El tabaquisme passiu produeix pèrdua d'audició

Es coneix de fa anys que les persones que fumen freqüentment tenen alts riscos de patir una pèrdua d’audició, però recentment s’ha descobert que els fumadors passius també tenen un risc prou major de patir aquesta pèrdua front a aquelles persones que no solen exposar-se al fum del tabac. Concretament i segons els doctors de l’estudi, entre adolescents el risc es quasi doble.



Els investigadors han arribat a aquesta conclusió mitjançant un estudi en el que varen participar més de 1.500 adolescents d’entre 12 i 19 anys. En aquells que es va assegurar mitjançant proves mèdiques que eren fumadors passius, es va reconèixer una certa dificultat per a detectar freqüències entre la quinta i l’octava octava de l’espectre d’audició, en les quals s’inclou la correcta comprensió de la parla i el to de veu. Són problemes que els doctors associen amb el tipus de pèrdua d’audició neurosensorial (explicat al video de baix), relacionants amb l’oïda mitjana (on es troba la còclea) i el qual sol aparèixer a mesura que envellim.







Com a dada alertadora, a països més desenvolupats com Estats Units, més del 50% de la població infantil està respirant constantment fum de tabac, convertint-se així en fumadors passius desde ben menuts, fet que segons l’estudi podria desenvolupar en un futur una cadena de casos de pèrdua d’audició anticipada.





Problemes i malalties com aquesta són les que van sumant-se a la llista negra d’efectes per tabaquisme passiu, entre les quals les més comuns i mortals estan les malalties cardiovasculars i el càncer de pulmó i del sistema faringe-laringe, el qual a la seua volta dona lloc a malaties otorrinolaringològiques (més propenses en xiquets) ja que les vies respiratòries nasals estan connectades amb el canal auditiu, fet que dóna fundaments raonables als resultats d’aquest estudi.





-Notícia original



Noticies relacionades:

-Més estudis que comproben aquest fet

-Evitar altres tipus de pèrdua d'audició és possible

Com es controla la formació de microtúbuls

Una sèrie d’investigadors ha descobert un nou mecanisme biproteïc que podria explicar com es forma la red de microtúbuls que apareix a les cèl•lules embrionàries en procés de mitosi.



Aquests microtúbuls són una mena d’estructura interna cel•lular que, entre altres funcions, s’encarrega de transportar les substàncies o orgànuls que passen per l’interior de la cèl•lula. A banda, també influeixen en el sector endocrí i digestiu ja que moltes hormones reguladores d’aquestos sistemes depenen dels microtúbuls.

Però cal destacar la funció que s'ha revisat per a desenvolupar aquest estudi: la divisió cel·lular (de la qual es pot veure una grabació a temps real al següent vídeo).







Se sap que tenen moltes funcions importants, però més bé se sap poc sobre el mecanisme que controla la seua forma de repartir-se i organitzar-se per les cèl•lules. No obstant, un investigador en biologia molecular ha descobert el mecanisme que “selecciona” l’especialització de cada cèl•lula i explica que la formació de microtúbuls es regula mitjançant dos proteïnes: la Spastina, que talla els microtúbuls en un punt concret formant així un lloc d’anclatge, i un altra anomenada Pio, que s’encarrega d’unir els segments retallats a un nou punt d’anclatge corresponent, permetent així un ordre i direcció de formació dels microtúbuls.





L’estudi s’ha realitzat amb embrions de Drosophila melanogaster (mosca de la que es coneix que compartim un 50% de les seqüències proteiques), i els seus resultats podrien aprofitar per comprendre com es reorganitzen les cèl•lules per especialitzar-se en cada funció que les corresponga. Els investigadors afirmen que aquesta teoria també aprofita per als vertebrats en general.







A la foto de l'esquerre es pot apreciar el conjunt de nuclis cel·lulars d'aquest organisme (en blau) i la formació de microtúbuls (en verd) que els uneix donant lloc a les seues cèl·lules embrionàries.







-Notícia original



Noticies relacionades:

-Trataments anticancerígens a base d'inhibir la producció de microtúbuls

-Una nova proteïna clau que estabilitza els microtúbuls per previndre Alzheimer

Identifiquen un nou gen responsable de l'autofagia en cèl·lules

Es ben sabut que les cèl•lules utilitzen un sistema de recanvi dels seus components cel•lulars per a eliminar aquells que són defectuosos o bé ja no són necessaris, digerint-los al seu propi interior i expulsant-los posteriorment per exocitosi. Aquest procés es coneix com a autofagia.





(representació de com ocorre a l'interior de la cèl·lula)





Doncs bé, uns investigadors de medicina molecular han identificat recentment un gen que pot arribar a millorar aquest procés.



Amb el pas del temps s’ha demostrat que a aquest procés s’associen moltes malalties greus, com són la formació i progressió de càncers, patologíes neurodegeneratives, certes infeccions o l’envelliment. Són problemes de salut que sorgeixen quan per exemple una cèl•lula acumula un excés de proteïnes que acaba degenerant-la degut a que aquesta no fa una correcta autofagia per expulsar-les. Però, segons aquest estudi, és possible que en un futur s’utilitzen terapies o fàrmacs que modifiquen aquest procés amb el fi de potenciar-lo en aquelles cèl•lules que ho necessiten i alleugerar així les malalties. No obstant, encara falta profunditzar en el seu funcionament per a descobrir com actua en cada malaltia i poder treballar-la així amb seguritat.



Pel moment es coneix que una proteïna anomenada DOR és responsable de les primeres etapes de l’autofagia, ja que facilita la formació d’autofagosomes, uns orgànuls que capturen les parts intracel•lulars inservibles o perjudicials i que al unir-se amb els lisosomes formen els autolisosomes, els òrganuls definitus responsables d’eliminar aquestes parts defectuoses (procés que s'explica al video d'abans).





El fet s’ha descobert mitjançant un experiment amb la famosa mosca de la fruta, on al faltar el gen que codifica la DOR, s’inhibia la capacitat d’autofagia de les seues cèl•lules. Els investigadors continuen amb l’estudi i pretenen descobrir altres proteïnes associades amb la fagocitosi per a poder fer terapies segures en un futur.





Representació gràfica de com actua la DOR (en roig) junt a la proteïna LC3 (en verd) per a produir els autofagosomes que ixen del nucli de la cèl·lula (en blau).





-Notícia original



Noticies relacionades:

-S'aconsegueix que les cèl·lules cancerígenes s'autodestruisquen modificant patrons d'autofagia i apoptosi

-El malfuncionament de l'autofagia podria ser causa del vertígen

Sols el 20% dels aliments considerats nutricionalment beneficiosos ho són realment

Avui en dia tots coneguem els beneficis que ens aporten certs aliments com el iogurt, i no dubtem de les vitamines, minerals i altres nutrients de valor que aquestos porten ja que ho posa a l’etiqueta del producte o simplement perque ho ha dit un anunci, però molts d’aquestos aliments no passen per cap estudi científic que realment aprove com a verdaders aquestos beneficis.





Per ser exactes, en un estudi del 2008 un grup d’experts varen reçercar informació sobre un total de 2.758 aliments funcionals i van concluir en que sols un 20% dels productes que es venen a Europa aporten realment els beneficis que s’anomenen al intentar vendre-los. A dia de hui, encara queden per investigar 1.548 d’aquestes solicituts, i es coneix que altres 331 es varen rebutjar directament durant l’estudi. S’espera per part dels investigadors que aquestes dades servixquen per a que el govern de cada país regule la venta d’aquestos productes i per a tindre als consumidors més alertats sobre quins deuen comprar a l’hora de buscar-los.





I es que les industries, amb fi econòmic més que per la salut de les persones, tracten de crear aliments o dietes específiques que “ajuden” a conseguir un objectiu concret, mitjançant tòpics com per exemple són l’eficàçia de la fibra al trànsit intestinal, els beneficis dels àcids grassos al sistema cardiovascular, els efectes de la creatina per a un major rendiment físic, etc. I en el procés, molts utilitzen missatges directes per captar l’atenció del consumidor, típics com “energia”, “vitalitat”, “antioxidant”, etc. No hem de dixar-se convènçer tan fàcilment i fixar-se abans en aquells productes dels que tingam evidències palpables de que realment aporten els beneficis que diuen tenir.







Al següent video podem escoltar a un expert parlar sobre la publicitat enganyosa per la qual passem quasi a diari al comprar qualsevol aliment específic, ja que no podem saber cert si el producte conté el que realment anuncia i moltes voltes no ocorre així:









-Notícia original



Noticies relacionades:

-La famosa dieta Dukan no compleix les supervisions mèdiques segons alguns experts

-El conflicte entre la publicitat i els avals científics

El sedentarisme redueix l'esperança de vida

Segons resultats d’una investigació recent s’ha descobert que el sedentarisme diari amb un màxim d’inactivitat física d’unes 6 hores seguides (evidentment sense comptar les hores de son), redueix aproximadament 5 anys de l’esperança de vida de la persona. Així com el tabaquisme, aquest també és un conegut factor de risc per a la salut, ja que una vida sedentària porta a majors probabilitats de patir riscos mortals, tals com infarts de miocardi, ictus cerebrals i altres com s'explica a aquesta image:





Per a fer a l’estudi, els investigadors analitzaren les hores que aquestes persones passaven front al televisor o front al ordinador, ja que és una “rutina” que quasi tota la gent segueix en algún moment del dia i el fet de comptar el temps que una persona para front a una pantalla resulta una tasca prou fàcil com a anàlisi de dades relacionades amb el sedentarisme.

Concretament, l’estudi es va realitzar sobre població australiana entre els anys 1999 i 2000, on van participar més d’11.000 persones, totes majors de 25 anys, a les quals els preguntaren quantes hores havien passat vegent la televisió o videos durant la setmana anterior.



Al 2008, els responsables de l’anàlisi van crear una mena d’escala de risc en relació als resultats obtinguts de les respostes de la gent analitzada, i van concluir en la següent relació: aquelles persones que arribaven a passar 6 o més hores front a una pantalla com a temps d’oci viuran uns 5 anys menys front a aquelles persones que no utilitzen el seu temps d’oci en activitats passives.

Per tant, es ací on la necessitat d’activitat física diaria es veu novament defensada per bases científiques raonables.



També caldria destacar que encara que l'estudi es va fer en persones majors de 25 anys, les que més perjudicades podrien resultar són xiquets i adolescents, ja que són un sector de la població que cada vegada és veu més afectat per aquest tipus de sedentarisme; ja siga per vore la televisió, per jugar amb videojocs, per utilitzar l'ordinador per a contingut multimedia o chatejar, etc. o altres típiques rutines com les que apareixen a la notícia del següent video:







-Notícia original



Noticies relacionades:

-Espanya, el país amb la juventut més sedentària

-Solucions interactives com la "Wii" per a combatir el sedentarisme

El consum d'oli d'oliva redueix els riscos de patir ictus cerebrals

Aquest estudi ha concluit en que deuria recomanar-se a la gent major de 65 anys un nou grup d’aliments per protegir-los davant aquest tipus de accidents vasculars cerebrals, ja que és un fet prou comú entre aquest sector de la població. Segons una doctora d’una universitat francesa de la Salut, l’oli resultaria la forma més barata i fàcil de promoure aquesta nova forma d’alimentació ja que a la majoria de paisos és un producte amb fàcil accés per a la població, i a banda dels seus coneguts beneficis (molts anomenats al següent video), resulta que també és un bon aliment per previndre apoplejies.







En la investigació es van revisar els historials mèdics de 7.625 persones del sector de la tercera edat en tres ciutats de França. De totes aquestes persones ningú havia patit abans cap indici d’apoplejia i es coneix que utilitzaven quasi únicament oli d’oliva verge extra degut a que aquest tipus d’oli representa el 98% del total disponible a França.



L’estudi demanava que els participants classificaren l’ús que feien de l’oli segons tres opcions: “No utilitzat”, “Ús moderat” i “Ús intensiu”. Uns 5 anys després, s’havien registrat 148 casos de vessaments cerebrals i era hora d’analitzar les dades i considerar-les.



Observant altres factors de risc que afectaven a les probabilitats de patir apoplejies en les persones de l’estudi, després es van comparar dades sobre l’ús que hi feien de l’oli i els investigadors van arribar a la següent conclusió: aquelles persones que feien un “Ús intensiu” de l’oli d’oliva, tenien un 41% menys de probabilitats de patir vessaments cerebrals front a aquelles persones que no l’utilitzaven a la seua dieta.







-Notícia original



Noticies relacionades:

-No es coneix suficientment entre la població les diferències de qualitat entre diferents tipus d'olis

-La Dieta Mediterrània, l'ús d'oli d'oliva i els seus beneficis cardiovasculars

Una correcta combinació d'aliments per a un major benefici

La digestió i descomposició dels aliments a l'estòmac dóna lloc a l'obtenció d'energia, però és un mecanisme que depén de l’ordre en que els aliments van dipositant-se a l’aparell digestiu, ja que aquest utilitza uns sucs gàstrics que, segons el tipus d’aliment al que s’han d’exposar, poden ser àcids o bàsics.



Al següent video és pot vore que aquestos sucs es segreguen just abans d'arribar a l'estòmac, a banda d'una visió més completa de la digestió.







Per exemple, en un sopar, primer ingerim una peça de carn magra amb molta proteína i el nostre aparell digestiu utilitza un suc gàstric àcid per descomposar els seus nutrients. Si de segon plat ingerim una creïlla bullida, la qual per ser descomposada necessita un suc gàstric bàsic, al haver-hi sucs dels dos tipus a l’estòmac, aquest segrega més àcid per a neutralitzar la reacció de descomposició i per tant els aliments necessiten més temps i energia per a ser digerits.

I si ingerim algun aliment que no es descomposa correctament, aquest fermenta a l’estòmac creant toxines i posteriors malalties.



Per evitar açó, cal tenir en compte dos factors a l’hora d’alimentar-se:

-el primer, cal saber que gran part de la digestió té lloc a la nostra boca, ja que els aliments que arriben a l’estòmac que han passat prèviament per una correcta salivació i trituració a la nostra boca es descomposen més fàcilment al nostre estòmac. Es recomana que cada peça de menjar que ingerim deuria mastegar-se almenys unes 15 vegades.

-el segon, combinar incorrectament els aliments dificulta l’absorció de nutrients i els processos d’eliminació, donant lloc a possibles talls de digestió. Cal combinar-los correctament per a evitar aquestos mals i obtenir així la màxima energia possible en cada aliment.





Alguns consells sobre com s’han de combinar els aliments:



Les proteïnes combinen bé amb les verdures, mentre que no ho fan amb les fècules, almidons, sucres, greixos o proteines de diferents orígens.





Els carbohidrats cal combinar-los entre sí o amb verdures, i no amb sucres o proteïnes.

La fruta cal ingerir-la una mitja hora abans de cada menjar i mai immediatament després (com es sol fer). També s'ha d'evitar mesclar fruta dolça amb fruta àcida.

I menjar qualsevol postre després de dinar o sopar també és un fet prou típic entre la població, però també es perjudicial ja que solen contenir sucres que acaben fermentant el que hem menjat prèviament.





-Notícia original



Noticies relacionades:

-Una clasificació més diversa sobre aliments i una tabla de combinació més completa

-Més detalls sobre combinació tròfica

La zona del cervell on es forma la por

La por és una emoció que les persones compartim amb la resta d’animals que també presenten característiques psicosocials, ja que es coneix com a un mecanisme natural de defensa que ens permet sobreviure front a perills recognoscibles. La diferencia entre humans i animals es que nosaltres no sols s’espantem front a causes reals, ja que també sentim por de causes creades per la nostra ment o subconscient i per tant no tots sentim la mateixa por per mateixes causes.

Un punt curiós a estudiar, és l’orige d’aquesta emoció.



Al nostre cervell tenim una glàndula anomenada amígdala, on es processa una part important de la informació que recibim del nostre entorn; olors, sorolls, imatges, etc. Aquesta glàndula està directament connectada amb la mèdula espinal ja que el seu objectiu és fer-mos reaccionar immediatament davant un perill extern sense que la part racional del cervell intervinga, és a dir, dóna lloc als instints naturals.



Al següent video podem presenciar un curiosa història relacionada amb la funció d'aquesta glàndula:







Així doncs, aquesta informació exterior és instantàniament enviada desde l’amígdala fins a l’hipotàlem, on s’allibera el cortisol en conseqüència, l’hormona del conegut estrés. És aleshores quan començem a patir tots els símptomes propis de la por, tals com un augment en la freqüència cardíaca, dil•latació de pupil•les, respiració frenètica, entre altres.





En humans, a banda d’activar-se front a amenaçes físiques, també pot activar-se en situacions que no presenten un risc real per a la persona, tals com una reunió de treball o un examen que ens han pogut causar danys emocionals en un passat. És aleshores quan, al enfrontar-se de nou a tal situació, com que el cervell l’ha associat emocionalment amb un perill, l’amígdala allibera el cortisol causant així la mateixa reacció de por i agonía que es sent davant un perill de veritat.



-Notícia original



Noticies relacionades:

-Connexió entre por i memòria

-Experiments que inhibixen i activen la por

Curiositats de la ment: Paràlisi del Son

Hi ha voltes que, quan despertem a mitjanit per qualsevol fet, i intentem tornar a dormir-se, en lloc de tornar a dormir-se normalment perdent la consciència, aquesta pareix seguir activa però el nostre cos entra en el procés normal d’”adormil•lació”, de mode que es sent una ràpida i progressiva paràlisi de tot el cos però la nostra ment seguix conscient.





Moltes cultures creuen que aquest fet es produit per una manifestació fantasmal o inclús diabòlica. Altra gent ho identifica com a un “viatge astral”. Però com tot, té una simple explicació científica i un nom tècnic: Paràlisi del Son.









Aquest fet dona lloc a fortes sensacions extranyes de pressió per tot el cos i una repentina taquicàrdia produida pel pànic de no poder fer res per eixir d’aquest molest estat, ja que tot el cos acaba paralitzat i ni tan sols podem parlar ni cridar per a que algú vinga a “despertar-mos”. De vegades aquest fet pot ocórrer-nos amb els ulls oberts, la qual cosa sol donar lloc a al•lucinacions físiques, visuals i/o auditives, i per tant també a una major sensació d'horror. Però, mentalitzant-se correctament, és possible eixir d'aquest efecte, com s'explica al següent video:







Explicat amb més detall, es coneix com a un trastorn del son el qual sol ocòrrer en els moments justos quan estem quedant-se dormits o quan estem despertant-se, i la paralització locomotora del cos es deu a que l’organisme té un mecanisme natural de defensa durant els somnis, el qual evita que la persona els represente físicament, cosa que resultaría clarament perillosa. Seria com un sonambulisme més actiu i violent. Així doncs, al passar bruscament de la fase de son profunda (o REM) a la fase normal de consciència o viceversa, el cervell no té temps d’activar o desactivar la ment del cos i es aleshores quan es produixen les al•lucinacions, doncs és com si mentres estem desperts patirem les vivències dels nostres somnis.







És un fenòmen que, a banda de pareixer un tipus de trastorn curiós i poc comú, es coneix segons estudis que aproximadament un 45% de les persones ha tingut aquesta experiència, en major o menor intensitat, almenys una vegada en la seua vida. ¿I tú, alguna nit has passat per aquesta sinistra experiència?









-Notícia original



Noticies relacionades:

-El trastorn explicat amb més detall i alguns consells per combatir-lo

-Altres trastorns del son i els seus efectes en la salut

Aprofitant un punt dèbil del SIDA

Desde que es va descobrir que el VIH és l’agent responsable de l’infecció de SIDA, els científics han intentat desenvolupar una cura contra aquesta enfermetat, pero fins ara ha resultat un procés molt complicat, ja que el VIH muta molt ràpidament i per tant no es poden fer estudis concluents sobre les seues característiques.



Però en un nou descobriment que podria resultar un avanç per als estudis dels dissenyadors de vacunes, uns investigadors de diferents universitats han identificat seccions d’una proteïna del virus on les mutacions inhibirien la seua capacitat de sobreviure i estendre’s.











































Se sap que aquest nou tipus vacuna que arriba a les cèl•lules immunitaries té com a únic objectiu atacar aquelles regions més vulnerables del virus, i per tant podría ser molt més efectiu que altres vacunes provades abans.







Com a dada interessant, es coneix que encara que el nombre d’afectats pel virus ha disminuit desde principi de segle XXI, seguix havent més de 33 milions de persones amb SIDA. La gran majoria d’aquest grup pertany a paisos en vies de desenvolupament, ja que a aquestes zones el accés a medicines contra el virus està molt limitat.



-Notícia original



Notícies relacionades:

-El nombre d'infeccions pel virus es van estabilitzar a Espanya en 2008

-Més detalls sobre el gen "bloquejador" del virus