Fa 65 milions d'anys, els dinosaures dominaven el planeta amb una infinitat de grandàries i formes, però de sobte, en poc temps, l'arribada d'un gegantesc objecte des de l'espai va acabar amb quasi tots ells per sempre. Aquell cataclisme va acabar amb els Tyrannosaurus rex, els majors carnívors que han caminat sobre la Terra, o els sauròpodes, uns animals tan grans que quan van aparèixer els seus primers fòssils es pensava que només podien pertànyer a balenes. Les dimensions d'aquests éssers van despertar des del segle XIX un interès intens i el seu final tràgic i abrupte, conegut des dels 80, ha inspirat analogies sobre la fragilitat d'espècies que aparentment dominen el món.
“Els humans portem ara la corona que una vegada va pertànyer als dinosaures. Estem segurs del nostre lloc en la naturalesa, fins i tot quan nostres accions estan canviant ràpidament el planeta que ens envolta”,
Ni tan sols una espècie tan dominant com la humana està condemnada a l'eternitat.
A partir del pròxim any, la NASA obrirà l'Estació Espacial Internacional per a nous usos, permetent que turistes i empreses accedisquen a ella. Amb aquesta mesura, l'agència espacial dels EUA pretén obtenir més finançament per als seus futurs projectes d'exploració.
"La NASA obri l'Estació Espacial Internacional a oportunitats comercials", va anunciar aquest divendres a Nova York Jeff DeWit, director financer de l'agència estatunidenca. .
Aquests "astronautes privats" arribarien a la ISS en les naus que que actualment estan desenvolupant per a la NASA les empreses privades SpaceX i Boeing
Aquestes empreses triaran als turistes i els cobraran el viatge,: prop de 58 milions de dòlars, la mateixa tarifa que la NASA pagarà a aquestes companyies pel transport dels seus astronautes.
Els turistes abonaran a l'agència espacial l'estada en òrbita, el menjar, l'aigua i tot el sistema de suport vital a bord. Al voltant de 35.000 dòlars per nit i per astronauta.
Aquest panda va ser fotografiat a la Reserva Natural Nacional de Wolong situada en Xina i va ser captat per una càmera d’infrarojos situada a 2000 metres d’altitud a mitjans del mes d’abril.
L’ós panda s’ha estimat que té entre 1 i 2 anys, i que per ara no té cap problema de salut. Encara que ja es sabia que els óssos panda tenien els gens els quals poden causar l’albinisme, mai s’havia aconseguit fotografiar o veure un completament blanc i amb els ulls de color roig.
Degut a aquest descobriment, el director de la reserva, Duan Zhaogang, ha decidit posar-hi càmeres per la zona per detectar els moviments d’aquest mamífer plantígrad.
Aquest descobriment és important degut a que en el món tan sols queden al voltant de 1850 exemplars d'aquesta espècie, pel que aquest exemplar pot servir per a donar un recordatori a les persones perquè protegisquen a les espècies amenaçades com aquesta.
Els científics hi han descobert un nou pesticida que afecta els borinots, i que fa que aquests volen durant menys temps i que puguen recórrer menys distàncies. Els científics van fer un experiment per a veure els efectes del pesticida, i van veure que fa que volen més de pressa però durant poc temps. Els principals pesticides que eu causen eren imidacloprid, clotianidina i tiametoxam, els quals van ser prohibits.
Per a fer l'experiment els científics van crear com una cinta de correr per als borinots, on aquests pegaven voltes en cercles amb un iman apegat a l'abdomen i un altre a la plataforma de l'experiment, per a deixar-los suspesos en l'aire i que la fricció no modificara els resultats, després li van donar a alguns imidacloprid, i els resultats van ser que al principi volaven igual, per al pas del temps van veure com les que tenien l'imidacloprid van volar uns 1200 metres menys i uns 2000 segons menys.
L'estudi fet per Daniel Kenna, va traure la conclusió de què potser volen menys metres perquè gasten una gran quantitat d'energia al principi, ja que volen més de pressa. Altres estudis també pensen que l'imidacloprid fa com si fóra una espècie de dopant que altera la respiració dels borinots i que rebaixa la temperatura d'aquests, la qual cosa fa que el seu rendiment baixe i volen menys.
Els óssos panda són una espècie d'animals que segons la seua anatomia estan dins del grup dels carnívors, però a diferència d'ells aquests s'alimenten quasi únicament de bambú, ja que algún antecedent antic que encara no se sap perquè va decidir deixar de menjar carn, on van perdre el gen T1R1 que és el receptor del sabor.
Van començar a menjar bambú fa uns 2 milions d'anys, i després d'eixe temps alguns dels seus aspectes han canviat, com poden ser la mandíbula, la musculatura o les dents. Uns dels més visibles és com un sisè dit que utilitzen per a pelar el bambú.
Un estudi que van fer sobre els pandes, va descobrir que encara que s'alimenten de bambú la seua dieta és més pareguda als carnívors que els herbívors, ja que un 50% de la seua energia prové de les proteïnes com si s'alimenta de carn.
Els científics explique que això es deu al fet que els pandes elegeixen la part del bambú que més proteïnes té, i també elegeixen menjar-lo en el moment de maduració per a agafar més proteïnes.
Els pandes com tenen un aparell digestiu no molt bo van aprofitar per a menjar bambú. Els seus avantpassats estaven molt de temps mastegant el menjar, unes 14 hores per a aprofitar sols el 17% del que mastegaven. I encara que canviaren de carn al vegetal el cos dels pandes va seguir consumint les mateixes quantitats de proteïnes.
Durant l'última dècada en els Alps, les glaceres han perdut dos metres d'altura, asò ocorre perquè a Espanya la primavera, cada dècada, avança dos dies. L'Institut Pirinenc d'Ecologia-CSIC, diu que, durant els últims 35 anys, la meitat de les glaceres d'aquest massís han desaparegut.
Des de 1961, les glaceres han perdut quasi 10 bilions de tones de gel, asò a contribuït 27 mil·límetres en la pujada del nivell del mar, i contribueix entre un 25% i un 30% a l'augment del nivell dels oceans. Ara, cada any es perden 335.000 milions de tones de gel. Cada any es perd una quantitat de gel tres vegades major a tot el emmagatzemat als Alps, tot aso contribueix a les glaceres a la pèrdua en la massa de gel terrestre equivalent al qual desapareix a Groenlàndia i molt superior al de l'Antàrtida.
A partir del pròxim any, la NASA obrirà l'Estació Espacial Internacional a nous usos, permetent que nous turistes i les empreses accedisquen a ella. Amb aquesta mesura, l'agència espacials dels EUA pretén obtindre més finançament per als seus futurs projectes d'exploració
Aquests "astronautes privats" arribarien a la ISS en les naus que actualment estan desenvolupant per la NASA les empreses privades SpaceX i Boeing
Aquestes empreses triaran als turistes i els cobraran el viatge, que serà la part més cara de l'aventura: prop de 58 milions de dòlars, la mateixa tarifa que la NASA pagarà a aquestes companyies pel transport dels seus astronautes.
Els óssos panda són uns sers entranyables i estranys. A diferència dels seus familiars no maten a altres animals i es conformen de menjar bambú.
Els pandes són veganos des de fa uns 2 milions d'anys, que van deixar de menjar carn. En eixa transició van perdre la versió del gen T1R1 que activa els receptors del sabor umami, el que fa que disfrutem menjant un filet.
Han desenrotllat inclús una espècie de fals polze, un sext dit amb què agafar i pelar les branques de bambú amb què s'alimenten.
Pareix que els óssos panda es van tornar herbívors, però en el seu interior, continuen mantenint la seua herència carnívora.
Als tentacles del calamar, hi ha una espècie de ventoses (fa que els tentacles s’arrapin a qualsevol presa) que disposen d’una sèrie de dents minúscules i esmolades distribuïdes circularment. En les dents hi ha una proteïna que té un potencial com a ingredient fonamental dels materials del futur. A partir d’aquesta substància es poden construir materials basats en SRT, que poden adquirir propietats mecàniques i òptiques. Són materials biocompatibles que poden conviure amb teixits vius sense generar rebuig i tenir aplicacions mèdiques. Un cop aïllada la proteïna, constitueix una peça bàsica a partir de la qual es pot construir estructures microscòpiques, cada estructura presenta unes propietats diferents i difícilment assolibles amb materials tradicionals com el plàstic. Aquests materials són una alternativa al plàstic, es poden produir de manera sostenible i són biodegradables. S’ha observat que amb aquesta proteïna es poden obtenir fibres de gran resistència i elasticitat, són capaces de reparar elles mateixes de manera perfecta les fissures o trencaments que pateixen. També es poden utilitzar com a termoplàstics, es poden fondre i emmotllar qualsevol forma.
Les persones amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) tenen una predisposició genètica al consum i abús de cànnabis. Els investigadors van concloure que les persones amb trastorn del neurodesenvolupament tenen vuit vegades més risc de consumir cànnabis al llarg de la vida. L'estudi ha identificat quatre regions genètiques compartides entre el TDAH i el consum d'aquesta substància. El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament, afecta el 5% de població a la infantesa i la meitat dels pacients durant l'edat adulta. Es caracteritza per falta d'atenció, desorganització, impulsivitat i hiperactivitat, baix rendiment acadèmic, dificultat en les relacions socials i abús de drogues. Els investigadors van analitzar el genoma de 85.000 persones per trobar variants genètiques compartides i la causalitat entre el trastorn mental i el consum de la substància. "Són variants genètiques, canvis de nucleòtids simples, que confereixen més risc, una predisposició", explica la doctora Marta Ribasés. Els canvis es produeixen en gens que estan relacionats amb la formació de neurones. "Estem parlant de moltes variables genètiques a diferents zones que participen en la formació del cervell. Modulen el cervell i el fan més vulnerable", explica Ramos Quiroga. El psiquiatre desconeix la profunditat d'aquests canvis. Els investigadors afirmes que l’estudi servirà per millorar la detecció precoç i ajuda les famílies a entendre per què els seus fills amb TDAH consumeixen cànnabis.
Tres turistes irlandesos, pertanyents a la mateixa família i que van passar uns dies de vacances a la província d'Alacant a finals de maig, han estat diagnosticats de la febre de chikungunya en un hospital de Reykjavík.
La febre chikungunya és una malaltia vírica transmesa per mosquits. A Espanya només hi ha un que pugui actuar de vector: l'Aedes albopictus, conegut com a mosquit tigre. El virus es caracteritza per l'aparició sobtada de febre, calfreds, conjuntivitis, lumbàlgia i rigidesa i intensos dolors a les articulacions.La transmissió està sent ràpida al continent perquè és un virus nou i per tant la població no té defenses contra ell i per la presència del mosquit Aedes a la regió donades les condicions climatològiques, sobretot en els països tropicals.
La Generalitat Valenciana va rebre dijous passat la notificació des del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), dependent del Ministeri de Sanitat. A dia de hui, l’alerta continua en peu.
A 410 anys llum de la terra, un fragment rocós de poc més d'un quilòmetre de grandària sobreviu a la col·lisió amb una nana blanca. Es manté en òrbita sense caure sobre ella i. Al seu pas, va deixant una cua de gas com la dels cometes, creant un anell dins de l'entramat de residus circunestelares. Els científics creuen que este planetesimal (com s'anomena a estos cossos xicotets sòlids) no ha sucumbit encara a la força gravitacional de l'estrela perquè és molt dens i podria contindre metalls pesants, com a ferro i níquel.
Les persones amb mala higiene o malaltia de les genives oral poden estar en un major risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer. El bacteri que causa la gingivitis pot passar de la boca al cervell. El bacteri 'Porphyromonas gingivalis' produeix una proteïna que destrueix les cèl·lules nervioses en el cervell, el que al seu torn condueix a la pèrdua de la memòria i, en última instància, a l'alzheimer.
La hipòtesi plantejada, és que quan els bacteris arriben al cervell, poden desencadenar una resposta del sistema immune matant cèl·lules. Aquesta resposta immune cerebral podria ser un mecanisme que condueix a canvis en el cervell, la qual cosa és típic en la malaltia d'Alzheimer.
El bacteri no causa l'Alzheimer per si mateixa, però la seva presència augmenta substancialment el risc de desenvolupar la malaltia i també està implicada en una progressió més ràpida de la mateixa.
Moltes vegades parlem abans de pensar el que anem a dir i les conseqüències no són bones.
Nosaltres tenim dos sistemes que són:
El sistema reactiu que és el que fa dir una resposta ràpida sense pensar-la abans i és el sistema que més utilitzem per a parlar.
Després està el sistema consient que és el que ens fa pensar amb la resposta que anem a dir.Aquest sistema està relacionat amb el pensament lent perquè necessita temps per a elaborar la resposta i no dir-la sense pensar-la.La solem utilitzar quan estem atents a una cosa que ens interessa.
Molta gent utilitza més el sistema de la resposta ràpida que l'altre,encara que el del sistema reactiu de vegades ens fa dir respostes innecessàries o egoístes,i si utilitzarem el sistema consient segurament ens pensariem millor les respostes per elaborar-les amb més sentit i amb un tó agradable.Per què moltes vegades parlem sense primer reflexionar sobre el que anem a dir i no ho deuriem de fer.
Dues províncies de l’est de la Xina emeten cada any 7000 tones de més de CFC-11, un dels tres clorofluorocarbonis (CFC) responsables del forat a la capa d'ozó i que també contribueix a l’escalfament climàtic.
Des del 2010, després de l’acord de Mont-real, cap país deuria produir els CFC. Des d’aleshores, la seua concentració en l’atmosfera s’ha anat reduint .La xifra d’emissions de la Xina en l’actualitat, representa el doble de les seues emissions normals, ralentizant el procés de reducció.
La completa restauració de la capa d’ozó, prevista per a mitjans d’aquest segle, podria demorar-se més si aquestes emissions il·legals no s’aturen. A més, tots els implicats, incloent-hi la Xina, estan prenent mesures. Ja que, donada la magnitud de les emissions, tots són conscients de la urgència.
Estan revenlant-se moltes sorpreses amb el desgel del permafrost siberià; l’últim descobriment va ser el passat estiu, quan un home es va trobar un cap de llop de 40 cm de llergaria a la riba del riu Tirekhtyakh, en Yakutia.
En la exposició sobre criatures congelades de l’edat del gel a Japó és on s’ha fet públic aquest descobriment, ja que l’equip japonés amb altres científics russos i suecs han sigut els encarregats de fer-li un estudi preliminar al crani. Com bé ha dit el paleontòleg Albert Protopopov s’ha tractat d’un descobriment únic, de les primeres restes d’un llop Plistocè totalment desarrollat i amb tot el teixit preservat. La troballa de llops congelats en el permafrost és bastant comuna, ja que s’han descobert alguns cadells antics, però mai s’havia trobat una espècie amb el cap tan gran, i molt menys, tan ben conservada, amb el pelatge, els ullals, la pell i fins i tot teixit cerebral, ha explicat Protopopov.
Els investigadors creuen que es tracta d’un llop adult, i els primers anàlisi d’ADN i les tomografies han revelat que hauria mort entre els dos i els quatre anys d’edat. Ara volen comparar la seua genètica amb la de un llop per veure la seua evolució.
L’univers és una incógnita, i és immens per descobrir tot el que aquest involucra, no obstant, si ens podem acostar als trets més propers del nostre planeta, per tal de resoldre les seves incògnites. Així ho farà Solar Orbiter, que serà llançat a unes distàncies mínimes del Sol, una de les grans incògnites de l’univers que és perseguida internacionalment.
Solar Orbiter és un detector de partícules energètiques amb l'objectiu, de conèixer els mecanismes que acceleren aquestes partícules i que produeixen les tempestes solars. I, en conseqüència, preveure amb la suficient antelació com per a que no es torne a repetir una fulguració solar com la de Carrington.
Solar Orbiter està dissenyada per portar una gran quantitat d'instruments científics a l'entorn proper al Sol. De fet, serà el primer satèl·lit que oferirà vistes properes de les regions polars del Sol, que són molt difícils de veure des de la Terra, proporcionant imatges des de latituds superiors a 25 graus. Arribarà a coincidir amb la rotació del Sol al voltant del seu eix durant diversos dies, el que permetrà observar des d'un mateix punt de vista l'evolució d'una tempesta solar durant un temps prolongat. També proporcionarà dades del costat del Sol no visible des de la Terra.
Els metges van poder mantindre la placenta intacta on estaven els bessons el que va permetre que l'altre es continuara desenvolupant en el ventre de la seua mare, són Alessandro i Andrea Són bessons però, paradoxalment, no han nascut el mateix dia ni tenen la mateixa edat.
El 24 de desembre la mare va haver d'entrar d'urgències a l'hospital ja que un dels bessons havia nascut prematur pes 800 grams i va tindre menys de 6 mesos de gestació 2 mesos després va nàixer Alessandro amb 8 mesos i pes 60 quilos
Tot va eixir bé, són uns xiquets molt sans i no va alterar ni va perjudicar el desenvolupament de cap dels dos.
La pallola podria tornar a sorgir pel descens de les vacunes, la pallola és una malaltia perillosa que es transmet a través de l'aire, aquesta malaltia sol afectar més els xiquets xicotets, algunes de les seues característiques són: febre, malestar, congestió nasal, conjuntivitis, tos i una granellada roja i esguitada.
Abans que es desenvolupara la vacuna contra la pallola, la malaltia matava entre dos i tres milions de persones a l'any a tot el món. En l'actualitat, continua causant més de 100.000 morts a l'any. En el 2000 els Estats Units va prendre la decisió de llevar la malaltia de la pallola ja que per un temps no es van veure xiquets o adults afectades, no obstant això en l'actualitat molts països que també havien eliminat la malaltia estan experimentant brots preocupants de pallola.
“Un número molt xicotet de persones té contraindicacions mèdiques vàlides per a la vacuna contra la pallola, com certes immunodeficiències, però quasi totes poden ser vacunades amb seguretat. Si les taxes de vacunació continuen disminuint, els brots de pallola poden tornar-se encara més freqüents.”
Hi ha proves de que està ocorrent una acceleració social amb la capacitat de parar atenció a les coses que vegem.Cada vegada les pel·lícules són més curtes i amb més moviments amb foscor amb la qual cosa es pretén probablement retenir l'atenció dels espectadors.
Quasi sempre tenim l'instint de llegir el més curt que trobem,quan busquem alguna cosa amb molt d'argument intentem trobar-ne un altra pàgina per vore si pot estar més reduit.
El volum de continguts s'està incrementant per tant esgota la nostra atenció.La conseqüència a que la gent canvie ràpidament d'un article a un altre és que cada vegada es dedica menys temps d'atenció a cada cosa.
En les últimes investigacions dels científics han vist que les coses s'han fet populars ràpidament però al mateix temps també han caigut prompte a l'oblit.
"L'acceleració incrementa,la pressió sobre l'habitat dels periodistes d'estar al corrent",ha dit Lehmann.
Després de mig any del natalici en China de les primeres bebes modificades genéticament, un cientific rus ha dit que vol fer un experiment similar. El investigador Denis Rebrikov, vol alterar l’ADN d’embrions amb mares que tenen VIH, amb l’objectiu d’evitar la transmissió del virus. Rebrikov dirigeix un laboratori a la major clínica de fertilitat de Rusia. La seua intenció és modificar el gen CCR5, el qual conté les instruccions per a fabricar una proteïna.
El biòleg vol imitar una mutació natural, que genera una inmunitat al virus. Per a fer aixó necessita utilitzar la tècnica CRISPR, i amb aquest tipus de tissores moleculars borrar 32 de les 6.000 lletres del gen. La segona cumbre internacional sobre la edició del genoma humà va concluir el 29 de novembre de 2018 amb la advertència de que els riscos eren massa elevats. No obstant això, Rebrikov confia en la seguretat de la tècnica.
He Jiankui, el científic xines, va justificar el seu experiment en que el pare de les xiquetes tenia VIH. En el cas rus, Rebrikov vol reclutar a mares amb VIH que no responen als tractaments que fan per a que els fills naixquen sense el virus. Creuen que l’experiment de He Jiankui va ser una cosa imprudent, ja que no hi havia suficient informació sobre la mutació i els possibles errors de la tècnica CRISPR, que estava en fasse experimental. Creuen que les autoritats russes li pararan els peus abans de que l’experiment de Rebrikov arribe més lluny, ja que l’ús de tecnologia en embrions és injustificable.
En la dècada de 1860, van trobar l'esquelet d'una estranya criatura sepultada allí des de fea 150 millons d'anys. Tenia garres afilades, mandíbules cobertes de dents i una llarga cua òssea, però ademés presentava plumes i ales. El biòlog Thomas Henry Huxley es va adonar de que l'animal, anomenat Archaeopteryx, posseia una estranya semblança amb xicotets dinosaures carnívors, com el Compsognathus.
Desenterrat per membres de l'Acadèmia China de Ciències, es tracta d'una espècie que va viure fa 163 millons d'anys i proporciona informació sobre els antecessors de las aus i de com la naturalesa va experimentar en diferents estructures anatòmques abans de conquestar la capacitat de volar.
Batejat com Ambopteryx longibrachium, el fòsil perteneix a la família dels escansoriopterígids. La troballa demostrava que aquestos animals no eren sols trepadors, si no que podien planejar o volar distàncies curtes gràcies a una estructura anatòmica mai abans vista en dinosaures.
Aquell animal va rebre el nom de Yi qi, que significa 'estranya ala'.
El líder religioś de la secta musulmana dels ismaelies, anomenat Aga Khan III, va ser albergat per un edifici d’arenisca amb una cúpula dalt del tot. Una missió italo-egipcia ara va trobar l’última tomba amb 35 mòmies de l’època grecoromana. S’hi pot accedir per l’enterrament per una escala flanquejada per blocs esculpits, on arribes a les càmeres funeràries. Al trobar la tomba, es va fer saber que va ser expoliada en l'antiguitat. Aquesta estava localitzada en Asuán, distància d’uns 900 km del Cairo.
Al ser un taüt de madera, va ser identificat el propietari, anomenat Tjt. Van viure entre l’època dels anys 332 a.C i el 395 d.C. L’equip va rescatar restes d’homes, dones i xiquets. En una xicoteta estada van trobar a quatre mòmies i altres en una sala on també aparegueren altres de xiquets sepultats. Sols dos mòmies, una mare i un fill, van estar en condicions acceptables. Tots aquests enterraments van ser construits entre els segles VI a.C i el IV d.C. La missió va elaborar un mapa de les 226 tomes que hi han en el mausoleu on jau Aga Khan III.
Des de 1989, porta buscant les aigües el Seamaster, un goleta de 36 metres d’eslora. L’amo anomenat Peter Blake, el van assassinar uns pirates mentre explorava el delta del riu Amazones a l’any 2001. Des de que va morir, el nom de l’embarcació va cambiar el nom a Tara, on feien recorreguts pels oceans, capitanejada per un consorci de científics. Una de les seues misions era tindre una mostra d’aigua del mar i servir un testimoni ambiental.
A finals de juliol del 2006, salparen pel port francés Lorient amb destí a arribar al Àrtic. En total, les veles dels dos mastelers han fet 11 expedicions arreu de tot el món.
Matthew Sullivan, un microbiòleg de la Universitat Estatal de Ohio, va afirmar que el va sorprendre veure tant de virus pel mar. Aquest projecte ha recorregut tots el oceans del nostre planeta, però va prestar més atenció al Àrtic, ja que és molt més sensible al calentament global. Els investigadors agafaren diferents mostres d’aigua del mar a diferents profunditats, les filtraren i finalment les enviaren a 12 laboratoris del món. Apart de virus, també agafaren mostres de micro organismes marins, larves i ous de peix. Finalment, van encontrar 195,728 virus diferents, que fins ara havien encontrat 15.000 virus diferents.
Per classificar el virus hauries d’analitzar el seu genoma, però el problema seria que el virus es poden replicar i mesclar els seus gens. Sullivan i el colaboradors van tindre que revisar la metodologia en els anàlisis genètics per obtindre els resultats. També van tenir que enfrontar-se a aportar moltes dades que ja coneixien i seqüències genètiques i amb gens desconeguts, però tot açò els va permetre obtenir un nombre alt de virus desconeguts.
Una vegada classificades, els investigadors van descriure en un mapa que els virus s’organitzen en en cinc zones ecològiques segons la seua profunditat i temperatura: Àrtica, Antàrtica, epipelàgica tropical i temperada, mesopelàgica i batipelàgica.
La mort dels bebés ha derivat en una investigació encaminada a determinar les causes de la mort i també de la vinculació amb la bacterià “Klebsiella pneumoniae”. Huit bebés tenen la mateixa bacteria que va infectar als dos bebés morts a Barcelona, encara que els especialistes diuen que és “alguna cosa freqüent” en els hospitals.
Salut va prendre totes les mesures que els feien falta per prevenir-ho. Han encarregat una investigació per veure l'orige de les dos morts si hi estan relacionades amb la bacterià. Van informar que huit més dels seus bebes estan també infectats actualment per la mateixa bacterià, però van rebaixar el nivell d’alarma, la doctora va dir que els huit bebés afectats no han presentat símptomes d’infecció de la bacterià.
La bacterià afecta persones immunocompremetides, sobretot a bebés prematurs, pacients quirúrgics i persones d’edat avançada. Els bebés morts havien contragut abans una “enterocolitis narcotitzant” que és una inflamació de l’instestí produïda per la seua prematuritat. Eixe va ser l’orige, segons la detallada explicació de Campins, de la sepsis contraguda recentment per dos nounats.
Aquest animal ha sigut trobat a la província de Liaoning en Xina per membres de l’Acadèmia Xina de Ciències. També s’ha pogut esbrinar que va viure fa aproximadament 163 milions d’anys, el seu pes era pròxim als 200 grams i el seu cos estava cobert de plomes, encara que les ales eren membranoses.
Ha sigut nomenat Ambopteryx longibrachium i el fòssil pertany a la família dels escansoriopterígids, els quals eren xicotets dinosaures amb plomes que tenien mans allargades i dits llargs amb els quals es desplaçaven pels arbres. En 2015 un altre equip va descobrir, gràcies a altres fòssils, que els animals d’aquesta família tenien la capacitat de plantejar o fins i tot volar curtes distàncies.
Encara que el fòssil pertany a la família dels escansoriopterígids, té notables diferències com que presenta una extremitat anterior més ampla entre altres coses. També, el Ambopteryx no era capaç de volar, pel que s’ha arribat a la conclusió que el Ambopteryx va ser un experiment de curta duració en la naturalesa ja que les plomes van acabar imposant-se.
Els Mossos d'Esquadra han detingut als pares d'un bebé de 20 mesos després de que el menor donara positiu en un test de consum de drogues. El menor va ser traslladat a l'hospital *Taulí de Sabadell amb símptomes , i després de fer-li les proves van comprovar que podría haver pres cocaïna, segons fonts policials.
Els pares del menor van portar al bebé a urgències perquè no es trobava bé, i allí va ser quan els metges van descobrir la situació. Els pares han donat també positiu en consum de drogues, i han sigut detinguts de matinada pels Mossos.
El centre mèdic ha activat el protocol de protecció als menors. La policia catalana està encara investigant el succeït.
Després de la creació en China de les dos primeres bebés geneticament modificades, el científic rus Denis Rebrikov planetja alterar el ADN de alguns embrions amb el SIDA amb l’objectiu d’estudiar i evitar la propagació del virus.
Denis té la intenció el gen CCR5, que es en part un dels gens que provoca l’entrada del virus al nostre organisme.
Encara que la idea no pareix tan negativa, les ferramentes que utilitzen encara creen diversos errors genètics i la comunitat cientifica no esta d’acord amb fer experiments d’aquest tipus amb persones.
Superbacteries , un risc per a la salut global que ens afecta a tots.
José Ramos Vivas a analitzat el problema de la resistència als antibiòtics i els risc que comporten per a una crisi sanitària en el futur. Per a fabricar antibiòtics utilitzem compostos fets per bacteris i fongs per a lluitar entre si i els antimicrobians són el resultat aconseguit.
Està demostrat que alguns antibiòtics no són eficaços contra bacteries resistents. El seu excessiu ús dels medicaments ha provocat una situació on estan aparesquen i propagant-se més bacteries.
Va ocurrir en la costa de India Shores (Florida).Un video en el que podem veure que una femella dofí intenta mantenir el cos del seu nadó sense vida.En la imatge com podem veure també és pot identificar a un altre dofí que intenta ajudar a la mare a transportar el seu fill.Els experts diuen que se deconeixen les raons.
Com es veu en les imatges 60 Orques van atcar a una balena blava en una batalla que va durar 30 minuts. Va ocurir en la costa occidental de Australia , la empresa d 'ecoturisme Naturalista Charters Whaale Eatching va anar al lloc del atac per poder revisr les causes.
Ja que no se sol veure molt una balena blava amb 60 orques atacant,este fenomen es va poder fotografiar per alguns quu es troaven prop,ademes aseguren alguns experts que ixe comportament s'ha vist altres vegades.
Fa poques setmanes un vídeo sobre un home raspant una poma per fer veure les ceres que se li afigen es va fer viral. El vídeo anava acompanyat del text “pela la poma” i advertia dels supostos perills que això comporta per a la salut.
Este vídeo donava a entrendre que la indústria alimentària ens enverina amb les ceres que s’utilitzen. Però la informació que dona aquest missatge no és del tot certa, ja que les pomes estan cobertes per cera de forma natural.
Pot ser sone estrany, perquè es tracta d'una substància que associem quasi exclusivament amb les abelles i els seus ruscos, però la veritat és que les ceres exerceixen un paper de protecció i estan àmpliament distribuïdes per la naturalesa.
Un estudi liderat per José Luis Trejo, biòleg del CSIC en l'Institut Cajal , ha demostrat en ratolins de laboratori que els beneficis cognitius de l'exercici físic moderat són heretats per la cries, encara que estes siguen sedentàries i també han determinat que ocorre en el cervell perquè això succeïsca.
En aquest treball, la transmissió directa dels efectes induïts per l'exercici des del cervell dels pares fins al cervell de les ventrades demostra que l'activitat física paterna influïx en la fisiologia cerebral i la cognició dels seus cries, és a dir, els efectes positius d'algunes conductes poden heretar-se intergeneracionalment.
Aquests descobriments tenen un impacte enorme en neurobiologia, per la possibilitat que l'increment en el nombre de neurones de l'hipocamp puga heretar-se.
Una reserva natural en la província central xina de Sichuan va detectar per primera vegada en la història un ós panda albí en llibertat, que segons els experts de la reserva Wolong, aquest ós podria tindre entre u i dos anys d'edat i també pareix gaudir d'una bona salut, però es desconeix el seu sexe.
Ja es coneixien gens que causaven l'albinisme en pandes, però és la primera vegada que es veu un amb la pell totalment blanca, no obstant ja s'havien observat alguns exemplars amb la pell marró, una cosa que els experts també consideraren una mutaciógenètica.
El director de la reserva, Duan Zhaogang, va explicar que instal·laran més càmeres en la zona per a observar les activitats d'aquest mamífer plantígrad blanc. Segons l'últim registre de pandes que van fer el Fons Mundial en el 2014, existeixen solament 1864 exemplars al món, i el seu hàbitat natural sols es troba en sis zones muntanyoses repartides en les províncies de Sichuan, Shaanxi i Gansu.
