dimecres, 31 d’octubre del 2018

Sydney: de la bulimia al intent de suicidi



Esta madrilenya de 32 anys i d'aspecte acriaturat ha decidit respondre a totes les preguntes. Per escrit, això sí. Però amb una sinceritat tan bestial com aborronadora.

Després del seu intent de suïcidi, Sydney va passar 37 dies en un psiquiàtric. Al tornar a sa casa es va veure postrada en un sofà, incapaç de moure's a causa de les lesions que s'havia fet a l'intentar llevar-se la vida. Un dia, avorrida, vaig agafar el mòbil i em vaig posar a escriure a manera de diari la història real d'eixos 37 dies.

La gent creu que bulímia és vomitar. Però bulimia significa literalment «fam de bou». El que feia i per desgràcia continue fent és menjar com un bou, donar-me fartades i després vomitar. He engolit menjar per a gos, menjar del fem, fins al meu propi vómito... Sí: he agafat amb la mà la pota i me l'he tornat a menjar», explica mentres jogueteja amb un floc de la seua cabellera rubia. Menjar em tranquilitza. El menjar és el seu refugi.

El cas és que Sydney va créixer en una família bé. Son pare treballa com a enginyer en una companyia nord-americana. Ens anàvem mudant a cases cada vegada més grans a mesura que anava ascendint, recorda. I cada mudança anava acompanyada d'un canvi de col·legi. Als 13 anys, va acabar en una casa de cinc dormitoris i set banys en una urbanització elitista de Madrid i en un col·legi privat prou pijo. Un col·legi on l'única cosa que comptava era tindre mamelles, el pol Ralph Lauren últim model, ser guapa i estar prima. Hi havia dos opcions: adaptar-se o morir. I vaig decidir adaptar-me.

Van començar els problemes d'alimentació: va començar a donar-se fartades de menjar per a, a continuació, vomitar. Amb 16 anys va tindre el seu primer ingrés hospitalari per infrapes.

No t'imagines les coses que feia. Perquè els meus pares no es donaren compte, vomitava en bosses de fem, les tancava i les amagava en la meua habitació. Em posava el despertador a les 4:00 hores de la matinada per a tirar-les fora. Però em donava peresa i vaig començar a acumular-les. Ma mare les va trobar un dia: hi havia 15». Per no parlar dels registres que porta des que 2004, quan amb 17 anys va començar a anotar el seu pes, massa corporal, contorn de cintura, de cuixes i de maluc i a fer gràfics que indicaven si segons la seua opinió estava grossa o prima.

Així i tot va traure la carrera de dret. Y va aconseguir que la contractaren en un banc. El mateix dia que va firmar el contracte se'n va anar a viure sola. Tenia 24 anys.

VIDEO



NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1




ELS PUNTS DE LLUM QUE VEIEM A SIMPLE VISTA EN EL CEL, SÓN ESTRELLES O SÓN GALÀXIES?

Els puntets de llum que veiem en la nit a simple vista són majoritàriament estrelles, encara que també es veuen alguns planetes com a Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. També podem veure galàxies.
Pròxima Centauri, és l'estrella més pròxima. La més brillant de les que veiem és Sirià.

La Via Làctia es troba en el Grup Local i dins d'este grup la galàxia espiral més pròxima a nosaltres és la d'Andròmeda. No es veu com un punt sinó com un poc més extens. Hi ha una altra galàxia, la galàxia del Triangle, M33 . Hi ha també una altra, M82 , però ja està massa lluny per a veure-la.

Per a distingir una estrella d'un planeta hem de fixar-nos en si la llum parpelleja. La característica principal és que la llum del planeta no parpelleja i la de l'estrella sí. Les estrelles es mouen com un conjunt i els planetes es mouen de manera eclíptica

Existeixen també altres fenòmens, les supernoves. Són explosions tan potents que provoquen una llum més brillant que tota la llum de la galàxia que les alberga.


NOTÍCIA ORIGINAL


NOTÍCIES RELACIONADES:

Galàxies, estrelles, satel·lits i planetes.

No tot són estrelles.

Les estrelles.


VIDEO RELACIONAT:



        
DESCOBRIXEN UN NOU ÒRGAN HUMÀ QUE AJUDARIA AL CÀNCER A PROPAGAR-SE


Un equip de científics ha descobert una xarxa de canals plens de líquids en l'organisme la qual cosa pareix tractar-se d'un nou òrgan anomenat l'interstici.                                                                           
L'interstici es troba davall la pell, entre els músculs i en el revestiment dels pulmons, dels vasos sanguinis, del sistema digestiu i del sistema excretor.

Esta xarxa tindria una funció protectora, però el més important és que pot transportar cèl·lules cancerígenes d'un lloc a un altre del cos.
 A més de protegir òrgans, també contribuïx en la propagació del càncer, és a dir, que després d'algunes proves es van donar compte que les cèl·lules canceroses pròpies dels teixits d'uns pacients havien sigut ja transportades a través d'un altre canal el qual era aquest òrgan l'interstici que els portava directament al sistema limfàtic.

Els científics creuen que este nou òrgan pot ajudar a tindre un diagnòstic més prompte del càncer i que també pot  estar involucrat amb altres problemes i trastorns inflamatoris.

“Estem davant d'una nova porta cap al mecanisme de disseminació tumoral "








ENLLAÇ NOTICIA



VIDEO RELACIONAT:




NOTICIES RELACIONADES:

1- EL ORIGAMI PODRIA AJUDAR  A REGENERAR NOUS ORGANS.

2-“ASÍ ES EL BAZO”



Detecten extranyes partícules sorgint dels gels de l’Antàrtid




Una sèrie d'estranyes partícules subatòmiques que semblen sorgir dels gels de l'Antàrtida, semblen similars a les quals bombardegen la Terra contínuament en forma de rajos còsmics. Encara que hi ha gran diferència: els rajos còsmics  procedeixen de l'espai i cauen sobre nosaltres i aquestes particules sorgeixen del propi planeta.

La  Antarctic Impulsive Transient Antenna (ANITA)  , els científics l’usen per a estudiar els rajos còsmics, ha detectat partícules que emanen directament del sòl.La qual cosa suggereix que «alguna cosa» extremadament energètic podria haver travessat tot el planeta, un fenomen que no està permès pel Model Estàndard de la Física .

El sistema detecta aquestes col·lisions gràcies a l'emissió d'ones de ràdio que generen les explosions de les partícules secundàries.Les dues estranyes deteccions suggereixen que partícules de molt alta energia han viatjat a través de la Terra, creant una explosió d'ones de ràdio Askaryanen el gel. És a dir, com els rajos còsmics, però a l'inrevés.
Detecten extranyes partícules sorgint dels gels de l’Antàrtida




noticia original

noticia 1

noticia 2



Científics comencen a veure possible atacar les metàstasis del càncer

Els científics que investiguen sobre càncer han començat a trobar vulnerabilitats en les metàstasis i veuen possible començar a atacar-les.
Han coincidit que els últims avenços són una oportunitat per començar a dissenyar teràpies específiques per a les metàstasis.
Una vintena dels científics més destacats del món en metàstasis del càncer, participen desde el passat dilluns a Barcelona.

Fins ara, la majoria de fàrmacs usats contra les metàstasis són els mateixos que per al tumor primari i són poc eficients ja que el 90% de les morts per càncer són degudes a les metàstasis.
Els principals avenços s'han fet en el coneixement de la capacitat de les cèl·lules metastàsiques per evadir el sistema immunitari.

Creuen que els avenços científics en aquests i altres mecanismes associats a la progressió del càncer permetrà identificar i assajar possibles solucions.
Eduard Batlle   ha identificat en càncer de còlon avançat la molècula responsable, les cèl·lules tumorals escapen a l'acció del sistema immunitari i ha aconseguit revertir la situació de metàstasi i fins i tot curar en models d'animals. "Ara el repte és traslladar-lo als pacients", ha dit Batlle.

Notícia original :


vídeo relacionat explicatiu:


Paraules amb negreta:

Com es forma una metàstasis

Un estudi revela els canvis biològics en càncer de mama entre el tumor primari i la metàstasis


El científic català Eduard Batlle obté una beca de 2,5 milions d'euros de la UE


                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Mart tindre oxigen suficient per a sustentar microbis i esponges


Ara, un nou estudi apunta que en zones de Mart també pot haver-hi prou oxigen com per a mantindre alguns sers vius terrestres. Les sals presents en estes salmorres  permeten que l'aigua romanga líquida a temperatures per davall dels zero graus. Segons l'estudi, publicat hui en Nature Geoscience, entorn d'un 6,5% de tot el planeta pot albergar quantitats d'oxigen en la superfície o a uns centímetres per davall d'ella semblants a què en la Terra basten per a sustentar a alguns microbis i esponges.

Es va descobrir a Mart un gran llac d'aigua salada ocult davall el gel del pol sud. El nou estudi especula que la concentració d'oxigen en el seu interior podria ser alta si hi ha un contacte temporal amb la superfície o si hi ha radiació suficient perquè se separen l'oxigen i l'hidrogen.

"Els microorganismes no necessiten O2 per a respirar;, pero l'oxigen molecular permet obtindre major energia en els processos de respiració i la seua presència a Mart en concentracions adequades augmenta les possibilitats de nous metabolismes i més eficients.;Per exemple permetria l'existència de bacteris com les que es troben en riu Negre [Huelva], que oxiden el ferro de la pirita per a obtindre energia. I el que abunda a Mart és el ferro;, destaca."

Els autors trien el grup d'organismes terrestres que són capaços de viure a concentracions d'oxigen dissolt en aigua més baixes, que són bàsicament certs tipus de bacteris i les esponges, i conclouen que les concentracions d'oxigen que calculen que poden existir en les salmorres marcianes serien suficients perquè estos organismes pogueren surar a Mart hui per supòst , és només una comparació gràfica per a ressaltar allò que s'ha elevat dels nivells d'oxigen dissolt en estes salmorres i els autors no insinuen que puguen existir esponges en bosses de líquid amagades en els gels de Mart."



Noticia original

Noticies relacionades

https://www.losreplicantes.com/articulos/marte-microbios-esponjas/

https://www.abc.es/ciencia/abci-marte-tiene-potencial-albergar-formas-vida-complejas-como-esponjas-201810221806_noticia.html

https://www.youtube.com/watch?v=HQJOGK-8dTg#action=share

Quants éssers vius no humans hi ha en el cos d'una persona?



En un cos humà habiten infinitat de microorganismes, és al que cridem microbiota. En els nostres organismes hi ha microbiota en parts molt diferents: l'aparell digestiu, la pell, la cavitat oral, els ulls, l'aparell urinari i, en el cas de les dones, la vagina. Hi ha microbiota al llarg de tot el cos humà.

Per a entendre el que és la microbiota és important conéixer un altre concepte molt pròxim, la qual cosa cridem microbioma humà i que és el conjunt de microorganismes però també la relació que hi ha entre ells i amb l'hospedador.

La microbiota està composta per bacteris, virus, fongs i protozous però com el nombre de bacteris és molt superior al dels altres microorganismes i els bacteris de la microbiota han sigut molt més estudiades que la resta, pot paréixer que només està formada per bacteris quan no és així.

Fins fa poc de temps es creia que el nombre de bacteris d'un organisme humà comparat amb el de les cèl·lules d'eixe mateix cos estava en una relació de deu bacteris per cada cèl·lula. Però l'any 2016 es va publicar un article que revisava eixes xifres. La nova avaluació diu que la proporció de bacteris respecte a les cèl·lules és d'aproximadament el mateix nombre de cèl·lules que de bacteris en els nostres organismes.
Aquests bacteris han evolucionat junt amb l'espècie humana, s'han anat adaptant als diferents tipus d'alimentació i estils de vida i han establert una relació simbiòtica.




Noticia original


Notícies relacionades
Els secrets del microbioma humà.
Som microbis.


Video

Espectacular aterratge sobre el xicotet asteroide Ryugu


En aquesta notícia, escrita pel director astronòmic nacional i acadèmic de la Real Academia de Doctors d'Espanya Rafael Bachiller de Madrid publicat el 7 d’Octubre del 2018, ens diu que després d’un viatge de tres anys i mig la sonda espacial japonesa Hayabusa 2 aplega al asteroide Ryugu i desplega dos dels seus robots exploradors, Minerva II 1A i 1B. Aquesta sonda té diversos objectius: un és explorar el asteroide a nivell macroscòpic mitjançant càmeres, espectrògrafs i altímetres lasers i per altra banda, recollir mostres per dur-les i analitzar-les a la Terra.

Al pareixer, l’asteroide Ryugu té forma esfèrica de 845m de diàmetre i té una composició rica en carboni per lo que s’especula que podria arribar a tindre materials orgànics. També s’hi diu que descriu una òrbita de 437 dies de període al voltant del Sol per lo que és relativament pareguda a la de la Terra, així com una distancia similar al Sol.

Bibliografia:
·Periòdic Digital “El Mon” apartat de ciència.
·Notícia Original

·Notícia Relacionada 1

·Notícia Relacionada 2

·Video Relacionat:

Un estudi suggereix que Mart pot contenir el suficient oxígen per a albergar vida.


Un estudi suggerix que pot haver-hi ambients pròxims a la superfície a Mart amb oxigen  (O2). La qual cosa significa que aquest planeta pot albergar vida. Així ho indica un treball publicat en Nature Geosciences elaborat per científics del Laboratori de Propulsió a Doll i de la Divisió de Ciències Geològiques i Planetàries, ambdós de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, en Pasadena (Estats Units) i de la Universitat de Harvard, en Cambridge (Estats Units).


Se suposa que Mart és incapaç de produir ambients amb concentracions prou altes d’O2 per a suportar la respiració aeròbica, però l’estudi, en el que participen Vlada Stamenkovic, Michael Mischna, Lewis M. Ward i Woodward W. Fischer, presenta un marc termodinàmic per a la solubilitat de l'O2 en salmorres
en condicions marcianes pròximes a la superfície.


Dades recopilats pel Mars Express de l'Agència Espacial Europea (EIXA) apuntaven a l'existència d'un estany d'aigua líquida soterrat baix capes de gel i pols en la regió polar sud de Mart. El passat 25 de juliol, l'EIXA donava a conèixer la possibilitat que esta aigua fora líquida. També es va revelar la presència de sals. El Mart modern pot suportar ambients líquids amb valors d'O2 altes en regions polars a causa de temperatures més baixes en latituds més altes promovent l'entrada d'oxigen en les salmorres.


    Noticia  original.


Noticies relacionades:
 “Marte pot contindre el suficient oxigen per a albergar vida, segons un estudio.”
“Vida en Mart?: un estudi suggerix que el planeta roig pot contindre l'oxigen suficient.”

VIDEO:

L’asteroide de “HALLOWEEN” s’aproximarà a la Terra el 11 de novembre





L’asteroide 2015 TB145, conegut com calavera o Halloween, per la seva forma i per haver passat en 2015 prop de la terra la vespra de tots sants, passarà a uns 40 milions de km de la terra.

El va descobrir el telescopi Pan-STARRS, a Hawai l’any 2015. Va passar a tan sols 486.000km, alrededor de 1’3 voltes la distància que ens separa de la lluna. Des de entonces l’asteroide ha creuat les òrbites de Mercuri, Venus i Mart.

Esta vegada la cercania sera de unes 105 voltes la distància  mitjana de la lluna a la Terra. Sols es podrà veure amb telescopis grans, degut a la llunyania i al poc brill. És bastant obscur, reflexa sols un 6 per cent de la llum que rep del Sol. Té uns 650 m de diàmetre, el seu període de rotació ronda les 5 hores i tarda 3’04 anys en completar la seva òrbita.

Es considera un asteroide tipo Apolo, encara que els astrònoms pensen que pot ser un antic cometa que va perdre els compostos volàtils després de passar varies vegades pel costat del Sol. En general els asteroides són més rocosos i metàl·lics, mentre que els cometes presenten una major proporció de gel amb poc de roca. Les òrbites també solen ser diferents. En qualsevol cas, els dos es crearen fa 4.600 anys, a l’aparició del sistema solar.



NOTICIA ORIGINAL


NOTICIAS RELACIONADAS:

“EL ASTEROIDE DE LA CALAVERA ESTE AÑO SE PERDERÁ HALLOWEEN”

“UN ESCALOFRIANTE ASTEROIDE EN FORMA DE CALAVERA SE ACERCA A LA TIERRA”


VIDEO:


"EL ASTEROIDE CALAVERA TB145 SE VOLVERÁ A VER EN 2018"


Així és créixer amb la malaltia de pell de papallona





La malaltia de Pell de Papallona, que aquest 25 d'octubre celebra la seua jornada internacional de conscienciació, forma part d'un grup de malalties genètiques que tenen en comú l'existència d'una extrema fragilitat de la pell.
La prevalença estimada és de 10 persones afectades per cada milió d'habitants.Això significa que a Espanya viuen aproximadament 500 persones amb la malaltia.
La Pell de Papallona és degenerativa i no té cura.


Avui en exclusiva parlarem de Lucía una estudiant de 3 d'ESO a la que li van detectar aquesta malaltia el dia en què va naixer. La seua vida no ha sigut molt fàcil, però la seua família i ella segueixen lluitant dia a dia.
Lucía té afectat el 70% del seu cos. Cada dia la seua família trau l'embenat, veuen que han eixit noves ferides, netegen les ferides, i tornen a posar les benes. És difícil tant per a ella com per a la seua família.
Li costa pujar escales, té necessitats que altres ignoren, necessita ajuda.


DEBRA és una associació que acull famílies i persones amb aquesta malaltia. Compten amb enfermers i psicòlegs que ajuden a les famílies des del naixement. El suport, la comprensió i la informació són fonamentals en una malaltia que a dia de hui no té cura. Hi ha estudis experimentals, però la investigació en malalties rares és molt lenta. Tinc esperança que algún día la cura es trobe. Fins entonces, el que demanem és que es millore la qualitat de vida dels afectats.

VIDEO



NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

Immortalitat no era açò



La universitat vol reconèixer l'enorme impacte que les cèl·lules d'esta dona han tingut en la medicina


Microfotografia electrònica de les cèl·lules de Henrietta Lacks anomenades HeLa.


Henrietta Lacks va començar a preocupar-se per un sagnat vaginal a finals de 1950 o principis de 1951. Sent pobre, afroamericana i mare de cinc fills a pesar de tindre només 31 anys, va haver de presentar-se directament en el John Hopkins, un dels pocs hospitals que admetien pacients d'eixa extracció social. El seu ginecòleg li va diagnosticar de seguida un tumor maligne en el coll de l'úter, va prendre una biòpsia del teixit cancerós i va tractar a Henrietta amb ràdio, el millor tractament disponible en l'època. No va funcionar, i la dona va morir als pocs mesos. Però, abans d'això, el ginecòleg havia entregat part de la biòpsia al seu col·lega George Gey, un investigador que treballava en el mateix edifici.

El doctor Gey portava uns anys intentant cultivar les biòpsies d'eixe tipus de tumors, però les cèl·lules morien en qüestió de dies. Les mostres d'Henrietta Lacks van resultar molt diferents. Es replicaven cada 24 hores, es transferien sense problemes a noves plaques de cultiu i es podien enviar a científics d'altres centres per a fer tot tipus d'investigacions.
Ara imagina per un moment que tu eres Henrietta Lacks i que, dècades o segles després, trossets del teu cos moran en els laboratoris de tot el món duplicant el teu genoma cada 24 hores, propagant el teu llegat biològic per tot el planeta Terra com una espècie de planta invasiva, celebrant eternament el teu pas per este món com si no s'hagueren assabentat de que tu, la seua ama, eres morta i soterrada en la nit terràqüia

La Universitat John Hopkins, a qui pertany l'hospital que va rebre la pacient en 1951, ha decidit dedicar a Henrietta Lacks un nou edifici d'investigació biomèdica, segons va informar el dissabte la institució junt amb els hereus de Lacks. La universitat vol reconéixer l'enorme impacte que les cèl·lules d'esta dona han tingut en la medicina.

Notícia original

Noticies relacionades:
Henrietta Lacks, la mujer con células inmortales que ha salvado innumerables vidas

Henrietta Lacks, la mujer cuyas células revolucionaron la medicina

Video relacionat:

https://www.youtube.com/watch?v=KvMtih0B3PU


Mart pot tenir oxigen suficient per sustentar microbis i esponges







Un estudi de la NASA explora les implicacions de la presència del gas al planeta vermell



L'oxigen és fonamental per a l'aparició de vida més complexa. A la Terra, l'atmosfera va començar a acumular oxigen fa 2.700 MA, gracies als cianobacteris que vivien en els oceans i eren capaços de realitzar fotosíntesi.

Ara, un nou estudi apunta que en zones de Mart també pot haver prou oxigen com per mantenir a alguns éssers vius terrestres. Segons un estudi publicat a Nature Geoscience, al voltant d'un 6,5% de tot el planeta pot albergar quantitats d'oxigen a la superfície o a uns centímetres per sota d'ella similars a les que a la Terra són suficients per sustentar a alguns microbis i esponges,  organismes que poden proliferar en concentracions d'oxigen molt baixes.

Fins ara, la presència d'oxigen a Mart s'havia "menyspreat", a causa de les baixes concentracions. Però els microorganismes no necessiten O₂ per respirar, encara que l'oxigen molecular permet obtenir major energia en els processos de respiració. Per tant, encara que a baixes concentracions,  permetria per exemple l'existència de bacteris com les que es troben en riu Negre [Huelva], que oxiden el ferro de la pirita per obtenir energia. I una cosa que abunda a Mart és el ferro.


Notícia original




Noticies relacionades:

- Marte tuvo oxígeno antes que la Tierra


- Respirar en Marte sería posible gracias a esta bacteria



Vídeo relacionat:
Oxigeno en Marte ( Pruebas Irrefutables )


diumenge, 28 d’octubre del 2018

Els científics entren en contacte amb la biologia del dolor subjacent


Gràcies als resultats de dos estudis, els científics ara entenen millor per què les neurones sensorials de vegades registren tocs lleugers com a dolorosos (una condició comuna i debilitant denominada alodinia mecànica) després d'una lesió en ratolins i humans. Van identificar un canal iònic involucrat en la senyalització de les neurones sensorials com a culpable subjacent del desenvolupament d'hipersensibilitat al dolor.




Aquesta condició és una important preocupació per als investigadors i clínics que treballen en l'àmbit del dolor clínic, però és necessari seguir investigant per determinar els factors que distorsionen la percepció del dolor a nivell molecular.



Swetha Murthy i els seus col·legues es van centrar en la funció del canal iònic Piezo2, del que anteriorment s'havia demostrat que exerceix un paper clau en la sensació tàctil. Després de descobrir que l'activació de les neurones que expressen Piezo2 induïa sensacions de dolor en ratolins, els investigadors van descobrir que els rosegadors deficients en Piezo2 no registraven dolor en resposta a tocs suaus en diversos models de alodinia mecànica. En un segon estudi, Marcin Szczot i els seus col·legues van observar que Piezo2 era necessari per a les respostes a estímuls mecànics suaus però no per a la sensació de dolor normal.




Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

La nova tècnica genètica que permet capturar i estudiar el cromosoma Y


Investigadores de la Universidad de Granada (UGR) y el Centro Pfizer - Universidad de Granada - Junta de Andalucía de Genómica e Investigación Oncológica (GENYO) (España) han desenvolupat una nova tècnica genètica que permet capturar y analitzar el cromosoma Y . Aquest cromosoma és un dels cromosomes determinants del sexe en els humans i en la majoria de mamífers.




Els científics han capturat el cromosoma Y humà mitjançant les tècniques denominades citometría de flux, micronització làser i captura per hibridació. La seua selecció els ha permés un anàlisis profund del cromosoma. Els ha proporcionat molta informació sobre les patologies en les quals estiguen implicades aberracions cromosòmiques en el cromosoma Y



Aquest cromosoma es pot aplicar a altres malalties que no estiguen limitades en aquest com són totes aquelles en les quals s'impliquen grans repeticions del genoma, alteracions de regions cromosòmiques, etc.











dissabte, 27 d’octubre del 2018

Les cèl·lules HeLa ajuden a la medicina

Henrietta Lacks estava preocupada perqùe va traure sang per la vagina i va anar a l’hospital John Hopkins. El seu ginecòleg li va veure un tumor al coll de l’úter i va agafar una biopsia del teixit cancerós. Més tard li va posar un tractament però no va funcionar i la dona va morir.
 
 
Abans de morir, el ginecòleg li va donar una part de la biopsia al seu amic George Gey. Ell es guardava el de molts pacients i les cèl·lules es morien als pocs dies, però els d’esta dona es replicaven cada 24 hores i les enviaven a altres centres per a investigar. George Gey li va posar de nom HeLa i va ser la primera línia cel·lular humana immortal. Ha passat molt de temps i aquestes cèl·lules han servit molt en la medicina. 

Fins uns anys després, la família de Henrietta Lacks, no es va entrar que les seues cèl·lules encara estaven vives. Es diu que morirà abans la humanitat que la cèl·lula HeLa. Pot ser siga aquesta una forma d’immortalitat?
 

divendres, 26 d’octubre del 2018

Un estudi revela que el trasplant de cèl·lules mare podria eradicar el VIH

Els avanços científics han permès que la sida es puga controlar amb les teràpies antirretrovirals però no que es puga guarir, perquè cèl·lules infectades amb VIH romanen en estat latent i reapareixen si s'iterromp el tractament. Iinvestigadors de l'Institut IrisCaixa i l'Hospital Gregorio Marañón han aconseguit que cinc pacients trasplantats amb cèl·lules mare tinguen un reservori de VIH indetectable i un d'ells ni tan sols present anticossos contra el virus en la seua sang.



La recerca es basa en l'anomenat Pacient de Berlín l'única persona en el món que s'ha guarit de la sida després de sotmetre's a un trasplantament de cèl·lules mare.Científics de tot el món investiguen l'eradicació de la malaltia mitjançant el trasplantament de cèl·lules mare.
En l'estudi impulsat per la Caixa i la Generalitat han participat 26 pacients, dels quals els cinc primers trasplantats no presenten rastre de VIH.

Les teràpies futures podrien sustentar-se en el que els metges denominen un autotrasplantament i que consistiria a extraure cèl·lules amb VIH del pacient, eliminar el virus i tornar a implantar-les, amb l'objectiu de fer-li resistent a la malaltia.


Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

dijous, 25 d’octubre del 2018

Legionel·la




Legionel·la és el nom comú del gènere Legionella, que agrupa bacteris Gram negatives amb forma de bacil. Viuen en aigües estancades amb un ampli rang de temperatura, preferiblement superiors a 35ºC. El seu creixement es veu afavorit per la presència de matèria orgànica. Posseeixen respiració aeròbia i un flagell per desplaçar-se. Algunes de les espècies de legionel·la poden infectar a humans. L'espècie més important en aquest aspecte és Legionella pneumophila per les seues implicacions mèdiques. La legionel·la pot multiplicar-se dins d'amebes i la seua cocultiu és de vegades el millor mètode conegut per detectar la seua presència infecciosa.

La infecció per legionel·la es denomina legionel·losi, podent presentar-se com una malaltia febril, bé de caràcter lleu i sense focalització pulmonar denominada febre de Pontiac, o bé de caràcter sever com una pneumònia atípica anomenada malaltia del legionari. Pot portar a complicacions pulmonars i els seus símptomes són: fatiga, dificultat per respirar i en ocasions diarrea o dolors musculars. La major font de contagi és el sistema d'aigües de grans edificis, hotels i hospitals, humidificadores, spas i fonts d'aigua termal. Els sistemes d'aire acondicionat són també una font rellevant de legionel·la.



Notícia

Notícia 1





Últim estudi d'Stephen Hawking




Abans de morir,Stephen Hawking va treballar en la paradoxa de l’informació.Ell defenia que qualsevol cos que caiguera en un forant negre desapareixeria per sempre i res d'informació que tingueren els seus àtoms sobreviuria.Pero en els últims anys es va donar conter de que podia estar enganyat.

Junt a uns companys de la Universitat de Cambridge es van posar a treballar en aquesta teoria.L’estudi diu que en el punt en el que ya no es pot escapar a l’atracció d’un d’aquests forats hi ha unes partícules que recullen la informació dels objectes antes de ser engolits.

La teoría final de Hawking i els seus companys és que aquestes partícules altra informació, és a dir hi ha més coses que sobreviuen a un forat negre i eixa informació en algunes partícules amb el nom de partícules suaus.



Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Descobert a Catalunya el fòssil més antic d'un esquirol volador


Un equip internacional d'investigadors liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha trobat en el jaciment de l'Abocador de Can Mata, a Catalunya, el primer esquelet fòssil d'un esquirol volador, d'11,6 milions d'anys d'antiguitat. Les restes confirmen que l'espècie era de grans dimensions (de fins a 1,6 quilos), similar a la majoria d'espècies de esquirols voladors gegants que viuen en l'actualitat al sud d'Àsia.


Al jaciment de l'Abocador de Can Mata, un equip internacional de científics ha recuperat més de 80 ossos de l'esquelet, incloent un crani i diversos elements de les extremitats anteriors i posteriors, d'un esquirol voladora, pertanyent a l'espècie Miopetaurista neogrivensis. Les anàlisis, que es publiquen a la revista elife, confirmen que era planejadora i que va viure fa 11,6 milions d'anys, els ossos són tan grans que inicialment els científics van pensar que havien trobat restes d'un primat


Entre els mamífers, només els ratpenats presenten un vol propulsat, però diversos grups que no estan estretament relacionats entre ells han desenvolupat membranes per planejar. Aquests inclouen els lèmurs voladors o alguns marsupials. No obstant això, els esquirols voladors són els únics mamífers planadors que han tingut èxit evolutiu, ja que es coneixen fins a 52 espècies diferents.


El gran nombre de peces recuperades ha permès generar un model tridimensional de l'esquelet.

 


Notícia


Noticia relacionada 1


Noticia relacionada 2

Es crea un teixit d'esòfag amb cel·lules mare pluripotents



L'equip de Jim Wells, un expert en cèl·lules mare i organoides, treballen en el Centre Mèdic de l'Hospital Pediàtric de Cincinnati per a aconseguir reproduir el sistema gastrointestinal humà, i el seu últim avanç ha sigut cultivar ''brots'' de l'esòfag humà amb cèl·lules mare pluripotents.

En la institució es treballa a desenvolupar noves formes d'estudiar problemes de naixement relacionats amb el sistema gastrointestinal. Es pensa que en un llarg termini de temps es podrà fer teràpies per a regeneració de teixits per a curar i tractar aquestos problemes.

Per ara es pensa que aquesta és la primera vegada que es crea teixit humà de l'esòfag a partir de les cèl·lules mare pluripotents, aquestes poden crear qualsevol tipus de teixit del cos.

Pel fet que l'esòfag és l'òrgan ocupat de permetre el pas de l'aliment al nostre cos, és molt important l'avanç que s'ha aconseguit perquè els problemes de naixement afecten molt greument a qui els patix, ja siga càncer, estretiment de l'esòfag per malformacions...
Per a avançar molta més en tot açò es necessita una gran informació i estudi a partir de bons models i de moment este model és el millor.


Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Un grup de científics ha aconseguit que nasquen cries de rata amb parelles del mateix sexe




Un grup d’investigadors ha aconseguit reproduir cries de rata gràcies a una nova tècnica que utilitza cèl·lules mare modificades. Aquesta ha sigut la primera vegada que s’aplica aquesta tècnica amb èxit. Aquest estudi s’ha publicat en la revista Cell Stem Cell.

L'estudi ha creat un complicat procés de manipulació genètica que elimina anomalies en el procés reproductiu de parelles del mateix sexe. Usant dos conjunts d’ADN de rates femelles, els científics hi han aconseguit produir 19 cries a partir de 210 embrions que hi han aconseguit viure fins a l’edat adulta i que poden reproduir-se amb normalitat. Però les cries produïdes a partir de dos mascles només sobreviraren 48 hores.

Encara que les aplicacions d'aquesta investigació són teòriques, podria millorar els mètodes de clonació de mamífers, e inclòs a llarg plaç, els tractaments de fertilitat de les parelles del mateix sexe.




Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Russia va ser la primera en anar al espai

Una gran exposició a Londres mostra per primera vegada fora de Rússia les naus amb les que l'URSS va intentar sense èxit enviar a un home a la Lluna abans que els nord-americans.
La nau LK-3 és una descomunal aranya metàl·lica de cinc metres d'alt amb una brillantor selenita. Va ser dissenyada per transportar a la Lluna el primer home, que va poder haver estat el cosmonauta Alexei Leonov el 1968. La Unió Soviètica, que havia enviat al primer satèl·lit a l'espai (Sputnik), al primer gos (Laika), el primer home (Gagarin ) ia la primera dona (Tereshkova), es disposava a donar l'últim pas de gegant en la carrera espacial.


"Els russos van ser en realitat els primers a arribar a la Lluna, només que ho van fer amb un robot", explica Ian Blatchford, director del Museu de Ciència. "Van ser els autèntics pioners de l'era espacial, encara que per factors històrics i polítics mai s'hagin reconegut prou els seus mèrits".

Per motius històrics, Rússia va quedar com la perdedora en la carrera espacial. En els anys 70 i 71, la nau LK-3 va ser llançada una altra vegada, malgrat això, Rússia va tornar a quedar-se sense poder trepitjar la lluna i va andonar el somni espacial que s'havien forjat durant tants anys.




Noticia relacionada 1


Noticia relacionada 2


Noticia original








THE OCEAN CLEANUP


Un jove holandés de 23 anys estudiant de Ingenieria Auronàutica , Boyan Slat , ha creat un projecte revolucionari per a netejar el fons del mar pacífic de tot tipus de plàstics anomenat The Ocean Cleanup.

El disseny es resumix bàsicament a un parell d’enormes braços flotants d’uns 30 quilòmetres d’extensió cada un i que formen aproximadament una V i que tindrien al voltant de 3 metres de profunditat atrapant d’esta manera el plàstic flotant en l’aigua, ixos plàstics aniríen fins a una enorme plataforma cilíndrica que serviria com a contenidor fins que un barco vinguera a arreplegar-ho, presumiblement cada 45 dies. Segons allò que s'ha planificat, podrien arreplegar-se d'una vegada fins a 3000 metres cúbics de plàstic, quelcom així com una piscina olímpica plena fins dalt.


Aquest projecte començarà a treballar el 8 de setembre des del pont Golden Gate a San Francisco, Califòrnia. La meta és netejar en cinc anys el gran pegat de fem del Pacífic, que s'ubica entre San Francisco i Hawaii. Encara que serà un gran repte, Slat considera que a penes és un intent en la meta de generar consciència sobre la lluita contra la contaminació del mar.


 



noticia original

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2


 

diumenge, 14 d’octubre del 2018

S'inaugura a Canàries un "supertelescopi" Cherenkov de 45 metres d'altura


El telescopi "LST-1" comença a treballar en l'Observatori del "Roque de los Muchachos" en La Palma. Formarà part d'una ambiciosa xarxa global de més de 100 telescopis que analitza galàxies i forats negres supermassius.


Es tracta d'un gran telescopi que és capaç de captar la radiació Cherenkov (rajos ultravioleta) de l'atmosfera, que es genera quan a la Terra arriba l'energia de potents  nuclis galàctics.
Aquest telescopi, que aconsegueix una altura de 45 metres i una massa de 100 tones, és un prototip de quatre telescopis que s'emplaçaran en aquest observatori. Tots ells formaran part de la xarxa de Telescopis Cherenkov, una iniciativa internacional per construir una ambiciosa xarxa global d'instruments d'aquest tipus.


Està previst que aquest instrument formi part de la qual va a ser la major xarxa del món capaç de captar fonts de rajos gamma, (recordem, a través de la detecció de radiació ultraviolada en l'atmosfera). Comptarà amb instruments de cinc a deu vegades més potents que els telescopis actuals.


Fins ara, es coneixen prop de 150 fonts emissores de rajos gamma. La majoria són nuclis de galàxies (en el centre de les quals hi ha forats negres supermasivos) o estels binaris. 

Moltes d'aquestes fonts han estat captades per un satèl·lit espacial, el Fermi, que pot mirar tot el cel, i estudiades pels tres sistemes de telescopis Cherenkov que existeixen al món: el MAGIC en La Palma, l'H.I.S. S. a Namíbia i el Veritas, a Estats Units. Tots aquests es caracteritzen per tenir un camp de visió molt reduït.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2