Animals exòtics, pel•lícules tenebroses, cases de “la por”, tots aquells factors que ens fan despertar una xicoteta sensació d’esglai, aparentment semblen normals, però aquesta sensació és inexistent en una dona que pateix una condició que li ha provocat la desaparició de les amígdales.Les amígdales es troben en els dos hemisferis cerebrals, i s’encarreguen de processar i emmagatzemar reaccions emocionals. Estudis amb animals han demostrat que aquestes estructures estan relacionades davant la por. Però els científics no poden avançar en afirmar
que aquesta estructura és imprescindible davant la sensació de temor, no més poden dir que està associada al perill.
Amb la mancança de les amígdales en el cervell de la pacient nord-americana ha resultat més fàcil l’estudi de l’ importància d’aquestes.
En la seua vida, aquesta pacient ha viscut diverses situacions que podrien desencadenar una sensació de por, com atracaments o amenaces a mort, no obstant això , aquestes situacions no han produït en la pacient cap mena de temor, només han sigut experiències passatgeres en la vida d’aquesta dona que no
presenta les amígdales.
La por es un mecanisme de defensa humà, ens permet adonar-nos-en de situacions amb perill, la mancança de les amígdales ens fa incautes i a la vegada febles davant qualsevol situació.
Altres notícies interessants:
Vídeo:
En llegir aquesta notícia, m'ha semblat d'allò més interessant, ja que tots coneixem que l'extracció de les amígdales fa a la persona més susceptible a l'agafada de refredats, ja que aquestes fan de barrera protectora o de defensa davant d'infeccions. Per això molts metges no recomanen la seua extracció. Però que s'haja donat un cas com el de la notícia, em sembla prou interessant.
ResponEliminaHe estat buscant informació a internet i segons la web de Viquipèdia: "L'extirpació de l'amígdala sembla eliminar la por en animals, però tal cosa no passa en humans (que com a màxim, canvien la seua personalitat i es fan més calmats), en els que el mecanisme de la por i l'agressivitat és més complex i interactua amb l'escorça cerebral i altres parts del sistema límbic."
Per això aquest cas és d'allò més inusual i captiva la meua atenció i suponc que la de molts, ja que deu ser un cas únic al món.
Ací us deixe un enllaç molt interessant: http://www.pediatraldia.cl/01PBFULL/amigdalas_y_problemas.htm