràcter i la seua tendència a recurrir al sexe per a evitar conflictes.

Els ximpacés poden ser agresius frent a distintes colles rivals, en canvi els bonobos no són celosos i mai s'han observat matançes d'aquesta espècie, ja que davant d'un conflicte el que fan es frotar-se els genitals i copul·lar, per a "fer l'amor i no la guerra". 

"Hi han 18 gens expressats en el cervell i lligats als nivells de serotonina que podrien explicar el comportament sexual del bonobo i de l'ésser humà i les seves diferències amb l'actitud del ximpanzé, però això és només el principi" afrirma Marqués Bonet, un dels autors de l'investigació.
L'única manera que tenen els científics d'entendre un genoma és per comparació amb altres emparentats amb ell i amb diferents distàncies evolutives, com els ximpanzés i els humans.
-Els éssers humans difereixen en un 1,3% tant dels bonobos com dels ximpanzés.
-Els ximpanzés i els bonobos estan més estretament relacionats i el seu genoma coincideix en un 99,6%.4

"Aquesta recerca ofereix recursos molt valuosos per als científics per estudiar, per exemple, les bases genètiques de malalties humanes com l'autisme o l'esquizofrènia", afirma el Marquès-Bonet.

Notícia orioginal

Notícies relacionades

El Dr. Bonobo i Mr. Ximpanzé

Video:

Salvat per una germana 'a la carta'

Als vuit anys i després de passar per diversos hospitals, a Izan li van diagnosticar Andrenoleucodistrofia. Tres anys després s’ha pogut curar per trasplantament de les cèl·lules mare de cordó i medul·la òssia d’una de les seves germanes, que va ser creada per a això.

Quan la IVI de Barcelona va conèixer el cas de Izan, van posar en marxa tots els recursos legals per iniciar un 'embaràs a la carta'. Van demanar a Organització Nacional de Trasplantaments l’autorització per poder realitzar un tractament que pogués donar-los l’oportunitat de desenvolupar un fill sa i compatible per curar-lo. 

L’equip del centre IVI va desenvolupar fins a cinc embrions, dels quals un no portava la mutació de la Andrenoleucodistrofia i a més era totalment compatible amb Izan. Aquest es va transmetre a la mare, que es va quedar embarassada de bessones. Als nou mesos se li va extreure les cèl·lules mare del cordó umbilical de les dues xiquetes. 

El resultat ha estat positiu i vuit mesos després el xiquet està completament estabilitzat.








Noticia Origina: 
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/06/13/barcelona/1339585791.html

Noticies Relacionades:
http://www.abc.es/20120613/local-cataluna/abci-rescate-izan-201206131328.html

Una retina de cèl•lules mare obri les portes del trasplantament

L'equip de la Universitat de Kobe (Japó) continua investigant en el camp de la medicina regenerativa de l'ull. Fa un any, van presentar la generació 'in vitro' de copes òptiques -les estructures embrionàries de què sorgixen les retines- a partir de cèl•lules mare embrionàries de ratolins. Ara, ho han fet amb cèl•lules humanes i els resultats són molt llamatius i prometedors.

L'èxit del grup de Sasai, que té una sòlida reputació en el sector, és la reproducció quasi perfecta de la copa òptica. Gràcies a un cuidadós sistema de cultiu, les cèl•lules mare embrionàries van donar lloc de forma espontània a una estructura invaginada composta per dos capes: una interna, que dóna lloc a la retina neural, i una externa, que conforma l'epiteli retinal pigmentari.

El procés va ser paregut al  què havien observat abans amb les cèl•lules mare de ratolí però el resultat va ser diferent. Han demostrat que hi ha variacions en el desenrotllament entre espècies, cosa que es molt importan. Les cèl•lules de ratolí van generar una retina més xicoteta que les humanes, que van originar una estructura més gran i amb una proporció de cèl•lules semblant a la què hi ha en l'ull humà.








Noticia original:
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/06/13/biociencia/1339600710.html

Video:

Desentranyant el valor dels omega-3

L'estudi que avui es publica, amb els seus resultats negatius, és  una investigació més que de moment afig llenya al foc de la confusió.

Un dels líders d'opinió en el tema dels omega-3 i risc cardiovascular, ha declarat públicament que 'el peix i els omega-3 haurien de ser la primera línia de defensa contra la mort provocada per les malalties del cor', la qual cosa contrasta amb la falta de protecció sobre mort cardiovascular trobada pels investigadors de l'estudi 'ORIGIN’.

En quant a quina és la millor forma de consumir estos àcids grassos omega-3, ha sigut i serà un tema de debat durant molts anys . Tot aço ha donat origen a un moviment d'investigadors que opina que la matriu és important, és a dir, que l'aliment és important per a aconseguir els propòsits i que el peix pot ser més beneficiós en conjunt que simplement els suplements. Òbviament, l'ideal seria permaneixer saludable utilitzant un patró de dieta adequat, com és en el nostre cas el mediterrani.

D'altra banda, no es tracta només d'una qüestió de què es menja sinó de quan es comença a possar-se en practica esta dieta i de com poden variar els seus efectes en funció de l'edat i de les característiques personals. És molt probable que l'efecte no positiu detectat en l'estudi de 'NEJM' siga diferent en altres poblacions, i de fet este pareix el cas com s'aprecia en els resultats d'estudis individuals i de meta análisis.

Noticia original:
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/06/13/nutricion/1339586061.html

Video:

Un de cada cinc càncers es dóna en persones que ja han superat un altre tumor

Segons la OMS, en el món  hi ha uns 13 milions de casos nous de càncer a l’any, dels quals aproximadament 8 milions acaben morint. Michael Link, president del 12º encontre de la Societat Americana d’Oncologia Clínica, informà de que un de cada cinc càncers apareix en persones que ja havien patit abans aquesta enfermetat.

Açò significa que hi ha que atendre molt bé els supervivents, ja que que hagen superat l’enfermetat no significa que no puguen tornar-la a sofrir. Sols en Espanya la xifra de supervivents al càncer ronda el 1,5 milions.

Les causes que augmenten el risc de poder patir un d’aquests tumors secundaris són moltes. Encara que semble mentida, entre elles s’hi troben dues que en principi són tractaments de la pròpia infermetat però que també augmenten el risc futur. Aquestes són la quimioteràpia, amb un 10%, i la radioteràpia, amb un 8%.

Concretament el cas de la radioteràpia és bastant preocupant, ja que, tot i tindre un risc molt baix, més del 50% de la població afectada recibeix aquest tractament. Aleshores la solució passaria per reduir la intensitat de radiació i la zona d’exposició.

Altres factors que influeixen són el fet de fumar o beure, l’exposició al Sol, l’obesitat, l’edat, l’encariment dels fàrmacs...

Tot açò ens porta a pensar que qualsevol supervivent al càncer esta exposat en menor o major mesura a un segon, per tant, és imprescindible fer exercici físic diari i mantenir una dieta sana i equilibrada per a intentar no agreujar encara més si cap el risc que ja té.

Notícia original

Notícies relacionades
- Un míssil de precisió contra el càncer
- La col·laboració s'imposa per tractar els càncers de pell

Vídeo

Seqüenciat el genoma del tomàquet
Una investigació internacional, en la qual participen científics espanyols, ha completat la seqüenciació del genoma del tomàquet de cultiu (Solanum  lycopersicum) i la del seu parent silvestre.



Els resultats d'aquest treball demostren que els genomes de tots dos només divergeixen un 0,6%, mentre que la divergència amb la patata (Solanum tuberosum) és de més del 8%. El treball, en el qual han treballat més de 300 científics de 13 països.

Segons els autors els gens repetits que han trobat explicarien algunes propietats de la seva pell. “El tomàquet és una de les plantes de cultiu més comuns i amb major explotació. Conèixer el seu genoma al detall ens permet entendre millor l'evolució de les plantes superiors i ofereix noves feines per a l'agricultura en el futur”, explica l'investigador Francisco Càmera, del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Segons els científics les diferències entre el genoma del tomàquet domèstic, el silvestre i la patata són deguts al fet que durant l'evolució, s'han invertit i repetit fragments llargs del genoma.

L'anàlisi del contingut genètic del tomàquet indica que aquest va sofrir diverses triplicacions consecutives fa uns 60 milions d'anys. Segons l'investigador de l'Institut de Biologia Molecular i Cel•lular de Plantes Primer Yúfera (centre mixt del CSIC i la Universitat Politècnica de València) Antonio Granell, que ha dirigit la part espanyola del treball, “aquest fet podria haver salvat al tomàquet de l'última gran extinció massiva” que va acabar amb el 75% de les espècies del planeta, entre les quals s'inclouen els dinosaures.

Aquestes reorganitzacions explicarien canvis  evolutius que van succeir fa milions d'anys i que van contribuir a l'aparició de noves espècies de plantes amb fruits i a la seva diversificació. A més, alguns dels fragments repetits inclouen gens que serien responsables d'algunes propietats del tomàquet, com, per exemple, la formació d'una pell més resistent per conservar millor el fruit.

Noticia original: http://noticiasdelaciencia.com/not/4367/secuenciado_el_genoma_del_tomate/

Noticies relacionades: http://noticiasdelaciencia.com/sec/ciencia/biologia/

Un antropoide de Myanmar indica l’origen asiàtic dels grans simis

Els científics varen descobrir gràcies a un simi anomenat Afrotarsius libicus, trobat a Líbia, una troballa molt important, que aquells primats van colonitzar el continent africà poc després d’originar-se en Asia.
Ara, els científics tindran noves pistes sobre l’origen asiàtic del grup que inclou als micos, els grans simis i els humans, gràcies a un primat antropoide  fòssil, de fa 37 milions d’anys trobat a Myanmar (antiga Birmània).
Aquest exemplar anomenat Afrasia djijidae, guarda un gran paregut amb l’altre antropoide primitiu Afrotarsius.
Afrasia junt als als descobriments realitzats en aquest país aquestos últims anys, així com en China ha fet que a altres llocs d’Asia que hagen anat canviant l’antiga opinió dels científics sobre l’origen africà d’aquest grup d’animals ja que,  Afrasia ens ajuda a establir la tesis de que els antropoides evolucionaren primer en Asia, però també ens diu quan es van desplaçar a Àfrica, on va continuar la seva evolució fins aplegar als simis i als humans.
L’últim fòssil trobat a Myanmar junt a Afrotarsius, tenen en comú que probablement s’alimentaren d’insectes i serien de tamany petit, amb un pes de 100 grams, això ens dona a entendre l’anàlisi de les seves dents.
Els paleontòlegs han estat confusos sobre quan els antropoides asiàtics sen van anar a Àfrica fent una ruta que no era fàcil a causa del riu Tethys (una versió extensa del mar mediterrani).  Això si, el gran paregut entre Afrasia i Afrotarsius indica que el segon va emigrar pronte a Àfrica, perquè si haguera passat molt de temps , la evolució haguera sigut mes diferenciada entre els dos.
Notícia original

Notícies relacionades:
Els misteri dels primers micos 
Un peu fòssil de fa 3,4 milions d’anys sorpren als paleontòlegs
Els caballs primitius van encollir a causa del calor
Video:

Similitud genètica entre dos poblacions de polps separades per deu mil quilòmetres

Un equip d’investigació ha trobat la información genética del polp antàrtic està relacionada amb els resultats d’un estudi  on deia q la capa de gel de l’Antàrtida Occidental no existía com a tal fa uns 125.000 anys.
A l’estudi s’analitzaren més de 450 polps dels mateix tipus, de l’Oceà Antàrtic, per a obtenir nous informes de com es distribuixen aquests animals a través del mar. Els científics pensaven que com aquests animals sempre viuen al mateix lloc i només s’allunyen d’aquest per a escapar dels depredadors, els animals que viuen a diferents zones també serian genéticament distints.
No obstant això, un equip d’experts de diverses universitats de Regne unit i Australia, han descobert que els polps que habiten al Mar de Ross i al Mar de Weddell, que ara están separats per la capa de gel de l’Antàrtida Occidental, són genéticament quasi identics; això fa pensar que aquestes dos regions varen estar conectades en el passat.
Allò que s’ha descobert pretegix les conclusions d’estudis recents segons les quals l’actual calfament global pot acabar remodelant de manera dràstica l’actual paisatge antàrtic en un futur no molt llunya.

Noticia original 

Noticies relacionades

 - Com poden sobreviure els polps en les aigües fredes de l’Antàrtida? 

- Polps de profunditats: un origen antàrtic 

Video

Descoberta la 'clau' que obre les cèl·lules immunitàries per al VIH

El VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana) és un agent patogen molt perillós ja que entra en les pròpies cèl·lules del sistema immunitari anomenades cèl·lules dendrítiques, que són les encarregades d’atacar els invasors. Precisament sobre la causa d’aquesta invasió ha estat investigant l’Institut d’Investigació del Sida IrsiCaixa.

Aquest institut ha realitzat un estudi clau de cara a la cura del sida i ha descobert que la superfície de la coberta del virus és un gangliòsid. Una volta assabentats d’açò, la idea seria fabricar medicaments que evitaren el procés d’invasió.

La perillositat del VIH radica en què una volta entra en la cèl•lula dendrítica, ja és impossible eliminar-lo i podem contindre’l al nostre interior sense saber-ho. En canvi, si impedim la seua entrada les cèl•lules immunitàries podran atacar-lo i eliminar-lo fàcilment.

Durant els experiments, els investigadors van posar en contacte les cèl•lules dendrítiques amb virus que tenien gangliòsids en la seua coberta i amb altres que no. Aleshores van descobrir que sols podien penetrar en les cèl•lules aquells recoberts de gangliòsids.

Per tant, la conclusió és clara, si aconseguim fabricar medicaments capaços d’eliminar els gangliòsids del VIH, evitarem que les cèl•lules puguen atrapar-lo, i, d’aquesta forma, haurem donat un pas importantíssim en la lluita contra el sida.

Notícia original 

Notícies relacionades
- Experts dels EUA recolzen un medicament per prevenir el VIH
- Una proteïna obre la porta a una vacuna contra el VIH 

Vídeo 

El fum del dièsel, declarat causant del càncer en humans.

La OMS ha declarat després d´una setmana de debat que els gasos que emeten els vehicles pel tub d´escap són extremadament nocius per a la salud del ser humà. 

S´ha arribat a aquesta conclusió després de descobrir que l´augment de gasos dièsel a l´atmosfera i l´augment de càncer de pulmó anàven lligats i pujàven constantment.

En aquest estudi s´han portat a càrrec investigacions en individus exposats constantment a aquestos gasos, com treballadors de gasolineres, per exemple.

A causa d´aquest estudi, els fabricants d´aquest combustible están investigant com poder fer cada dia aquest combustible menys contaminant. 

Notícia original

Notícia relacionada

Aigua càlida subterrània fon el  gel de l'antàrtic


Les immenses plataformes de gel de l'Antàrtida estan disminuint, estan foradades desde  baix per aigües càlides. Això indica que el nivell del mar podria augmentar més ràpidament del que pronosticaven els científics.

Fins ara, els científics no sabien amb certesa com succeïa o si podia tindre a veure amb l'escalfament global provocat per l'activitat humana. La resposta, d'acord amb un informe publicat el dimecres en la revista Nature, és que el canvi climàtic compleix un paper indirecte, però amb conseqüències molt majors que si la descongelació siga  solament a l'escalfament de l'aire.

Hamish  Pritchard,  glaciólogo del  British  Antarctic  Survey, va dir que les investigacions mitjançant un satèl•lit observador del gel de la NASA demostraven que l'escalfament de l'aire per si solament no explicava el que succeïa en l'Antàrtida. Un estudi més detallat va revelar una cadena de successos que explicava la reducció de les plataformes de gel.

Vint plataformes van mostrar senyals de descongelació a causa de la presència d'aigua càlida a baix. Els canvis en els corrents de vent impulsaven l'aigua relativament més càlida cap a i per sota de les plataformes flotants. Els canvis en els vents es deuen probablement a una combinació de factors, que inclouen la variació normal de la temperatura, el forat d'ozó i els gasos d'efecte hivernacle, va dir Pritchard en una entrevista telefònica.

A mesura que les plataformes es fonen i aprimen, la neu i el gel en les glaceres es llisca d'aquelles al mar, la qual cosa eleva el seu nivell. Les plataformes flotants més gruixudes generalment impedeixen que la neu i el gel es llisquin al mar, però no és el que succeeix ara.

"Significa que les planxes de gel són molt sensibles a canvis climàtics relativament subtils provocats pel vent".

Noticia Original

 Noticies Relacionades

Gracies a les bacteries del Ártic.

No és gens probable trobar un lloc al món on s'uneixin el gel i el sofre,  però així i tot s'ha localitzat en el Pas del Fiord Borup, a l'Àrtic canadenc.
En aquest territori les emanacions sulfuroses de color groc contrasten amb la blanca neu  de l'entorn.
El sofre implicat en el cicle de vida de microorganismes  àrtics mostra característiques  destacants que poden ajudar a detectar restes biològiques a Europa. La NASA o l'Agència Espacial Europea (ESA), ja estan preparant missions amb aquest objectiu.

"Hem trobat que el sofre elemental pot presentar unes 'biofirmas'(s'associen amb formes d'agulla i romboïdals dels grans de sofre) morfològiques, mineralògiques i orgàniques relacionades amb l'activitat bacteriana , de manera que si es troben a Europa ens suggeririen la possible presència de microorganismes", explica l’autora principal de l'estudi i actualment adscrita al Centre d'Astrobiologia.

Noticia original.

Noticies relacionades.
-Las bacterias del Ártico ayudan a buscar vida en la luna Europa de Júpiter

Els futbolistes...més llestos que la resta?

Sempre s’ha pensat que els futbolistes, degut a la seua prematura adicció a patejar una bola, van deixar a la infancia els estudis de costat. Quantes voltes hem sentit allò de: “soles saben pegar patades a un baló”? Doncs segons afirmen els investigadors de l'Institut Karolinska d'Estocolm en un estudi que publica la revista PLoS One, no sols fa falta un bon estat físic i un bon toc de pilota per tal de dedicar-se a l’esport rei.

Les anàlisis, a càrrec de l’investigador Predrag Petrovic, es van centrar en funcions vinculades al pensament, com: anticipació visual, reconeixement de patrons, càlcul de probabilitats en una situació, creativitat i presa de decisions estratègiques... S’hi va fer la prova entre 83 futbolistes de la primera divisió sueca (tant femenina com masculina). Després, es  van comparar els resultats dels futbolistes d'alta divisió amb els de baixa divisió, i també amb els de la població general que va ser sotmesa a la mateixa prova.

El resultat de la prova va rebel•lar que els futbolistes tenien millors puntuacions que la resta de la població, i que quant més alta és la divisió en la qual juga un futbolista, més grans són les seues capacitats mentals i cognitives. Sobretot, aquests esportistes van destacar en la capacitat executiva del cervell, l’encarregada de solucionar problemes de forma ràpida.

Noticia original

Relacionats:

-Informe al blog"Falsable"
-Article a la web"ElConfidencial"

Video:

El TAC perillós per als xiquets

Després d’una llarga investigació Gran Bretanya i els Estats Units, poden afirmar que la prova del TAC sí que produeix radiacions que poden influir donant pas a un alt risc de leucèmia o tumors cerebrals entre els xiquets.


Aquesta investigació es va realitzar en 178.000 xiquets i van arribar a la conclusió de que el risc de patir alguna de les malalties esmentades abans, és més gran en xiquets que en grans.                                                                                    

Ja que aquests tenen un organisme més radiosensible que el d’un adult.   A l’estudi sols es fixaren en el TAC cerebral ja que son els que més emeten radiació al cervell i a la medul•la òsea.

Finalment arribaren a la conclusió que tot depèn del òrgan que reva aquestes radiacions i també de l’estat de cada pacient(xiquet) a l’hora de introduir-lo en l’escàner.

Noticia original

Noticies relacionades
-¿Qué  efectos  tiene  la  radiactividad  sobre  la  salud? 

- Los riesgos de las radiografías y los TAC en el embarazo                        

Video

Un cràter de Mart mostra com va canviar el clima del planeta

La sonda de Mars Express de l'ESA ha enviat unes imatges en les quals hi han proves que diuen com va evolucionar el clima al planeta.

Fa poc de temps Mars Express va fer unes fotografies Mart i va fotografiar els cràters Danielson i Kalocsa.

El nom dels cràter Danielson ve nombrat per una persona clau en el desenvolupament de diverses càmeres que exploraven per mitjà de satèl·lits el planteta “roig”.

El cràter Danielson té uns 60 km de diàmetre, i el cràter Kalocsa té uns 30 km de diàmetre, que porte el nom d'una ciutat hongaresa.

El cràter Danielson està ple de material sedimentari i a patit un forta erosió amb el pas del temps.

En l'interior del cràter es poden observar formacions rocoses conegudes com yardangs.

En Espanya podem trobar yardangs a les zones desèrtiques com per exemple al Nord d'Àfrica, Àsia Central...

Els sediments poden haver estat cimentats per l'aigua procendent d'un aqüífer subterrani.

La orientació dels yardangs fa pensar als científics que un vents de direcció nord-nord-est, van ser els que van provocar el dipòsit dels sedimets originals com de la posterior erosió, quan el clima es va tornar més àrid.

També apareix un camp de dunes, d'uns 30 km de longitud, que travessa la regió dels yardangs.

Al fons del cràter es poder apreciar uns estrats amb una separació i gruix prou uniformes, que van alternant la seua orientació.

Alguns científics pensen que aquestes formacions poden indicar fluctuacions periòdiques en el clima de Mart, i estan produïdes per els canvis regulars en l'orientació de l'eix del planeta.

El cràter Kalocsa mostra una tipografia diferent i pot ser perquè és més jove que el Danielson i per tant és va crear quan ja no hi havia aigua en la regió.

Notícia original:

Notícies relacionades:

La Muntanya Sharp de Mart, objectiu final de Curiosity

La Nasa lluita contra "els 6 minuts de l'horror" de l'aterratge a Mart

Vídeo: