dissabte, 12 de juny del 2021

L’Obesitat infantil

L'obesitat infantil és l'acumulació excessiva de greix en el cos, en aquest cas l'obesitat infantil és l'acumulació excessiva de greix al cos de persones menors d'edat, és a dir, xiquets.



L'obesitat depén de molts factors, pes, sexe, talla. Aquesta es pot calcular calculant l'IMC (Índex de Massa Corporal), es calcula dividint el pes entre la talla al quadrat, si el resultat d'aquest és igual a 25 o major és que la persona té sobrepés i necessita tractament mèdic i dieta, depenent del grau d'obesitat aquest necessitarà un tractament o un altre.

La acumulació excessiva de greix pot causar el risc de desenvolupar malalties, problemes psicològics, depressió, baixa autoestima, a més redueix l'esperança de vida. Aquesta es pot evitar mantenint una dieta equilibrada i variada, incrementar la ingesta de fruita i verdura, moderar el consum de productes rics en sucres, i també dur una correcta activitat física, com a mínim fer exercici 2 o 3 vegades al dia.

dimecres, 9 de juny del 2021

Teragnosis: una nova esperança contra el càncer


La teragnosis en medicina nuclear consisteix en utilitzar molècules unides a isòtops radioactius per al diagnòstic i tractament de malalties. En la investigació de la Clínica Central de Bad Berka s’ha experimentat amb un home amb càncer de próstata, i s’ha comprovat que utilitzant la teragnosis desapareix el tumor per complet. Diuen que no sols es pot utilitzar amb el càncer de prostata, el qual és mortal, sinó també amb altres tipus com de tiroides.

La tècnica per a exterminar el tumor consisteix en utilitzar la molècula PSMA, que és una proteïna que sol estar en grans quantitats en les cèl·lules de càncer de pròstata.
La teragnosis significa teràpia i diagnòstic; per fer el diagnòstic, el PSMA s'uneix al gal·li-68 (element químic radioactiu), que brilla en una exploració amb tomografia (espècie de tub on fan radiografies per parts) perque emet positrons. I per al tractament, el PSMA s’uneix amb el luteci-177, que emet una radiació que mata les cèl·lules canceroses.

Encara que la teragnosis no és la cura contra cap tipus de càncer, si ajuda a poder combatre amb la lluita contra el càncer. Hi ha que tindre en compte que només s’utilitza en persones amb càncers mortals i que la quimio no els a fet efecte.
A més a més aquesta nova tècnica és molt costosa, i no tots el ciutadans amb aquests tipus de càncer s’ho podran permetre a no ser que ho pague la seguretat social, 65.000€.

Escandalós desequilibri en la distribució de vacunes contra la covid-19 per a rics i pobres



La OMS va dir que els primers 100 dies del 2021 s’iniciaria la vacunació contra el Covid-19 en 220 països arreu del món. El 10 d’abril va finalitzar el termini i en 14 països no ha hagut rastre de cap vacuna. L'organització Mundial de la Salut es va justificar dient que als països que encara no havia arribat la vacuna era perque o no la havien solicitada, o no estaven preparats, o bé estan en procés.

L’escandalós desequilibri en la distribució de vacunes contra el covid-19 es degut a que 87% de la població mundial són països rics. En canvi, el 0’02% de països pobres els ha arribat la vacuna.
Per altra banda, van fixar una meta de distribuir 2.000 milions de dosis, (junt amb Nacions Unides i GAVI), on el 80% va dirigit únicament per a països en desenvolupament. Però per el que portem d’any sols s’han repartit 38 milions. La causa és perquè les farmàcies estan optimitzant el procés de producció de la vacuna.
 
Aquesta desigualtat a desencadenat un desequilibri brutal que s'ha vist afectat únicament a les persones que viuen amb pobresa, i com a conseqüència ha augmentat la desigualtat.

La equilibrada i sorprenent dieta que va permetre als neandertals sobreviure a Sibèria

 


Desde fa 50.000 anys,fa poc es revela que els neandertals que van viure en l'actual Sibèria es van adaptar bé al seu inhòspit entorn. Una d'elles apuntava al fet que no haurien sigut capaces d'adaptar-se al seu entorn de la mateixa forma que ho va fer la nostra espècie, però cada vegada hi ha més proves que qüestionen aqueixa teoria.. Un equip internacional liderat per l'espanyol Domingo Carlos Salazar revela com fins i tot els neandertals que vivien en la inhòspita Sibèria van saber aprofitar-los limitats recursos dels quals disposaven per a aconseguir una dieta variada que poc havia d'envejar a la dels seus coetanis mediterranis..

Hi ha també uns altres com la cabra siberiana, però en menor quantitat", precisa en conversa telefònica Salazar, que ara està en la Universitat de València però quan van analitzar els fòssils es trobava en l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig.Es tracta del primer estudi que documenta la dieta que seguien els neandertals de l'Est combinant l'anàlisi d'isòtops, que va revelar que consumien gran quantitat d'animals de caça, i la identificació, mitjançant microscòpia òptica, de microrestes d'una varietat plantes en la dentadura i els càlculs de l'individu al qual pertanyia la mandíbula..

La cova deChagyrskaya en la qual van trobar les restes neandertals analitzades es troba a només 100 quilòmetres de les coves de Denísova, on es va descobrir una nova espècie, la dels denisovanos, i en 2012 es va trobar per primera vegada un homínid híbrid de primera generació de dues espècies diferents: una xiqueta batejada com Denny que era filla d'una dona neandertal i un home denisovano.. Els humans moderns responien als canvis ecològics estacionals mudant-se a un altre lloc, però no se sabia com els neandertals sobrevivien en regions àrides com l'actual Sibèria..

Segons els autors de l'estudi, els seus resultats indiquen que la seua forma de vida no es devia a la seua incapacitat per a adaptar-se a l'entorn i suggereixen que es pose el focus en altres possibles motius, com la interacció amb altres homínids. "Ara sabem que els neandertals tenien art o rituals d'enterrament, i hem vist que s'adaptaven perfectament al seu entorn, fins i tot quan el territori era hostil", destaca Salazar, que subratlla que durant els últims 10 anys s'ha anat desmuntant l'antiga imatge que es tenia dels neandertals..
















Un organisme 'resucita' després de passar 24.000 anys congelat a Siberia



Un grup d’investigadors russos liderat per Stas Marvin, ha descobert que uns rotífers bdeloideos han resucitat 24000 anys després de ser congelats. Ha falsat un estudi de no fa molts anys en el que s’assegurava que aquestes criatures podien sobreviure 10 anys congelades.

Un rotifer bdeloideos a simple vista no es pot veure, però porten habitant al nostre voltant desde fa milions d’anys. Aquestes criatures que es creen en l’aigua dolça i en la terra banyada, son conegudes perquè tenen la important característica de que son extremadament resistents però no fins al punt de sobreviure 24000 anys.

Per fer aquest estudi, el Laboratorio de Criología del Suelo del Instituto de Problemas Fisicoquímicos y Biólogicos en Ciencias del Suelo, van conseguir després de molts experiments per acabar coneguent que va resistir gràcies a que te algun mecanisme per protegir les seues cèl·lules i els seus òrgans a temperatures extremadament baixes. 

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2




La OCDE urgeix a invertir en salud mental pel seu deteriorament a causa de la Covid-19



Segons un estudi recent de la OCDE, s’ha comprovat que a causa de la Covid-19 la salut mental de milers i milers de persones s’ha posat en risc, el qual afecta directament a l’economia provocant que aquesta conseqüència de la Covid genere un cost proper al 4% del PIB europeu.

Segons el últim informe de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Ecónomico la Covid-19 ha afectat a la vida social, realitzar exercici, el món laboral…
Es per això que els experts asseguren que tots els governs deuen invertir molt en la salut mental de la gent, prestant tota l’atenció necessària a els més afectats a causa de la pandèmia.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2 



dimarts, 8 de juny del 2021

La FDA autoritza el Aduhelm, un nou fàrmac contra l’alzheimer.


El Alzheimer, que es un transtorn cerebral progressiu e irreversible que destrueix lentament la memòria i habilitats, ha sigut el protagonista d’una nova notícia de la Federal Drug Administration, ja que ha autoritzat un nou fàrmac anomenat Aduhelm, que es el primer fàrmac potencialment modificador del curs d’aquesta enfermetat.

Aquest fàrmac va ser aprovat ràpidament per la FDA, mitjançant “Accelerated Approval Pathway" , perquè gràcies a aquest es podran salvar moltes vides i millorar el nivell de vida de la gent que ho pateix. El Aduhelm (aducanumab) redueix les plaques de amiloide en el cervell, el que fa que es noten importants beneficis per als pacients.

Encara que no està aprovat en Espanya, Biogen ha sol·licitat la seua aprovació en European Medicines Agency (EMA), si que es van fer estudis en altres països mitjançant tres estudis separats, amb un total de 3482 pacients. Després d'aquests estudis es va demostrar que els pacients havien tingut una reducció significativa de la placa beta amiloide, el que va fer que s’accelerara encara més el procés d’aprovació del Aduhelm.

 

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2


Una proteïna gàstrica contribueix al desenvolupament de l’obesitat



La grelina, que és coneguda com l'hormona de la fam, no és l’única que ajuda a fer que l’estómac influïsca directament amb l’apetit. Recentment, segons un estudi publicat per la revista Scientific Reports ha reconegut que existeix la proteïna gastroquina 1, una molècula gàstrica que juga un paper molt important en el desenvolupament de l’obesitat.

Aquesta molècula, arriba intacta a l’intestí on es combina amb la microbiota intestinal, ja que és resistent al procés de digestió. Per poder afirmar amb seguretat que la proteïna gastroquina 1 afecta al pes, David L. Boone i el seu equip de treball, components de la Universitat Indiana, van eliminar aquest gen dels ratolins. Aquests, 12 setmanes després van presentar modificacions en el seu pes corporal, el van disminuir.

El grup de científics de la universitat d'Indiana van traure com a dada important que després de l’eliminació d’aquesta molècula, els animals no van desenvolupar cap patologia, però segueixen investigant abans de proposar aquesta estratègia per a pacients amb obesitat.


NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2


L'estrès en l'adolescència pot modificar el cervell en l'edat adulta, segons un estudi del Incliva

 

Les experiències estressants durant les primeres etapes de la vida poden desenvolupar diferents trastorns psiquiàtrics en l'edat adulta, especialment en les dones segons un estudi realitzat pel Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa sobre Salut Mental.

Aquests trastorns es deuen al fet que l'estrès en l'adolescència afecta a l'escorça prefrontal ja que aquesta encara s'està desenvolupant, desembocant en problemes neuronals i problemes en el comportament.

Encara que no està del tot clar, el sexe podria influir en el desenvolupament d'aquests trastorns. Aquesta teoria, la van comprovar amb un estudi realitzat amb ratolins. Durant els seus últims anys d'infància i la seva adolescència, els van fer passar per diferents situacions estressants i van observar com les femelles obtenien majors danys en els circuits neuronals de l'escorça prefrontal.





Control de la conducta humana mitjançant la sonotermogenètica

S'ha demostrat que la sonotermogenètica és capaç de controlar el comportament mitjançant estímuls al cervell. El terme sonotermogènetica es basa amb la combinació de la genètica i l'ultra soroll que va ser descobert per l'equip dirigit per Hong Chen. A través d'un complex procediment, els investigadors van arribar a neurones seleccionades. Primer que tot, aplicarem calor generant un ultra soroll de baixa intensitat i això provoca l'activació o la inhibició de les neurones.





NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2 



dissabte, 5 de juny del 2021

Els impactants canvis que pateixen els pits i per què es produeixen

 


La investigació sobre anatomia i la funcionalitat dels pits revela que cada pit és únic, com una empremta dactilar. No hi ha dos pits iguals ni tan sols en el mateix cos d'una dona. Els pits canvien fins un 46% durant l'embaràs per la necessitat de desenvolupar uns conductors i unes cèl·lules protectores de llet per a alimentar al xiquet.

La forma i la grandària dels pits són diferents abans i després de cada presa. Al llarg del dia el volum de llet varia segons la demanda de cada xiquet, així el pit produirà més o menys llet i augmentarà la grandària més o menys. Així mateix, canvien tornant-se flàccids i perden l'elasticitat amb el pas del temps.
Els factors que més afecten als pits són l'embaràs i la pèrdua de pes.


Notícia Original
Notícia Relacionada 1
Notícia Relacionada 2


La placenta conserva la petjada del consum de tabac


Encara que hages deixat l'hàbit de fumar mesos abans de la concepció, el ADN en la sang del cordó umbilical i les cèl·lules de la placenta són la causa dels canvis en la placenta. Els gens de la placenta són els que desenvolupen el paper més important en el creixement del fetus.

Un canvi en aqueixos gens pot tindre conseqüències en l'embaràs i després en la salut del xiquet. El desenvolupament d'una placenta artificial ens indicaria els efectes dels contaminants atmosfèrics que respirem ,així com l'estudi de les molècules en el nostre organisme.


Notícia Original
Notícia Relacionada 1
Notícia Relacionada 2


Persones autèntiques

 



Després que el seu fill fou diagnosticat com autisme sever intentaren aplicar altres mètodes abans d’internar-lo a un centre, la parella Barry i Samarhia Kaufman inventaren noves formes per solventar el desorde nerurològic.

Aquest nou mètode va resultar efectiu, ja que el seu fill va portar una vida com qualsevol altre xiquet d’aquelles edats. Aquest mètode fou anomenat SON-RISE, on es basa amb la unió de les conductes exclusives o repetitives dels nens, a un espai tranquil ja que aquest afavoreix al desenvolupament social i emocional.

Aquest mètode fou aplicat a moltes famílies especialment dirigit als pares per evitar que forcen vincles massa profunds.A més s’hi pretén flexibilitzar el cervell d’aquests que ho pateixen, crear noves maneres de pensar, percebre i viure les relacions amb altres persones.





 


dijous, 3 de juny del 2021

Troben a Groenlàndia concentracions de mercuri comparables a les de rius de la Xina industrial

 




Quin és l’efecte del desgel a les glaceres? Un dels últims descobriments ha sigut un nivell alt de mercuri, potencialment tòxic, a les aigües de les glaceres a Groenlàndia. Els investigadors es preocupen seriosament per com açò podria afectar a la cadena alimentària dels éssers vius que hi habiten.

Açò va ser descobert quan dos investigadors van prendre mostres de tres rius diferents per entendre la qualitat de l’aigua del desgel i els seus nutrients, aptes o no per al manteniment de l'ecosistema marí.

La pesca, principal indústria exportadora de peixos d'aigua freda, a Groenlàndia, pot veure's afectada per aquesta partícula tòxica, ja que els nutrients que aporten les glaceres a l'oceà pot transportar aquesta toxina afectant la qualitat d’aigua i ecosistema.

Podem dir així, que un 10% de la superfície terrestre són glaceres, si el percentatge de desgel manifesta grans canvis, és l’indici que el escalfament està afectant de manera molt ràpida al món.








dimecres, 2 de juny del 2021

Animal tallat en tres trossos, i a cada tros li creix la resta de el cos



L'ascidi de l'espècie Policarpa mytiligera té la capacitat d'inclòs quedar trossejat en tres tossos i poder crear d'ahí tres cossos complets d'ell mateix. Regenerant així tots els òrgans, teixits i sistemes corresponents a cadascun d'ell. Els ascidis són molt difícil d'interceptar, ja que són fàcilment camuflables. Segons Gordon, el procés evolutiu dels ascidis són els organismes més semblants als humans.




NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2






dimarts, 1 de juny del 2021

Les cèl·lules dels astronautes pateixen múltiples alteracions en l'espai exterior


L'aventura espacial de la humanitat a altres planetes i satèl·lits presenta grans desafiaments que superar. Aquesta és la raó per la qual les condicions especials de l'espai, en particular la microgravetat i la radiació còsmica, representen un risc addicional per a la supervivència dels éssers humans més enllà de la Terra. Entre els diversos efectes que té la vida a l'espai en els astronautes trobem, alteració de ritmes cardíacs, pèrdua de visió, augment de la temperatura corporal, atròfia muscular, alteracions immunitàries i augment de el risc de càncer. No obstant això, el coneixement científic sobre com els efectes espacials afecten el cos humà a nivell cel·lular, i per tant les seves conseqüències a llarg termini sobre la salut, és molt limitat.

Les dades, recopilades d'experiments amb mostres de ratolins i amb 59 astronautes durant dècades a l'Estació Espacial Internacional mostren alteracions múltiples i diverses en les cèl·lules com a resultat de viatges espacials com danys a l'ADN, canvis en els extrems dels cromosomes o canvis en gens.

Coneixent els mecanismes implicats en els diferents danys a la salut humana, en l'origen dels viatges espacials, es podrien desenvolupar tractaments especials per a minimitzar-los, a part de les rutines d'exercici ja establertes, els medicaments i les dietes.Per tant aquesta informació serà fonamental per conèixer la possibilitat de missions espacials a llarg termini amb un hipotètic viatge a Mart.





El veganisme: el nou (i únic) estil de vida “kosher”?



Israel té un 5% de població vegana i un 8% de la població és vegetariana. En els alts càrrecs d'aquest país es pot veure reflectida aquesta nova forma de vida que cada vegada més gent adopta. El llibre Vegan Revolution: Saving our World, revitalizing judism (Revolució vegana: salvant el món i revitalitzant el judaisme) parla sobre aquest tema; és un assaig publicat en els Estats Units per l'editorial Lantern i escrit per Richard H. Scheartz. Ell és jueu i activista pro veganisme i per a ell no pot haver-hi judaisme sense veganisme. Uns 75 rabins firmaren en 2017 una petició en la qual demanaven als jueus que adoptaren el veganisme.


Schwarts considera que aquest fet no sols busca millorar la relació persona-animal sinó que és una part de la "lluita global per un món més just, pacífic, compassiu i sostenible des d'un punt de vista mediambiental", i aquesta recerca de la justícia social és part de la base de la fe jueva. En el judaisme es diu que les persones han de tractar els animals amb compassió, és el principi de tza'ar ba'alei chayim (no provocar mal a cap criatura vivent).


La Bíblia sols prohibeix el consum de determinats animals. Per què deixar tot el menjar d'origen animal, incloent-hi la carn suposadament "kosher" (apta per al consum)? Doncs l'assaig demostra que no hi ha carn "kosher" ja que els jueus no deuen consumir carn d'un animal que patisca i la ramaderia intensiva fa que aquest animal haja sigut maltractat i torturat.

Noticia original: