dijous, 11 de maig del 2017

L’Amazones va estar baix del mar dues vegades.


Algunes parts de l'Amazònia de Brasil i Colòmbia van estar submergides temporalment sota el mar en almenys dues ocasions en l'antiguitat.

Els investigadors, encapçalats per Carlos Jaramillo, de l'Institut Smithsonian de Recerques Tropicals de Panamà, van establir que el període en el qual la part nord-occidental de l'Amazònia va estar baix d’aigua salada va ser l'època del Miocè, fa entre 23 i 5 milions d'anys.

Per arribar a les seves conclusions, Carlos Jaramillo i els seus companys van examinar els nuclis de sediments de la conca de Plans, en l'est de Colòmbia, i les conques d'Amazones, en el nord-oest de Brasil, on van trobar 933 microfòsils, a més d'una dent de tauró i una gambeta mantis fossilitzats.

Els resultats dels estudis van indicar que les aigües marines poc profundes van cobrir la regió almenys dues vegades durant el Miocè, en dos esdeveniments d'inundació diferents que van ser relativament efímers.







Descobreixen un bacteri intestinal probiòtic relacionat amb la longevitat



Un estudi realitzat per científics de la Universitat Nacional de Rosario va revelar que el bacteri probiòtica Bacillus subtilis tindria, a més dels seus efectes beneficiosos sobre el sistema immunitari, la propietat de retardar l'envelliment i allargar la vida humana a través de la colonització del intestino.

Fins al moment se sabia que aquest bacteri producer un efecte beneficiós sobre la immunitat innata el que implica que brinda protecció contra el desarrollo de Malalties infeccioses, neurodegeneratives i incloïa el càncer.


Aço vol dir que Bacillus subtilis protegeix contra les dues causes de mort més habituals: les malalties i l'envelliment de cèl·lules, teixits i òrgans.




Stephen Hawking avisa: o deixem la Terra en 100 anys o ens extingirem

El científic ha reduït d'1.000 a 100 anys el marge que dóna a la humanitat per afrontar l'extinció si no colonitzem un altre planeta.
Els éssers humans necessitem colonitzar un altre planeta en el termini de 100 anys o enfrontar-nos a l'amenaça de l'extinció, segons ha advertit el físic teòric Stephen Hawking.

"Amb el canvi climàtic, el risc d'impacte d'un asteroide, les epidèmies i el creixement de la població, la situació del nostre planeta és cada vegada més precària", comenta el físic.

"Encara que la probabilitat d'un desastre per al planeta Terra en un any donat pot ser bastant baixa, se sumeixi amb el temps, i es converteix en una certesa propera en els propers 1.000 o 10.000 anys", va dir Hawking a la BBC en una entrevista.

"En aquest moment havíem d'haver-nos estès a l'espai ja altres estels, de manera que un desastre a la Terra no significaria la fi de la raça humana", va agregar. "No obstant això, no anem a establir colònies autosostenibles a l'espai almenys durant els propers cent anys, per la qual cosa hem de tenir molta cura en aquest període", conclou.


NOTÍCIA ORIGINAL

Notícia relacionada

Tecnologia 3D per desvetllar els secrets del Gran Aqüífer Maya



En 2014 en un dels cenots d’Amèrica es va trobar a Naia , els restes humans més antics del món. 
La profunditat d’aquesta cova submergida dificulta la seua exploració, per això, l'arqueòleg de National Geographic i de la Universitat Autónoma de Mèxic(UNAM), Guillermo de Anda i Corey Jaskoloski, han desenvolupat un nou software. Aquest programa informàtic, es connecta a una càmera submergible que permet fotografiar les joies submarines i després recrear-les en 3D conservant les troballes sense alterar-les el mes possible.

El segon animal més gran del món, enfront de la costa de Catalunya.



Visiten la costa Catalans cada any, són rorquals,balenes comuns, que són la segona espècia mes gran del món.
Aquesta espècie, pot arribar a mesurar 24m i solament és superat per la balena Blava.
Voluntaris de la societat científica d'estudi de cetacis, Edmaktub de Barcelona,s'endinsen en el mar Mediterrani per a fotografiar la espècie.

Porten 6 anys documentant la seua presència, a menys d'1 hora amb vaixell de platges com la de Sitges. Des de 2011 han documentant a mes de 90 exemplars diferents. Segons els experts, la seua presència és mostra del bon estat dels aigües. La visita dels rorquals, és a causa que volten el kril, molt benvolgut per els balenes.




Noticia Original1
Noticia Original2
Noticia Relacionada1
Noticia Relacionada 2

L'EXTRAORDINARI CAS DE NOAH

Noah és un xiquet d’actualment quatre anys, va nàixer amb tan sols un 2% de funció cerebral a causa de la poca massa encefàlica i l’excés de líquid cefaloraquidi que tenia. Els metges al assabentar-se d’aquesta anomalia durant l’embaràs, van advertir als seus pares de que tindria una vida molt dura, amb discapacitat tant mental com física.


Un altre cas paregut és el que li va ocórrer a un estudiant de la Universitat de Sheffield amb un coeficient intel·lectual de 140. Aquest es queixava de mal de cap, i al tenir el cap un poc més gran de lo normal, el seu professor i metge va voler esbrinar que és el que li passava. Després de proves, Lorber es va adonar que el cap del seu alumne era pràcticament líquid cefaloraquidi en lloc de més “massa gris”.

Com ja hem vist, es pot donar l’ocasió de passar totalment desapercebuda aquesta anomalia, que és el que li va passar a una dona de Virgia, la qual va nàixer amb mig cervell però no es van adonar fins els 27 anys, quan ja va tenir una carrera universitària i una vida totalemnt normal.




Notícia Original

Existencia d’un sistema planetari proper



Situat a 10.5 anys llum encontrem un nou sistema planetari, la constel·lació Eridanus, visible des de l’hemisferi sud, l'estrella Épsilon Eridani té al seu voltant un sistema planetari. És el més proper al nostre, i es pareix al sol quan era jove. És la ubicació orbital de l’estació Babylon 5.

Épsilon Eridani posseeix un disc d’escombres, és a dir, el material sobrant del procés de creació planetari i astres grans, aquest material que no s’uneix acaba al voltant de la seua estrella, formant aquests discos.

Les escombres poden adoptar diverses formes, com, gas o pols, o cossos petits gelats o rocosos. Els discos poden formar disc continus i amplis o estar concentrats en forma de cinturó, un cas del sistema solar seria Kuiper.

Aquest planeta té una massa semblant a la de Júpiter i gira a una distància més o menys com Júpiter del Sol. L’arquitectura del sistema és més o menys com el nostre.

Científics nord-americans guareixen per primera vegada el VIH en animals

Un grup d'investigadors, de dues universitats d'Estats Units, ha dut a terme amb èxit una teràpia anomenada CRISPR ( procés d'edició genètica ) en ratolins infectats de VIH i confirmen la "viabilitat i eficiència" d'aquest procés. Després de l'èxit en ratolins, provaran aquesta tècnica en primats, abans de realitzar-la en humans.


Ratones de laboratorio
Ratolins de laboratori 

Un grup de científics ha descobert una "prometedora cura" per al VIH després de provar-ho en ratolins afectats amb aquesta malaltia.

Malgrat que encara hi ha alguns matisos per millorar, els científics, de la Tampere University i de la Universitat de Pittsburgh, creuen que és un gran pas de cara a utilitzar aquesta tècnica en humans i confirman la "viabilitat i eficiència" d'aquest procés. Un grup de ratolins van rebre cèl·lules humanes immunes i es va extirpar la proteïna modificada amb èxit "en la melsa, pulmons, cor, còlon i cervell després d'una injecció intravenosa".



Noticies relacionades


Video





Els cucs tenen marcats en els seus gens els traumes de les seves rebesavis



La teoria genètica clàssica diria que un pare no pot transmetre els efectes dels seus hàbits als seus fills. En canvi estudis han desmotrat que si qeu es pot.

Un estudi mostrava que els espermatozoides d'homes grossos i prims sortien amb els gens marcats de manera diferent. Això condicionava la propensió a l'obesitat dels fills. Per comprendreels canvis és necessari utilitzar organismes més simples i manipulables

Per a comprovar-ho el que feien es que quan els cucs eren a 20 graus, posaven un xip que emetia una petita fluorescència. No obstant això, quan s'incrementava la temperatura de l'hàbitat dels animals fins als 25 graus, la quantitat de proteïna fluorescent produïda augmentava. Després, tot i que tornessin a baixar la temperatura fins als 20 graus, l'activitat del xip transgènic es mantenia.


Identifiquen l'espècie d'un embrió de dinosaure trobat en els anys 90



En els anys 90 van ser trobats ous fòssils i un embrió de dinosaure en Xina que es va popularitzar amb el nom de Baby Louie. Però no ha estat fins ara que un equip internacional de científics ha pogut dir a quina espècie pertanyia. Es tracta d'un nou Oviraptor al que han denominat Beibeilong.




Els autors d'aquest treball descriuen a la nova espècie geganta de oviraptorosaure com el dinosaure més gran conegut que s'ha assegut en el seu niu i va cuidar a les seves cries. Els ous pesen uns cinc quilograms. Són uns dels ous de dinosaure més grans mai descoberts. Es van trobar en una posada en forma d'anell, que formava part d'un niu, i que probablement contenia dues dotzenes o més d'ous. Encara que els ossos dels dinosaures adults no es coneixen, probablement aconseguissin els vuit metres de llarg i les tres tones de massa corporal.




Els descobridors diuen que aquest és un gran descobriment, ja que han descobert l’animal que va pondre els gegantescos ous. És estrany que hi haja hagut una espècie gegant d’oviraptorosaure, ja que aquests solien tenir una estatura molt més petita.


Notícia original:


Notícia relacionada 1:


Notícia relacionada 2:


Notícia relacionada 3:

A la humanidad le quedan 100 años de vida.

Stephen Hawking se ha convertido en un científico tan popular que sus opiniones sobre cualquier asunto, sea o no experto en él, se difunde como una suerte de verdad revelada, en el peor sentido de la falacia de la autoridad.

La última es que la humanidad será destruida dentro de 100 años.


Las perlas de Hawking


Hawking ha propuesto un gobierno mundial para evitar que la tecnología se "salga de control". Ha declarado que los extraterrestres son hostiles y, por lo tanto, es arriesgado tratar de encontrarlos. O que la inteligencia artificial podría significar el fin de la especie humana. El problema se reduce al hecho que le prestamos demasiada atención a Hawking, y lo que es peor: que no cuestionamos lo que dice sencillamente porque es un brillante físico teórico. Por eso, como aforismo de Mr Wonderful, ha vuelto otra de sus perlas adivinas: que nos quedan 100 años de vida y que tenemos que abandonar el planeta antes de este plazo.


Video.

Més val prevenir el Zika que curarlo


El virus del Zika és l'epidèmia més recent que de forma virulenta i alarmant assota a diferents parts del planeta, fonamentalment a Amèrica Llatina i el Carib. El Zika, com molts altres virus i malalties vinculades a la pobresa es poden i s'han d'eliminar. Aquests mosquits proliferen en les barriades i favelas on hi ha poca infraestructura sanitària, sobrepoblación i aigua estancada.

Sobre els fetus, la desigualtat de gènere i el dret accés a la salut reproductiva, incloent la possibilitat d'acabar un embaràs en cas de malformacions congènites a causa de la infecció.Les projeccions de l'estudi estimen un cost d'entre 7.000 i 18.000 milions de dòlars sol per a la regió d'Amèrica Llatina i el Carib, amb un impacte major sobre les regions que depenen del turisme com els de el Carib. A aquesta desigualtat s'uneix un altre tema essencial, associat a l'efecte del virus del Zika Si el món invertís 4.500 milions de dòlars en preparació a epidèmies, el planeta seria un lloc molt més segur.Noticia Original

Noticies Relacionada


Video

El gluten només és dolent per als celíacs



Un seguiment a persones des de fa uns 25 anys demostra que les persones que menys consumien aquesta proteïna sense ser celíacs no veuen millorada la seua salut cardiovascular, fins i tot, arriben a perjudicar al cor.

El gluten produeix inflamacions a l’intestí prim de les persones celíaques i també provocar-los problemes cardíacs. La última moda de seguir dietes sense gluten per a no celíacs pareix no ser beneficiosa per a la salut ja que aquesta proteïna te un efecte protector amb el cor.

Aquest seguiment també va afirmar que la incidència d'infarts entre els no celíacs és més gran entre els que no consumeixen aquesta proteïna. El professor de medicina de la Universitat de Columbia defensa aquesta teoria.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo

El CERN inaugura un nou accelerador de partícules



El Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN) ha inaugurat avui el seu nou accelerador de partícules lineal, anomenat Linac 4, el més nou des de que van posar en marxa el colisionador d'Hadrons (LHC). El Linac 4 proporcionarà un grup de partícules de major energia al complex d'acceleradors del CERN.

Després d'un període de prova, el Linac 4 es connectarà al sistema d'acceleradors del CERN durant la pròxima parada llarga de manteniment, en 2019-20. El Linac 4 substitueix l'antic Linac 2, que va entrar en funcionament en 1978. Serà la primera baula en la cadena d'acceleradors del CERN, proporcionant grups de protons a un ampli ventall d'experiments. Espanya, Estat membre del CERN, ha participat en la construcció del nou accelerador inaugurat avui.



Estem encantats de celebrar aquest assoliment. El Linac 4 és un modern injector, i el primer element clau per al nostre ambiciós programa de millora que condueix fins al LHC d'Alta Lluminositat. Aquesta fase d'alta lluminositat incrementarà considerablement el potencial dels experiments del LHC per a descobrir nova física i mesurar les propietats del bosó de Higgs amb major detall.

L'accelerador lineal (linac, en anglès) és el primer element essencial en una cadena d'acceleradors de partícules. En ell, les partícules produïdes reben l'acceleració inicial; la densitat i intensitat dels grups de partícules s'estableix també en el linac. El Linac 4 és una màquina de quasi 90 metres de llarg situada 12 metres sota el sòl. La seua construcció va portar quasi una dècada.




Video

Amebas



Imagina un robot d'unes 20 microns (mil·lèsimes de mil·límetre) , que és la grandària d'una cèl·lula humana típica, o de qualsevol altra cèl·lula. Millor encara, no t'imagines un d'eixos microrrobots, sinó un exèrcit de milions d'ells, on cada u és capaç de percebre els estímuls externs i de respondre a ells,canviant la seua forma i la seua configuració en conseqüència.

El robot ameba és l'estrela de març de Science Robotics, l'última innovació editorial de l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència (AAAS) , editora de la revista Science i una de les institucions científiques més influents del planeta.

Hi ha branques de la robòtica que pareixen cada vegada més associades a la biologia. El robot ameba, per exemple, utilitza les propietats sorprenents de l'ADN per a respondre amb canvis de forma als estímuls externs. El genetista Jonathan Hodgkin, un gran cervell en la tradició de Cambridge, va formular fa anys la segona llei de Hodgkin: "La evolució sempre és més intel·ligent que Jonathan Hodgkin"

1488377666_187960_1488387924_noticia_normal_recorte1.jpg

Cirugía robótica



Cirugía robótica para reducir las dos horas de duración de una operación a sólo dos minutos y medio.


La nueva máquina puede realizar un tipo de cirugía craneal compleja 50 veces más rápido que los procedimientos habituales, reduciendo el tiempo necesario de 2 horas a dos minutos y medio, esta innovación es obra del equipo del Dr. William Couldwell, de la Universidad de Utah en los Estados Unidos.






El taladro quirúrgico reduce el tiempo en que la herida está abierta y el paciente anestesiado. Las cirugías craneales, los cirujanos normalmente usan taladros manuales cuando se trata de realizar aperturas muy graves, puesto que se requiere retirar con la máxima cura materia ósea para evitar incidir involuntariamente en estructuras sensibles. Para hacer todo esto necesitas mucho tiempo, y para el paciente puede resultar problemático.iesjsegrelles, biogeo4eso, 2016 - 2017, milanfrancoj,











Coldwell vio la necesidad de un dispositivo que pudiera eliminar este problema y hacer más eficiente el procedimiento quirúrgico.


Video.




Noticia Relacionada 1.

El gran salt de la intel·ligència humana que està lligada a la música




El filòsof Nietzsche va dir que la vida sense música seria un error. Un equip internacional d’investigadors ha descubert que un important canvi en el nivell d’intel·ligència dels humans va estar relacionat amb les reds neurològiques implicades en la música, per exemple, les que utilitzem quan toquem un instrument.

Amb tot, sempre s’havia pensat que estava lligat més amb el llenguatge. Per açò, es van realitzar unes proves amb voluntaris en que examinàven la seua activitat cerebral mentre fabricaven ferramentes.

Els resultats recolzen la idea que van ser la memòria de treball i la integració audiovisual les que van afavorir els avanços en la fabricació d'eines, les reds cerebrals de les quals són les que s’utilitzen actualment per a tocar un instrument.









Notícies relacionades





L'extraordinari cas de Noah

Noah naix a Anglaterra gairebé sense massa encefàlica i condemnada a morir ràpid. Avui té quatre anys i comença a caminar i a parlar. Als pares els digueren que s’aprepararen per al pijor, que el xiquet tindria un futur horrible, es quedaria discapacitat mental i fisicament. L'espina bífida i la hidrocefàlia li havien deixat només un 2% de funció cerebral.

Les proves mostraven que en el cap de Noah hi havia més líquid que massa grisa, un cervell poc major que una taronja. Una rara anomalia que posava data de caducitat a l'existència del petit Noah, però no obstant això, als dos anys, estava assegut dret i jugant. I continuava progressant.


Avui, amb quatre anys cumplits, el miracle Noah continua desafiant a la ciència mèdica i el seu cas, per extraordinari, s'ha convertit en matèria d'estudi en universitats, hospitals i centres de recerca.

Notícia original

Notícia relacionada

Notícia relacionada

Link video

Troben el gel més antic de Noruega





El camp de gel de Juvfonne a Noruega té parts que aplega fins als 7.600 anys, vol dir que no s’ha descongelat des de eixe temps, així ho ha dit l’equip de Rune Ødegård de la Unidversitat Noruega de Ciència i Tecnologia. Açò el fa el gel més antic de Noruega.


Ell mateixa confessa que no esperaven trobar gel tant antic i açò els fa pensar que pot haver gel encara més vell, i aquest pot trobar-se a les altes muntanyes de Noruega i fins i tot hi podria haver gel de l’última era glacial. Existeix un túnel en Juvfonne d’on s’ha tret aquesta mostra, que va ser enviada a l’Institut Paul Sherrer a Suïssa per a que es fera la prova del carboni que determinaria l’edat.


Els resultats diuen que pot haver restes de materials orgànics de fa 7.000 anys i això pot dur a múltiples descobriments. Açò també diu que podrien trobar gel i material orgànic encara més antic, per exemple al camp de Jotunheimen ja hi han antecedents importants, com la primera sabata que data de fa 3.000. Açò demostra que el gel és una magnífica càpsula del temps.

Quatre germans de 110, 109, 103 i 101 anys il·luminen els gens de la longevitat


Quatre germans nord-americans, Helen, Irving, Petre i Lee Kahn, van morir després de complir 100 anys, aquest fet va demostrar que la espècie humana té la capacitat de sobreviure fins els 110 anys de forma saludable. El metge Nir Barzilai, director de l’ Institut per a l’Investigació de l’ Envelliment de l’ Escola de Medicina Albert Einstein, a Nova York diu que existeix un factor genètic i que la gent que és genèticament més petita, té més possibilitats de viure més temps que la gent que és més gran, la baixa cantitat de l’ hormona del creixement les protegeix de morir.

En aquests moments el doctor dirigeix un estudi per a investigar el material genètic de 670 persones que han viscut més de 100 anys. La hipòtesi de Barzilai, és que les enfermetats degudes a l’ envelliment poden ser atrasades.

Barzilai creu que la metformina, retrasara aquestes malalties, juntament amb altres metges van a fer un experiment, tractarà en agafar a 3000 persones entre 65 i 80 anys, la meitat prendran metformina i l’altra no ho farà. Aquest experiment tindrà un cost de 70 milions de dolars, si la metformina funciona la FDA obrirà més assatjos amb altres productes mèdics contra l’envelliment.


índice.jpeg



Notícia original

Video

Les cèl·lules mare s'organitzen imitant al cervell humà




En una sola cèl·lula de la teva pell està el teu cervell sencer, i no és una metàfora.
Saben dotar cada esferoide d'una identitat cerebral, juxtaposar i reproduir els complexos processos de migració d'un a un altre que caracteritzen el desenvolupament fetal, inclosa la formació de circuits funcionals.I també els científics ja saben generar una mena de blocs de construcció del cervell humà.

Esferoide significa alguna cosa semblant a una esfera  i potser convingui que ens anem acostumant a aquest terme ja que en el pròxim anys i décades anem a llegir-ho i escoltar moltes vegades.

La part més nova de la nostra escorça, la qual s'ha desenvolupat més al llarg de l'evolució dels homínids, són els lòbuls frontals, just darrere del front. És allà on resideixen les nostres més altes funcions mentals, com l'enteniment, el raonament i la creativitat artística. Els trossos de cervell que han generat no són qualsevol tros de cervell, sinó just el que ens fa humans.


La imatge quàdruple d’una Supernova

Un equip internacional d'astrònoms, liderats des de la Universitat d'Estocolm (Suècia), va detectar en 2016 una nova supernova o explosió estel·lar anomenada iPTF16geu amb els instruments del Intermediate Palomar Transient Factory (EUA), i van observar que, a més, estava alineada amb una galàxia en primer plànol.

Ràpidament van usar altres telescopis (com el Hubble, el de la imatge) per estudiar-la detalladament. Les dades d'alta resolució van mostrar que la seva llum s'havia dividit en quatre imatges per l'efecte de lent gravitacional que exercia la galàxia intermèdia, que la va magnificar en aproximadament un factor de 50, segons publiquen els investigadors en Science. Aquest efecte, com va predir Einstein en la seva teoria de la relativitat, es produeix perquè la matèria corba l'espai-temps circumdant.

La supernova descoberta és del tipus Ia, que explota d'una manera molt predictible i constant, i la comparació de les quatre imatges per separat pot ajudar als científics a determinar la taxa d'expansió de l'univers i altres paràmetres cosmològics.





Notícia original

Noticia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Sonda Cassini: Google s'endinsa en Saturn amb un doodle espacia




La nau espacial Cassini de la NASA ha tingut la seua última trobada amb la lluna nebulosa de Saturn Tità i ara comença el seu periple final de 22 òrbites al voltant del planeta anellat. Per a celebrar-ho, Google ha ideat un simpàtic doodle en el qual una versió animada de Cassini retrata a colp de 'flashazo' a un somrient Saturn.



Cassini va transmetre les seues imatges i altres dades a la Terra. Els científics de Cassini analitzaran ara el seu conjunt final de noves imatges de radar dels mars i dels llacs de l'hidrocarbur que s'estenen a través de la regió polar del nord de Tità.

L'equip de radar també planeja usar les noves dades per a investigar les profunditats, composicions d'alguns dels xicotets llacs de Tità i trobar noves proves de l'evolució.

El salt final de la tindrà lloc aquest 26 d'abril. La nau espacial estarà fora de contacte durant aproximadament un dia. S'espera que les imatges i altres dades comencen a fluir poc després que s'establisca la comunicació.


Noticia original


Notícies relacionades

Troben un nou dinosaure semblat a un ocell i amb plomes modernes

Aquesta és la nova espècie de dinosaure amb plomes asimètriques trobada a Xina, que representa el troodòntid més primerenc reportat. Així ho assenyala un estudi que publica la revista Nature Communications. Les plomes asimètriques van ser una innovació important associada amb l'evolució del vol.

L'estudi, liderat per l'Institut de Paleontologia i Paleoantropología de Vertebrats de l'Acadèmia Xinesa de Ciències, descriu aquesta espècie, denominada Jianianhualong tengi, a partir d'un esquelet gairebé complet i que conserva a més les plomes fòssils. Data del Cretàcic primerenc, fa aproximadament entre 145 i 100 milions d'anys, i va ser trobat en el nord-est de Xina.

No és clar si Jianianhualong tengi era capaç de volar ja que es troben plomes asimètriques tant en espècies modernes voladores com no voladores. No obstant això, els resultats suggereixen que les propietats aerodinàmiques millorades ja estaven presents en els primers parents de les aus, i proporcionen una visió sobre el moment de l'evolució d'aquestes plomes asimètriques.





Notícia original

Notícia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Troben restes del caiman prehistòric que va habitar a Catalunya fa 16 milions d'anys



En la dècada dels 90, van trobar uns fòssils en la conca del Vallès-Penedès que confirmen l’existència del Diplocynodon ratelii, un caimà (en aquell temps les temperatures eren més elevades). Fins a aquest moment semblava haver viscut només en el sud de França.



El rèptil habitava en ecosistemes boscosos entre llacunes i tolles. L'estudi destaca la petita grandària del rèptil de no més d'un metre de longitud total. L’espècie s'havia originat abans de la divergència entre caimans i al·ligàtors.




Aquests cocodrils compartien també hàbitat en el jaciment català amb grans mamífers com a rinoceronts, el équido Anchitherium, pecarís, cérvols ratolí, bòvids i porcs primitius, parents extints d'elefants i alguns carnívors com els coneguts com a óssos-gossos, félidos, hiénidos i mustélidos extints.



Notícia original


Video


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

dimecres, 10 de maig del 2017

Descobreixen les petjades d'una espècie de rèptil desconeguda que va habitar els Pirineus





Descobreixen les petjades d'una espècie de rèptil desconeguda que va habitar els Pirineus






Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descobert les petjades d'una espècie fins ara desconeguda que vivia als Pirineus entre 247 i 248 milions d'anys enrere.Els arcosauromorfos són els rèptils que posteriorment van donar pas als dinosaures i més tard als cocodrils.

Fins ara,aquest tipus de petjades Prorotodactylus només es coneixia a Polònia i Alemanya. Aquests anteriors descobriments havien atribuït a dinosauromorfos, membres primerizos de la família dels dinosaures, però les noves petjades mostren que estan relacionades amb la família dels arcosauromorfos i per tant allunyen en el temps la relació amb els dinosaures.

L'estudi publicat es basa en l'anàlisi d'aquests i més fòssils, i s'ha demostrat que els rèptils arcosauromorfos que dominaven a la zona del Pirineus no eren d'aquesta nova espècie, sinó que mesuraven més o menys un metre de llarg, i que fins i tot cohabitaven amb exemplars més grans, que podrien arribar a mesurar fins a tres metres de llarg.



Link de la noticia

Noticia relacionada

Noticia 1

Noticia 2

La injecció de gas del projecte Castor va desencadenar els sismes






Al setembre i començaments d'octubre del 2013, una seqüència de terratrèmols es va originar enfront de les costes de Castelló, prop del petrolífer d'Amposta, ja esgotat. Aquest magatzem subterrani està segellat per la Falla d'Amposta.

Es van encarregar uns informes al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i a la Universitat Harvard (EUA), per a saber si es podria tornar a produir. Aquests no ho asseguren. Per açò el govern ha prohibit l'operació del magatzem de gas Castor.

Segons els estudis, la localització dels sismes coincideix amb la zona de la falla Amposta i expliquen que aquestes falles van ser sotmeses a estrès com a conseqüència de la injecció de gas.

Descobreixen les petjades d'una espèciede rèptil desconeguda que va habitar els Pirineus










La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descobert les petjades d'una espècie fins ara desconeguda, Prorotodactylus mesaxonichnusque, vivia als Pirineus fa 247 o 248 milions d'anys. Però a més s'han publicat, a una revista, les petjades de arcosauromorfos, aquests són els rèptils que van donar pas als dinosaures i després als cocodrils.


Les petjades d'aquesta espècie sols havien estat presents a Polònia i a Alemanya, per tant, s'havien fet uns descobriments que els relacionaven amb una família concreta, però trobar aquestes petjades els ha relacionat amb els arcosauromofos. Aquest descobriment ha dut a noves investigacions, les quals indiquen que aquests animals caminaven a quatre potes, la seua llargària era de mig metre aproximadament i que sovint deixaven marques de la cua.




L'estudi realitzat demostra que els rèptils arcosauromorfos que vivien en Pirineus no eren de la nova espècie descoberta, sinó que tenien mesures més grans (1 metre de llarg) i convivien amb exemplars que podien mesurar 3 metres de llarg.


Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo


Es troba un dels últims dinosaures que va viure abans de l'extinció

Una nova espècie, Chenanisaurus barbaricus, va anar d'un dels últims dinosaures en la Terra i va figurar entre les espècies exterminades quan un asteroide es va estavellar fa 66 milions d'anys, segons un nou estudie fòssil dut a terme pel Centre Milner per a l'evolució en la Universitat de Bath.


Aquest dinosaure ha sigut descobert en una mina de fosfat en el nord del Marroc (en el seu moment, els nivells del mar eren alts, i per tant la majoria dels fòssils provenen de les roques marines, i els dipòsits de fosfat del Marroc són restes d'un fons marí antic).


Nick Longrich diu que aquest descobriment va ser inusual a causa que és un dinosaure de roques marines. És una mica com cercar balenes fòssils i trobar un lleó fòssil. És un descobriment increïblement rar, quasi com guanyar la loteria.









Noticia Original


Noticia Relacionada 1


Noticia Relacionada 2

Els teus exfoliants aniquilen els peixos



Un nou estudi publicat apunta al fet que les larves d'alguns peixos prefereixen atiborrarse de plàstic que de menjar i que això augmenta de forma significativa la seva mortalitat. Els oceans i mars de tot el món afronten un problema creixent per la contaminació de plàstics. Un treball recent va calcular que el món tira vuit milions de tones d'aquests materials al mar cada any i la immensa majoria acaba sota la superfície.

Poques espècies marines cal no s'hagin trobat mortes per haver ingerit massa plàstic.En presència de microplàstics, les larves deixen de menjar el seu zooplancton habitual i consumeixen sol plàstics. Els peixos criats en presència de microplàstics de poliestiré també canvien el seu comportament d'una altra forma: deixen de témer-li a l'olor dels seus depredadors.

Aquest tipus de residus no sols apareix per la descomposició de plàstics grans sinó que molts cosmètics, des de pasta de dents a gels exfoliants, els contenen. “Si es confirma que aquests microplàstics estan danyant a aquests organismes tant des del punt de vista químic com a físic a major escala,caldria prohibir l'ús d'aquests petits grans en els cosmètics i substituir-los per altres materials biodegradables”, opina la coautora del treball.









VIDEO

NOTICIA ORIGINAL

L'eruga ‘menja plàstic’


La casualitat va voler que l'equip de Bertocchini i un grup de científics de l'Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria descobriren aquesta capacitat en aquestes erugues i pot suposar un avanç important en la gestió de residus plàstics i en la conservació de l'entorn natural.


Les larves de l'arna de la cera són capaces de mastegar i ingerir el polietilè de les bosses de plàstic.
Un dels grans problemes per al medi ambient és l'acumulació de residus plàstics. El polietilè posseeix una tremenda resistència i aquest és un dels factors d'èxit per al seu ús industrial,tanmateix, és la causa que sigui tan difícil desfer-se de les restes de, per exemple, els milers de milions de borses d'aquest material usades cada any al món.


Encara s'han d'investigar els detalls moleculars implicats en tot aquest procés, però els investigadors expliquen que pot usar-se per dissenyar una solució biotecnològica que ajudi a gestionar els residus generats pel plàstic, una estratègia en la qual encara estan treballant.

Notícia original                                             Noticia relacionada
Noticia relacionada 2                                     Vídeo relacionat

La moda de les dietes sense gluten.


La suposició de que el gluten és dolent per als celíacs ha estat aprofitada per promocionar una imatge d’una dieta sense aquesta proteïna, la qual se suposa que és més saludable. Per comprovar-ho, un grup d'investigadors nord-americans han realitzat un estudi. El van començar amb dades de 1986 recollides de 110.017 persones sanes. Cada quatre anys, van haver de dir-los què i quant menjaven d'una llista de més de 100 productes. I així fins a 2012, quan van recopilar totes les dades.

Els participants amb menor consum de gluten, van presentar una incidència de problemes cardíacs de 352 casos per cada 100.000 persones a l’any, entre els que van consumir més gluten, la incidència va ser menor, de 277 casos per cada 100.000 persones a l’ any.

"El gluten és clarament perjudicial per als que tenen celiaquia, però la popularitat de dietes sense ell s’ha estés i no és sana per a les persones que no tenen aquest transtorn", recorda el principal autor de l'estudi, Benjamin Lebwoh, "de fet, pot ser perjudicial ja que el gra sembla tenir un efecte protector contra les afeccions del cor", conclou.







Troben un nou dinosaure semblat a un ocell i amb plomes modernes



                Troben un nou dinosaure semblat a un ocell i amb plomes modernes




Aquesta és la nova espècie de dinosaure amb plomes asimètriques trobada a Xina, que representa el troodóntido més primerenc reportat –dinosaure maniraptorano semblat a un ocell–. Així ho assenyala un estudi que publica la revista Nature Communications. Les plomes asimètriques van ser una innovació important associada amb l'evolució del vol.



L'estudi,liderat per l'Institut de Paleontologia i Paleoantropologia de Vertebrats de l'Acadèmia Xinesa de Ciències,descriu que aquesta espècie, denominada Jianianhualong tengi,a partir d'un esquelet gairebé complet i que conserva a més les plomes fòssils. Data del Cretàcic primerenc, fa aproximadament entre 145 i 100 milions d'anys, i va ser trobat en el nord-est de Xina.



No és clar si Jianianhualong tengi era capaç de volar ja que es troben plomes asimètriques tant en espècies modernes voladores com no voladores. No obstant això, els resultats suggereixen que les propietats aerodinàmiques millorades ja estaven presents en els primers parents de les aus, i proporcionen una visió sobre el moment de l'evolució d'aquestes plomes asimètriques.


Link de la noticia

Noticia relacionada

Noticia 1

Noticia 2

Video








La baula perduda entre les aus i els cocodrils

Alan Charig va descobrir un fòssil incomplet el 1956. El fòssil estava incomplet, i Alan el va bautitzar amb el nom de Teleocrater (extraoficialment).


Aquestes dades han arribat a Sterling Nesbitt, qui ha liderat una expedició a Tanzania, on ha descobert noves mostres del Teleocrater rhadinus.



El Teleocrater fou una criatura que va viure fa més de 245 milions d'anys durant el període Triàsic. Carnívor, de dos a tres metres d'envergadura, coll i cua llargs, aquest animal caminava de quatre grapes com els cocodrils i no com a petits bípedes que se suposaven per a aquest punt de l'evolució.



Les anàlisis sobre la seva posició en el registre fòssil el col·loquen just després que el gran grup de rèptils coneguts com els arcosauris es dividís en dues branques: la branca que va donar lloc als dinosaures i eventualment aus i la branca que condueix als caimans i cocodrils moderns.




Notícia original


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

Descobreixen les petjades d'una espècie de rèptil desconeguda que va habitar els Pirineus


Un equip de busqueda de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descobert les petjades d'una espècie fins ara desconeguda que vivia als Pirineus entre 247 i 248 milions d'anys enrere. A més de les petjades del Prorotodactylus mesaxonichnus, l'espècie fins avui desconeguda, ha estat publicat un gran conjunt de petjades de arcosauromorfos en la revista PLOS ONE. Els arcosauromorfos són els rèptils que posteriorment van donar pas als dinosuris i més tard als cocodrils.


Fins ara el gènere d'aquest tipus de petjades Prorotodactylus només es coneixia a Polònia i Alemanya. Aquests anteriors descobriments havien atribuït a dinosauromorfos, membres primerencs de la família dels dinosaures, però les noves petjades mostren que estan relacionades amb la família dels arcosauromorfos i per tant allunyen en el temps la relació amb els dinosaures. Les noves petjades del Prorotodactylus mesaxonichnus, segons l'investigador del ICP Josep Fortuny "indiquen que aquests animals d'aproximadament mig metre de llarg, usaven les quatre potes per caminar, i que sovint deixaven marques de la cua".

L'estudi publicat es basa en l'anàlisi d'aquests i més fòssils, i s'ha demostrat que els rèptils arcosauromorfos que dominaven a la zona del Pirineus no eren d'aquesta nova espècie, sinó que mesuraven més o menys un metre de llarg, i que fins i tot cohabitaven amb exemplars més grans, que podrien arribar a mesurar fins a tres metres de llarg.

Notícia original

Notícia relacionada

Video

Jovens madlilenys creen un satèl·lit amb una llauna de refresc





Un equip de sis estudiants de primer de Batxillerat de l'IES El Burg de les Fregues (Madrid) competirà en un concurs de l'Agència Espacial Europea (AEE) amb un projecte que és la construcció d'un satèl·lit amb les dimensions d'una llauna de refresc.

La llauna és llançada amb un globus i descendirà amb un paracaigudes i, en aquest descens, Cansat recollirà informació que s'utilitzarà per a diferents objectius i missions.

El projecte es dividix en dues missions;  la missió principal, es mesurarà la temperatura i pressió de l'aire, i, en les secundàries, cada equip dissenyarà les seves pròpies missions, instal·lant equipament i modificant l'experiment per complir els objectius propis.

La competició final serà a Bremen (Alemanya) del 28 de juny al 2 de juliol i competiran 16 equips de països que col·laboren amb l'Agència Espacial Europea.

Notícies relacionades