dissabte, 31 d’octubre del 2009

El cordó umbilical, una font més vàlida per a fabricar cèlules


Una investigació dirigida per Juan Carlos Izúspua, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona i de l’Institut de Salk de Estudis Biològics de La Jolla, California( EE.UU.), uneix dos de les fonts més esperançadores de vida com és la creació de cel·lules de pluripotencialitat induïda (IPS) a partir d’altres procedents del cordó umbilical.

Segons explica Juan Carlos Izúspua en el periòdic elmundo.es : “La sang de cordó umbilical s’ha utilitzat en la clínica durant dècadas, ademés els bancos de cordó disposen de varis cents de mils d’unitats almacenades y disponibles. Així que ara tenim una font directa de cèlulas que, una vegada que conseguim reprogramar de manera totalment 'segura', es podríen utilitzar per a futurs assajos clínics”

Aquest investigador i el seu equip van conseguir amb éxit i amb major brevetat transformar aquestes cèl·lules en IPS utilitzant factors com Oct4 i Sox2. Després de les investigacións es va mostrar que eren prácticament idèntiques a les cèl·lules mare embrionaries.

Amés aquesta tècnica aporta una ventaja molt important, i es que, al ser cel·lules del cordó umbilical, es tracten de cel·lules molt primitives i amb molts pocs errors genètics ni immunològics, això afavorix al “no rebutjament” del paciente que ho rep.
Aquesta novetat ha sigut exposada també per ivestigadors alemanys dels Laboratòris d’Investigació de Biotecnologia i Òrgans Artificials de Liebniz a la revista 'Cell Stem Cell'.

Un segon avantatge és que aquestes cèl·lules es troben en més abundància per a produïr IPS que les de els greixos o les de la pell, amb menor temps que aquestes ( 15 dies) i són més fàcils de reprogramar.

Així i tot aquesta tècnica també presenta alguns inconvenients, però amb el pas dels anys s’han solucionat i han fet d’aquesta la millor tècnica per a fabricas IPS.
Video relacionat amb la noticia:
Altres noticies relacionades:

dimecres, 28 d’octubre del 2009

La microdermoabració estimula la regeneració de la pell

Fins ara s’havia pensat que el rejoveniment facial es devia a l’eliminació de la capa externa de la pell, però també es deu a que estimula la producció de col·lagen.

Una de les tècniques més demandades per al rejoveniment facial és la microdermoabració, junt amb el peeling i el làser, per a pells madures, amb acné, arrugues, marques, despigmentació i altres senyals d’envelliment de la pell. En aquesta tècnica s´utilitza un aparell (rodillo) amb microcristalls(òxid d´alumini, diamant...) que erosiona capa a capa i millora l´aspecte de la pell.

Un nou estudi publicat en “Archives of Dermatology” confirma que el procediment és efectiu a l´hora de promore la producció de col·lagen i millorar l’aparença de la pell sobretot en partícules grosses.

Aquest estudi va ser realitzat per Darius Karimipour i el seu equip de científics de la Universitat de Michigan (Estats Units). Van fer que 40 adults entre 50-83 es feren la microdermoabració amb puntes de diamant (uns amb partícules més grosses i els altres més fines).

Hui en dia aquesta tècnica s´utilitza molt però realment el que més apliquem és el làser perquè sols penetra de forma fraccionada, és a dir, en petites zones micoscòpiques d´un diàmetre diminut que farà possible que un nou teixit ocupe el lloc del teixit envellit.

Notícia original

-Noticies relacionades:
-Vídeo relacionat:

dimarts, 27 d’octubre del 2009

El PNV defendrà el primer tràmit de la llei de l’avort



El PNV (partit nacionalista vasc) unirà els seus vots als dels partits esquerres per a que la llei de l’avort supere el primer tràmit en el Congres.

La direcció del PNV ha aprovat un document que recull la necessitat de reformar la norma actual, per entendre que no ofereix garanties suficients, i que defèn una llei a plaços.

Es la primera vegada que el PNV, un partit de dretes i amb vinculacions amb l’església, no dona llibertat de vot als seus diputats i es pronuncia clarament a favor de la reforma. El document actualment aprovat no exigeix l’autorització dels pares per a que les dones de entre 16 y 18 anys puguen avortar.



El PNB donarà suport al primer tràmit de la llei de l'avortament


El PNB unirà els seus vots junt als dels partits de l'esquerra perquè la llei de l'avortament supere el primer tràmit en el Congrés, el del debat de totalitat que es produirà a mitjà de novembre en el ple de la Cambra baixa.
El darrer dia 26, l'adreça del PNB va aprovar un document, en el qual, consta que es deu de reformar la norma actual, ja que diuen que no ofereix les garanties necessàries i que defensa una llei de terminis.

Aquest, és un partit que no és d'esquerres, però que sempre ha estat vinculat a l'església, per això, és d'estranyar el que ha fet, ja que, és la primera vegada que ho fa.El PNB ha optat per no donar llibertat de vots als seus diputats perquè defèn totalment la nova reforma sobre la llei del avortament.
Aquesta nova reforma consistiria en què les dones d'entre 16 i 18 anys avorten sense fer falta cap autorització dels respectius pares. Desprès el PNB, te pensat negociar el contingut de les esmenes, és a dir, per millorar algun aspecte o modificar alguns errors de la llei, te previst presentar un nombre limitat d'esmenes.

D'aquesta manera, el projecte del Govern tindrà en el debat de totalitat els vots del PSOE, ERC, BNG, ICV, IU, Nafarroa Bai i PNB, és a dir, per sobre dels 180 diputats. Només requereix 176 com llei orgànica. CIU donarà llibertat de vot als seus diputats, encara que Unió sí presentarà esmena a la totalitat. L'únic grup parlamentari que estarà en bloc contra la llei serà el del PP.

Finalment, el PNB admet la interrupció voluntària de l'embaràs com un dret de la dona i rebutja que s'obligue a les dones d'entre 16 i 18 anys a assolir permís dels pares. Proposa que l'avortament estiga inclòs entre les prestacions de la sanitat pública, amb l'argument que "el sistema està fracassant estrepitosament en la protecció de la salut de les dones que s'acullen a la llei" actual.
La portaveu d'Igualtat del PSOE afirma que la reforma de la llei no suposarà un augment del nombre d'interrupcions d'embaràs en el nostre país.



Font principal d'informació: click aquí
Altres enllaços d'interés
-El PP es compromet a modificar la nova llei de l'avort si goberna.
-El PNB trenca la seua tradició i apoya en bloc la llei de l'avort.
-La nova llei no augmentarà el nombre d'avortaments.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Un 18% dels diagnòstics de VIH són de patògens 'importats'


En els últims anys s'ha trencat la uniformitat espanyola del subtipo de virus de la immunodeficiència humana (VIH, l'agent que causa la sida). El majoritari segueix sent una variant B del subtipus 1 però un 18% dels nous casos són ja d'altres famílies segons ha dit el cap del servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Carlos III de Madrid, Vicente Soriano. Aquest fet comporta, entre altres riscos, la susceptibilidad a alguns medicaments i que les vies de resistència varien.

Els subtipus no B més freqüents en el nostre mitjà són els recombinants AG i BF a més del subtipus C. Aquestes variants s'han introduït a Espanya durant l'última dècada degut principalment als immigrants arribats des d'Àfrica on aquesta malaltia està molt estesa.

Des que es va identificar el VIH com causa de la sida a la meitat dels vuitanta i es van detectar les seus distintes variants, els científics estan pendents de l'impacte que pot causar aquesta diversitat en l'eficàcia dels tractaments. Fins ara els medicaments s'assajaven amb pacients del nord d'Amèrica i Europa infectats pel virus VIH-1 subtipus B. Per aquesta raó molts dels projectes africans han patit alguns retards davant les reticències a l'aplicar els mateixos tractaments a persones amb altres variants.

Al final ha resultat que el que serveix per a una variant també serveix per a l'altra però no per altra raó que l'escassesa de material terapèutic i els metges apliquen el que tenen més a mà. Però pel contrari hi ha assumptes molt més susceptibles de fracassar com són la possibilitat d'aconseguir una vacuna ja que de moment no s'ha aconseguit cap fàrmac satisfactori.


Font d'informació: click ací


Altres notícies relacionades:
-Com aprofitar la vacuna contra la sida?
-Generalitzar la prova del VIH reduiria un 30% de les infeccions.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

L´avançat inici en el cannabis desemboca en el fracàs escolar.

Cada vegada és més clara la relació entre el cannabis i el fracàs escolar. El consum afecta a dos àrees del cervell que estàn relacionades amb la memòria, una és la concentració i l´altra la capacitat de relacionar conceptes.
A causa d´aquesta acció, s´ha arribat a la conclusió que la majoria d´alumnes repetidors són aquells que fumen aquesta subtància habitualment.


Aquest percentatge o valoració sobre el consum del cannabis ha sigut una novetat per a la guia Cannabis II ( Pla Nacional sobre drogues) on afirmen que en alguns casos el estupefacient procedeix al fracàs.

Generalment els fills/es de les dones que durant el seu embaràs o lactància van consumir cannabis són els més propensos a l´adicció.

Un de cada quatre menors entre 14 i 18 anys consumiexen cannabis habitualment ( aproximadament uns 40.000 xics i xiques) és a dir, ja podem parlar de “consumidors problemàtics” perque ja començen a presentar problemes d´intoxicació i també com hem dit anteriormente al fracàs escolar.
Estudis internacionals han afirmat que sols un 2% de persones iniciades al cannabis desde la jovetud accedeixen a un titol universitari, mentre que la proporció de persones amb ningún indíci de cannabis és del 38%.

Hi ha més proporció de consumidors de drogues entre els repetidors en els casos de tabac i alcohol.
Moya va destacar el efecte de “porta d´entrada” del cannabis a altres subtàncies, on va afirmar: el més habitual és, la gent que consumeix drogues com heroína, cocaina….hagen començat amb el porro, però això no significa que tota la gent adicta al hachis….acabe consumint altres substàncies. La causa de tot, és l´obtenció, ja que totes s´obtenen al mercat ilegal, on es donen a conéixer unes amb altres.

Descoberta una via materna de transmissió de la obessitat



L'obessitat és un problema creixent ( més de la meitat de la població adulta espanyola sofreix aquesta malaltia) i pareix quasi impossible dissenyar un métode per a combatir-la. Es creu que la obessitat està marcada pels gens o pels hàbits alimenticis de cada persona, però un grup d'espanyols ha afegit una tercera causa de la malaltia: L'ADN mitocondrial.




Les mitocondries, són órgans que romanen dins les cel·lúles. Es creu que provenen de antics bacteris que s'integraren dins dels èssers vius mes desenvolupats; d'ahí s'extrau que continguen el mateix material genètic (l'ADN).


El paper d'aquest component és el descrit pels investigadors dirigits per Francesc Vilarroya, memebre del Ciberon (Centre d'Investigació Biomèdica en Red d'Obessitat i Nutrició) i director de l'universitat de Barcelona.


Villarroya creu que aquest descobriment té una ventaja, afirma que frent l'ADN nuclear, les mitocondries són mes fàcils de manipular, sobretot perquè existeix un factor específic que influiex en la quantitat.

Per exemple, s'ha demostrat demostrat que els atletes que son les que més esport practiquen, augmenten el seu ADN mitocondrial ja que ho necessiten per a produir energia. De fet la pista que dugué als investigadors a estudiar este aspecte va ser un altre fenòmen: els canvits produïts en el metabolisme en les persones amb VIH per la medicació ( lipodistròfia, acumulació irregular de grassa en el cos ). Aquest procés s'atribueix a la toxicitat mitocondrial dels antirretrovirals. També existeixen altres fàrmacs que actuen a la inversa i reduiexen l'ADN mitocondrial.

La possibilitat d'intervindre farmacològicament i mitjançant nutrients ( com les vitamines, per exemple ) seria el més a prop que s'està de moment per a una teràpia autènticament genètica que no ocorre quan es tracta de canviar l'ADN nuclear.



Ademés, esta vinculació explica el fet de que és més freqüent que una mare obessa transmitisca la seva malaltia als seus descendients, que que ho faça el pare. Encara que el fet pot estar influenciat perquè les mares intervenen més que els pares en els hàbits alimenticis dels fills (transmissió de comportament).




fonts d'informació:


-El País.com
-notícies de salud a internet

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Primer estudi a Espanya per a analitzar el risc de mort súbita en els esportistes.

L’Hospital Clínic San Carlos de Madrid, junt amb el recolzament de la fundación BBVA, està realitzant un estudi genètic als jugadors de l’Atlètic de Madrid amb la finalitat de coneixer quines son les mutacions cardíaques son prevalents en la mort subita en els esportistes.

El passat dilluns van ser presentades les primeres dades sobre aquest estudi en Madrid pel doctor Carlos Macaya, cap del Servici de Cardiología de l’Hospital de San Carlos, i pel doctor Antonio López Farré, cap de la Unitat d’Investigació Cardiovascular d’aquest mateix hospital.

Malgrat que hi han aproximadament sis milions d’esportistes federats( més de 12 milions practiquen algun esport), cada any moren uns 40 esportistes a Espanya. Aquest és el primer estudi sobre la mort súbita a Espanya, on no hi han dades fiables sobre aquest problema cardíac en la població general.

Segons Farré, no es coneix la proporció exacta en que afecta aquesta mort, i això fa que no puguen fer-li front. Per això s’han d’estudiar l’abans i el després quan mor algú per aquest fet, i així es trobaràn les solucions que estàn buscant.

Les investigacions van començar el passat mes de Maig i serviràn com a base de dades on es postren les anomalíes més donades en tots els análisis.
Ja s’han analitzat a 85 esportistes voluntaris, tant menuts com adults( 65 homes i 20 dones).

Per a dur a terme aquestes investigacións, la fundació BBVA ha proporcionat a l’hospital un seqüenciador d’última generació, el qual pot analitzar 16 mostres simultàniament per hora en contra de l’antic que sols en podia analitzar un.

Gràcies a aquestes investigacions, en un futur es podràn detectar a temps aquestes anomalies i podràn impedir morts com les de Antonio Puerta i Dani Jarque( les dos victimes espanyoles d’aquesta malaltía).


Video relacionat amb la noticia:




Noticia original:

Nova promesa en la batalla antiobesitat

L’últim fàrmac antiobesitat és la liraglutida, medicament que en principi estava desenrotllat per al tractament de la diabetis tipus II. Ha demostrat una capacitat per produir pèrdues de pes en persones obeses.

Investigaren la efectivitat d’aquest fàrmac fent una teràpia farmacològica amb 564 persones. En aquesta teràpia utilitzaren: liraglutida, orlistat i placebo. Durant les vint setmanes que va durar la teràpia, tots els participants seguiren un dieta baixa en calories i un programa d’exercicis. Van aconseguir major pèrdua de pes amb liraglutida(4,8kg-7,2kg).

A més a més dels beneficis antiobesitat, van haver: reduccions en la tensió arterial, en la circumferència abdominal i en problemes com la prediabetis.

L’únic problema són els efectes secundaris: nàusees i vòmits. Aquests dos efectes van ser els més freqüents però en la majoria dels casos es presentaren de forma transitòria.

Felipe Casanueva, director científic del Centre d’Investigació Biomèdica en Red-Fisiopatologia de la Obesitat i Nutrició, i catedràtic d’endocrinologia de la Universitat de Santiago de Compostela, pensa que la reducció de pes amb aquest fàrmac és molt gran i que l’objectiu es perdre la quantitat necessària per disminuir el risc.

Els investigadors estaven contents per els resultats obtinguts però reconegueren que són necessaris els estudis clínics a llarg temps que analitzen els efectes de la liraglutida a fons.

L’obesitat està present en tot el món per això necessitem més fàrmacs i que les institucions fomenten el desenvolupament de nous productes. En Espanya pareix que no tractem l’obesitat com una infermetat perquè el sistema sanitari no ha finança cap medicament per disminuir el pes.

Notícia original: el mundo

  • Notícies relacionades: el mundo:
>Un nou fàrmac antiobesitat conseguix una pèrdua de pes modesta, però mantinguda.
>Primer pas per a l´autorització d´un nou fàrmac antiobesitat en Europa.
>Experts reclamen en "The Lancet" més estudis amb els fàrmacs per a l´obesitat.


  • Vídeo: fàrmacs antiobesitat

dijous, 22 d’octubre del 2009

Que puc fer per no agafar la grip A?

La solució no és viure aïllat o clavar-se en una pompa. El virus de la Grip A es contagia amb facilitat, però existeixen unes mesures de prevenció.

Netejar-se freqüentment les mans és una de les principals prevencions. Es recomana tirar-se sabó, fregar bé i esbandir-se durant al menys 20 minuts. Segons la OMS el lavat deu de durar el que es tarda en cantar "Cumpleaños Feliz". Altra mesura higiènica es tapar-se amb un mocador al esternudar o tossir i tirar-lo al fem.

Les besades,el contacte proper i compartir gots i coberts deuen limitar-se si la persona esta malalta. Es recomana no fregar-se el ulls, el nas i la boca, ja que es una de les formes més corrents de contagi.

Si tenim un malalt proper i ens es impossible evitar alguna prevenció citada cal que ventili l’habitació i netegi amb freqüència i intentar aïllar el malalt. Cobrir-se nas i boca, i netejar-se les mans freqüentment.

El Ministeri de Sanitat resumeix en 5 punts la guia de prevenció:

1. Netejar-se les mans
2. Nas i boca tapats per esternudar.
3. No assistir al treball o escola si es sospita que es te la grip A.
4. Dormir lo suficient.
5. Actuar si s’observen símptomes.

L’estil de vida pot ajudar perjudicar la malaltia. Mantenir-se físicament actiu, dormir més de set hores diàries, beure molta aigua, menjar cinc racions de fruita al dia, prendre aliments rics en vitamina C (ajuden a rebaixar els símptomes) i en la dieta no pot faltar el peix.

La vacuna es un altra mesura de prevenció, encara que a Espanya no hi haurà un vàcuament massiu, sols es vacunaran els grups de risc.

Aquestes mesures de prevenció són les mínimes que puguem establir en una grip com aquestes, ja que són les mateixes que fem involuntàriament quan es témpora de la grip estacional. Opine que s’està agreujant el tema de la grip A, els ciutadans estan atemorits per d’importància que donen els medis de comunicació, encara que la grip estacional afecta del mateix mode i sols pot aplegar a mortífera a la gent del grup de risc.


Fon d’informació:El Mundo

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Uns 40.000 adolescents son cosumidors problemàtics de cannabis


Tot i els descensos que s'estan produint en el consum de cannabis, segueix sent la droga il·legal més consumida per part dels joves. Un recent estudi assenyala que un de cada cinc adolescents menors de 18 anys són consumidors habituals i un 2,2% d'ells són ja consumidors problemàtics, segons ha explicat un membre de la comissió clínica per a l'estudi dels efectes dels estupefaents.

Els objectius d'aquesta comissió és explicar l'efecte nociu que provoquen les drogues sobre les persones i quins són les conseqüències del consum d'aquestes.

Un dels principals problemes del consum de cannabis és l'efecte de la droga sobre el cervell. Actua en el denominat mecanisme de recompensa on es troba la dopamina la qual és la responsable de l'addicció. Però a més, la droga actua en dues regions especialment sensibles en persones joves com són l'hipocamp i l'amígdala. Aquestes dues regions del cervell estan relacionades amb la memòria, la concentració o la capacitat de planificar tasques, per aquest motiu, ja està confirmada la relació entre la droga i el fracàs escolar. Estudis internacionals han demostrat que solament un 2% de les persones que s'inicien joves en el consum són capaços d'aconseguir un títol universitari. Per altra banda el 38% dels joves que no han pres mai la substància són capaces d'aconseguir-lo.

Altre aspecte a assenyalar sobre el cannabis és que es converteix en una porta d'entrada cap al policonsum. Està clar que totes aquelles persones que consumeixen cocaïna o heroïna han començat pel porro però tampoc vol dir que totes aquelles persones que fumen marihuana o haixix acaben sent consumidors d'altre tipus d'estupefaents. Estudis han comprovat que el consums de drogues augmenta en un 13% les possibilitats de patir esquizofrènia i multiplica per tres el risc de patir psicosi.

Existeixen molts problemes més ocasionats pel consum de cannabis però la gent que consumeix de manera habitual opina que fumar marihuana és molt millor que fumar tabac, la qual cosa és rotundament fals.




Font d'informació: click ací

Notícies relacionades:
- elmundo.es

Cèl·lules fluorescents per a regenerar el múscul cardíac

  • La inserció de proteïnes de color permet identificar els cardiomiòcits.

Un equip de científics ha ideat un codi de colors per a distingir les cèl·lules mare que es diferenciaran en cèl·lules cardíaques musculars d’ aquelles que formaran part d’ altres cèl·lules del cor. Els experiments realitzats amb embrions de ratolí demostra que açò ens podrà servir per a futures teràpies de medicina regenerativa.

Les cèl·lules més importants en la regeneració dels teixits són les musculars (cardiomiòcits) que són les que possibiliten el batec del cor.

El Centre d’ Investigació Cardiovascular de l’ Hospital General de Massachusetts (EEUU), va crear ratolins transgènics on els va insertar dintre de les cèl·lules mare cardíaques, dos tipus de cèl·lules fluorescents, una roja i una verda.

Durant aquest estudi es va poder demostrar que les cèl·lules que contenien els dos colors donaven lloc a cardiomiòcits, i les que solament tenien un color formaven una població més heterogènia.

Per comprovar l’ eficàcia d’ aquest estudi, els científics van agafar cèl·lules progenitores bicolor per “fabricar” una pel·lícula de teixit cardíac muscular. Aquesta pel·lícula va començar a batejar, és a dir, aquest estudi funcionava.

A més a més de les futures teràpies de medicina regenerativa, també ens podrà servir aquest experiment per a estudiar malalties humanes i descobriments de nous fàrmacs.



Notícia original

dimarts, 20 d’octubre del 2009

La guia per a la píndola postcoital del Consell de Farmacèutics no inclou la objecció.

El canvi de la manera de dispensar la píndola de l dia següent, de ser un medicament amb recepta a no ser-ho, ha fet que el Consell General de Col·legis de Farmacèutics haja acordat amb el Ministeri de Salut un protocol de dispensació. El text es una guia de que deu d’informar el farmacèutic a les dones i quina informació deuen de demanar ( si utilitza anticonceptius, si ha tingut relacions sexuals, si el mètode anticonceptiu ha fallat...) mitjançant un tràmit verbal. El farmacèutic no podrà expressar la seva opinió i no podrà negar el dret de cap dona a ser atesa.
El text pactat a la Generalitat de Catalunya era més complicat, impedint que s’aplicarà en farmàcies de guàrdia i imposava un consentiment informant escrit. També recollia un suposat dret dels farmacèutics a objectar, cosa que no esta reconegut en cap llei, encara que en alguna autonomia si.

Alguns sanitaris no volen dispensar la píndola per que sostenen que es un abortiu. Per això el farmacèutics donaran tres tríptics, un de la píndola i els altres de mètodes anticonceptius.

Aquesta es la postura de la majoria dels científics i de organismes com la OMS, encara que hi ha grups conservadors que afirmen que la píndola actua com un abortiu. La majoria de les voltes, el que fa es enrederir l’ovulació i en aquest cas no hi ha problema. Aquest grups conservadors van encontra de la píndola per que també existeix el cas de que la dona ja haja ovulat i aquest òvul estiga fecundat, però sense implantació quan actua la píndola. Per això la denominen de abortiu.
Aquesta explicació no ha pogut ser reproduïda i per tant no ha sigut demostrada, es per açò que els científics ha buscat un altra explicació: que la píndola afecta als gàmetes,de manera que no aplega a fecundar. Res que veure amb el abort.


Aquest tractament dels farmacèutics a les dones crec que pot ser d’allò més constructiu per a totes aquelles dones que no estiguen ben informades respecte la píndola i els mètodes anticonceptius. També opine que hi hauria de haver un control de les píndoles que es venen per persona, ja que no es gens saludable abusar d’aquest medicament. L’únic que crec que esperem tots es que sobretot les xiques joves continuen preguen cura de les seves relacions sexuals, ja que hi ha moltes malalties que es transmeten sexualment com el VIH. I per últim dir que la píndola no es pot prendre com a un anticonceptiu, ja que es un cúmul d’hormones que afecta al teu organisme d’una forma brutal i que el seu abús pot ser molt perjudicial.



La dispensació de la píndola sense recepta médica a proporcionat un debat al carrers, diverses opinions, etc. Es pot veure reflexat a les imatges.


.

Font d'informació: El País

Altres noticies relacionades:

-Europapress

-El Público

Un pegat (parche) per a restaurar cors lesionats

Els científics de la Universitat de Duke (Estats Units), han presentat en la reunió anual de la Societat de Ingenieria Biomèdica un pegat amb cèl·lules mare que podria reconstruir els teixits cardíacs.

Al tenir un problema al cor, els mecanismes del nostre organisme ens poden ajudar poc, perquè els problemes d’aquest òrgan poden arribar a ser massa greus. Per tant, es necessita un recolzament extern.

Una de les solucions que s’està portant a cap és l’administració de cèl·lules mare capaces de reconstruir el teixit deteriorat. Però un altra possibilitat es la de teixir amb eixes cèl·lules una malla que es comporte com el teixit cardíac per a implantar-la en el cor. Els passos que han seguit són: obtindre cèl·lules del múscul cardíac (cardiomiocits) a partir de cèl·lules mare embrionàries de ratolí ,encapsular-les en un gel de fibrina i aportar fibroblasts per a que tinga una forma tridimensional.

La bona noticia és que la malla era capaç de contaure´s i conduir impulsos electrònics, qualitats que fan que el cor bombege; però per un altra part hi ha un inconvenient: els cardiomiocits dels humans creixen de manera més lenta que els dels ratolins.

Aquest es un gran avanç encara que hi hagen bastants obstacles. És un tema molt delicat però s’espera poder trobar una forma de cultivar-los més depressa i mantenir les mateixes qualitats de les cèl·lules originals.
  • Notícies relacionades:
- 2009: Les cèl·lules mare embrionaries podrien reparar els cors després d´un infart.
- 2008: Un cor fabricat en el laboratori.
- 2007: Un pegat de cèl·lules per a reparar teixits danyats després d´un infart.

Vídeo relacionat:







Qué els preocupa a les embarassades del nou virus gripal H1N1?



Hem puc vacunar contra l'agrip A? és una de les principals qüestions que una embarassada fa a un especialista per protegir la vida d'un nou ésser.

La contestació a aquesta pregunta no resulta massa dificultosa, ja que la grip A, com anuncien els especialistes, és un grip normal amb uns síntomes un poc molests, però no massa greus.

En algunes circumstàncies normals, si la febre no es massa alta sols el recomanen un paracetamol, però quan la febre ja resulta ser més dificultosa es recomanable anar a consulta.En un principi tot allò de la grip A era una alarma social i totes aquelles informacions donades han sigut contradictòries, per això quan preguntaves als metges, no sabien com respondret i la gent sols es guiava per aquells fullets informatius de prevenció.
Per vore totes aquelles respostes que fan les embarassades es va fer una enquesta sobre el pensaments de cada una, ja que una deia que era millor permanèixer en casa fins que tot es calmara un poc. Per l'altra part, la grip A no era ninguna alarma social ja que es poden mantindre informats i segurs sobre el virus fins que notaren alguns simptomes extranys.
Segons el president de la Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria, les embarassades a aquestes époques de l'any solen preocupar-se per no agarrar ningún tipus de virus, per això es segur vacunar-se contra la grip estacional, però a l'hora de vacunar-se contra la grip A no és del tot segur fins que estiga aprovada, aleshores serà impossible fer-ho.

Com ja tots sabem per previndre la grip és bo tindre unes mesures de seguretat.Segons la ginecòloga de l'Hospital de Guadalajara, el fetus no tindrà ningún risc mentres la mare no pateisca ningun tipus de patología añadida, però si naix i es contagia, aleshores deuen de separar-lo de la mare per prevenció.

Moltes d'aquestes afirmacions són negades per especialistes ja que els recients nascuts tenen anticossos de les seues mares.



L´incorporació a l´escola multiplica la grip entre els menors

L´incorporació a les escoles ha augmentat el nombre de casos amb grip H1N1. Aquest contagi afecta majoritariament als xiquets entre 5-14 anys.
La proporció de xiquets infectats va creixent cada vegada més.

A aquest grup d´edat els segueixen els menors de cinc anys, la qual cosa podem afegir que són els més menuts els que per diverses condicions de vida, l´entorn, la convivència a classe… són els més afectats.
Generalment, tot el contrari succeeix entre els habitants majors de 16 anys, conforme anem avançant d´edat la proporció d´infectats cada vegada és més baixa.
Principalment, cal destacar la baixa proporció d´afectats entre els habitants de 65 anys; per tant, es confirma allò que s´ha vingut detectant en altres paisos: els majors estàn protegits del virus perque en la seua infància van passar una grip amb els patògens similars als de l´actualitat.

El nombre d´infectats són els menors de 14 anys , no significa que l´enfermetat en ells siga més greu, tot el contrari, són els adults els que s´enfronten a situacions més greus, fins i tot a causar la mort.

La mortalitat a Espanya és manté per baix de la mitja, és a dir, aquesta grip no ha contribuit a elevar-la. Cada vegada augmenten els contagis però no augmenta la mortalitat, un trajecte distint al de la grip comú, ja que aquesta grip segueix el mateix ritme referent a la mortalitat i el nombre de casos.
Finalment cal destacar que en Europa el país més afectat és Irlanda.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

La velocitat cerebral del llenguatge



Han passat 150 anys des que el físic Pierre Paul Broca descobrira la importància que ocupa una part menuda del cervell en la parla. Des de llavors no hi ha hagut avanços rellevants en la comprensió neuronal responsable d'aquesta capacitat.

Una investigació publicada en la revista "Science" ha revelat que eixa menuda zona cerebral és capaç de computar les tres tasques fonamentals relacionades amb el llenguatge: la identificació de la paraula, l'elecció de la forma gramatical correcta i l'organització dels sons per a expressar-la.

Dins de la neurociencia el llenguatge està molt menys estudiat que altres factors com poden ser les sensacions, la memòria o el control motor. Açò és degut al fet que l'ésser humà és l'únic animal amb capacitat per a parlar i a més els mètodes per a experimentar amb humans no són suficientment precisos com per a registrar les complexes activitats neuronals.

Un equip de científics va tenir l'oportunitat d'estudiar les activitats neuronals de tres pacients de epilepsia durant el procés de preparació per a la cirurgia. Els resultats van ser espectaculars, es van identificar patrons d'activitat neuronal indicant processos cerebrals lèxics, gramàtics i fonètics al voltant de 200, 320 i 450 mil·lisegons respectivament després de que es mostrara la paraula al pacient.

Font d'informació: click ací

dijous, 15 d’octubre del 2009

Espanya, el segon país de la UE amb més casos de tuberculosis

En primer lloc cal introduir el concepte de tuberculosis: La tuberculosi és una infecció bacteriana crònica causada per Mycobacterium tuberculosi que histologicamente és caracteritza per la formació de granulomes. Habitualment, la malaltia es localitza en els pulmons, però pot afectar pràcticament qualsevol òrgan del cos humà.
Hui en dia, Espanya és el segon país amb major nombre de casos de tuberculosi, aproximadament uns 13.000 nous casos a l´any. L´únic que supera este tipus d´enfermetat és Rumania.
L'OMS proposa o afirma que la tuberculosi té un risc de nombre de casos nous d´aquesta enfermetat en Espanya aproximadament de 30 persones afectades per cada 100.000 habitants.
A Europa van morir més de 63.500 persones per esta malaltia, però per una altra banda hi ha que afegir que compta amb els majors riscs de resistència als medicaments del món.
La regió amb major nombre de casos registrats, és Catalunya, amb 1.314 en 2008.Esta malaltia cada vegada augmenta més en zones de més pobreça. Durant els últims quaranta anys no s´ha modificat la medicació actual i la duració dels tractaments entre 6 i 30 mesos, a causa d´un major cost sociolaboral en qualsevol societat.
Dos organizacions (TB, AERAS) han contribuit sense adoptar cap benefici en l´investigació de la medicació i també en una vacuna que possiblement en 2016 estiga disponible.
Pep Willingham, directora d´assumptes externs, ha afirmat que la vacuna actual no és eficaç contra la tuberculosi pulmonar. Per altra banda, aquesta directora no recomana esta vacuna a persones infectades per el VIH.
Per este motiu varios centres d´investigació de Madrid i Barcelona col·laboren en aquesta investigació, en els assajos i en les vacunes que estan preparàn.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Una vacuna per a protegir als païssos pobres del còlera


El Gobern vietnamita en 1997, va fabricar una vacuna contra el còlera, amb la tecnologia idònea importada de Suècia. Aquesta no va ser distribuïda, ja que l'OMS (Organització Mundial de la Salud) deïa que no complia els requisits de calitat. Ara, una nova investigació, impulsada per fundacions exteriors, ha fet posible que es comprove la seua eficacia per a poder distribuïr-la, sobretot, als païssos desenvolupats, on es tant necessària.

La seua eficacia és del 70%, mentre que la vacuna WC/rBS, la que disposem actualment i aprobada per l'OMS té entre el 60% i 80%, sols un poc més eficient. Encara que ja existeix aquesta, és molt cara, per això no es pot enviar als païssos pobres, una llàstima, ja que ells la necessiten, perquè el còlera és una enfermetat molt abundant, i que afecta pràcticament a tota la població.

L'assaig clínic que és va fer en algunes persones, demostra què la seua eficacia és del 67% tant en xiquets menors de cinc anys (els més vulnerables) com en la resta d'edats. Aquesta té dos ventajes principals sobre la la vacuna WC/rBS; la seua senzilla administració i el seu cost més barat. Les semblançes d'ambues, és que es prenen per via oral i tenen una eficacia semblant. El fet del abaratiment del cost, és la millor ventatja per a aquestos païssos. L'actual, es venia a uns 20 dòlars i aquesta és molt més barata.

Aquesta història d'èxit, demostra que l'ajuda de fundacions exteriors, pot ser decissiva, ja que gràcies a elles s'ha pugut fer una nova investigació i així, proporcionar definitivament al mercat, aquesta nova vacuna amb tantes ventatjes per als païssos pobres.

És tot un ejemple, per a continuar lluitant contra altres malalties com el VIH i la malaria. A més a més, demostra que l'ajuda sempre serà ben rebuda.


Notícia original: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/10/08/biociencia/1255020051.html

Altres pàgines d'interés:

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Més de 3000 xiquets enveninats per Pb a la Xina.

Els anàlisis presos a quasi tres milers de nens que viuen a prop de plantes refinadores de metalls pesats a la província xinesa de Henan van revelar que més d'una tercera part dels nens tenen nivells excessius de plom en la sang (saturnisme).
L'oficina de salut a la ciutat de JIYU va prendre mostres de sang a 2.743 nens menors de 14 anys després es va informar sobre casos d'enverinament per plom a la província veïna de Shaanxi on es van detectar indicis d'enverinament per plom en 968 dels nens.
Aquesta és la notícia més recent d'una sèrie de casos d'enverinament per plom que afecta a milers de nens a la Xina.
(en els darrers mesos poden trobar casos similars a les províncies de Yunnan, Fujian i Shaanxi i el nombre d’afectats supera els 3.000)
Els casos han provocat inestabilitat al mig de la indignació creixent per escàndols de salut pública en què els nens han estat les víctimes principals. Una preocupació per al Partit governant, preocupat per l'estabilitat social i qualsevol desafiament a la seva autoritat.

Els enverinaments son un indici de com el ràpid desenvolupament econòmic s’ha produït amb el preu d'una intensa contaminació ambiental i una salut infantil deficient.
L'enverinament per plom pot causar alteracions intestinals ( poden arribar a un còlic) i del sistema nerviós (convulsions, coma, pèrdua de memòria), insuficiencia hepática i renal, anemia hemolítica, hipertensió sanguínia...
Aixi l'alcalde de JIYU, Zhao Suping, va dir que l'enverinament per plom a la ciutat és resultat de la contaminació durant un llarg temps. Afegint que la ciutat ha estat produint plom des de fa 52 anys. En resposta als resultats metges, les autoritats municipals han suspès totalment la producció en 32 de les 35 plantes i han cancel·lat la producció de les altres tres. Les famílies amb nens que viuen en un radi de 300 metres de les plantes han estat allunyades d'elles.
Video d'una de les zones més afectades.



Enllaços:

Noticia original
Informació interesant sobre el Pb
OMS
Institut de toxicologia a Espanya
Blog medioambiental (informacíó minera i ambiental)
Mapa orientatiu de les províncies de xina

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Acaba el primer transplantament de cara a Espanya després de 15 hores d’operació.

Abans d’un transplantament de qualsevol òrgan hi ha que aconseguir que la família del donant donen permís per l’ intervenció.

Encara que Espanya es un dels països més donants, es difícil pels familiars permetre que s’hi agafen òrgans dels seus éssers volguts i els implanten a una altra persona . En el cas d’una cara encara es més difícil prendre una decisió.

L’operació realitzada pel doctor Cavadas a l’hospital La fe de València s’efectua per octava vegada al món i per primera a Espanya després de la autorització de la Comissió de Trasplantaments del Consell Inter territorial del Sistema Nacional de Salut (SNS), autorització necessària per l’ importància de l’ operació.

Fins ara l’operació només l’havien realitzada a Francia, China i els Estats Units.

La Fe de València juntament amb els hospitals Virgen del Rocío de Sevilla y el Vall d'Hebrón de Barcelona son els únics que podien realitzar una intervenció semblant.

Es tracta d’una intervenció quirúrgica complexa en la que s’han de realizar dues fases:

La primera es l’extracció dels teixits necessaris del donant pel transplantament (un home de 35 anys mort a un accident de cotxe) amb els vasos sanguinis i les terminacions nervioses.

Al ser un donant jove la pell és més flexible s’ adapta millor a l’ estructura òssia del receptor.

I la segona es adaptar-los al receptor, un home de 43 anys.

La operació va ser realitzada el passat 19/8/09 i va acabar després de 15 hores i mitja a les 5:30 del dia següent.





El pacient haurà de superar el rebuig i necessitarà suport psicològic per assumir el canvi. A vegades se senten decebuts amb el resultat i, quan veuen per primera vegada la seva nova cara, s’estranyen perquè al mirall hi ha algú diferent, amb trets familiars com l’expressió dels ulls, però que en el fons és una cara que no és la seva original.

Els nervis han de soldar-se i s’ha d’aprendre a moure els músculs.. En aquesta etapa de rehabilitació és fonamental la intervenció de fisioterapeutes i logopedes.Superada aquesta fase, el pacient haurà de viure a la ciutat on hi ha l’hospital per prevenir episodis de rebuig. Durant la resta de la seva vida haurà de sotmetre’s a controls, en què s’avaluaran els efectes de la medicació i l’estat psicològic.

Noticia original:
Pàgines relacionades:

Vacunes contra la Grip A a Espanya

A finals d’Octubre, estaran disponibles les vacunes contra la grip A que Espanya a comprat.

Al autoritzar la Comissió les dos primeres vacunes, s’han completat tots els passos científics per a la comercialització d’aquestes, que són: Focetria, de Novartis, y Pandemrix, de GlaxoSmithKline.

Trinidad Jiménez, Ha demanat dosis per a tractar el 40% de la població, que es pot convertir en un 60%.



Tant a Espanya com a Europa, les vacunes es posaran a disposició de les autoritats sanitàries, per la qual cosa no es comercialitzarà ni hi haurà prou per a tots. Aquestes vacunes tindran uns grups prioritaris: embarassades, malalts crònics i personal de primers auxilis, començant pel sanitari fins arribar als policies. Aquests decidiran si volen o no posar-se-les, i Sanitat espera que a finals d’any hi haja per a tots.

Aquestes dos vacunes es recomanen que es posen en tres setmanes de separació, encara que pot haver noves que sols farà falta una.

Per a la fabricació de les vacunes, s’ha reutilitzat l’esquelet de la vacuna contra la grip aviar, però canviant les parts corresponents.

S’ha comprovat amb 6.000 persones que la resposta immunològica es potent i que els efectes secundaris són molt lleus. Les pròximes proves es realitzaran amb 9.000 voluntaris i es sabran els resultats a finals d’Octubre i principis de Novembre i es descarten possibles sorpreses respecte a les vacunes.

Enllaç de la noticia original: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Autorizadas/vacunas/gripe/ha/comprado/Espana/elpepisoc/20090926elpepisoc_4/Tes

El cirurgià de les mans d'or



Parlem d'un cirugià plàstic i reparador, el Doctor Pedro Cavadas, de 43 anys llicenciat en medicina a la universitat de València al 1989.



Avui en dia ha al cansat la fama internacional degut als èxits de trasplantament d'extremitats i, recentment, per dur a lloc, en 2009, el primer trasplante de cara feta en Espanya (octau al mon). Puguem dir-li que és l'home de les missions impossibles, ja que, ha fet coses inimaginables...persones que ho tenien tot perdut i que han guanyat moltíssim, ja que, les seues ultimes esperances les han dipositat amb ell. A banda de tot el que fa aquí a Espanya, també es dedica cada any a fer viatges a Kenya on ha creat una fundació de cirurgia reparadora, allí passa tot el temps que hi ha al dia operant a persones adultes i xiquets que han sigut mutilats per conflictes o be pateixen malalties, malformacions...inclús una vegada es va endur a València a un grup de xiquets per a recontruir-lis el pene, ja que, foren mutilats per la màfia a Kenya.



Aquest home va canviar de vida totalment fa uns anys ja que ell abans era el prototip de cirurgià ric i ambiciós, el qual, col.leccionava cotxes d'alta gama. En canvi, la mort del seu germà i les seues estàncies en Kenya el portaren a canviar de vida radicalment i crear la Fundació Pedro Cavadas, a Africa. Des d'aquell moment que canvià la seua vida de luxes per altra més real el seu lema va ser: "ajudar a aquells que no poden elegir i a la vegada tornar allò que ens ha sigut donat".


Cavadas afirma que creu en el sistema de salud pública, però que realment el sistema de treball als hospitals públics es molt lenta, als últims segles la medicina i el benestar en Occident s'han carregat la selecció natural ja que a Africa el qui es blanet no compleix ni deu anys, en canvi aquí si algú plora saben que els faran cas.



Una de las operacions mes mediatiques realitzada per Cavadas va tindre lloc al 2003, quan va aconseguir reimplantar el braç amputat a un home Navarro de 63 anys, desprès de mantindrel.lo nou dies unit a les arteries d'una de les cames del pacient.



El dimarts 18 d'agost, Pedro Cavadas abordava el seu major repte fins la data: el primer trasplant de cara a Espanya, un cas complicat, el d'un home que no podia parlar ni tragar des de fa mes de deu anys. Tres hores foren necessàries per a extraure el rostre del donant, quinze hores va durar el trasplant de cara, que va concloure amb un gran èxit.

El seu pròxim i gran repte serà el primer trasplantament de cames mundial.







Font original d'informació





divendres, 9 d’octubre del 2009

Més vell que el Archaeopteryx

Descendeixen les aus actuals dels dinosauris?
Un dinosauri fòssil trobat en Xina pareix reforçar aquesta teoria.
Segons publica la revista Nature un nou especimen d'un xicotet dinosauri que pareix tindre quatre ales i nombroses plomes s'afig ara a l'exemplar original, descrit aquest mateix any.









Trobat en el jaciment de Tiaojishan, al nord-est de Xina, aquest exemplar d'Anchiornis huxleyi, que publica la revista Nature, està magnificament preservat i indica que llargues plomes cobrien els seus braços i la seua cua i també tenia plomes més curtes en les potes.
Al principi es va creure que Anchiornis huxleyi, d'uns 50 centímetres de longitud, era una au primitiva, pero ara se situa entre els dinosaures terópodes, molt relacionats amb els pardals. L'edat del nou fòssil és de 155 milions d'anys (en el juràssic tardà), la qual cosa indica que és més antic que Archaeopteryx, l'au més antiga, trobada a Alemanya i datada en més de 150 milions d'anys.
Acheaopteryx va ser durant anys un dels enigmes de la palenteología doncs no estaven segurs si els dinosaures s'havien extingit o si van evolucionar fins a transformar-se en aus (com és planteja en la pel·lícula parc juràssic), ja que els dos compartixen moltes característiques comuns.


Anchiornix Huxleyi

També van existir dinosaures voladors que no estaven relacionats amb les aus com el Pterodàctil.
El descobriment de l'Archeopteryx l'au més antiga va reforçar la teoria que els dinosaures es van transformar en aus , però encara existia un problema i és que els fòssils dels dinosauris precursors de les aus eren massa recents com per a ser avantpassats de les aus.
No obstant el descobriment en Xina molt més antic que l'Archeaopterys va reforçar la teoria de que els dinosaures van ser els avantpassats de les aus actuals


Archaeopteryx



Per a saber més:

Pedro Cavadas:El primer transplant de cara

Pedro Cavadas és l`autor del primer trasplant de cara que s`ha realizat en Espanya i del primer trasplant doble de abantbrazos del món.
El dimarts 18 d`agosto, a las 14.45, Pedro Cavadas abordá el seu major rete fins a la data, el primer trasplant de cara en Espanya, un cas molt complicat, el d`un homè que no podía parlar ni tragar desde fea més de deu anys , tres hores foren necessaries per extraure el rostre del donant.
Quinze hores durá el trasplant de cara, el octau que és practica en el món.
El pacient a hores d`ara ja esta en casa i és recupera favorablement, el seu aspecte és espectacular, tan bó com el d`Isabelle Dinoire, la dona francesa que va recibir el primer del món.
Tot i això menegar la llengua, parlar, engulir o mosegar, són funcions que tardara mé en recuperar.
El trasplant de cara com de membres de cualsevol teixit consisteix en extraure els teixits del donant junt amb els gots i els nervis i tornar a juntar aquets als gots i nervis del receptor.
Els problemes d`aquest tipus de trasplants és la dificultat de juntar gots i nervis tan xicotets, ademés després el pacient tindra que portar medicació tota la vida per evitar el rebuig del trasplant.
Aquesta no és una cirugía fàcil, el pacient d`un trasplant de cara habitualment no considera la posibilitat d`un salvavides.
Aquest pacient és "patria o muerte" , és un procediment desesperat per a un problema desesperat.
Els trasplants de mans, brazos i demés que realiza el Dr Cavadas no són rutinaris i crida l`atención que ja ningú li presta atenció a aquest fet.
Ell realitza 1.500 operacions al any, açò són més de cuatre al día, lo que li exigeix
traballar varies jornades al día, "currar molt".
Cavadas viatja tres o cuatre voltes a l`any a Kènia mediant la seva fundació, opera a mutilats de conflictes tribals que no tenen recursos per a pagar-se un hospital , en deu díes pot arribar a realitzar 88 operacions en llocs que careixen dels equipaments mínims clínics i la Fundació Pedro Cavadas han realizat 11.000 intervencions, 700 reimplants, amb un 96% de éxit encara que en un 4% dels casos l`intervenció va mal i es perd el trasplant.

Encara que els resultats són expectaculars encara queda molt de camí en aquest camp fins que es converteixquen en intervencions rutinaries , encara que els avanços en els últims anys han sigut espectaculars.
Per a saber més:
1.-Fundació Cavadas:http://www.pedrocavadas.org/index_5_3.php
2.-Video Transplant de cara:http://www.3tv.cl/index.php?m=video&v=5900






dimecres, 7 d’octubre del 2009





Signos de agua en la Luna


Científicos de la revista Science http://www.sciencemag.org/ publicaron el pasado viernes un artículo con datos tomados por algunas de las misiones más recientes a la luna.
En ellas se determina la existencia de hidróxilo (HO) i agua (H2O) en la superficie i sobretodo en los polos de la misma.
La sonda espacial india chandrayaan-1 por espectometría en infrarrojos detecto la señal de enlace químico de hidrogeno y oxígeno, es decir de pequeña cantidades de (HO) i agua (H2O) en la capa más superficial de la luna.
Señal que también captó la nave Cassini cuando tiempo después (en 1999) pasó por las proximidades de la luna.
Estos hallazgos como bien comenta el planetólogo de la universidad de Hawái "exigen una revisión crítica de la idea de que la luna es un cuerpo seco".




Pues esta idea de desierto lunar procede de las rocas traídas por las misiones Apolo, hace 40 años en las que las leves trazas de agua que se encontraron se adjudican a la contaminación terrestre.
Sin embargo, Larry Taylor, de la universidad de Tennessee, indicó que esa suposición era errónea i determinó dos posibles orígenes de agua en la luna:
-Importada por cometas que se estrellaron en la superficie
-O moléculas de agua que se formaron por la unión de los iones de hidrógeno del viento solar con los oxígenos de las rocas lunares.
El próximo 9 de octubre, sin embargo, otra nave, la Lcross, se estrellará en un cráter polar de la luna para buscar el rastro de aguan en el material que se levantará por el impacto.
Es importante añadir que no solo encontramos esta información sobre la luna, también sobre Marte llegan nuevas noticias de agua ,ya que una sucesión de imágenes recopiladas durante estos últimos meses por la nave Mars Reconnaissance Orbiter (de la Nasa)http://www.nasa.gov/ muestran cinco nuevos cráters en los que se aprecia una formación de lo que parece ser hielo de agua.




notícia original :http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Signos/agua/Luna/elpepisoc/20090925elpepisoc_8/Tes

La guia per a la píndola postcoital del Consell de Farmacèutics no inclou l'objecció

La manera de dispensar la píndola ha canviat ; ha passat de ser un medicament amb recepta a no ser-ho, per tant el Ministeri de Sanitat ha decidit aportar una guia als farmacéutics per a transmetre aquella informació o dubte que tenen les dones a l´hora de sol·licitar la compra de la píndola.


Ha diferència, en relació a la dispersió de la píndola com a medicament sense recepta, la Generalitat de Catalunya va imposar un text complicat, on impedia la utilitat d´aquest medicament a les farmácies de guardia.

La raó principal per la que els sanitaris es precocupen , és la funció que aporta este medicament, un avortament.
Per aquesta raó, els farmacéutics a més de donar diferents consells, també donaràn tres tríptics. En primer lloc, afirma que la píndola és un medicament hormonal que impedix o retarda l'ovulació, i en molts casos evita l'embaràs, ja que la píndola no és abortiva.
Referent als altres dos tríptics hi ha que afegir que actuen com a mètodes anticonceptius i també sobre les malalties de transmissió sexual, com pot ser el VIH.

La princial pregunta que moltes dones es fan i que molts científics intenten solucionar és: què passa si la dona ja ha ovulat? Iincicialmet este medicament actua favorablement, però el mecanicisme no és del tot cert.
Un dels efectes de les hormones del medicament es una gran alteració al cos l´úteo, en definitiva, sí que es produïx la fecundación.

Moltes publicacions posteriors no han pogut reproduir este funcionament, per això han buscat una altra explicació, on la píndola afecta els gamets i no es produix la fecundació, tot i això res a veure amb l´avortament.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Una parella incompatible logra un embaràs amb selecció genètica

L'Institut Europeu de Fertilitat ( IEF) i l'empresa Sistemas Genomicos ( SG), han conseguit per primera vegada en Espanya, que una parella amb els grups sanguinis incompatibles puguen tenir fills mitjançant una selecció genètica d'embrions que ha permitit gestar un fetus amb RH negatiu compatible amb la mare.

Aquest embaràs ha sigut presentat amb 14 setmanes de gestació pel director mèdic de l'IEF, Alfonso de la Fuente, i el director de la Unidad Genética Reproductiva de SG, Xavier Vendrell, amb sede en el Parc Tecnològic de Paterna.
Els pacients són una parella madrilenya, que va conseguir tenir un fill a l'any 2006 amb RH positiu, però al no suministrar-li el medicament necessari a la mare, quan es va tornar a quedar embaraçada, la presència d'anticossos van destruïr els glòbuls rojos del fetus provocant l'abortament.
L'alt risc de tenir un altre fill degut a l'alt nivell d'immunització era un inconvenient i per a poder aconseguir-ho, sols hi havia una solució, la tècnica del Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) que consistia en la selecció genomàtica d'embrions, la qual cosa convinava tècniques de reproducció asistida i genètica molecular.

La parella, ambdos metges, va optar per anar-se'n a l'extranger per a realitzar aquest propòsit, però finalment la Unidad Genética Reproductiva de SG ho va dur a terme el passat mes de maig, amb un cost de 8.000 euros. Aixi , segons els experts " es va posar a punt, en limfòcits unics aïllats de la sang de la parella, la tecnologia i les condicions particulars que s'utilitzaren en el DGP per a determinar el gen RHD en els embrions d'aquesta parella, factor al que la dona està altament isoimmunitzada".

Gracies a l’ajuda dels familiars d’ambdós membres per a identificar les regions polimòrfiques al gen RHD pròpies de la parella, va tenir exit aquest tratament.
A mitjans de juny van acabar el procés de selección d’embrions, i a principis de juliol van començar el procés de fecundació in-vitro en el Instituto Europeo de Fertilidad de Madrid.
A finals d’Agost , per fi, la dona va quedar embaraçada.

De quatre embrions seleccionats primerament sols un era RH negatiu, per tant compatible amb la dona, i aquest va ser el que van introduïr a l’úter matern.
Aquest fet serà publicat en sis o set setmanes en una revista especialitzada a Espanya.

Noticia original: http://www.abc.es/20091001/ciencia-tecnologia-biologia-genetica/pareja-incompatible-consigue-embarazo-200910011708.html

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Durant els tres primers mesos d'embaràs, alguns fàrmacs antidepressius poden causar malformacions en el fetus

El risc de donar a llum a nadons amb defectes al cor s’ha trobat en les dones embarassades que prenen fàrmacs antidepressius durant els tres primers mesos d’embaràs.

S’han analitzat quatre antidepressius , sertralina, citalpram, paroxetina i fluoxetina, dels quals sols sertralina i citalpram augmenten els defectes en el cor del nadó, malformacions del fetus, craneosinostosis (defectes en el tancament dels ossos del crani), gestacions més curtes i canvis de creixement del fetus.
El defecte del cor està relacionat amb el septo (unió entre la aurícula y el ventricle de l’esquerra i la aurícula i el ventricle de la dreta del cor), si es troben defectes en esta espècie de paret que les separa, poden alterar el circuit sanguini i inclús arribar a una intervenció quirúrgica.

El risc és baix, 0.9% en nadons els quals les seues mares prenien antidepressius, i 0.5% en nadons els quals les seues mares no prenien antidepressius.

Per acabar d’averiguar d’on ve aquest problema són necessaris més estudis ja que dels 96.881 nadons examinats, sols 1.370 mares prenien diversos antidepressius.

Notícia original

'Ardi': l'esquelet més antic d'un homínid


Desenes d'investigadors de tot el món s'han unit per a desvelar els secrets d'un anella clau en l'història de l'evolució humana. Es tracta de 'Ardipithecus ramidus', l'esquelet més antic d'un homínid trobat fins ara, que va viure fa 4,4 milions d'anys en el que hui és Etiòpia. Segons els científics, este fòssil és el més pròxim que tenim al moment en què la nostra branca evolutiva es va separar de la dels simis.
Els resultats es presenten hui en la revista Science per mitjà d'un inusual desplegament d'11 articles. Al llarg de 17 anys d'investigacions, s'han analitzat 110 mostres, però la peça principal és l'esquelet d'una femella de què es conserva la major part del crani, les mans, els peus, les cames i la pelvis. Es crega que pesava uns 50 quilos i mesurava 120 centímetres. I té ja nom: 'Ardi', l'han batejat.
Es pensa que l'ultime avantpassat comú compartit per humans i ximpanzés va viure fa almenys sis milions d'anys. 'Ardipithecus' data de fa quatre milions i, per tant, no és eixe últim eslavo perdut. No obstant, està més prop que altres fòssils a eixe moment crucial. 'Ardi' és almenys un milió d'anys més antiga que Lucy, el famós esquelet d'una femella de 'Australopithecus afarensis' que durant molt de temps ha sigut un de les restes d'homínids més antics conservats en el registre fòssil.
A l'analitzar els fòssils de 'Ardipithecus', els experts han descobert que tenia una mescla de trets «primitius» compartits amb els seus predecessors i trets «derivats» que compartix exclusivament amb homínids posteriors.
No obstant, diversos dels seus trets no apareixen en els simis africans de l'època moderna. Per consegüent, una conclusió sorprenent és que és probable que els simis africans hagen evolucionat àmpliament des que compartim eixe últim ancestro comú.
http://www.youtube.com/watch?v=hie-rEUm-70
«En 'Ardipithecus' tenim una forma no especialitzada que no ha evolucionat molt en la direcció de 'Australopithecus'. Pel que quan vas del cap als dits del peu, la qual cosa veus és una criatura mosaic, que no és ni ximpanzé, ni és humà. És 'Ardipithecus'», afirma un dels principals autors de la investigació, Tim White, de la Universitat de Califòrnia Berkeley.
«Estos articles obrin una finestra a un període de l'evolució humana de què hem sabut poc, quan els homínids primitius estaven establint-se a Àfrica, poc després de separar-se de l'últim avantpassat que van compartir amb els simis africans», assenyala Brooks Hanson, subeditor de ciències físiques de 'Science'.

·Font d'informació: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/10/01/ciencia/1254388364.html

diumenge, 4 d’octubre del 2009

El “DNI genètic” permetrà tractar el càncer de forma personalitzada


Gabriel Hortobagyi, cap del departament d’oncologia Mèdica de la Mama del Centre MD Anderson de Houston i el Dr. Antonio González Martín, cap del servici d’oncologia Mèdica MD Anderson España; es van reunir en Madrid per a parlar sobre el tema del Tractament del Càncer de Mama.

Hui en dia, la tecnologia ja ens permet anticipar si la quimioteràpia serà eficaç. Si s’identifica el DNI genètic es podrà fer un tractament per a cada pacient, una teràpia personalitzada. Per a poder arribar a aquest punt es necessària la participació dels oncòlegs, cirurgians, patòlegs, radioterapeutes, ginecòlegs...perquè tenen un coneixement biològic de la enfermetat i açò ajuda a les tècniques terapèutiques.

El problema és que aquest càncer no es considera una enfermetat sinó moltes, perquè cada dona reacciona d’una manera diferent davant dels tractaments.

Per poder fer un tractament individual, s’estan fent anàlisis mitjançant tests que estudien tots els moviments de molts gens a la vegada (firma genètica). Gràcies a questa pràctica sabran si es beneficiaran del tractament quimioterapèutic després de la cirurgia o no.

En España la supervivència és major gràcies a la mamografia, una forma de detenció precoç.

Fa temps era impensable que aquesta enfermetat es poguera tractar d’aquesta forma. Anem millorant i gràcies a açò, cada dia més gent té mes esperança de la cura del càncer. Haurem de confiar en els experts que estan en aquest món i formar-ne de nous amb uns estudis dignes.