Aquest mes es compleixen 25 anys del primer anunci o advertiment sobre l'aprimament de la capa d'ozó en el continent antàrtic. Anys més tard s'arrivà a un acord internacional mitjançant el Protocol de Montreal de 1987 pel qual s'acordava la prohibició de les substàncies químiques causants del forat en la capa d'ozó. A dies d'avui i com es pot observar clarament mitjançant els diferents estudis realitzats aquest acord no s'ha complit tal com s'esperava ja que el mencionatt forat ha anat creixent amb forme han passat els anys. Per això s'ha celebrat una reunió en la universitat anglesa de Cambridge para controlar la disminució de l'ozó i s'ha arribat a la conclusió que en el 2080 la capa d'ozó en l'Antàrtida tindrà el mateix aspecte que en el 1950 .El primer anunci sobre aquest problema mediambiental es va publicar en la revista Nature on ja es va començar a parlar com causant del problema als CFC a més d'informar de les característiques que presentava aquella capa encara desconeguda per a una part de la població. Van ser uns científics qui realment van fer saltar l'alarma mitjançant uns estudis de química atmosfèrica que anys més tard els van valdre el premie Nobel de Química.
Es calcula que en els anys vuitanta l' estratosfera (capa de la atmosfera on se situa la capa d'ozó) rebia a prop de 500.000 tones de CFC a l'any arribant a un valor de 30 milions de tones acumulades en la atmosfera. Aquest fet i la no prohibició de dits contaminants va afavorir la crescuda del forat en la capa d'ozó fins que realment en 2001 el nivell de CFC emesos a la atmosfera va començar a decréixer gràcies a diferents mesures que es van aprovar en el que a contaminants emesos es refereix.
Font d'informació: click ací
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada