La infecció pel virus del Zika, descoberta a Uganda l’any 1947, es considera una malaltia lleu, amb símptomes similars als del dengue però de menor gravetat. No obstant açò, s’ha associat aquesta infecció a un augment de casos de microcefàlia en nounats així com amb la síndrome de Guillain-Barré en adults a Amèrica Llatina. Moltes institucions i equips d’especialistes estan estudiant la malaltia provocada per aquest virus i buscant com fer-li front.
Les principals estratègies de controlar l’epidèmia i reduir l’impacte en la salut són la millora del diagnòstic i tractament de la infecció, el control dels mosquits del gènere Aedes, responsables de la seua transmissió, i el desenvolupament de vacunes que protegisquen enfront de la infecció. D’aquestes estratègies la més idònia és el control dels mosquits, ja que amb açò reduiríem el risc de contagi no sols del Zika, sinó d’altres malalties com la Malària. No obstant açò, actualment hi ha poques eines per poder controlar les poblacions de mosquits.
La necessitat més immediata és la d'una vacuna efectiva capaç de prevenir la infecció. Malgrat que s’ha avançat molt en el seu desenvolupament, encara seran necessaris de tres a cinc anys per poder utilitzar-la en la població. Aquesta vacuna haurà de protegir molt bé a mares i nounats (greus conseqüències durant l’embaràs) i hauria de ser efectiva després d’una única dosi.
En molts aspectes el virus del Zika és similar al de la síndrome de rubèola congènita, per això, resulta interessant, que en l’abril del 2015 es declarara l'eliminació de la rubèola congènita en tots els territoris de les Amèriques. D’altra banda, l'experiència científica relativa al desenvolupament de vacunes efectives contra altres virus de la mateixa família que el Zika, com el virus de la Febre Groga, pot ajudar a accelerar el desenvolupament de la vacuna. Fins i tot, aquesta vacuna podria aprofitar l’estudi per a desenvolupar una vacuna efectiva contra el virus del Dengue. També una aproximació terapèutica interessant que pot tenir impacte en la malaltia durant l'embaràs és la utilitzada en la infecció per citomegalovirus (inoculació d'immunoglobulines en la sang de la mare podria bloquejar el virus i disminuir els efectes adversos de la infecció). Addicionalment, s’ha desenvolupat un model d’aquesta malaltia en ratolins, cosa que permetrà avaluar de forma ràpida la seguretat i eficàcia dels diferents productes candidats a vacunes.
Actualment, existeixen almenys 14 institucions públiques i privades amb l'objectiu de desenvolupar una vacuna eficaç i segura contra el virus del Zika. Un dels obstacles que requeriran especial atenció durant el desenvolupament de la vacuna del Zika és la relació entre la infecció i el síndrome de Guillain-Barré.
Notícia original
Informació relacionada:
•Unes pistes sobre l'estructura del virus del Zika podrien apuntar a les seues febleses
•S´eleven a 37 els casos de virus Zika a Catalunya
Vídeo:
Hola Neus!Pense que has tractat un tema bastant intersant,perque aquest virus no es molt corrent al nostre territori i a més en desconeguem la seua existència/efectes.Nosaltres tinguem la sort de tindre una gran tecnología,Per tant,espere que tarden poc en descobrir la cura davant les adversitats que ens encontrem amb aquesta malaltía.També hi pense que,deuríem de ser més solidaris i col·laborar per a exterminar el Zika.
ResponEliminaSalutacions!