lunes, 22 de mayo de 2017

Més i menys boscos.



Els boscos han anat deisminuint, ara el nostre planeta té un 3% menys de superficia coberta per boscos que fa 25 anys, però aquesta perdua es veu contrarrestada per l'augment de boscos en alguns països


 Per altra banda, l'avanç destructor de la maquinaria també s'ha vist realentitzat. La tasa de desforestació ha passat d'una mitja de 7 millons d'hectàrees anuals perdudes a 3 millons en els ùims anys, afirma l'Estat dels boscos del mon.


L'avanç de les destrals i les serres es concentra en África, Amèrica del Sud i Central i Àsia meridional i sudoriental, i les activitats humanes que més arbres es porten per davant són, segons la FAO, l'agricultura comercial a gran escala (culpable del 40% de la desforestació) , l'agricultura de subsistència local (amb el 33% de la responsabilitat) , les infraestructures (10%) , l'expansió urbana (10%) i la mineria (7%) . Però és possible incrementar la productivitat agrícola i la seguritat alimentaria i parar la desforestació.


Finalment el balanç va equilibrantse, ja que en els països més rics va anar augmentant la superficie arbolada, mentre que en els pobres en van pedre. En total , el mon ha passat de 41.282.694,8 kilòmetres quadrats de boscos a 39.991.336,2 kilòmetres quadrats.







Noticia original

 

Els productes de neteja, les veles o fregir aliments també contaminen l'aire domèstic.





Un estudi de l'Universitat Estatal de San Diego han afirmat que els productes de neteja, les veles o fregir en casa són contaminants igual que el fum del tabac.


L'objectiu d'aquest estudi era averiguar com s'ha produit el problema, i per a açò es van estudiar 300 casos, agafant a 300 families de San Diego amb un menor de 14 i amb un fumador, ja que aquest fet pot exposar un major risc de diferents problemes de salud.


En totes aquestes cases van istalar un par de dispositius capaços de medir el nivell de partícules en suspensió, uno en el dormitori del xiquet i un altre, en una zona de la cosa on prop es sol fumar. Aquestos dispositius analiitzen ocntinuament el aire en busca de particules d'un tamany suficientment importat com per a que afecte a la salud humana, ja que aquestes partícules són d'un tamany que poden arribar fins als pulmons, on poden causar problemes de salud com per exemple problemes respiratoris i cardiovasculars.













Notícia original.







Espanya necessita un plan contra el canvi climàtic.


Tots els membres de la UE, tenen que enviar cada dos anys un informe sobre l'evolució prevista de les emisions de gasos d'efecte hivernacle que influeixen en el canvi climàtic. Per tant, Espanya va enviar les seves previsions, que eren: 353,7 milloons de tonelades de CO2 en 2040, acò significa 18 milloons més de lo que va expulsar Espanya en 2015.

La Oficina Española de Cambio Climático, diu que: "manifiesto que son necesarias nuevas políticas y medidas para cumplir", amb els objectius que té el país com a membre de la UE i firmant de l'Acord de París.

El govern de Mariano Rajoy s'ha compromés a aprobar una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Aquesta Llei deu "facilitar el compliment dels compromisos internacionals i europeus adquirids per Espanya", senyala el Medi Ambient



Objectiu europeu.

La meta que va fixar la UE en aquest acord va ser resduir en 2030 un 40% les seues emisions respecte a les de 1990 .Pero, según el último informe de Aplicación del Acuerdo de París de la Comisión, sols s'ha conseguit baixar un 26% les emisions de 2030. Per a millorar aquestes xifres la Ue està negociant una serie de medides que busca establir una llista d'esforços per a conseguir aquest objectiu del 40% de reducció global. EN 2040. aquest percentatge deuria estar en el 60% i, en 2050, superar el 80% de disminució.















Vidio pla d'impuls del medi ambient



Gasos d'efecte hivernacle



Impactes del canvi climàtic



Oficina espanyola del canvi climatic



Acord de París


Noticia original






Aire net i electricitat al mateix temps

Un estudi d'investigadors de Brussel·les han descobert un aparell per a poder generar electricitat i netejar l'aire al mateix temps.

Aquest mètode funciona mitjançant un petit aparell, que inclou dos cubiculums que estan separats per una membrana. L'aire és purificat en un costat, mentre que en l'altre es produeix gas hidrogen a partir d'una part dels productes de degradació. Aquest gas hidrogen pot ser emmagatzemat i usat més tard com a combustible. Ja hi ha autobusos que utilitzen aquest aparell.

L'objectiu és netejar l'aire i produir energia alternativa. Aquests catalitzadors són capaços de produir hidrogen i descompondre les substàncies contaminants de l'aire. Verbruggen, un científic d'aquest equip i els seus companys han descobert que l'obtenció d'hidrogen és possible i de forma més eficient utilitzant l'aire contaminat. És un procés relativament senzill.

S'està treballant en xicotets aparells, però es preveu fer aparells més grans. Verbruggen i els seus col·laboradors estan treballant així mateix en la millora dels materials emprats en el dispositiu per a optimitzar al màxim.


domingo, 21 de mayo de 2017

Nou crani de l'extint i temible tigre Dents de Sabre.

Després de la troballa de les restes d'un tigre Dents de Sabre en el jaciment arqueològic de Schöningen a Alemanya, un llarg examen dels fragments del crani en la Universitat de Leiden als Països Baixos va posar de manifest que l'animal era un exemplar de la varietat europea del tigre Dents de Sabre. El recent descobriment constitueix el tercer exemple d'aquest gran felí depredador procedent de Schöningen. La troballa de les restes ho va fer l'equip de Jordi Serangeli, de la Universitat de Tubiga a Alemanya.
    [Img #43321]
Llargues arpes, ullals afilats i corbats, i la grandària corporal d'un lleó adult: aquesta espècie de tigre Dents de Sabre (Homotherium latidents) era un seriós competidor en la caça, així com un perillós depredador, per als humans de la seua època.
La nova troballa mostra que fa 300.000 anys, els tigres Dents de Sabre no eren tan rars en la zona i època com es creia fins a no fa molt.

Aquest tercer tigre Dents de Sabre descobert ofereix un gran potencial per a la recerca científica: gràcies a l'excel·lent nivell de conservació en el jaciment, l'interior del crani compta amb trets que denoten la forma i l'estructura del cervell del Homotherium. Examinant les imatges detallades d'aqueixos trets indicatius de les estructures cerebrals, l'equip de científics espera obtenir informació sobre la capacitat visual i l'auditiva d'aqueixa temible bèstia, així com dels seus hàbits alimentaris.

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo 

Arran d'una nova recerca, es pot afirmar que els humans som els majors contribuents a la diversitat dels minerals des de l'acció geoquímica de l'oxigen a gran escala quan la seua abundància en l'atmosfera terrestre va créixer notablement fa uns 2 200 milions d'anys. Açò queda reflectit en el fet que mentre que la totalitat dels minerals oficialment reconeguts, creats per la naturalesa, són una mica més de 5 000.

L'enginy de l'ésser humà i la seua activitat industrial han fet més per diversificar i distribuir minerals  sobre la Terra que qualsevol altre procés des de l'augment de l'oxigene atmosfèric fa uns 2 200 milions d'anys. Aquesta és la sorprenent conclusió a la qual s'ha arribat en una nova recerca. El treball reforça l'argument científic que propugna designar oficialment un nou interval de temps geològic, distingit per l'impacte generalitzat de les activitats humanes: l'època antropocena.

Tal com argumenta Downs, a causa de les influències generalitzades de la humanitat sobre el medi ambient, ha d'haver-hi centenars de “minerals” encara no reconeguts en velles mines, foses, edificis abandonats i altres llocs. Ara mateix podrien estar formant-se fins i tot nous tipus de compostos, per exemple en escombriaires de residus sòlids, on bateries, aparells electrònics i altres deixalles tecnològiques complexos són exposats a l'erosió química vinculada a la meteorologia i altres agents naturals d'alteració.

viernes, 19 de mayo de 2017

El temps més mortal des de 1873

14951094972470.jpg


Aquesta informació ha segut desvelada per l’Organització Meteorològica Mundial, agència de l’ONU especialitzada en el temps.

- Rajos mortals: El 2 de novembre de 1994, un raig va caure a Egipte i va provocar el rècord de mortalitat indirectament d’un raig. Va provocar incendis en tanques de petroli amb unes quasi 5.000 tonellades de combustible, i va provocar 469 morts. I pel contrari, el 23 de desembre de 1975, un raig va caure a Zimbabue i va provocar el rècord de mortalitat directament per un raig, i que va causar la mort de 21 persones.


- El cicló tropical: Fou en Bangladesh en 1979. És un fenomen meteorològic que es dominava “Bhola”, i que va causar entre 300.000 i 500.000 de víctimes mortals, a causa d’una gran marea de tempestat que va atropellar les illes i els aiguamolls.


- El tornado més letal: Fou el 26 d’abril de 1989 a Bangladesh. Va destruïr dos ciutats i va deixar unes 80.000 persones sense llar, va causar també més de 12.000 ferits i uns 1.300 morts.


- La pitjor tempesta de calamarsa: A India el 30 d’abril del 1888. Va causar 246 víctimes mortes a causa de les pedregades tant grans com taronges. També es van morir 1.600 bovins i ovins.


Noticia original

Noticia relacionada

Vídeo