Les persones que sofreixen una malaltia mental - ja siga esquizofrènia, trastorn bipolar, etc- necessiten una atenció especialitzada. Per aquest motiu, han de rebre ajudes per a la seua manutenció. Però la realitat és distinta: sols la reben entre l'1 i el 4% d'aquestes persones. Potser no les demanen per por o vergonya. Però la solitud és el primer pas que han de superar per aconseguir la llei de dependència. Per exemple: Feafes-Andalusia està realitzant una campanya per concienciar les familíes i els propis malalts. Una vegada realitzat aquest primer tràmit el pas següent és el diàgnostic. És ací on sorgeix el problema, ja que els trets que avaluen no són els més importants. Recordem que una discapacitat mental no implica una discapacitat física. És a dir, una persona amb transtorn bipolar pot desempenyar les tasques bàsiques d'higiene personal, però no ocupar un càrrec en l'àmbit professional. Per aquesta raó, han proposat una nova valoració que estarà vigent l'any 2012. Un altre aspecte per a tenir en compte és que dins de les malalties mentals, s'han de tractar cadascuna d'una manera concreta. Per exemple, hi ha persones en les pressons en quant haurien d'estar en un centre psiquiàtric, o no reben les visites al psiquiatre períodicament, etc. Per sort, últimament els polítics tenen més en compte aquest percentatge de la població i estan buscant mesures adequades. "Sols" haurem d'esperar que es porten a terme. Altres notícies relacionades:
Vídeos relacionats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada