L'ADN revela a una nova espècie de ximpanzé extint

Fa uns 450.000 anys una espècie de ximpanzés va creuar el caudalós riu Congo, es va trobar amb els bonobos i ambdues tingueren sexe i fills fèrtils.
Els bonobos actuals porten en la seua genoma al voltant d'un 1% de l'ADN d'aquella espècie de ximpanzé que es va extinguir. Són similars, però molt més antics.

"Aquesta és la primera vegada que es descobreix un encreuament entre espècies en altre gènere que no siga l'humà”, ressalta Tomás Marqués-Bonet, genetista de l'institut de Biologia Evolutiva de Barcelona. “ Fins ara ha segut impossible saber si la diversitat d'espècies i formes són exclussives del llinatge humà o també va succeir en altres homínids”, ressalta.



El traball ha analitzat el gènoma de 59 ximpanzés i 10 bonobos. Aquestos dos viuen separats pel riu Congo i han evolucionat aïllats durant 1,5 millons d'anys. Els ximpanzés són més grans i violents i els bonobos més lleugers i pacífics.

Els autors especulen que el ximpanzé “fantasma” va poder passar-li al bonobo gens que reforçaren un sistema inmune i van permetre adaptar-se al consum de diferents aliments.

notícia original
notícia relacionada 1
notícia relacionada 2
vídeo

La NASA detecta un possible terratrèmol a Mart per primera vegada.

La NASA detecta un possible terratrèmol a Mart per primera vegada.

 

El mòdul espacial Insight, que va aterrar a Mart el passat mes de novembre, ha detectat indicis del primer sisme registrat al planeta vermell. La "feble senyal sísmic" va ser detectada per l'Estructura Interna d'Experiments Sísmics de la sonda el passat 6 d'abril, després de "128 dies marcians" al planeta.

Aquest és el primer tremolor registrat que aparenta procedir de l'interior del planeta, enfront d'altres causats per forces que es troben sobre la seva superfície, com el vent.

El sismòmetre instal·lat al Insight va ser col·locat en la superfície de Mart, des d'aleshores ha reconegut tres tremolors.

Aquest mòdul espacial porta a terme la seva missió des d'un punt fix. L'objectiu d'aquest projecte que està previst que duri dos anys és estudiar específicament l'interior i la composició del planeta vermell.

Per arribar fins a "el cor" de Mart, amb un sismògraf i una sonda que poden mesurar l'activitat i la temperatura internes del planeta, respectivament.

NOTICIA

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2 


VIDEO                                                                                                                                                                                                                                                                                  

La tomba d'una mare i el seu fill, els últims faraons a Assuan

Des de l’any 1957, la tomba de Aga Khan III , el líder religiós de la secta musulmana dels ismaelites, no és l'única que descansa en aquestes terres, ja que en una missió han trobat 35 mòmies de l'última època dels faraons.
Per accedir a aquest lloc vas per una escala flanquejada per blocs esculpits que condueixen fins a les càmeres funeràries. La porta, trobada durant els treballs d'excavació, estava tapada per un mur de pedra.

La sepultura es troba a Assuan, situada al sud del Caire. Aquest descobriment és molt important perquè afegeix informació a una part de la història de Assuan que estava perduda.
Gràcies a les entranyes han pogut averiguar el nom del seu propietari, identificat com Tjt i acompanyat per algunes altres invocacions.

L'enterrament i els seus habitants van viure en l’època entre el 332 a.C. i el 395 d.C. Aquesta investigació ha rescatat restes d'uns trentena d'homes, dones i nens. Però els únics cossos que van sobreviure en condicions acceptables, són dues mòmies que els arqueòlegs creuen que corresponen a una mare i el seu fill.

La missió ha aconseguit elaborar un mapa de les 226 tombes al seu alrededor.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

VIDEO

Fragment d’un cometa dins d’un meteorit

El passat dilluns 15 d’abril, un equip de l'Institut de Ciències de Barcelona, va fer un gran descobriment, trobar un fragment de cometa dins d’un meteorit.

Al pareixer, aquest fragment media poc més d’1 mil·límetre i estava incrustat en materials del meteorit desde fa aproximadament més 4560 milions d’anys, és a dir, de antes de la creació dels planetes. Aquest és un descobriment molt important ja que molts materials de alguns meteorits, s’acaben fragmentan al entrar en la atmosfera en cas de que aguanten tot el viatge de molts milions d’anys.

Ademés, molts investigadors han trobat restes de gel, per el que això significa que abans tenia aigua i que aquesta no va ser suficient per a descompondre, aunque fou mínimament, l’estructura del meteorit.


Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Video Relacionat

Gran expectació enfront el que podria ser la primera foto d’un forat negre

Fa pocs dies, es va poder fer una cosa que ha revolucionat completament el món, conseguir fer una foto a un forat negre.

Al parèixer, aquesta foto va ser feta amb el telescopi del horitzó de successos (EHT), el qual es un projecte format per diversos telescopis terrestres i la combinació de dades d’estacions d’interferometria ubicats al voltant del planeta terra amb la finalitat d’observar el forat negre supermassiu, conegut com a Sagitari A, al voltant de la nostra galàxia. Segons recents informacions, el forat negre és d’aproximadament uns 44 milions de quilòmetres amb 4,3 milions de massa solar.

Per a major comprensió, s’han organitzat diverses rondes de premsa en diferents llocs del món com en Tokio, Washington, Shanghai o Bruselas.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Video Relacionat