divendres, 6 de maig del 2016

El peix lleo

En la família de peixos Scorpaenidae estan englobats alguns dels més verinosos, com el peix lleó i el peix pedra. Són espècies habituals a les aigües càlides de les zones tropicals. Al litoral espanyol també tenim alguns representants d'aquest grup zoològic, els rascacios i dels escórpores, encara que no són tan perilloses com les citades anteriorment,.

Una característica comuna de molts d'aquests peixos és que tenen glàndules verinoses situades a la base dels radis de l'aleta dorsal i, en molts casos, també en les pèlviques i en l'anal. Les aletes amb radis afilats i connectats a glàndules verinoses són sempre mecanismes de defensa que els protegeixen dels depredadors, fent que els adults siguin gairebé invulnerables.

En els humans, una picada d'un d'aquests animals produeix forts dolors a la zona afectada tot i que, si això passa amb les espècies tropicals, la situació pot ser molt més greu. En alguns casos, fins i tot, s'ha arribat a produir la mort. De tots aquests peixos molt possiblement els més coneguts siguin les diverses espècies de peix lleó. Els seus grans aletes i la seva coloració a ratlles per tot el cos els fan inconfusibles.

El peix lleó és molt voraç. Aprofita la foscor de la nit per capturar gran quantitat de peixos petits i d'alevins. El mecanisme de captura és altament eficaç. Com passa també en altres espècies que viuen prop del fons, el peix lleó té una cavitat bucal molt gran. Quan s'acosta una possible presa obre la boca a gran velocitat, com si estigués impulsada per un ressort, i amb això provoca un buit dins de la cavitat bucal que és ocupat per l'aigua circumdant. Això arrossega la presa cap a l'interior de la boca. Tot passa en poc més d'una dècima de segon.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada