Després del període estival, arriba de nou el setembre, i amb ell la rutina que tants humans detestem. Aquest retorn als nostres treballs, obligacions... Moltes vegades es veuen interromputs pel que ja és internacionalment conegut com el "síndrome post vacacional". I aquest "síndrome" no és més que un estat d'ànim, per estrany que a molts els semble.
El 90% de la gent diu que és afectada per aquest síndrome; cansament, agressivitat, mala llet... Són molts dels símptomes que un/a pot patir. El incorrecte és anar a un especialista psicològic, ja que "el síndrome post vacacional" no és una malaltia en si, no té cap entitat clínica, ni se la pot comparar amb una depressió ni una altra malaltia.
El més correcte per a tots aquells que la pateixen, és assimilar que és un estat pel qual hem de passar cada setembre. No hem d’entristir-nos per tornar a la feina, sinó que alegrar-nos per estar fent-ho. Molts especialistes remarquen la importància de tindre una feina en moments tan dolents econòmicament.
Una actitud positiva davant el treball, ser realista i pensar que no tot el temps podem passar sense treballar, i dedicar temps a l'oci diàriament, ens ajudarà a afrontar la tornada a la feina de forma diferent.
Aquest "síndrome" no afecta només als adults que s'incorporen de nou a l'àmbit laboral, sinó que els nens també estan exposats als efectes d'aquest "síndrome post vacacional". Una bona manera de prevenir insomni, plors... És acostumar-los des d'una mica abans que acaben les vacances a l'horari estudiantil.
Noticia Original
Altres enllaços:
- Clínica Universitat de Navarra (Dr. Francisco Javier Lavilla Royo)
- "El síndrome postvacacional no existeix"
I en èpoques tan mal econòmicament, la busca del treball retorna al setembre.
