Com es dedueix de una revisió bibliográfica realitzada per la Fundació Cochrane.
Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a Espanya. Al nostre país, es registren cada any prop de 69.000 infarts, als que se sumen les xifres d'afectats per isquémica crònica (dèficit d'aportació sanguínia, de forma progressiva i gradual, a determinats territoris de l'organisme), que representen entre l'1% i el 2% de la població major de 40 anys i un 10% dels majors de 60. Esta patologia vascular provoca a l'any prop de 74.000 ingressos.
L'informe preliminar de l'estudi que du a terme la Societat Espanyola de Rehabilitació Cardiorespiratòria (SORECAR) desvela que només 27 centres en tota Espanya realitzen programes de rehabilitació cardíaca, la majoria dels quals es duen a terme a Catalunya, Madrid i Andalusia. , d'emportar-se a terme programes adequats per als pacients candidats, es reduiria la seua taxa de mortalitat fins en un 26%. Les xifres són preocupants: a pesar que només assistix a programes de rehabilitació cardíaca el 5% de les persones que han patit un infart, a penes se seguix de forma adequada en un 1% dels casos.
Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a Espanya. Al nostre país, es registren cada any prop de 69.000 infarts, als que se sumen les xifres d'afectats per isquémica crònica (dèficit d'aportació sanguínia, de forma progressiva i gradual, a determinats territoris de l'organisme), que representen entre l'1% i el 2% de la població major de 40 anys i un 10% dels majors de 60. Esta patologia vascular provoca a l'any prop de 74.000 ingressos.
L'informe preliminar de l'estudi que du a terme la Societat Espanyola de Rehabilitació Cardiorespiratòria (SORECAR) desvela que només 27 centres en tota Espanya realitzen programes de rehabilitació cardíaca, la majoria dels quals es duen a terme a Catalunya, Madrid i Andalusia. , d'emportar-se a terme programes adequats per als pacients candidats, es reduiria la seua taxa de mortalitat fins en un 26%. Les xifres són preocupants: a pesar que només assistix a programes de rehabilitació cardíaca el 5% de les persones que han patit un infart, a penes se seguix de forma adequada en un 1% dels casos.
Tot açò a pesar de que esta cientificamente demostrats els beneficis de la rehabilitació cardíaca tant en la prevenció del reinfart com en la millora de la qualitat de vida dels pacients amb cardiopatia isquemica. La rehabilitación és al múscul cardíac com l'entrenament per al múscul esquelètic millora la seua tolerància a l'esforç i promou el creixement de nous gots sanguinis que prevenen l'aparició de nous episodis d'isquèmia.
En relació al risc de infart la notícia també fa referència a dos nous factors un genétic ya que un estudi recent de l'Institut d'Investigació Mèdica (IMIM), de Barcelona, proclama que els europeus tenen un 15% més de possibilitats de patir un infart agut de miocardi degut a un nombre més gran de plaquetes, cèl·lules involucrades en els mecanismes d'hemostasia, en la sang circulant. Si la quantitat de plaquetes, també anomenades trombòcits, és massa elevada, poden formar-se coàguls que obstruïsquen els vasos sanguinis i provoquen accidents cardiovasculars (infarts), cerebrovasculars (AVC o ictus) o obstruïsquen els gots en altres parts de l'organisme. Els investigadors, segons publica 'Nature Genetics', ho atribuïxen a qüestions genètiques d'evolució o de selecció natural.
I un altre relacionat amb factors ambientals com és la depressió com han demostrat investigadors del del departament d'Hemoterapia i Hemostasia de l'Hospital Clínic de Barcelona i de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) que han descrit la raó del vincle entre depressió i infart. Pareix que la serotonina, un dels neurotransmissors cerebrals indispensable per al bon funcionament d'este òrgan, afavorix la coagulació i la generació de coàguls, ambdós mecanismes estan relacionats amb el risc de patir accidents cardiovasculars. El treball, publicat en la revista 'Journal of Thrombosis and Haemostasis', apunta que el tractament de la depressió podria ajudar a previndre la formació de trombes. La conclusió que trauríem d'este estudi és que l'exercici físic tant abans com despres d'un episodi cardíac ajuda al seu prevenció i millora la qualitat de vida i que una actitud mental positiva sempre millora nostra salut cardíaca. Així un cor optimista és un cor sa.
Font:
Consumer Eroski Sábado, 23 de enero de 2010
Por Montse Arboix
Per saber més :
Riesgo cardiaco (Universidad de Virginia)
¿Que es la fundacion Cochrane?
I un altre relacionat amb factors ambientals com és la depressió com han demostrat investigadors del del departament d'Hemoterapia i Hemostasia de l'Hospital Clínic de Barcelona i de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) que han descrit la raó del vincle entre depressió i infart. Pareix que la serotonina, un dels neurotransmissors cerebrals indispensable per al bon funcionament d'este òrgan, afavorix la coagulació i la generació de coàguls, ambdós mecanismes estan relacionats amb el risc de patir accidents cardiovasculars. El treball, publicat en la revista 'Journal of Thrombosis and Haemostasis', apunta que el tractament de la depressió podria ajudar a previndre la formació de trombes. La conclusió que trauríem d'este estudi és que l'exercici físic tant abans com despres d'un episodi cardíac ajuda al seu prevenció i millora la qualitat de vida i que una actitud mental positiva sempre millora nostra salut cardíaca. Així un cor optimista és un cor sa.
Font:
Consumer Eroski Sábado, 23 de enero de 2010
Por Montse Arboix
Per saber més :
Riesgo cardiaco (Universidad de Virginia)
¿Que es la fundacion Cochrane?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada