S'ha descobert que algunes de les substàncies pertanyents al cacau contenen una sèrie d'efectes terapèutics. Per això es recomana menjar cacau de forma quotidiana, ja que farà augmentar la memòria, la calma, la satisfacció...
Un grup de científics d'una universitat d'Itàlia han revelat que una porció periòdica actua com un suplement dietètic per a afrontar diferents tipus de deteriori cognitiu, a causa de la presència d'unes substàncies anomenades flavonols.
Encara que aquests beneficis varien en funció de l'edat. Per exemple per als més vells, millora l'atenció, la fluïdesa verbal, processament mental... Per a les persones amb problemes per a dormir aquest aliment els proporcionarà efectes beneficiosos per a la salut cardiovascular i poden augmentar el volum sanguini cerebral.
Com tots sabem l’organisme tant d’una dona com d’un home tenen característiques que ens fan peculiars d’uns als altres.Una possible contestació a aquest argument seria que tots dos són éssers humans i deuen tindre moltes coses semblants però si ens posem a pensar les diferències que hi ha entre els dos sexes no en són poques.
Quan el nostre cos comença a entrar en la fase de la pubertat la cara és la part del cos que més canvia i per tant la que més està a la vista respecte de les altres persones.En el cas del sexe masculí, a mesura que van fer-se gran, comença a eixir pèl a la cara igual que en moltes altres parts del cos.
Existeixen vàries teories que intenten donar una explicació a la presència de borrissol en els homes.Un dels motius molt evident seria tornar uns anys enrere, en concret a la prehistòria.Els homes eren els encarregats de sortir del seu habitatge per a la caça.Tindre borrissol a la cara els aportava avantatges com protegir-los del fred, un dels motius principals, però no l'únic.
A més quan aquesta creixia molt, els protegia també de possibles talls, ja que la cara és la més sensible i freqüent per a rebre impactes en cas de baralles, atacs d’animals o caigudes.
L’obesitat és una enfermetat relacionada amb patologies com la diabetis de tipus 2, el càncer… A més, segons estudis, el fetge gras serà la principal causa del trasplantament hepàtic. Els estudis de la microbiota intestinal de pacients amb fetge gras junt amb una bona dieta són fonamentals per a l’èxit.
El fetge és un òrgan essencial, i es pot veure afectat per malalties com el fetge gras. L’obesitat és una malaltia que consisteix en una acumulació d’adipositat que afecta a diferents òrgans, però també es pot observar l’alteració en la microbiota intestinal. La microbiota intestinal s’encarrega de regular el nostre metabolisme i l’estat inflamatori de l’organisme.
Per això, les úniques solucions són la pèrdua de pes o la cirurgia bariàtrica (quan la pèrdua de pes és dificultosa), també es pot regular la microbiota intestinal, mitjançant antibiòtics que poden afectar a la microbiota sana. I l’ajuda dels prebiòtics com la fibra o probiòtics com el iogurt poden afavorir la desaparició de les malalties.
La tiroides és una glàndula que produeix hormones tiroidals, necessàries per al funcionament dels òrgans del cos. Si aquesta glàndula que s’encarrega de regular tot el metabolisme, s’extirpa o comença a funcionar mal, es produeix un hipotiroïdisme, que pot provocar la mort.
Aquesta malaltia afecta més a les dones, i al període de gestació cal portar un control, ja que el fetus no té tiroides i necessita de les hormones tiroidals de la mare, per desenvolupar el sistema nerviós. Per detectar l’hipotiroïdisme i altres malalties, es realitza la prova del taló.
És important controlar els nivells de tiroides, perquè l’hipotiroïdisme no presenta uns símptomes característics. Per poder controlar-la, el tractament que es recomana és prendre una prehormona que ajuda a mantindre els mecanismes fisiològics adequats.
L'Esclerosi Múltiple, una patologia que afecta a més de 50.000 persones a Espanya, i a més de 2 milions i mig a tot el món. L’esclerosi Múltiple presenta una sèrie de símptomes com incoordinació, visió doble, disminució de la força, pèrdua d’agudesa visual… Per tant l’objectiu és detectar-la el més prompte possible, mitjançant una ressonància magnètica.
En el moment del diagnòstic els pacients es troben en un moment vital a la seues vides, plens d’activitats, tant en l’àmbit personal com professional. Per poder continuar amb el procés de formar una familia o millorar al seu treball, requereixen un tractament precoç per controlar els seus símptomes.
Encara es troben molts factors per resoldre sobre aquesta enfermetat, ja que es diu que potser per un factor genètic però la falta de vitamina D, també hi pot influir. És per això que no hi ha manera de prevenir-la, solament detectant-la el més aviat possible i tractant-la amb medicines.
Investigadors del International Breat Cancer Center, situat a Barcelona, han realitzat un assaig clínic on s’ha comprovat que pacients amb càncer de mama HER2-positiu podrien prescindir de la quimioteràpia. Aquest és el primer estudi que es fa en pacients amb aquest tipus de càncer i consisteix en adecuar el tractament a cada pacient, depenent de la resposta terapèutica.
Aquest tipus de càncer de mama representa entre el 15-20% dels tumors de mama diagnosticats i està compost per una proteïna anomenada HER2, que augmenta l’agressivitat i la possibilitat de metàstasi. Les pacients amb càncer de mama HER2-positiu localitzat reben un tractament combinat amb la quimioteràpia anticossos que actuen contra la proteïna HER2.
Finalment, totes les pacients es van sotmetre a un PET-TAC que va determinar el tractament a seguir. La resposta completa consisteix en la desaparició del tumor mitjançant cirurgia. Deixar a un costat la quimioteràpia és favorable ja que s’allunya de la toxicitat. NOTÍCIA ORIGINAL
La NASA vol enviar a l'espai uns 5.000 tardígrads i 128 cries de calamars luminescents per a les investigacions que estan fent els científics. Els tardígrads són uns ossos d'aigua que serviran per estudiar com s'adapten els éssers vius a la vida a l'espai. Aquest animal té unes característiques molt favorables, com per exemple són capaços de resistir condicions ambientals extremes.
Una dada important que cal destacar és que fa tres anys, una nau espacial ja portava milers de tardígrads deshidratats quan es va estrellar contra la Lluna. Els calamars no són els de sempre sinó que brillen en la oscuritat, això es pot utilitzar en benefici de la salut humana.
Aquests calamars naixen sense cap bacteri i els han d'aconseguir de l'exterior. La NASA pensa que és una bona decisió enviar aquests animals a l'espai perquè serà de gran utilitat per a estudis que realitzen els cientifics.
Durant l'embaràs estan prohibides ingerir moltes coses, una d'elles els medicaments, aquests estan molt restringits, fins fa poc l'ús del paracetamol estava permés durant l'embaràs fis ara que han descobert que pot causar efectes en el bebé.
Aquest fàrmac pot causar autisme, TDAH, a més dificultat per a l'aprenentatge de la llengua moltes més patologies, ja que segons un estudi almenys un 50% de xiquets diagnosticats amb aquestes malalties les seues mares l'havien ingerit durant l'embaràs, aquest estudi també va demostrar que el cervell dels xics durant l'embaràs és més vulnerable que el de les xiques. Encara que provoca múltiples malalties aquest fàrmac no causa ni augmenta el risc a l'avortament ni la mort fetal.
A pesar d'estar demostrades les conseqüències d'aquest fàrmac alguns doctors no la prohibeixen durant l'embaràs, encara que recomanen l'escàs ús d'aquest fàrmac i només utilitzar-lo en casos molt puntuals i necessaris.
Investigadors han trobat una forma més ràpida de localitzar el gluten amb un biosensor a través d'un procés de senyalització simple. Un equip d'investigadors coordinats per Ramón Martínez Máñez, han treballat en el desenvolupament de mètodes per a trobar el gluten i evitar la ingestió d'aquesta proteïna.
Aquest biosensor està compost per un film d'alúmina anòdica nanoporosa carregat amb un tint fluorescent i cobert amb un aptàmer que reconeix la proteïna del gluten. En presència de la proteïna del gluten, l'aptàmer es desplaça de la superfície del biosensor, que fa obrir l'obertura dels porus i que isca el fluorescent.
El sensor ha sigut vàlid en mostres de menjar real. Això vol dir que és possible la detecció del gluten a través d’un procés simple d’alimentació. Han comprovat que té un temps de detecció de 60 minuts.
L’ajuntament de Palma informa la segona mort d’un catxalot en menys d’un mes. Va ser trobada al costat del cap de Cala Figuera, amb una xarxa enganxada en l’aleta cabal.
Una vegada el catxalot ha arribat a les roques, els Tècnics de Palma Aquarium han pres mostres de l'animal per a la seua anàlisi.
La xarxa que duia el catxalot, és un instrument prohibit al Mediterrani des del 2005. És una espècie considerada vulnerable en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades i en perill per la IUCN.
És més comú en dones entre 30 i 40 anys que en homes.
La causa d’aquest símptoma no es coneix. Es diu que és una infecció viral, però se sospita que el causants d'aquesta malaltia poden ser l'estrés, la depressió, les infeccions bacterianes o un desequilibri hormonal. Els símptomes més freqüents solen ser fatiga o malestar , dolors, problemes amb pensar o concentrar-se, problemes per a dormir i marejos.
Les persones que tenen aquesta malaltia reclamen més drets, més atenció i sobretot, més fons per a investigar, per a així, poder tractar a totes les persones que pateixen aquesta malaltia.
Un equip d'investigadors han desenvolupat un nou biosensor per a ajudar a detectar el càncer de mama al més prompte possible. El càncer de mama és el tipus de tumor més freqüent entre les dones al nostre país.
Hui dia, la mamografía es la tècnica que utilitzen per al diagnòstic. Però amb el nou prototip de biosensor, a través d'una anàlisi de sang ajuda a detectar la presència de càncer. És una prova senzilla d'utilitzar, de baix cost i en poc temps, ja que entre uns 30 i 60 minuts, s'obtenen els resultats.
Amb el desenvolupament d'aquest biosensor es detecta el tumor molt més ràpid, i això pot ser molt beneficiós per a les dones.
El dèficit de la vitamina D pot provocar problemes de salut als xiquets. Aquesta ens ajuda amb l'absorció del calci i fòsfor, que són fonamentals per al desenvolupament dels ossos i també és important com a regulador del sistema immunitari, explica Manuel Antonio Fernandez.
Hi ha aliments que tenen nivells més alts de vitamina D que altres, però no hi ha cap que presente xifres significativament altes. Per a normalitzar els nivells baixos de vitamina D sols podem augmentar la ingesta de la vitamina per suplements o aliments, o augmentar l'exposició solar. Segons Andrea Marroquín hi ha estudis que han trobat relació entre la vitamina D i algunes dermatosis pel paper que exerceix en el sistema immunitari, com la psoriasi, la dermatitis atòpica, l'acne i la rosàcia. En altres malalties dermatològiques encara s'està investigant com en el vitiligo, el lupus eritematós sistèmic, algunes alopècies i alguns càncers de pell. Per a evitar tots aquests fets hem de tenir uns nivells de vitamina D adequats i s'aconsegueix amb l'exposició solar controlada i una
Un estudi fet per les associacions europees mediambientals i sanitàries ha trobat substàncies químiques perfluoroalquilades (PFAS) en envasos de menjar ràpid en Europa, després d'analitzar els embolcalls i envasos de restaurants com McDonald's, a més d'establiments de menjar per emportar i supermercats en República Txeca, Dinamarca, França, Alamània, Països Baixos i Regne Unit.
Més del 70% de les mostres de la investigació contenien PFAS, que són substàncies molt nocives. Aquest compost es diu també "substàncies químiques per a sempre" i és perquè són persistents en la naturalesa, quasi no es descomponen i contaminen.
El 99% del fluor orgànic de les mostres no és captat per l'anàlisi de compostos del laboratori per tant és impossible identificar amb certesa els compostos PFAS. L'exposició a PFAS pot provocar càncer i impactes en els sistemes immunitari, reproductiu i hormonal.Dinamarca ha sigut el primer a prohibir l'ús de substàncies químiques en envasos.
Segons diversos estudis, es creia que dels 0 a 2 anys, es podia produir la neurogènesi o creació de noves neurones. Estudis realitzats ara amb adults, revelen que l'esport no pot produir l'aparició de noves neurones, però sí que pot millorar el cervell.
Hi ha diferents processos que poden augmentar la funció cognitiva, i l'exercici ajuda en alguns d'ells, per exemple, en la sinaptogènesi, que crea noves conexions entre les neurones o en la angiogènesi, que juda en l'augment del flux sanguini del cervell. Quant a la neurogènesi, hi ha diferents opinions. Alguns experts afirmen que l'exercici sí ajuda i altres opinen el contrari.
Un estudi realitzat per la universitat de Granada, mostra que l'exercici, pot ajudar a produir un augment de la matèria grisa. En aquest cas, no hi hauria noves neurones, però sí que hi hauria un augment considerable de les quals ja tenim. A més, l'exercici també ajuda a augmentar la connectivitat entre diferents regions del cervell. Aquesta pregunta, continua sent un debat obert. De moment, no saben si l'exercici ajuda en la neurogènesi, però sí que afirmen que generen diferents beneficis cerebrals.
Una nova pandèmia amenaça a la població, afirmen dos prestigiosos científics xinesos. Weifeng Shi, director del Laboratori de Referència de Malalties Emergents Infeccioses de les Universitats de Shandong i George Gao, director general del Centre Xinés de Control i Prevenció de Malalties, alerten en un article publicat en la revista "Science" sobre el perill de la grip aviària H5N8.
S'han registrat nombroses infeccions per aquesta malaltia tant en ocells domèstics com silvestres en almenys 46 països d'Europa, Àsia i Àfrica. Entre ells, Espanya, on s'han notificat tres brots en ocells en els últims mesos. Els dos científics adverteixen que aquest patogen suposa una preocupació important no sols per a l'agricultura, sinó també per a la salut pública, perquè ja ha provocat el positiu de set treballadors de granges avícoles a Rússia. Tots dos recalquen la importància de vigilar i controlar aquest virus per a evitar una futura pandèmia.
A Espanya, el Ministeri ha exposat que el virus H5N8 no suposa cap perill per a la salut pública, perquè els casos notificats no s'han propagat en humans. De la mateixa manera, l'agència europea ECDC ha manifestat que no comporta un greu risc per a la població.
L'acne apareix entre els 15 i els 17 anys, però sol començar sobre els 12 anys. Aquest s'ha relacionat en els adolescents amb una major incidència de depressió, ansietat, símptomes psicosomàtics, pudor, vergonya i inhibició social. En dermatologia es considera una malaltia pilosebàcea, que és el conjunt format per un fol·licle pilós i la seua corresponent glàndula sebàcia. Durant l'adolescència augmenta la secreció de sèu, la qual cosa porta al fet que la glàndula sebàcia s'engrandisca, mentre l'orifici fol·licular s'estreny per l'acumulació d'un excés de queratina.
La raó de perquè apareix es basa en factors genètics (antecedents familiars), hormonals (en el cas de la dona, trastorns hormonals) i ambientals (estrés, consum de medicaments o suplements proteics per a esportistes, ús de cascos i dieta).
Per a reduir-ho es recomana deixar a un costat els aliments més relacionats amb l'elevació d'insulina: els lactis, la carn roja i els hidrats de carboni d'absorció ràpida (sucres), canviar el tipus de llet a la sencera, afegint a la dieta aliments que aporten els mateixos nutrients com els llegums, el sèsam o la fruita seca, menjar xocolate negre de tant en tant, substituir els aliments refinats per integrals, incorporant fruites, verdures i llegums en detriment de cereals, dolços i brioixeria i per descomptat mantindre una bona higiene facial.
Un equip d’investigació de Moscú ha anunciat recentment els seus resultats sobre una investigació relacionada amb els anys que el ser humà pot aplegar a viure, i la resposta no deixa de ser sorprenent: 150 anys.
L’estudi es basa en estudiar la capacitat de resiliència de les persones, i per a dur-ho a terme es van combinar les mostres de sang dels 544.938 participants amb les dades proporcionades per rellotges intel·ligents d’un altre subconjunt més menut de persones.
L’estudi sosté que a mesura que les persones es fan grans, cada vegada resulta més difícil sostenir el ritme de recuperació de l'estrès. Així, aquest procés s’alenteix a mesura que l’edat avança, i per això l’equip científic que va realitzar l’estudi sosté que si no s’ataca la pèrdua de resiliència, qualsevol intervenció mèdica fracasarà.
En distints països d’Europa s’ha observat amb diferents estudis que hi ha grans quantitats de substàncies químiques perfluoroalquiladas, PFAS, en envasos de menjar ràpid en restaurants tan coneguts com McDonald 's, KFC, Subway i Dunkin Donuts. Aquests comporten uns efectes nocius a la salut de les persones i poden desenvolupar en les persones malalties, com és el cas de càncer o impactes en els sistemes immunològic, reproductiu i hormonal.
D’altra banda aquests tipus d'envasos també tenen un efecte negatiu al món on vivim, ja que no s’hi descomponen de manera ràpida i, per tant contaminen tan l'aigua potable, el sòl o l'aire.
Actualment, alguns països europeus han pres mesures per prohibir aquestes substàncies nocives.
L'epilèpsia és una malaltia neurològica que ha estat present d’abans de la Grècia on s’identificava amb els símptomes més característics d’aquesta. No obstant això, segueix sent desconeguda.
L'epilèpsia s’hi confon amb la crisi epilèptica, on al voltant d’un 8% de la població acabrà sofrint alguna, però tan sols un 1,3% desenvolupa la malaltia. Tanmateix, la crisi epilèptica pot presentar convulsions fins un minut i mig, i normalment sense cap perill de risc vital.Davant d’aquesta situació s’ha de col·locar al pacient en posició lateral dreta (anomenada posició de seguretat).
L’apariò de l’eìlèpsia abarca qualsevol edat, des de petits fins la vellesa, i repercuteix negativament a nivell social, psicològic i laboral a la persona que la pateix.Aquesta s’hi pot detectar ja que té uns aspectes molt vistosos.
Cada any es realitzen més o menys 30.000 trasplantaments de fetge per tot el món, i la gran majoria de tots aquests casos es produeixen per l'alteració de les vies biliars. Aquests conductes són de vital importància per transportar productes de rebuig i altres substàncies.
Els científics de la medicina regenerativa han investigat com reparar les vies biliars, i ho han aconseguit. Hi Han desenvolupat miniorgans amb colangiocitos , que una vegada implantades són capaces de reparar aquests conductes i recuperar la seua funció.
L'estudi dels miniorgans es va dividir en dues parts, primer es van analitzar les característiques dels colangiocitos humans i després ho van implantar a uns ratolins amb les vies ferides, i es va comprovar que aquestes cèl·lules les van reparar.
Els autors d’aquesta investigació volen començar a provar aquestes cèl·lules en humans per salvar la vida de molts.
Hi ha milers de gens involucrats en la resistència antibiòtica amagats en els bacteris intestinals dels nadons. Un estudi publicat per la revista Cell Host and Microbe, fet per Søren Sørensen de la Universitat de Copenhague y els seu equip, van analitzar mostres de femta de 662 nadons d’un any de vida, on van demostrar que la quantitat d’antibiòtics consumits en l’últim cicle d’embaràs pot cambiar l’expresió d’aquests.
Després de l’experiment, l’equip va trobar 409 gens que donaven resistència a 34 tipus d’antibiòtics. 167 d’aquestos, també oposaven resistència a més d’un medicament, inclosos alguns per a la pràctica clínica, els quals els nadons no havien prés mai.
Factors ambientals, com nàixer en una zona urbana o rural, van modificar els nivells d’expressió del conjunt de gens del resistoma. Per finalitzar, els investigadors van observar que els gens amb major expressió es relacionaven amb uns microbis intestinals, que podrien causar asma a l’edat adulta.
Les mosques són capaços de maniobrar i escapar notablement ràpid quan estan posades sobre superfícies sòlides. A part de la seva ràpida visió, juga un paper crucial seves ales posteriors, els halteris, els quals els permeten despplegaments repentins en l'últim minut quan un perill imminent els amenaça. Tot i que els els halteris no són l'únic secret de les mosques. Una vegada que una mosca vola, pot realitzar acrobàcies increïbles. Les mosques de la fruita del gènere Drosophila poden canviar de rumb en menys d'una centèsima de segon, aproximadament 50 més ràpid que un parpelleig humà.
Les mosques també tenen una visió excepcional que els permet planificar els seus salts per escapar d'una amenaça. Aproximadament 200 mil·lisegons abans de despegar per escapar de l'atac. A més, usen informació visual per ajustar la seua postura per establir un rumb que els portarà a un lloc segur.
Una implantació d'elèctrodes en els fotoreceptors d'ulls de mosques va mostrar que la seua velocitat de fusió de parpelleigs era de 400 vegades per segon, mentre que la dels humans era de 60. Això vol dir que el moviment que percebem com a "normal", per a una mosca és un moviment en càmera lenta. Per tant, amb tots aquests beneficis incorporats, no és d'estranyar, que la mosca que pretengues xafar, conseguixca escapar.
Una enorme massa de gel, exactament 4320 km² de superfície, s’ha desunit de la plataforma de Roone, en el mar de Weddell. L'anomenat A-76, se l'ha considerat l'iceberg més gran de l’actualitat i ha superat a l'A-23A, d’uns 3880 km² (anterior iceberg més gran).
Va ser constatat pels satèl·lits de l’Agència Espacial Europea. Aquests per oferir una idea de les magnituds de l’enorme bloc de gel, ho van comparar amb Mallorca. Segons ells, supera l’illa amb quasi 1000 km² més. L’A-76 mesura 170 km de llarg i 25 km d’ample. Aquestes dades van ser convalidades pel centre Nacional de Gel d’EEUU emprant imatges de Sentinel-1.
Sentinel-1 ens permet obtenir imatges durant tot l’any de tot el territori de l’Antàrtida, gràcies als dos satèl·lits dels quals consta. Normalment, els icebergs es nomenen a partir del quadrant antàrtic en el qual van ser detectats i consegüent amb un nombre seqüencial. Més tard si aquest es fractura, amb una lletra seqüencial.
La doctora Hongyue Zhang, junt amb el seu grup d'investigadors han aconseguit formar un microrobot amb parts de cèl·lules i bacteris. Aquest és capaç de travessar la barrera hematoencefàlica (fina capa de cèl·lules que evita el flux de substàncies que no volem entre el sistema circulatori i l'encèfal) de ratolins sense que el sistema immunològic reaccione malament.
Els "neurobots" han pogut tractar de manera eficaç per als tumors cerebrals dels ratolins i augmentar la seua supervivència.Per desenvolupar aquests microrobots el van fer va ser, exposar els neutròfils (tipus de globus blanc) a partícules de nanogel magnètic cobertes amb parts d'un bacteri. Al reconèixer aquests microrobots com un bacteri els glòbuls blancs van envoltar aquestes partícules formant els neurorobots.
Ha sigut comprovat per un grup de científics de la Universitat Mèdica Ontològica de Tòquio que els porcs i alguns rosegadors poden respirar mitjançant els intestins en situació d'emergència, quan pateixen una insuficiència respiratòria.
El recte té una malla fina de vasos sanguinis que tenen un gran torrent sanguini, per això els medicaments subministrats per l'anus passen a la sang gràcies a eixe torrent. Per tant, també poden subministrar oxigen per ahí en els rosegadors i porcs (amb els que van fer l'experiment). L'experiment consistia a deixar-los en insuficiència respiratòria a tots i a uns, mitjançant gasos o líquids, administrar-los oxigen pel recte i a altres, sense subministrament. Els rosegadors sense oxigen pel recte van poder sobreviure 11 minuts mentre que els que tenien oxigen per recte van aguantar 50 minuts.
Actualment s'investiga si és possible recolzar-se amb aquest tipus de ventilació en els humans en cas d'emergència perquè està podria ser menys invasiva que els complexos protocols tecnològics com a ventiladors i pulmons artificials.
Hui en dia, és molt habitual veure a moltes famílies que conviuen amb la companyia de mascotes però sobretot de gossos.Podríem dir que aquesta mascota és la més habitual i comuna per a viure a una casa i per a afirmar-ho, anem a veure quins són els avantatges que comporta el fet que aquest animal visca a casa nostra.
Un grup d’investigadores del departament de Psicologia va crear un projecte amb l’objectiu de comprovar científicament si els xiquets que viuen amb gossos mostren un desenvolupament més avançat que tots aquells xiquets els quals no en tenen.
Aquests joves han pogut avaluar diferents aspectes com l’afecte, la imatge pròpia, la cooperació, la relació social i sobretot com expressen els seus sentiments davant situacions de la vida quotidiana. A més, amb aquesta investigació s’ha pogut avaluar la capacitat denominada “self-image”, coneguda com a la capacitat de la imatge que té cada xiquet sobre ell mateix i la capacitat d'interacció i de col·laboració.
La conclusió principal de tindre un gos a la nostra casa amb relació amb xiquets menuts és la incrementació del desenvolupament tant emocional com social.
El passat mes de Desembre, les autoritats de Singapur van donar el aprovat al llançament de carn sintetica en tot el mon.
Aquesta carn es cultivada en bioreactors i provoca que s’acabe per fi el sacrifici d’animals per l’obtenció de recursos alimentaris, gràcies a les cèl·lules obteses d’animals donants o de bancs de cèl·lules. Per tant, amb aquesta carn “artificial”, s’acabara amb l’extermini dels animals i per tant es podrà disfrutar de la carn sense cap limitació ni impediment del seu consum.
L’empresa Singapurenya que està estrenant aquest procés i obtenint els beneficis corresponents s’anomena Eat Just. Aquesta empresa elabora nuggets amb carn aviar, de les quals aproximadament un 70% són cèl·lules cultivades, i el restant son proteïnes vegetals que aporten la consistencia, el rebossat i les espècies.
Actualment les empreses, que s’estan interessant en aquest ambit son moltes, siguent ja més de 80 empreses que investiguen la creació artificial de carn i que van ser fundades en els dos últims anys. Una empresa de Tel Aviv ha estat servint menús gratuits a la població fins que el govern els permeta la venta d’aquests productes. Per tant, cada volta queda més poc per alimentar-se de carn artificial
Quan Dani Clode, a demostrat ser una gran visionària de la robòtica, a creat un dispositiu robòtic que afegeix un altre dit a una mà perquè esta pugui fer més coses que una mà humana corrent, va obrir una nova etapa en el naixement del camp de la robòtica per al cos humà destinada no a suplir funcions perdudes d'aquest sinó a agregar-funcions noves.Portant el dispositiu robòtic, la mà humana adquireix un polze extra que treballa conjuntament amb els altres dits.El cervell humà pot soportar aquesta mà ampliada de sis dits ?
El cervell està fet a amb una impresora 3D i es coloca a la part de la mà que no esta el polze real i els sensors son controlats per els dits dels peus.Per probar i prefeccionar aço es van utilizar a 20 persones i aquestes en les sessions diaries probaben tasques que implicara utilitzar el dit polze robotic i aquest va donar uns bons resultats(per exemple construint mentre penses en altra cosa)
L'equip de Clode, Makin i Kieliba va observar que, a l'utilitzar el polze addicional, els usuaris canviaven els moviments naturals de les seves mans. Després d'un temps, aquestes persones també van informar que a l'polze robòtic ho sentien com a part del seu propi cos.L'ampliació de el cos humà podria algun dia ser valuosa per a la societat de nombroses maneres, com permetre a un cirurgià prescindir d'un ajudant, o un obrer d'una fàbrica treballar de forma més eficient", va dir Kieliba.
Abans i després de l'entrenament, l'equip d'investigació va escanejar els cervells dels participants mitjançant ressonància magnètica funcional (fMRI), mentre els participants movien els dits individualment (no portaven el polze addicional mentre estaven a l'escàner). Es van detectar canvis subtils però significatius en la forma en què la mà que havia estat augmentada amb el polze extra (però no l'altra mà) estava representada a la escorça sensoriomotora de el cervell. (Font: NCYT de Amazings )
Un estudi de la Universitat de Califòrnia descriu una anàlisi de sang que podria detectar el càncer quatre anys abans que els diagnòstics convencionals. No obstant això, aquest mètode només podria detectar uns pocs tipus de càncer.
Aquest mètode de detecció de càncer en la sang, anomenada PanSeer, examina les firmes de metilació específiques de el càncer a la sang. La metilació és un procés que dirigeix quan i com s'activen i inactiven els gens que controlen el desenvolupament de l'organisme, i es poden veure afectats per factors ambientals. Exerceix un paper vital en la progressió de moltes malalties i en casi tots els tipus de càncer.
Els investigadors van analitzar mostres de sang preses de 605 persones asimptomàtiques, de les quals 191 van ser diagnosticades posteriorment amb càncer. Els científics van demostrar que PanSeer va trobar càncer en el 95% de les persones asimptomàtiques que van ser diagnosticades posteriorment. No obstant això, emfatitzen que aquest mètode és poc probable de predir quins pacients desenvoluparan càncer en el futur.
No obstant això, el més probable és que identifique pacients que tenen creixements cancerosos però permaneixen asimptomàtics respecte als mètodes de detecció actuals.
Uns investigadors de la Xina i els Estats Units han introduït cèl·lules mare humanes en embrions de primats amb açò han aconseguit que cresquen embrions quimèrics.
Van fer un experiment i van injectar a cada embrió de mono 25 cèlul·les humanes,al dia següent es van detectar cèl·lules humanes en 132 embrions.Al cap de 10 dies,103 dels embrions quimèrics seguien desarollantse.Pero en el dia 19,sols tres quimeres seguien vives.
La investigació ha proporcionat coneixements sobre l'evolució humana i també ajuda per al desenrotllament de tractaments contra malalties.Han aconseguit que els embrions de mono sobrevisquen i cresquen fora del cos de la mare durant un determinat període de temps.
La Royal Thai Airforce ha desenvolupat uns calcetins que combaten el mal olor a peus i les infeccions bacterianes, ja que estan recoberts per nanopartícules d’òxid de zinc. Van ser provats en un hospital de Tailàndia i es va investigar que l’òxid de zinc és compatible amb la pell, és segur i es pot incorporar als teixits.
Un estudi ha demostrat que aquelles persones que van utilitzar calcetins amb òxid de zinc van experimentar millores respecte a aquells que van utilitzar calcetins normals.
El doctor Punyawee Ongsri, mentre feia una revisió, va observar que hi havia una infecció en els peus del personal militar i va voler posar en pràctica l’estudi, que ja estava prèviament.
El consum d'ous de manera diària està portant botja a la ciència, que porta anys en un debat que pareix no tindre una resposta clara i certa.
Un estudi publicat a la revista “PLOS Medicine” ha arribat a la conclusió que consumir ou de manera diària està associat a un major risc de morir per qualsevol causa, també inclosos el càncer o les malalties cardiovasculars. En aquest sentit, el risc general de mort augmenta un 14% per cada ou més que has ingerit cada dia.
La comunitat científica no està massa d'acord amb aquest estudi. Principalment, els experts entenen que aquesta anàlisi no aporta res innovador. Els experts consideren exagerades les conclusions d’aquest estudi, a més, recalquen que no es pot dir que els ous són culpables d’augmentar el risc de mort ja que en aixó influeixen molts més factors
Finalment, de manera contradictòria a aquest estudi, la Universitat d'Harvard va concloure en 2020 que menjar ou diàriament no està associat a tindre més probabilitat de tindre qualsevol malaltia cardiovascular i recomanen substituir l’ou diari per aliments d’origen vegetal o peixos.
Alguns investigadors alemanys creuen haver trobat les causes dels coàguls produïts a causa de les vacunes AstraZeneca i Janssen per a la Covid-19.
Els investigadors han fet uns estudis que encara no han sigut verificats, però creuen que els coàguls son a causa dels vectors adenovirus, és a dir, virus gelats. Aquests virus arriben al nucli de les cèl·lules, on es produeixen proteïnes. Dites proteïnes poden provocar la coagulació a la sang.
Com a conseqüència, científics dels Estats Units i Europa han interromput l'ús de les vacunes, ja que els coàguls poden resultar letals. Janssen va explicar per correu que estaven investigant i examinant aquest inusual succés i que compartirien els resultats d’aquestes investigacions quan estiguen . En canvi, AstraZeneca no va parlar del problema.
Els investigadors de la Universitat Goethe de Frankfurt van explicar que les vacunes que utilitzen una tecnologia diferent coneguda com a ARN, fan arribar el material genètic al líquid de la cèl·lula, no al seu nucli. Aquests científics suggereixen als fabricants de vacunes modificar aquest problema per evitar els coàguls.
L'ascidi de l'espècie Policarpa mytiligera té la capacitat d'inclòs quedar trossejat en tres tossos i poder crear d'ahí tres cossos complets d'ell mateix. Regenerant així tots els òrgans, teixits i sistemes corresponents a cadascun d'ell. Els ascidis són molt difícil d'interceptar, ja que són fàcilment camuflables. Segons Gordon, el procés evolutiu dels ascidis són els organismes més semblants als humans.
