dissabte, 12 de juny del 2021

L’Obesitat infantil

L'obesitat infantil és l'acumulació excessiva de greix en el cos, en aquest cas l'obesitat infantil és l'acumulació excessiva de greix al cos de persones menors d'edat, és a dir, xiquets.



L'obesitat depén de molts factors, pes, sexe, talla. Aquesta es pot calcular calculant l'IMC (Índex de Massa Corporal), es calcula dividint el pes entre la talla al quadrat, si el resultat d'aquest és igual a 25 o major és que la persona té sobrepés i necessita tractament mèdic i dieta, depenent del grau d'obesitat aquest necessitarà un tractament o un altre.

La acumulació excessiva de greix pot causar el risc de desenvolupar malalties, problemes psicològics, depressió, baixa autoestima, a més redueix l'esperança de vida. Aquesta es pot evitar mantenint una dieta equilibrada i variada, incrementar la ingesta de fruita i verdura, moderar el consum de productes rics en sucres, i també dur una correcta activitat física, com a mínim fer exercici 2 o 3 vegades al dia.

dimecres, 9 de juny del 2021

Teragnosis: una nova esperança contra el càncer


La teragnosis en medicina nuclear consisteix en utilitzar molècules unides a isòtops radioactius per al diagnòstic i tractament de malalties. En la investigació de la Clínica Central de Bad Berka s’ha experimentat amb un home amb càncer de próstata, i s’ha comprovat que utilitzant la teragnosis desapareix el tumor per complet. Diuen que no sols es pot utilitzar amb el càncer de prostata, el qual és mortal, sinó també amb altres tipus com de tiroides.

La tècnica per a exterminar el tumor consisteix en utilitzar la molècula PSMA, que és una proteïna que sol estar en grans quantitats en les cèl·lules de càncer de pròstata.
La teragnosis significa teràpia i diagnòstic; per fer el diagnòstic, el PSMA s'uneix al gal·li-68 (element químic radioactiu), que brilla en una exploració amb tomografia (espècie de tub on fan radiografies per parts) perque emet positrons. I per al tractament, el PSMA s’uneix amb el luteci-177, que emet una radiació que mata les cèl·lules canceroses.

Encara que la teragnosis no és la cura contra cap tipus de càncer, si ajuda a poder combatre amb la lluita contra el càncer. Hi ha que tindre en compte que només s’utilitza en persones amb càncers mortals i que la quimio no els a fet efecte.
A més a més aquesta nova tècnica és molt costosa, i no tots el ciutadans amb aquests tipus de càncer s’ho podran permetre a no ser que ho pague la seguretat social, 65.000€.

Escandalós desequilibri en la distribució de vacunes contra la covid-19 per a rics i pobres



La OMS va dir que els primers 100 dies del 2021 s’iniciaria la vacunació contra el Covid-19 en 220 països arreu del món. El 10 d’abril va finalitzar el termini i en 14 països no ha hagut rastre de cap vacuna. L'organització Mundial de la Salut es va justificar dient que als països que encara no havia arribat la vacuna era perque o no la havien solicitada, o no estaven preparats, o bé estan en procés.

L’escandalós desequilibri en la distribució de vacunes contra el covid-19 es degut a que 87% de la població mundial són països rics. En canvi, el 0’02% de països pobres els ha arribat la vacuna.
Per altra banda, van fixar una meta de distribuir 2.000 milions de dosis, (junt amb Nacions Unides i GAVI), on el 80% va dirigit únicament per a països en desenvolupament. Però per el que portem d’any sols s’han repartit 38 milions. La causa és perquè les farmàcies estan optimitzant el procés de producció de la vacuna.
 
Aquesta desigualtat a desencadenat un desequilibri brutal que s'ha vist afectat únicament a les persones que viuen amb pobresa, i com a conseqüència ha augmentat la desigualtat.

La equilibrada i sorprenent dieta que va permetre als neandertals sobreviure a Sibèria

 


Desde fa 50.000 anys,fa poc es revela que els neandertals que van viure en l'actual Sibèria es van adaptar bé al seu inhòspit entorn. Una d'elles apuntava al fet que no haurien sigut capaces d'adaptar-se al seu entorn de la mateixa forma que ho va fer la nostra espècie, però cada vegada hi ha més proves que qüestionen aqueixa teoria.. Un equip internacional liderat per l'espanyol Domingo Carlos Salazar revela com fins i tot els neandertals que vivien en la inhòspita Sibèria van saber aprofitar-los limitats recursos dels quals disposaven per a aconseguir una dieta variada que poc havia d'envejar a la dels seus coetanis mediterranis..

Hi ha també uns altres com la cabra siberiana, però en menor quantitat", precisa en conversa telefònica Salazar, que ara està en la Universitat de València però quan van analitzar els fòssils es trobava en l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig.Es tracta del primer estudi que documenta la dieta que seguien els neandertals de l'Est combinant l'anàlisi d'isòtops, que va revelar que consumien gran quantitat d'animals de caça, i la identificació, mitjançant microscòpia òptica, de microrestes d'una varietat plantes en la dentadura i els càlculs de l'individu al qual pertanyia la mandíbula..

La cova deChagyrskaya en la qual van trobar les restes neandertals analitzades es troba a només 100 quilòmetres de les coves de Denísova, on es va descobrir una nova espècie, la dels denisovanos, i en 2012 es va trobar per primera vegada un homínid híbrid de primera generació de dues espècies diferents: una xiqueta batejada com Denny que era filla d'una dona neandertal i un home denisovano.. Els humans moderns responien als canvis ecològics estacionals mudant-se a un altre lloc, però no se sabia com els neandertals sobrevivien en regions àrides com l'actual Sibèria..

Segons els autors de l'estudi, els seus resultats indiquen que la seua forma de vida no es devia a la seua incapacitat per a adaptar-se a l'entorn i suggereixen que es pose el focus en altres possibles motius, com la interacció amb altres homínids. "Ara sabem que els neandertals tenien art o rituals d'enterrament, i hem vist que s'adaptaven perfectament al seu entorn, fins i tot quan el territori era hostil", destaca Salazar, que subratlla que durant els últims 10 anys s'ha anat desmuntant l'antiga imatge que es tenia dels neandertals..
















Un organisme 'resucita' després de passar 24.000 anys congelat a Siberia



Un grup d’investigadors russos liderat per Stas Marvin, ha descobert que uns rotífers bdeloideos han resucitat 24000 anys després de ser congelats. Ha falsat un estudi de no fa molts anys en el que s’assegurava que aquestes criatures podien sobreviure 10 anys congelades.

Un rotifer bdeloideos a simple vista no es pot veure, però porten habitant al nostre voltant desde fa milions d’anys. Aquestes criatures que es creen en l’aigua dolça i en la terra banyada, son conegudes perquè tenen la important característica de que son extremadament resistents però no fins al punt de sobreviure 24000 anys.

Per fer aquest estudi, el Laboratorio de Criología del Suelo del Instituto de Problemas Fisicoquímicos y Biólogicos en Ciencias del Suelo, van conseguir després de molts experiments per acabar coneguent que va resistir gràcies a que te algun mecanisme per protegir les seues cèl·lules i els seus òrgans a temperatures extremadament baixes. 

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2




La OCDE urgeix a invertir en salud mental pel seu deteriorament a causa de la Covid-19



Segons un estudi recent de la OCDE, s’ha comprovat que a causa de la Covid-19 la salut mental de milers i milers de persones s’ha posat en risc, el qual afecta directament a l’economia provocant que aquesta conseqüència de la Covid genere un cost proper al 4% del PIB europeu.

Segons el últim informe de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Ecónomico la Covid-19 ha afectat a la vida social, realitzar exercici, el món laboral…
Es per això que els experts asseguren que tots els governs deuen invertir molt en la salut mental de la gent, prestant tota l’atenció necessària a els més afectats a causa de la pandèmia.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2 



dimarts, 8 de juny del 2021

La FDA autoritza el Aduhelm, un nou fàrmac contra l’alzheimer.


El Alzheimer, que es un transtorn cerebral progressiu e irreversible que destrueix lentament la memòria i habilitats, ha sigut el protagonista d’una nova notícia de la Federal Drug Administration, ja que ha autoritzat un nou fàrmac anomenat Aduhelm, que es el primer fàrmac potencialment modificador del curs d’aquesta enfermetat.

Aquest fàrmac va ser aprovat ràpidament per la FDA, mitjançant “Accelerated Approval Pathway" , perquè gràcies a aquest es podran salvar moltes vides i millorar el nivell de vida de la gent que ho pateix. El Aduhelm (aducanumab) redueix les plaques de amiloide en el cervell, el que fa que es noten importants beneficis per als pacients.

Encara que no està aprovat en Espanya, Biogen ha sol·licitat la seua aprovació en European Medicines Agency (EMA), si que es van fer estudis en altres països mitjançant tres estudis separats, amb un total de 3482 pacients. Després d'aquests estudis es va demostrar que els pacients havien tingut una reducció significativa de la placa beta amiloide, el que va fer que s’accelerara encara més el procés d’aprovació del Aduhelm.

 

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2


Una proteïna gàstrica contribueix al desenvolupament de l’obesitat



La grelina, que és coneguda com l'hormona de la fam, no és l’única que ajuda a fer que l’estómac influïsca directament amb l’apetit. Recentment, segons un estudi publicat per la revista Scientific Reports ha reconegut que existeix la proteïna gastroquina 1, una molècula gàstrica que juga un paper molt important en el desenvolupament de l’obesitat.

Aquesta molècula, arriba intacta a l’intestí on es combina amb la microbiota intestinal, ja que és resistent al procés de digestió. Per poder afirmar amb seguretat que la proteïna gastroquina 1 afecta al pes, David L. Boone i el seu equip de treball, components de la Universitat Indiana, van eliminar aquest gen dels ratolins. Aquests, 12 setmanes després van presentar modificacions en el seu pes corporal, el van disminuir.

El grup de científics de la universitat d'Indiana van traure com a dada important que després de l’eliminació d’aquesta molècula, els animals no van desenvolupar cap patologia, però segueixen investigant abans de proposar aquesta estratègia per a pacients amb obesitat.


NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2


L'estrès en l'adolescència pot modificar el cervell en l'edat adulta, segons un estudi del Incliva

 

Les experiències estressants durant les primeres etapes de la vida poden desenvolupar diferents trastorns psiquiàtrics en l'edat adulta, especialment en les dones segons un estudi realitzat pel Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa sobre Salut Mental.

Aquests trastorns es deuen al fet que l'estrès en l'adolescència afecta a l'escorça prefrontal ja que aquesta encara s'està desenvolupant, desembocant en problemes neuronals i problemes en el comportament.

Encara que no està del tot clar, el sexe podria influir en el desenvolupament d'aquests trastorns. Aquesta teoria, la van comprovar amb un estudi realitzat amb ratolins. Durant els seus últims anys d'infància i la seva adolescència, els van fer passar per diferents situacions estressants i van observar com les femelles obtenien majors danys en els circuits neuronals de l'escorça prefrontal.





Control de la conducta humana mitjançant la sonotermogenètica

S'ha demostrat que la sonotermogenètica és capaç de controlar el comportament mitjançant estímuls al cervell. El terme sonotermogènetica es basa amb la combinació de la genètica i l'ultra soroll que va ser descobert per l'equip dirigit per Hong Chen. A través d'un complex procediment, els investigadors van arribar a neurones seleccionades. Primer que tot, aplicarem calor generant un ultra soroll de baixa intensitat i això provoca l'activació o la inhibició de les neurones.





NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2 



dissabte, 5 de juny del 2021

Els impactants canvis que pateixen els pits i per què es produeixen

 


La investigació sobre anatomia i la funcionalitat dels pits revela que cada pit és únic, com una empremta dactilar. No hi ha dos pits iguals ni tan sols en el mateix cos d'una dona. Els pits canvien fins un 46% durant l'embaràs per la necessitat de desenvolupar uns conductors i unes cèl·lules protectores de llet per a alimentar al xiquet.

La forma i la grandària dels pits són diferents abans i després de cada presa. Al llarg del dia el volum de llet varia segons la demanda de cada xiquet, així el pit produirà més o menys llet i augmentarà la grandària més o menys. Així mateix, canvien tornant-se flàccids i perden l'elasticitat amb el pas del temps.
Els factors que més afecten als pits són l'embaràs i la pèrdua de pes.


Notícia Original
Notícia Relacionada 1
Notícia Relacionada 2


La placenta conserva la petjada del consum de tabac


Encara que hages deixat l'hàbit de fumar mesos abans de la concepció, el ADN en la sang del cordó umbilical i les cèl·lules de la placenta són la causa dels canvis en la placenta. Els gens de la placenta són els que desenvolupen el paper més important en el creixement del fetus.

Un canvi en aqueixos gens pot tindre conseqüències en l'embaràs i després en la salut del xiquet. El desenvolupament d'una placenta artificial ens indicaria els efectes dels contaminants atmosfèrics que respirem ,així com l'estudi de les molècules en el nostre organisme.


Notícia Original
Notícia Relacionada 1
Notícia Relacionada 2


Persones autèntiques

 



Després que el seu fill fou diagnosticat com autisme sever intentaren aplicar altres mètodes abans d’internar-lo a un centre, la parella Barry i Samarhia Kaufman inventaren noves formes per solventar el desorde nerurològic.

Aquest nou mètode va resultar efectiu, ja que el seu fill va portar una vida com qualsevol altre xiquet d’aquelles edats. Aquest mètode fou anomenat SON-RISE, on es basa amb la unió de les conductes exclusives o repetitives dels nens, a un espai tranquil ja que aquest afavoreix al desenvolupament social i emocional.

Aquest mètode fou aplicat a moltes famílies especialment dirigit als pares per evitar que forcen vincles massa profunds.A més s’hi pretén flexibilitzar el cervell d’aquests que ho pateixen, crear noves maneres de pensar, percebre i viure les relacions amb altres persones.





 


dijous, 3 de juny del 2021

Troben a Groenlàndia concentracions de mercuri comparables a les de rius de la Xina industrial

 




Quin és l’efecte del desgel a les glaceres? Un dels últims descobriments ha sigut un nivell alt de mercuri, potencialment tòxic, a les aigües de les glaceres a Groenlàndia. Els investigadors es preocupen seriosament per com açò podria afectar a la cadena alimentària dels éssers vius que hi habiten.

Açò va ser descobert quan dos investigadors van prendre mostres de tres rius diferents per entendre la qualitat de l’aigua del desgel i els seus nutrients, aptes o no per al manteniment de l'ecosistema marí.

La pesca, principal indústria exportadora de peixos d'aigua freda, a Groenlàndia, pot veure's afectada per aquesta partícula tòxica, ja que els nutrients que aporten les glaceres a l'oceà pot transportar aquesta toxina afectant la qualitat d’aigua i ecosistema.

Podem dir així, que un 10% de la superfície terrestre són glaceres, si el percentatge de desgel manifesta grans canvis, és l’indici que el escalfament està afectant de manera molt ràpida al món.








dimecres, 2 de juny del 2021

Animal tallat en tres trossos, i a cada tros li creix la resta de el cos



L'ascidi de l'espècie Policarpa mytiligera té la capacitat d'inclòs quedar trossejat en tres tossos i poder crear d'ahí tres cossos complets d'ell mateix. Regenerant així tots els òrgans, teixits i sistemes corresponents a cadascun d'ell. Els ascidis són molt difícil d'interceptar, ja que són fàcilment camuflables. Segons Gordon, el procés evolutiu dels ascidis són els organismes més semblants als humans.




NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2






dimarts, 1 de juny del 2021

Les cèl·lules dels astronautes pateixen múltiples alteracions en l'espai exterior


L'aventura espacial de la humanitat a altres planetes i satèl·lits presenta grans desafiaments que superar. Aquesta és la raó per la qual les condicions especials de l'espai, en particular la microgravetat i la radiació còsmica, representen un risc addicional per a la supervivència dels éssers humans més enllà de la Terra. Entre els diversos efectes que té la vida a l'espai en els astronautes trobem, alteració de ritmes cardíacs, pèrdua de visió, augment de la temperatura corporal, atròfia muscular, alteracions immunitàries i augment de el risc de càncer. No obstant això, el coneixement científic sobre com els efectes espacials afecten el cos humà a nivell cel·lular, i per tant les seves conseqüències a llarg termini sobre la salut, és molt limitat.

Les dades, recopilades d'experiments amb mostres de ratolins i amb 59 astronautes durant dècades a l'Estació Espacial Internacional mostren alteracions múltiples i diverses en les cèl·lules com a resultat de viatges espacials com danys a l'ADN, canvis en els extrems dels cromosomes o canvis en gens.

Coneixent els mecanismes implicats en els diferents danys a la salut humana, en l'origen dels viatges espacials, es podrien desenvolupar tractaments especials per a minimitzar-los, a part de les rutines d'exercici ja establertes, els medicaments i les dietes.Per tant aquesta informació serà fonamental per conèixer la possibilitat de missions espacials a llarg termini amb un hipotètic viatge a Mart.





El veganisme: el nou (i únic) estil de vida “kosher”?



Israel té un 5% de població vegana i un 8% de la població és vegetariana. En els alts càrrecs d'aquest país es pot veure reflectida aquesta nova forma de vida que cada vegada més gent adopta. El llibre Vegan Revolution: Saving our World, revitalizing judism (Revolució vegana: salvant el món i revitalitzant el judaisme) parla sobre aquest tema; és un assaig publicat en els Estats Units per l'editorial Lantern i escrit per Richard H. Scheartz. Ell és jueu i activista pro veganisme i per a ell no pot haver-hi judaisme sense veganisme. Uns 75 rabins firmaren en 2017 una petició en la qual demanaven als jueus que adoptaren el veganisme.


Schwarts considera que aquest fet no sols busca millorar la relació persona-animal sinó que és una part de la "lluita global per un món més just, pacífic, compassiu i sostenible des d'un punt de vista mediambiental", i aquesta recerca de la justícia social és part de la base de la fe jueva. En el judaisme es diu que les persones han de tractar els animals amb compassió, és el principi de tza'ar ba'alei chayim (no provocar mal a cap criatura vivent).


La Bíblia sols prohibeix el consum de determinats animals. Per què deixar tot el menjar d'origen animal, incloent-hi la carn suposadament "kosher" (apta per al consum)? Doncs l'assaig demostra que no hi ha carn "kosher" ja que els jueus no deuen consumir carn d'un animal que patisca i la ramaderia intensiva fa que aquest animal haja sigut maltractat i torturat.

Noticia original:

dilluns, 31 de maig del 2021

Menjar cacau ens fa més intel·ligents?

 




S'ha descobert que algunes de les substàncies pertanyents al cacau contenen una sèrie d'efectes terapèutics. Per això es recomana menjar cacau de forma quotidiana, ja que farà augmentar la memòria, la calma, la satisfacció...

Un grup de científics d'una universitat d'Itàlia han revelat que una porció periòdica actua com un suplement dietètic per a afrontar diferents tipus de deteriori cognitiu, a causa de la presència d'unes substàncies anomenades flavonols.

Encara que aquests beneficis varien en funció de l'edat. Per exemple per als més vells, millora l'atenció, la fluïdesa verbal, processament mental... Per a les persones amb problemes per a dormir aquest aliment els proporcionarà efectes beneficiosos per a la salut cardiovascular i poden augmentar el volum sanguini cerebral.




El fred i la barba dels homes, ¿tindran alguna cosa a veure?

 


Com tots sabem l’organisme tant d’una dona com d’un home tenen característiques que ens fan peculiars d’uns als altres.Una possible contestació a aquest argument seria que tots dos són éssers humans i deuen tindre moltes coses semblants però si ens posem a pensar les diferències que hi ha entre els dos sexes no en són poques.

Quan el nostre cos comença a entrar en la fase de la pubertat la cara és la part del cos que més canvia i per tant la que més està a la vista respecte de les altres persones.En el cas del sexe masculí, a mesura que van fer-se gran, comença a eixir pèl a la cara igual que en moltes altres parts del cos.

Existeixen vàries teories que intenten donar una explicació a la presència de borrissol en els homes.Un dels motius molt evident seria tornar uns anys enrere, en concret a la prehistòria.Els homes eren els encarregats de sortir del seu habitatge per a la caça.Tindre borrissol a la cara els aportava avantatges com protegir-los del fred, un dels motius principals, però no l'únic.

A més quan aquesta creixia molt, els protegia també de possibles talls, ja que la cara és la més sensible i freqüent per a rebre impactes en cas de baralles, atacs d’animals o caigudes.

Obesitat i fetge gras: com pot protegir-nos una microbiota intestinal saludable?



L’obesitat és una enfermetat relacionada amb patologies com la diabetis de tipus 2, el càncer…
A més, segons estudis, el fetge gras serà la principal causa del trasplantament hepàtic. Els estudis de la microbiota intestinal de pacients amb fetge gras junt amb una bona dieta són fonamentals per a l’èxit.

El fetge és un òrgan essencial, i es pot veure afectat per malalties com el fetge gras.
L’obesitat és una malaltia que consisteix en una acumulació d’adipositat que afecta a diferents òrgans, però també es pot observar l’alteració en la microbiota intestinal.
La microbiota intestinal s’encarrega de regular el nostre metabolisme i l’estat inflamatori de l’organisme.

Per això, les úniques solucions són la pèrdua de pes o la cirurgia bariàtrica (quan la pèrdua de pes és dificultosa), també es pot regular la microbiota intestinal, mitjançant antibiòtics que poden afectar a la microbiota sana. I l’ajuda dels prebiòtics com la fibra o probiòtics com el iogurt poden afavorir la desaparició de les malalties.




Hipotiroïdisme: Existeixen símptomes d'alerta?



La tiroides és una glàndula que produeix hormones tiroidals, necessàries per al funcionament dels òrgans del cos. Si aquesta glàndula que s’encarrega de regular tot el metabolisme, s’extirpa o comença a funcionar mal, es produeix un hipotiroïdisme, que pot provocar la mort.

Aquesta malaltia afecta més a les dones, i al període de gestació cal portar un control, ja que el fetus no té tiroides i necessita de les hormones tiroidals de la mare, per desenvolupar el sistema nerviós.
Per detectar l’hipotiroïdisme i altres malalties, es realitza la prova del taló.

És important controlar els nivells de tiroides, perquè l’hipotiroïdisme no presenta uns símptomes característics.
Per poder controlar-la, el tractament que es recomana és prendre una prehormona que ajuda a mantindre els mecanismes fisiològics adequats.




Controlar la inflamació, clau per a evitar l'empitjorament de l'esclerosi múltiple



L'Esclerosi Múltiple, una patologia que afecta a més de 50.000 persones a Espanya, i a més de 2 milions i mig a tot el món.
L’esclerosi Múltiple presenta una sèrie de símptomes com incoordinació, visió doble, disminució de la força, pèrdua d’agudesa visual… Per tant l’objectiu és detectar-la el més prompte possible, mitjançant una ressonància magnètica.

En el moment del diagnòstic els pacients es troben en un moment vital a la seues vides, plens d’activitats, tant en l’àmbit personal com professional. Per poder continuar amb el procés de formar una familia o millorar al seu treball, requereixen un tractament precoç per controlar els seus símptomes.

Encara es troben molts factors per resoldre sobre aquesta enfermetat, ja que es diu que potser per un factor genètic però la falta de vitamina D, també hi pot influir.
És per això que no hi ha manera de prevenir-la, solament detectant-la el més aviat possible i tractant-la amb medicines.




Colp espanyol al càncer: tractats amb èxit tumors de mama sense quimioteràpia



Investigadors del International Breat Cancer Center, situat a Barcelona, han realitzat un assaig clínic on s’ha comprovat que pacients amb càncer de mama HER2-positiu podrien prescindir de la quimioteràpia.
Aquest és el primer estudi que es fa en pacients amb aquest tipus de càncer i consisteix en adecuar el tractament a cada pacient, depenent de la resposta terapèutica.

Aquest tipus de càncer de mama representa entre el 15-20% dels tumors de mama diagnosticats i està compost per una proteïna anomenada HER2, que augmenta l’agressivitat i la possibilitat de metàstasi.
Les pacients amb càncer de mama HER2-positiu localitzat reben un tractament combinat amb la quimioteràpia anticossos que actuen contra la proteïna HER2.

Finalment, totes les pacients es van sotmetre a un PET-TAC que va determinar el tractament a seguir. La resposta completa consisteix en la desaparició del tumor mitjançant cirurgia. Deixar a un costat la quimioteràpia és favorable ja que s’allunya de la toxicitat.

NOTÍCIA ORIGINAL

La NASA enviarà a l'espai tardígrads i calamars luminescents per a estudis científics

La NASA vol enviar a l'espai uns 5.000 tardígrads i 128 cries de calamars luminescents per a les investigacions que estan fent els científics. Els tardígrads són uns ossos d'aigua que serviran per estudiar com s'adapten els éssers vius a la vida a l'espai. Aquest animal  unes característiques molt favorables, com per exemple són capaços de resistir condicions ambientals extremes.

Una dada important que cal destacar és que fa tres anys, una nau espacial ja portava milers de tardígrads deshidratats quan es va estrellar contra la Lluna. Els calamars no són els de sempre sinó que brillen en la oscuritat, això es pot utilitzar en benefici de la salut humana.

Aquests calamars naixen sense cap bacteri i els han d'aconseguir de l'exterior. La NASA pensa que és una bona decisió enviar aquests animals a l'espai perquè serà de gran utilitat per a estudis que realitzen els cientifics.








El paracetamol y l'embaràs

Durant l'embaràs estan prohibides ingerir moltes coses, una d'elles els medicaments, aquests estan molt restringits, fins fa poc l'ús del paracetamol estava permés durant l'embaràs fis ara que han descobert que pot causar efectes en el bebé.



Aquest fàrmac pot causar autisme, TDAH, a més dificultat per a l'aprenentatge de la llengua moltes més patologies, ja que segons un estudi almenys un 50% de xiquets diagnosticats amb aquestes malalties les seues mares l'havien ingerit durant l'embaràs, aquest estudi també va demostrar que el cervell dels xics durant l'embaràs és més vulnerable que el de les xiques. Encara que provoca múltiples malalties aquest fàrmac no causa ni augmenta el risc a l'avortament ni la mort fetal.

A pesar d'estar demostrades les conseqüències d'aquest fàrmac alguns doctors no la prohibeixen durant l'embaràs, encara que recomanen l'escàs ús d'aquest fàrmac i només utilitzar-lo en casos molt puntuals i necessaris.


noticia1
noticia2
noticia3


Com detectar de forma més eficaç el gluten



Investigadors han trobat una forma més ràpida de localitzar el gluten amb un biosensor a través d'un procés de senyalització simple. Un equip d'investigadors coordinats per Ramón Martínez Máñez, han treballat en el desenvolupament de mètodes per a trobar el gluten i evitar la ingestió d'aquesta proteïna.

Aquest biosensor està compost per un film d'alúmina anòdica nanoporosa carregat amb un tint fluorescent i cobert amb un aptàmer que reconeix la proteïna del gluten. En presència de la proteïna del gluten, l'aptàmer es desplaça de la superfície del biosensor, que fa obrir l'obertura dels porus i que isca el fluorescent.

El sensor ha sigut vàlid en mostres de menjar real. Això vol dir que és possible la detecció del gluten a través d’un procés simple d’alimentació. Han comprovat que té un temps de detecció de 60 minuts. 

diumenge, 30 de maig del 2021

Apareix mort un segon catxalot a Mallorca


L’ajuntament de Palma informa la segona mort d’un catxalot en menys d’un mes. Va ser trobada al costat del cap de Cala Figuera, amb una xarxa enganxada en l’aleta cabal.

Una vegada el catxalot ha arribat a les roques, els Tècnics de Palma Aquarium han pres mostres de l'animal per a la seua anàlisi.

La xarxa que duia el catxalot, és un instrument prohibit al Mediterrani des del 2005. És una espècie considerada vulnerable en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades i en perill per la IUCN.

Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2





El síndrome de fatiga crónica


Síndrome de Fatiga crònica, també coneguda com encefalomielitis miálgica, és una malaltia multisistèmica crònica i sense tractament.
És més comú en dones entre 30 i 40 anys que en homes.

La causa d’aquest símptoma no es coneix.
Es diu que és una infecció viral, però se sospita que el causants d'aquesta malaltia poden ser l'estrés, la depressió, les infeccions bacterianes o un desequilibri hormonal.
Els símptomes més freqüents solen ser fatiga o malestar , dolors, problemes amb pensar o concentrar-se, problemes per a dormir i marejos.

Les persones que tenen aquesta malaltia reclamen més drets, més atenció i sobretot, més fons per a investigar, per a així, poder tractar a totes les persones que pateixen aquesta malaltia.


Notícia Original
Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Desenvolupen un nou biosensor que ajuda al diagnòstic precoç de càncer de mama

Un equip d'investigadors han desenvolupat un nou biosensor per a ajudar a detectar el càncer de mama al més prompte possible. El càncer de mama és el tipus de tumor més freqüent entre les dones al nostre país.

Hui dia, la mamografía es la tècnica que utilitzen per al diagnòstic. Però amb el nou prototip de biosensor, a través d'una anàlisi de sang ajuda a detectar la presència de càncer. És una prova senzilla d'utilitzar, de baix cost i en poc temps, ja que entre uns 30 i 60 minuts, s'obtenen els resultats.

Amb el desenvolupament d'aquest biosensor es detecta el tumor molt més ràpid, i això pot ser molt beneficiós per a les dones.



Notícia Original
Notícia Relacionada 1
Notícia Relacionada 2

dissabte, 29 de maig del 2021

Així afecta als xiquets el dèficit de vitamina D


El dèficit de la vitamina D pot provocar problemes de salut als xiquets. Aquesta ens ajuda amb l'absorció del calci i fòsfor, que són fonamentals per al desenvolupament dels ossos i també és important com a regulador del sistema immunitari, explica Manuel Antonio Fernandez.

La vitamina D es produeix en la pell per la radiació ultraviolada del sol. A més de causar raquitisme, la falta de la vitamina provoca osteoporosis, hipocalcèmia o osteomalàcia.

Hi ha aliments que tenen nivells més alts de vitamina D que altres, però no hi ha cap que presente xifres significativament altes. Per a normalitzar els nivells baixos de vitamina D sols podem augmentar la ingesta de la vitamina per suplements o aliments, o augmentar l'exposició solar.
Segons Andrea Marroquín hi ha estudis que han trobat relació entre la vitamina D i algunes dermatosis pel paper que exerceix en el sistema immunitari, com la psoriasi, la dermatitis atòpica, l'acne i la rosàcia. En altres malalties dermatològiques encara s'està investigant com en el vitiligo, el lupus eritematós sistèmic, algunes alopècies i alguns càncers de pell. Per a evitar tots aquests fets hem de tenir uns nivells de vitamina D adequats i s'aconsegueix amb l'exposició solar controlada i una


Detecten substàncies nocives en envasos de menjar ràpid en Europa.

 


Un estudi fet per les associacions europees mediambientals i sanitàries ha trobat substàncies químiques perfluoroalquilades (PFAS) en envasos de menjar ràpid en Europa, després d'analitzar els embolcalls i envasos de restaurants com McDonald's, a més d'establiments de menjar per emportar i supermercats en República Txeca, Dinamarca, França, Alamània, Països Baixos i Regne Unit.

Més del 70% de les mostres de la investigació contenien PFAS, que són substàncies molt nocives. Aquest compost es diu també "substàncies químiques per a sempre" i és perquè són persistents en la naturalesa, quasi no es descomponen i contaminen.

El 99% del fluor orgànic de les mostres no és captat per l'anàlisi de compostos del laboratori per tant és impossible identificar amb certesa els compostos PFAS. L'exposició a PFAS pot provocar càncer i impactes en els sistemes immunitari, reproductiu i hormonal.Dinamarca ha sigut el primer a prohibir l'ús de substàncies químiques en envasos.

L'activitat física pot regenerar neurones?



Segons diversos estudis, es creia que dels 0 a 2 anys, es podia produir la neurogènesi o creació de noves neurones. Estudis realitzats ara amb adults, revelen que l'esport no pot produir l'aparició de noves neurones, però sí que pot millorar el cervell.

Hi ha diferents processos que poden augmentar la funció cognitiva, i l'exercici ajuda en alguns d'ells, per exemple, en la sinaptogènesi, que crea noves conexions entre les neurones o en la angiogènesi, que juda en l'augment del flux sanguini del cervell. Quant a la neurogènesi, hi ha diferents opinions. Alguns experts afirmen que l'exercici sí ajuda i altres opinen el contrari.

Un estudi realitzat per la universitat de Granada, mostra que l'exercici, pot ajudar a produir un augment de la matèria grisa. En aquest cas, no hi hauria noves neurones, però sí que hi hauria un augment considerable de les quals ja tenim. A més, l'exercici també ajuda a augmentar la connectivitat entre diferents regions del cervell. Aquesta pregunta, continua sent un debat obert. De moment, no saben si l'exercici ajuda en la neurogènesi, però sí que afirmen que generen diferents beneficis cerebrals.




La grip aviària H5N8 podria ser la pròxima pandèmia?


Una nova pandèmia amenaça a la població, afirmen dos prestigiosos científics xinesos. Weifeng Shi, director del Laboratori de Referència de Malalties Emergents Infeccioses de les Universitats de Shandong i George Gao, director general del Centre Xinés de Control i Prevenció de Malalties, alerten en un article publicat en la revista "Science" sobre el perill de la grip aviària H5N8.

S'han registrat nombroses infeccions per aquesta malaltia tant en ocells domèstics com silvestres en almenys 46 països d'Europa, Àsia i Àfrica. Entre ells, Espanya, on s'han notificat tres brots en ocells en els últims mesos. Els dos científics adverteixen que aquest patogen suposa una preocupació important no sols per a l'agricultura, sinó també per a la salut pública, perquè ja ha provocat el positiu de set treballadors de granges avícoles a Rússia. Tots dos recalquen la importància de vigilar i controlar aquest virus per a evitar una futura pandèmia.

A Espanya, el Ministeri ha exposat que el virus H5N8 no suposa cap perill per a la salut pública, perquè els casos notificats no s'han propagat en humans. De la mateixa manera, l'agència europea ECDC ha manifestat que no comporta un greu risc per a la població.


-Notícies relacionades:




divendres, 28 de maig del 2021

Canviar el tipus de llet, restringir els cereals i altres trucs per a esquivar l'acne en els adolescents

 


L'acne apareix entre els 15 i els 17 anys, però sol començar sobre els 12 anys. Aquest s'ha relacionat en els adolescents amb una major incidència de depressió, ansietat, símptomes psicosomàtics, pudor, vergonya i inhibició social.
En dermatologia es considera una malaltia pilosebàcea, que és el conjunt format per un fol·licle pilós i la seua corresponent glàndula sebàcia. Durant l'adolescència augmenta la secreció de sèu, la qual cosa porta al fet que la glàndula sebàcia s'engrandisca, mentre l'orifici fol·licular s'estreny per l'acumulació d'un excés de queratina.

La raó de perquè apareix es basa en factors genètics (antecedents familiars), hormonals (en el cas de la dona, trastorns hormonals) i ambientals (estrés, consum de medicaments o suplements proteics per a esportistes, ús de cascos i dieta).

Per a reduir-ho es recomana deixar a un costat els aliments més relacionats amb l'elevació d'insulina: els lactis, la carn roja i els hidrats de carboni d'absorció ràpida (sucres), canviar el tipus de llet a la sencera, afegint a la dieta aliments que aporten els mateixos nutrients com els llegums, el sèsam o la fruita seca, menjar xocolate negre de tant en tant, substituir els aliments refinats per integrals, incorporant fruites, verdures i llegums en detriment de cereals, dolços i brioixeria i per descomptat mantindre una bona higiene facial.






 

Quants anys podria arribar a la vida humana: la ciència té la resposta



Un equip d’investigació de Moscú ha anunciat recentment els seus resultats sobre una investigació relacionada amb els anys que el ser humà pot aplegar a viure, i la resposta no deixa de ser sorprenent: 150 anys.


L’estudi es basa en estudiar la capacitat de resiliència de les persones, i per a dur-ho a terme es van combinar les mostres de sang dels 544.938 participants amb les dades proporcionades per rellotges intel·ligents d’un altre subconjunt més menut de persones.


L’estudi sosté que a mesura que les persones es fan grans, cada vegada resulta més difícil sostenir el ritme de recuperació de l'estrès. Així, aquest procés s’alenteix a mesura que l’edat avança, i per això l’equip científic que va realitzar l’estudi sosté que si no s’ataca la pèrdua de resiliència, qualsevol intervenció mèdica fracasarà.






Notícia original


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2