Si es dupliqués la inversió en polítiques de planificació familiar i en cures ginecológicos i obstétricos, les morts maternes podrien reduir-se un 70% i les neonatales un 50%. Els beneficis d'aquesta dràstica retallada a la mortalitat matern-infantil serien enormes. El preu: 16.000 milions d'euros.
En l'any 2000, les Nacions Unides van signar un acord pel qual es comprometien al compliment en 2015 dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM).
Avui, quan ja ha transcorregut més de la meitat del termini per a eradicar la pobresa extrema i la fam, garantir la sostenibilitat ambiental i promoure la igualtat de gènere, entre uns altres, és evident que queden moltes coses per fer.
La cambra i cinquè objectiu es corresponen amb la reducció de la mortalitat infantil i la millora de la salut materna, respectivament. Ambdues metes, a pesar d'haver registrat certes millores en els últims anys, estan lluny d'arribar-se a. La crisi econòmica mundial i el canvi climàtic amenacen amb comprometre-les encara més.
Segons les xifres presentades en l'últim informe del Fons per a la Població de Nacions Unides (UNFPA) i l'Institut Guttmacher, només la meitat dels 123 milions de dones que donen a llum cada any reben cuidats abans, durant i després de l'embaràs, 215 milions no tenen accés a anticonceptius eficaços i 20 milions recorren a avortaments no segurs.
En conseqüència, 550.000 moren cada any per causes en la seva majoria evitables. L'objectiu per a 2015 és reduir-les un 75% respecte a les xifres de 1990. En 2005, només havien descendit un 6% en els països emergents. Quant als nens, la situació no és molt millor. Uns quatre milions de nens moren durant el primer mes de vida.
El 99% ocorre en els països en desenvolupament i dos terços a Àfrica, el Sud i el Sud-est asiàtic. Aquesta xifra representa el 38% de les morts de menors de cinc anys que, segons els ODM, hauria de reduir-se a 2,75 milions enfront dels 11 registrats en 1990. En 2006, van baixar per primera vegada dels 10 milions.
La solució és la inversió
Posar remei a aquesta dramàtica situació requereix fer arribar als més necessitats els mitjans sanitaris adequats. I per a això, és clar, fa mancada diners. Però, quant? Millorar les cures obstétricos i neonatales, així com enfortir i expandir els serveis de planificació familiar té, segons el citat informe, un cost de 24.600 milions de dòlars (uns 16.000 milions d'euros).
Això és, aproximadament, el doble del que s'inverteix avui dia. 25.000 milions de dòlars és els diners que mou el narcotràfic a Mèxic cada any, les vendes anuals de la companyia 3M o el que EEUU ha promès destinar en els pròxims anys a la lluita global contra el VIH/sida.
Invertir en un grapat de serveis mèdics bàsics, com planificació familiar i atenció al part, pot salvar a milions de dones i bebés?, ha declarat Sharon Camp, Presidenta de l'Institut Guttmacher. No es tracta de ciència espacial. En la seva majoria són de serveis simples que poden proporcionar-se sense costos a nivell local, acompanyats de cures urgents quan siguin necessaris?, afegix.
Si aquestes inversions es materialitzessin, els embarassos no desitjats podrien reduir-se un 75%, les morts maternes un 70% i s'evitaria el 44% de les morts neonatales. Sabem el que ha de fer-se, sabem el que costaria i ara sabem que la inversió necessària és modesta en relació amb els bastos beneficis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada