En l’últim consell de ministres de 2011 del nou Govern, es va aprovar que la localitat conquesa de Villar de Cañas de tan sols 400 habitants és la candidata a construir en el seu terme municipal el primer cementeri nuclear a Espanya. Un Magatzem Temporal Centralizat (ATC) de combustibles utilitzats a les centrals nuclears i residus radioactius molt actius. A demés del cementeri, s’instal·larà un centre tecnològic d’investigació de residus nuclears.
La decisió de triar el poble de Villar de Cañas per part del Govern central es deu desprès d’analitzar detalladament l’informe de tots els pobles candidats que es presentaren per a posseir l’ATC en les seues terres. La població elegida reuneix totes les normatives tècniques per a albergar este tipus de recinte i a demés el Govern ho justifica dient que en eixa comarca de Conca hi ha una alta tasa d’atur, per la qual cosa tindrà un resultat econòmic bo portar l’ATC a eixa població agrícola.
Però segons la comissió interministerial encarregada de valorar les diferents candidatures va aprovar que la millor localització per a la instal·lació de l’ATC és en la localitat valenciana de Zarra, prop de la central nuclear de Cofrents, amb la majoria de la puntuació, quedant Villar de Cañas, l’elegida pel Govern, en quarta posició de la llista.
La idea de construir el primer cementeri nuclear a Espanya es remonta quan el govern del PSOE ho proposa en 2004, però no va ser una sòlida proposta fins l’arribada al Govern, de l’exministre d’Indústria, Miguel Sebastian que a finals de 2009 obrí el procés de presentació de les diferents candidatures, per a que el Govern decidira la millor localitat. En Septembre del 2010, Sebastian acudí al consell de ministres amb la idea definitiva d’elegir la localitat de Zarra per a albergar l’ATC, però Sebastian es troba amb l’oposició de molts dels ministres, i no ha sigut fins que el nou ministre actual d’Indústria haja reprès el tema de l’ATC desprès de més d’un any abandonat sense buscar definitives solucions.
Els motius pels quals Espanya vol construir quan abans millor aquest cementeri nuclear temporal que viurà actiu durant uns 60 anys, es perquè a meitats d’aquest any la UE ha aprovat un informe que obliga a cada país membre ha fer-se càrrec dels seus propis residus radioactius, sobretot per les nacions que poseixen centrals nuclears. A demés, actualment Espanya al no tindre l’ATC, ha de portar tots els residus nuclears, sobretot els produïts per la central de Vandellòs I a un cementeri de França. Per la qual cosa, el nostre país ha de pagar 65 mil euros diaris al país veí, el qual va ingressar l’any passat uns 2,3 milions d’euros de benefici. Un gasto econòmic que segons el Govern s’ha de frenar construint l’ATC. A demés perquè un altre cementeri, del qual depèn Espanya, li queda poca capacitat en els seus magatzems per a albergar els combustibles utilitzats en diverses centrals nuclears espanyoles com les de Ascó, de Trillo o de José Cabrera.
El model del cementeri espanyol està inspirat en l’ATC holandès anomenat HABOG i la seua estructura, que ocuparà amb el centre d’investigació un total de 20 hectàrees, tindrà 283 metres de llarg, 78 d’amplària i 26 de profunditat. Amb un cost econòmic de 700 milions d’euros, aquest nou ATC donarà treball a 300 persones durant els cinc anys que durarà la seua construcció i també per la instal·lació d’un parc empresarial i un centre tecnològic on s’investigaran residus radioactius d’alta activitat i la gestió de combustibles de les centrals nuclears.
Noticies relacionades:
Vídeo:
Açò de les centrals nuclear veritablement és un perill. Però si ho penses és una cosa que ens fa falta, que estem utilitzant dia a dia i que en algún lloc ha d'estar. Es clar que mai volem que siga prop nostre, però també cal reconèixer que açò suposa una gran font d'ingres per al poble on es situa.
ResponEliminaSi, estic en contra, però crec que és una deixes coses que per molt que lluites per que desapareguen van a continuar estant ahi, així que millor mirar la part positiva de les coses.
Avui en dia, la quantiat de perills biològics, radiactius, químics... als que ens exposem els humans, i ja no solament els humans, sino als que exposem a la Terra, és una autèntica aberració contra la natura. Pense que deurien d'acabar-se ja d'una vegada aquestes formes d'energia. Que deuria de deixar d'apostar-se per altres indústries contaminants i invertir, al igual que fan molts països europeus en l'investigació de noves tecnologies i de recursos renovables.
ResponEliminaPer exemple, l'energía solar, a Espanya, és una energia desperdiciada per a la quantitat d'hores de sol que hi ha al dia. D'altra banda, centrant-nos en el nostre territori, és una pena també que, fent referència a les energies, sense anar més lluny a la serra d'Agullent-Ontinyent, no ens deixaren posar molins per a l'energia eòlica argumentant sobre el soroll, la biodiversitat que es podria perdre... i si que deixen cremar una serra, destruir vivendes, un ecosistema, matar animals... i amb això aconsegueixquen posar-nos torres d'alta tensió que emeten radiacions, destrueixen biodiversitat i produeixen malalties.
Que opines tu?