jueves, 7 de diciembre de 2017

Ig Nobels





Un altre any s'han celebrat els premis Ig Nobels, que son una parodia dels nobels els qual primer el fan riure i desprès el fan pensar. entre els trionfadors de la gala va estar una espanyola i el seu equip que van inventar un aparell que permet escoltar musica als fetus.

Com cada any participaren premis nobels de veritat tals com Eric Maskin y Oliver Hart, de Economía y Roy Glauber, de Física.


Alguns dels galardonats son:


--Ig Nobel de Física: “pot un gat ser sòlid i líquid al mateix temps?”
  guanyador Marc-Antoine Fardin

--Ig Nobel de la Paz: per demostrar que l'ús regular d'un didgeridoo és un tractament efectiu per a l'apnea obstructiva del son i roncs
  guanyadors Milo Puhan , Alex Suárez , Christian Lo Cascio , Alfred Zahn, Markus Heitz y Otto Braendli

--Ig Nobel d'Economia: pels seus experiments per a veure com el contacte amb un cocodril viu afecta la disposició d'una persona a apostar.
  guanyadors Matthew Rockloff y Nancy Greer

--Ig Nobel d'Anatomia: pel seu estudi d'investigació mèdica “¿Por què els vells tenen grans orejas?”
  guanyador James Heathcote

--Ig Nobel de Biologia: pel seu descobriment d'un penis femení, i una vagina masculina, en un insecte de a una cova brasileira
  guanyadors Kazunori Yoshizawa , Rodrigo Ferreira, Yoshitaka Kamimura y Charles Lienhard

--Ig Nobel de Dinàmica de Fluids: per estudiar la forma idònia per a caminar amb una tassa de cafè sense que l'onatge intern provoque un vessament de líquid. Segons el seu treball, caminar d'esquena reduïx este onatge en la tassa.
  guanyador Jiwon Han

--Ig Nobel de Nutrició: pel primer informe científic de sang humana en la dieta del rata penada vampir de potes peludes
  guanyadors Fernanda Ito, Enrico Bernard y Rodrigo Torres

--Ig Nobel de Medicina: per utilitzar l'avançada tecnologia d'escaneig cerebral per a mesurar fins a quin punt el formatge disgusta a algunes persones.
  guanyadors Jean-Pierre Royet , David Meunier , Nicolas Torquet , Anne-Marie Mouly y Tao Jiang

--Ig Nobel de Cognició: per demostrar que molts bessons idèntics no poden distingir-se visualment.
  guanyadors Matteo Martini , Ilaria Bufalari , Maria Antonietta Stazi y Salvatore Maria Aglioti

--Ig Nobel d'Obstetrícia: per a mostrar que un fetus humà en desenrotllament respon més fortament a la música que es reproduïx de manera electromecànica en la vagina de la mare de la música que es juga electromecànicament en el ventre de la mare.
  guanyadors Marisa López-Teijón , Álex García-Faura , Alberto Prats-Galino, y Luis Pallarés Aniorte




Notícia original 1

El ‘Curiosity’ troba una roca d'un tipus desconegut en Mart



El robot Curiosity va trobar a Mart una roca ígnia fosca d'un tipus que mai s'havia trobat abans en el planeta roig i que s'assembla, per la seua composició, a unes roques poc comunes denominades mugearitas que es troben en la Terra en illes oceàniques i en fissures d'alguns volcans, com els de Hawaii. Esta roca estaba a 280 metres del lloc on va aterrar el robot.




Un altre dels estudis detallats indica que els compostos orgànics que van aparèixer en els resultats preliminars d'unes anàlisis de mostres de sòl marcià són, molt probablement, d'origen terrestre i estarien en el recipient de l'instrument científic del robot que es va utilitzar. “Hem descobert que probablement no es conserven compostos orgànics en els materials de la superfície, exposats com estan a una dura radiació i als oxidants”, explica Laurie Leshin, primer autor de l'article que arreplega els resultats d'aquests estudis.




Quant a la roca ígnia, probablement es va originar en magmes generats en el mantell marcià químicament alterat, parcialment fos a altes pressions i possiblement ric en aigua, diuen els científics.





martes, 5 de diciembre de 2017

Els fluxos d'aigua en Mart són en realitat de sorra, segons un estudi.



Les proves recollides pels exploradors robòtics enviats a Mart suggereixen que el planeta vermell va ser fa milions d'anys un món humit, banyat per oceans i rius en el qual es produïen fins i tot gegantescs tsunamis. Més recentment, han aparegut indicis que en l'actualitat l'aigua segueix fluint, almenys estacionalment.

 Imatges preses per la sonda “Mars ReconnaissanceOrbiter” (MRO) plantejaven que, sota la superfície del planeta, certes quantitats d'aigua salada roman líquida i s'escorre cap a la superfície de tant en tant. En aquelles fotografies apareixien taques fosques que es podrien explicar amb la presència d'aigua líquida a uns 23 graus sota zero, alguna cosa possible gràcies a les sals que contindrien.
Aquests fluxos farien més probable també la possibilitat de vida en el subsòl marcià.

Aquesta setmana, no obstant això, un nou estudi, publicat en la revista Nature Geoscience, ofereix una explicació alternativa per a les taques capturades per MRO. El treball, realitzat per l'U.S. Geological Survey, planteja que en lloc d'aigua les taques siguin “fluxos granulars” o, en llenguatge comú, corrents de sorra movent-se en una manera semblada a l'aigua líquida. Aquest nou escenari allunyaria la possibilitat de trobar vida en el Mart present.

Vídeo:




Noticies Relacionades:

Noticia 1

Noticia 2

La pèrdua del firmament



Durant aquests últims anys, la il·luminació nocturna terrestre, ha anat augmentant poc a poc, fins a un punt en el qual la foscor és quasi inexistent. Però el problema no és solament que no podem veure les estrelles, sinó que va més enllà.

Estudis realitzats per diverses associacions i universitats, demostren que aquest excés d’il·luminació està afectant a molts mamífers (entre ells nosaltres) i a moltes espècies d’insectes nocturns, els quals no polinitzen tant com abans (a llarg termini açò comportarà menys biodiversitat).
Però tot i que els especialistes no paren de fer crides d'atenció, cada any continua havent un augment preocupant d’il·luminació, el qual no té intenció de rebaixar-se.

Si no solucionem prompte aquesta contaminació lluminosa, veurem greus consequències en un futur cada vegada menys llunyà. Per això els experts aconsellen disminuir el consum de llum i utilitzar bombetes  LED, les quals podrien solucionar una mica el problema.


Noticia original 

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2


Video relacionat

Un arbre més vell que les piràmides d'Egipte



En 1964, un geòleg anomenat Donald Currey va descobrir l'arbre més vell de la Terra.. Currey es trobava en el BecWheeler (Nevada) per desenvolupar una línia de temps glacial de la zona i, per a això, es va dedicar a explicar els anells de Pinus, “el pi longeu”. En el seu estudi va utilitzar una espècie de perforador per treure mostres dels troncs, però en un d'ells - etiquetat com WPN-114, sobrenomenat com Prometeu - se li va quedar embussat. Currey va avisar al Servei Forestal, que va talar l'arbre titànic per recuperar l'aparell. Quan el científic va començar a explicar els anells es va adonar de l'error que havia comès. En un article per a la revista Ecology va escriure: "Es pot conclouretentativamente que WPN-114 va començar a créixer fa uns 4.900 anys". Currey, sense saber-ho, havia matat un arbre de 4.844 anys. L'arbre més vell datat fins a aquest moment.







La mort de Prometeu va enutjar a premsa i públic, però d'altra banda va encoratjar la creació del Parc Nacional de la Gran Conca que protegeix els pins longeus; no es pot talar ni recol·lectar la seva fusta. Els Pinus també creixen a Utah i Califòrnia on habita l'exemplar amb més anys. A les Muntanyes Blanques segueix viu quintuplicant el seu homònim bíblic, Matusalén, de 4.850 anys d'edat. Però encara hi ha un altre més vell que Matusalén. El top del rànquing és presidit per un arbre sense nom de 5.067 anys. Aquests arbres ja existien abans que els egipcis construïssin les primeres piràmides, per això la seva ubicació és un secret. El Servei Forestal d'Estats Units es nega a revelar les seves coordenades exactes per evitar vandalismes (de fet, no hi ha ni imatges). Certament, seria una aberració trobar els noms d'una parella passatgera marcats en l'escorça d'aquests arbres mil·lenaris.







El fuego no suele acabar con estos pinos y aún menos con el bosque: su capacidad de recuperación es notable y el fuego no suele propagarse debido a que hay una distancia considerable entre ellos. En cierto modo, los pinos longevos alcanzan edades superiores gracias a que evitan o resisten los peligros externos. Asimismo donde viven no tienen que competir contra otras especies vegetales y, a pesar de la pobreza del suelo, los nutrientes son suficientes para ir creciendo lentamente. Viven piano piano sin peligros ni competiciones milenio tras milenio

Noticia

Noticies relacionades:
Noticia 1
Noticia 2

Creen una gravadora biològica més xicoteta que un bacteri




Els bacteris tenen un mecanisme natural de memòria biològica capaç de recordar el que succeeix al seu entorn. Aquests microorganismes estan dotats d'un sistema immune, capaç de registrar diferents esdeveniments, com l'atac d'un virus o un canvi en l'ambient. Aquesta defensa natural la porta en el seu ADN, on acumula la informació de cada succés per després reconèixer-la i reparar els danys.


Les seves aplicacions són innombrables i es van desvetllant mes a mes. El Centre Mèdic de la Universitat de Columbia (EUA) ha fet servir l'habilitat de record dels bacteris per crear una gravadora biològica. Es tracta d'una tècnica nova la qual han anomenat com a TRACE (Enregistrament Temporal a Matrius per Expansió de  CRISPR, per les seves sigles en anglès) i que pot introduir-se en cèl·lules vives per observar el que els afecta.


TRACE pot usar-se a l'interior del cos humà i gravar el que passa, amb els quals podem veure canvis en els gens o variacions de metabòlits. De moment, el sistema ha estat provat amb èxit per a la gravació de tres senyals biològics simluténeas en el transcurs de tres dies, però els investigadors no descarten ampliar el rendiment del sistema. El científic ha avançat que pretén aconseguir registres de diversos minuts sobre diferents successos ocorreguts al llarg de diverses setmanes i fins i tot mesos.

Noticia Original

Noticia relacionada 1

RECUPERACIÓ D'ESPECIES I CLONACIÓ



Científics investiguen i treballen en la recuperació d’especies extintes i evitar que altres s’extinguisquen a partir del ADN.
Els que més criden l’atenció són el mamut, el tigre de tasmania i els “uros”(avanpassat del ramat boví)


El tatara avi del elefant és el que més crida l’atenció i ja hi han diversos grups treballant en açò i està més a prop del que pensem.
Els americans están treballant amb edició genètica: agafen una cèl·lula d’un elefant viu i l’editen per anyadirli gens de el mastodont de l’edad de gel i utilitzarán açò per crear un híbrid entre elefant i mamut.
El resultat serí una especie genéticament adaptat al fred.
Els dos altres grups estudien la clonació a través de les cèl·lules però encara no han trobat cèl·lules en tant bon estat per aconseguir-ho a curt termini.


Aquesta investigació no es simplement per tornar especies a la vida, el que es apasionant, soste Pilcher. Sinó que es pot utilitzar per evitar que espècies en perill d’extingió desapareguen.
Tot açò és molt novedos però també ha creat dilemes étics, hi ha qui pensa que va contra la natura, que és inmoral però Pilcher defen que els humans destruim habitats i espècies i aixo és lo realment inmoral.


Noticia original
Noticia relacionada1
Noticia relacionada2
Video: