Estan pertot arreu. En els respiradores, en les portes, en les mans de les infermeres, fins i tot en l'ambient. Es pot netejar, diverses vegades al dia. Es pot tenir una cura extrema al tocar a cada pacient. Però els bacteris d'hospital són supervivents a les condicions més extremes. Impossibles d'eradicar. Hi ha alguns, com la Pseudomona aeruginosa, que els experts defineixen com "endèmiques de les UCI". Aleshores del que es tracta és d'intentar que es propaguen el menys possible, fet que no és gens fàcil. Set de cada 100 pacients que ingressen en un hospital acaben agafant una infecció produida per aquests bacteris. En les UCI, amb malalts molt greus, amb les defenses molt baixes, és encara pitjor: 11 de cada 100 acaben infectats.
Tot i això segons els responsables de l'informe Envin-Helics, un registre que vigila des de 1994 aquest tipus d’infeccions adquirides en les unitats de vigilància intensiva espanyoles, la xifra és molt bona ja que per primera vegada en molts anys, les taxes d'infeccions han disminuït.
El responsable del descens és el programa Bacteriemia-Zero (BZ), que ha convertit a Espanya en el primer país que implanta un protocol per a reduir un tipus d'infeccions hospitalàries, les bacteriemies (presència de bacteris en sang) associades a l'ús del catéter venós central. L'èxit del programa, prové d'un acord entre la Societat Espanyola de Medicina Intensiva Crítica i Unitats Coronàries (Semicyuc) i el Ministeri de Sanitat, ja que en només un any, la incidència ha baixat de 4,89 episodis per 1.000 dies a 3,96.
El programa BZ és, en realitat, un conjunt de mesures fàcilment aplicables. Tant que la primera és, simplement, rentar-se les mans. Desinfectar la pell amb clorhexidina, evitar la via femoral (més bruta que la subclavia), retirar les vies quan ja no siguen necessàries, mantenir adequadament el catéter... Bàsicament, el mateix que va posar en pràctica Peter Pronovost, de la universitat Johns Hopkins, en 2003 en l'estat de Michigan. El resultat, publicat en The New England Journal of Medicine, va ser espectacular: la taxa va baixar a 1,8 per 1.000. En Espanya va baixar de vuit a quatre en l'últim estudie Envin, que arreplega dades de 15.000 pacients de 147 UCI espanyoles.
Malgrat que l'objectiu eren les bacteriemies, va resultar que també van disminuir altres infeccions: les urinàries causades per la sonda uretral i, sobretot, les pneumònies per ventilació mecànica. Un assoliment perquè, any a any, la gravetat i l'edat dels pacients de les UCI augmenta. I a més edat i més gravetat, més difícil és que baixen les taxes de mortalitat.
L'estudi també mostra que cada vegada s'administren més antibiòtics i en major quantitat. I molts ja no funcionen. El segon patògen més freqüent, és el Escherichia coli, que provoca infeccions urinàries i ja té resistències del 15% i el 37% en dos dels antibiòtics més comuns (cefotaxima i ciprofloxacino). Fa 10 anys, eren de menys del 10%.
Font d’informació: http://www.elpais.com/articulo/salud/bacterias/hospital/empiezan/perder/batalla/elpepusal/20100406elpepisal_3/Tes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada