Les emissions de CO2 frenen el creiximent dels corals

Cada vegada és major l'acidificació dels oceans causada per les emissions de CO2 produïdes per l'activitat humana. Un gran problema suposa que aquest estiga lligat al canvi climàtic, per a alguns ecosistemes marins ha començat a ragreujar-se els últims anys. En els últims 200 anys, els oceans han absorbit aproximadament la mitat del CO2 generat al cremar combustibles fòssils. I hui en dia, absorbixen el 25% de les emissions cada any, la qual cosa ha produït una acidificació dels oceans que afecta de forma negativa a moltes espècies.

Els diversos treballs científics publicats han documentat que els esculls de coral a conseqüència de l'absorció del excés de diòxid de carboni per part dels oceans han començat a deixar de creixer amb la mateixa rapidesa. Els corals són organismes molt vulnerables a l'acidificació perquè el seu creixement està basat en la incorporació de carbonat càlcic, l'acidificació produiex que els corals puguen obtindre menys carbonat càlcic. Molts experts en canvi climàtic creuen què aquesta calcificació dels corals es podria transformar en dissolució dels seus esquelets abans de final de segle. El els anys 2008-2009 la formació d'aquestos esquelets de carbonat va ser un 40% menor.

Aquestes investigacións van aporta la primera prova obtinguda en un experiment en un ecosistema natural que l'acidificació dels oceans està ja frenant el creixement dels esculls de coral.

Noticia orginal.

Noticia relacionada

S’eleva a 20 els casos importats de zika a Catalunya

El Departament de Salut ha diagnosticat a 20 persones amb el virus del zika a Catalunya. Es tracta de 10 homes i 10 dones, dues d'elles embarassades, que van contraure la molèstia en països d'Amèrica Llatina on el virus és endèmic. Encara que la molèstia es presenta com una grip lleu en la majoria dels casos, encara que existeix la possible vinculació del zika amb casos de microcefàlia en fetus de mares infectades.
Encara que no està provada la relació entre el *zika i algunes molèsties neurològiques, l'OMS va decretar “alarma global” pel virus, que ja s'estén per una vintena de països.
El virus es transmet a través de la picada del mosquit Aedes aegypti. A Espanya no s'ha produït cap cas autòcton encara que, el vector transmissor seria el mosquit tigre, molt present en el litoral mediterrani.
El Departament de Salut, ha extremat les precaucions amb el col•lectiu més vulnerable (embarassades) i ha desenvolupat un protocol específic per a gestants que hagen viatjat a zones de risc. Les dones embarassades que hagen estat en països amb *zika seran sotmeses a una prova diagnòstica per a comprovar si estan infectades. També es tindrà en compte si la seua parella sexual ha viatjat a països on aquest virus del *zika estiga actiu, perquè es pot transmetre a través del semen.
En cas que la prova diagnòstica de positiu, les gestants hauran de sotmetre's a controls periòdics, cada tres o quatre setmanes. L'estudi inclourà ecografies i neurosonografíes, que permeten estudiar el desenvolupament cerebral del fetus.
Noticia original:  
Noticies relacionades:
NR1:
NR2:

Video:
                      
               

L'aigua contaminada

De 20 a 25 litres d'aigua per dia és el que necessita cada ésser humà per assegurar les seues necessitats bàsiques: per beure, cuinar i higiene. No obstant, 1 de cada 6 persones al món (894 milions de persones) no té accés a un bé tan necessàri com ho és l'aigua.

Mals com la diarrea, tan fàcils de curar en països desenvolupats, és una de les principals causes de mort en xifres globals. El 88% dels casos de mort per diarrea es deuen a la manca d'accés a fonts d'aigua netes, escassetat d'aigua per a la higiene i per deshidratació.

Actualment 2,5 bilions de persones, incloent gairebé 1 bilió de nens viu sense ni tan sols els processos bàsics d'higiene causa de la falta d'aigua. Es calcula que cada 20 segons mor un nen a causa d'aquesta causa. Un procés tan senzill com rentar-se les mans amb sabó podria reduir les morts per diarrea en un 47%.

En zones com l'Àfrica Subsahariana el tractament de la diarrea suposa més del 12% del pressupost sanitari.

Els recursos hídrics en xifres:

-Només el 2,5% de l'aigua del planeta és dolça i apta per al consum humà, el 97,5% restant el representa l'aigua salada d'oceans i mars.

-Aquest 2,5% es divideix en un 30% d'aigües subterrànies, 70% de gel i neu cobrint zones muntanyoses i només el 0,3% és aigua corrent de llacs i rius.

-L'atmosfera conté aproximadament 13.000 quilòmetres cúbics d'aigua.

Com fem servir l'aigua?

-70% és emprat en tasques de reg

-22% és utilitzat per la indústria

-8% per a ús domèstic

-Els països desenvolupats fan ús del 50% de tots els recursos hídrics potables del planeta, mentre que els països en desenvolupament només arriben a un 18%.

L'ús de l'aigua ha doblat a la taxa de creixement de la població durant l'últim segle. El desenvolupament de la indústria i de la cultura del consum i el malbaratament són les principals responsables.

Es calcula que per a l'any 2025, en menys de 15 anys, 800.000.000 de persones estaran vivint en països o regions amb absoluta carestia d'aigua, i dos terços de la població mundial estarien exposats a dures sequeres.

Com contaminem l'aigua?

D'acord a les dades de Word Water Assessment Programme (WWAP) es llancen 2 milions de tones d'escombraries produïda pels humans al dia. Tots aquestes deixalles i residus són llançats al mar i als altres aqüífers.

El 70% de les escombraries industrials generades en països en desenvolupament són abocats sense tractar a l'aigua.

El Sector de l'Alimentació és un dels més contaminants per a les reserves d'aigua, els països en desenvolupament són els responsables del 54% de la contaminació, mentre que els països desenvolupats contribueixen amb un 40%.

A més de receptor d'escombraries i productes contaminants, l'aigua és el gran transmissor. Mitjançant l'acció d'aigües subterrànies la contaminació d'una zona específica pot estendre a diversos milers de quilòmetres a la rodona.

Notícia original

Altra notícia relacionada

Vídeo relacionat

Possible nova causa de la sequia.

La creixent irregularitat en les precipitacions, causades pel canvi climàtic, augmenten les sequies als boscos mediterranis. No obstant, no solament depèn del clima. Un estudi publicat a la revista Agricultural and Forest Meterology  creu que també depen de l'abandonament dels boscos a Catalunya. Els investigadors expliquen que aquest fet es degut a la migració que va hi haure en la segona meitat del s.XX del camp a la ciutat: el creixement descontrolat dels boscos facilita el sofriment, ja que si hi ha més arbres, més competència.  

Un gran nombre d'estudis de zones forestals regionals estudien les variables relacionades amb el clima. En canvi, els investigadors d'aquest han utilitzat un sistema matemàtic que té en compte l'evolució i la situació dels boscos. Com explica Miquel de Càceres, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ( CTFC ) i un dels autors del treball, han estudiat les vegetacions que hi ha i fins quin punt hi ha més o menys plantes. Científics del CSIC i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals ( CREAF ) de la Universitat Autònoma de Barcelon també han participat en l'investigació.

Per a dur a terme la investigació, els autors van comparar els resultats de Catalunya del segon(1989-1991) i tercer (2000-2001) Inventari Forestal, que és una enquesta per al bosc on pots trobar el tipus de planta que hi havia, la superfície de les seues fulles, la distribució de les arrels... Han comparat 8977 parcel·les entre els dos inventaris. L'objectiu és comparar i analitzar les dos situacions: " En el segon inventari, a finals dels anys 80 , els boscos encara comptaven amb espai per créixer. I quan es va fer el tercer inventari la superfície foliar [ l'extensió que cobreixen les fulles de les plantes ] s'havia incrementat " , relata De Càceres, Açò significa que que les zones forestals han augmentat des del canvi de camp a ciutats fins un 60 %.

Les zones que s'han estuidat són a Prades (Tarragona) i Vallcebre (Barcelona). En aquests dos llocs, la pluja és diferent, a la zona barcelonenca hi ha aproximàdament 200 milímetres més. Açò permet als investigadors estendre les seues conclusions.

Després d'haver estudiat els models que van agafar de cada zona forestal, l'augemnt de la massa forestal explicava part de la relació entre la disminució de les precipitacions i l'estrès per sequera -la manca dels recursos hídrics necessaris per al manteniment de les plantes.

De Càceres explica: "Falten dades sobre la profunidtat del sòl i de les arrels, perquè aquestes creixen buscant humitat" per a justificar que han d'aprofundir més l'informació. A més, també afig que és difícil saber eixa informació perquè hi ha que fer cates a les roques. I explica que el seu equip estan estudiant altres zones per a donar més veracitat a l'estudi.



"Si es fa una gestió dels boscos, es redueix la quantitat d'aquests . notes una relaxació immediata de les plantes que hi ha allà [ una disminució del risc que pateixin per la falta de precipitacions ] . Encara que això implica que acaben creixent més del que és habitual, cosa que obliga a una gestió forestal continuada" apunta l'investigador del CTFC per a concloure.


Vídeo i notícia original: 
(A la notícia original encontrem un vídeo que no està al youtube).

Notícies relacionades:
-Tomar conciencia de los árboles
-El cambio climático provoca una sequía en el Ebro en pleno invierno.

Dues fuites de cru deixen sense aigua a milers de peruans

L'Amazònia peruana ha patit en menys d'un mes dos vessaments de cru de l'Oleoducte Norperuano de l'estatal Petrolis del Perú (PetroPerú).

La primera fuga va ser el 25 de gener a més de 5.000 persones en vuit comunitats diferents del districte de Imaza. La segona, el 3 de febrer, va tenir lloc a Morona, on resideixen uns 3.500 peruans.

"La preocupació de tots és d'on van a prendre aigua", explica Montenegro.

Els danys van ser similars a uns derrams anteriors de 2014: les famílies van perdre la seva principal font de proteïna i de comerç -els peixos de riu-; d'aigua potable; i el seu lloc per banyar-se. "En Chiriaco [capital de Imaza], han estat afectats sembríos de cacau, iuca, blat de moro i plàtan", descriu el dirigent de ORPIAN.

Sobre el vessament a la capital de Imaza, l'estatal va afirmar que havia mobilitzat personal professional i tècnic per a realitzar la reparació de l'avaria i reparar els danys.

Ningú s'ha intoxicat, encara que els treballadors estan omplint galledes de petroli ", va afegir Dekantai.

noticia original

noticia relacionada

La desaparició d’un llac a Bolivia

L’Agència Espacial Europea ha pogut observar la desaparició des de l’espai d’un llac salat a Bolivia amb el minisatélit Proba-V. El llac Poopó era el segon mes extens de tota Bolivia, posseïa una profunditat mitjanada de tres metres la qual s’ha evaporat completament.

Situat en una depressió de la serralada de l'Altiplà, cobria uns 3.000 quilòmetres quadrats,. La seua evaporació deixa als pescadors locals sense sustente i perjudica greument al seu ecosistema.

Aquest minisatélit, el Proba-V,  llançat el 7 de maig de 2013, exerceix una tasca a gran escala:
cartografia la coberta terrestre i el creixement de la vegetació en tot el planeta cada dos dies.

No es doncs la primera vegada que s’ha vaporaritzat aquest llac, l’ultima vegada va tenir lloc en 1994, però els experts temen que tarde molt anys a tornar a tenir aigua o que arribe a no fer-ho.

·Video:

·Noticia original:

http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Fotografias/La-desaparicion-de-un-lago-vista-desde-el-espacio

·Noticia relacionada:

http://noticias.lainformacion.com/medio-ambiente/bosques/la-desaparicion-de-bosques-se-freno-en-los-ultimos-25-anos-segun-la-onu_2chGFd3j25YqIRQb2TZGz4/

La UE duplica el límit d'emissions dels vehicles dièsel a la carretera

Els vehicles dièsel que es venguin a partir de 2017 podran sobrepassar en un 110% els límits d'emissions d'òxid de nitrogen (NOx). El Parlament Europeu ha donat suport aquest dimecres la proposta de la Comissió que permet als vehicles dièsel uns límits d'emissions més amplis, que s'enfrontaran amb un nou sistema d'homologació. Aquesta decisió, que es compromet a incloure una clàusula de revisió a la baixa d'aquests marges, arriba després de l'escàndol de Volkswagen. La proposta comunitària, que havia rebut el veto de la comissió de Medi Ambient de l'Eurocambra, ha tirat endavant gràcies a l'abstenció, entre d'altres, dels socialistes espanyols.

Actualment i des de 2007, els vehicles dièsel no poden superar els 80 mil•ligrams d'emissions d'òxid NOx. Després de la decisió de Brussel•les, tots els vehicles s'hauran de sotmetre a noves anàlisis sempre a la carretera a partir de 2017. A més la Comissió marca uns nous límits d'emissions per als vehicles, i ho fa per fases: des setembre de 2017 i fins 2019, els vehicles podran emetre un màxim de 168 mil•ligrams d'emissions de NOX; a partir de 2019 i fins 2022 no podran superar els 120 mil•ligrams. Només en 2023, els fabricants han de respectar els 80 mil•ligrams marcat fa avui nou anys.

La decisió de la UE és una victòria per a la Indústria automobilística, que havia pressionat perquè els marges d'emissions s'elevessin. La proposta que ha sortit endavant avui i es va dissenyar a l'octubre amb retocs a la baixa (per permetre més emissions) a causa de representants de països com Alemanya, França, Espanya o Itàlia, països on la indústria automobilística té prou força.
Sobre el paper, la decisió de Brussel•les suposa elevar els límits d'emissions. A la pràctica, assegura la Comissió, els cotxes contaminaran menys que abans, ja que el sistema que es farà servir per mesurar aquestes emissions s'ajusta molt més a la realitat, Elzbieta Bienkowska. Els nous test sotmeten als cotxes a condicions més semblants a les de la conducció.

El president de la comissió de Medi Ambient de l'Eurocambra, Giovanni la Via, ha assegurat que les emissions reals seran "quatre o cinc vegades" inferiors que les d'ara. Seons ell les noves normes de Brussel•les signifiquen que la indústria estarà obligada a reduir les emissions dels cotxes que posi en funcionament.
Les fallades i deficiències dels test que han de passar els vehicles dièsel per rebre l'homologació es van posar de manifest amb l'escàndol de Volkswagen, que trucaba alguns models per alterar els resultats dels controls en laboratori.
Notícia original

Noticies relacionades
-Volkswagen retarda la publicació de resultats pel cas de les emissions.
-Contaminació del transport aeri a Europa.

Vídeo:

EL CO2, AMENAÇA PER A L'ECOSISTEMA MARÍ

Segons el primer anàlisi mundial sobre l'impacte de les emissions procedents dels combustibles fòssils en els oceans, els nivells de CO2 del mar podrien tindre un nivell suficient per a intoxicar peixos. El que preocupa és que aquest fet ha ocorregut moltíssim antes del que s'esperava.

Ben McNeil, doctor que ha dut avant la investigació explica que els resultats els han sorprès molt i que açò afectarà als ecosistemes marins i a la pesca.

La malaltia que pateixen els peixos, anomenada hipercapnia, consisteix en una quantitat en excès de diòxid de carboni en sang, provocada per les altes concentracions d'aquest al mar. Aquesta malaltia els provoca una desorientació, ja que el CO2 els afecta al cervell i perden, a més, el sentit de tornar cap a "casa". Inclús, arriben al fet de no reconèixer els seus depredadors.

McNeil explica que els peixos que més els ha afectat són joves i que viuen en esculls, com per exemple el peix pallaso o el peix damisela. Però també s'ha pogut observar en peixos com el salmó jove, el bacallà de l'Atlàntic, el llenguado, de la escorpina, el calamar i els taurons costaners. A més, afig que encara queda molt per descobrir, i que inclús es possible que altres espècies s'hagen adaptat a les altes concentracions de CO2



Els oceans més afectats per les altes concentracions de diòxid de carboni són l'Atlàntic del nord, el pacífic equatorial i tot l'oceà Antàrtic i s'espera que sofrisquen, per a meitats del s.XXI l'hipercapnia i que per a inicis del segle XXII totes les espècies marines estaran afectades per aquesta malaltia. Sols podria evitar-se si aconseguim que la la concentració de diòxid de carboni  a l'atmosfera es mantinga per baix de 650ppm. Però clar, en la última dècada ha augmentat un 30% i a nivell actual, la concentració d'aquest gas ronda els 402ppm. Els efectes de la malaltia s'observen quan el CO2 assoleixen els 1000ppm.

Per a prediure-ho, van utilitzar les dades que tenien dels últims 30 anys sobre les concentracions de diòxid de carboni en el mar i van fer uns càlculs matemàtics per veure els màxims i mínims en un anys.
Gràcies a aquesta fòrmula s'ha pogut observar que si continuem augmentant la concentració de CO2, a finals d'aquest segle les oscilacions naturals es multiplicaran per 10.

La Universitat de de Nueva Gales del Sur ha llançat un concurs per a investigar més d'aquest tema i així accelerar la investigació.


Vídeo 



Notícia original

Notícies relacionades:
El 30% de las capturas pesqueras mundiales no se declara oficialmente

Possible auge de les supertempestes amb l'augment de temperatura del mar

      L'huracà Sandy es va convertir en el segon més costós per a la població dels Estats Units quan va impactar contra el litoral del país en octubre de 2012, matant a 159 persones i una pèrdua de més de 71.000 milions de dòlars en danys. És conegut de forma informal com "supertempesta", però després de tocar terra, Sandy va fer una devastació enorme degut principalment a la seua grandària i ruta inusuals.

      Un nou estudi, realitzat a Estats Units, conclou que un oceà Atlàntic més càlid podria augmentar el poder destructiu d'un futur Sandy. Els investigadors van utilitzar un model numèric per simular les condicions on es formà Sandy, però van modificar la temperatura i l'elevaren en la superfície marítima. El resultat van ser una sèrie de tempestes que foren d'un 50 a un 160% més destructives que Sandy.

      Esta classe d'experiments no és necessariament una simulació realista, però s'avança per un camí similar al que es va témer en l'experiment. Les temperatures podrien arribar a nivells preocupants en un termini de 50 a 100 anys. 

    Per altra part, Sandy va ser probablement una "tempesta perfecta", en el sentit de que va ser provocada per una sèrie de coincidències improbables. És difícil arribar a una conclusió definitiva sobre si el calentament global va contribuir a la seua creació, i la d'altres supertempestes recents, i, en el cas de que sí, esbrinar com ho va fer exactament. Aquest tipus d'experiments segueixen una línea molt important per entendre millor el futur del nostre planeta.

Notícia Original

Notícies relacionades:

- L'augment de les temperatures al segle XXI no s'ha estancat.

- Les temperatures en Europa augmentaran fins 2'5ºC de 2021 a 2050

Vídeo: