Els investigadors, encapçalats per Carlos Jaramillo, de l'Institut Smithsonian de Recerques Tropicals de Panamà, van establir que el període en el qual la part nord-occidental de l'Amazònia va estar baix d’aigua salada va ser l'època del Miocè, fa entre 23 i 5 milions d'anys.
Per arribar a les seves conclusions, Carlos Jaramillo i els seus companys van examinar els nuclis de sediments de la conca de Plans, en l'est de Colòmbia, i les conques d'Amazones, en el nord-oest de Brasil, on van trobar 933 microfòsils, a més d'una dent de tauró i una gambeta mantis fossilitzats.
Els resultats dels estudis van indicar que les aigües marines poc profundes van cobrir la regió almenys dues vegades durant el Miocè, en dos esdeveniments d'inundació diferents que van ser relativament efímers.
