dilluns, 30 de novembre del 2009

Sospiten que una vacuna és la causa de paràlisi total d'una nena als EUA

Una vacuna contra el càncer cervical es troba sota sospita de causar una degeneració muscular després que una família vinculada aquest medicament a la paràlisi de la seva filla, va informar la cadena CBS.
La jove, de 14 anys i de nom Jenny, va començar a perdre capacitat de moviment poc temps després d'injectar-se la tercera dosi de Gardasil, una vacuna dissenyada per evitar el contagi del papilomavirus humà (HPV que és un virus responsable del càncer del coll de l'úter), responsable de gran part dels càncers de l' coll uterí.
Segons el blog de la família de Jenny, anomenat "Jenny's Journey", l'adolescent pateix una paràlisi neuromuscular gairebé completa que "podria haver estat produïda per la vacuna del HPV" que va rebre el març de 2007 .
Els pares de Jenny estan tractant de buscar respostes i confien que el seu blog serveixi per descobrir si hi ha més casos semblants al de la seva filla i si estan vinculats a l'HPV.

Un recent informe sobre efectes secundaris, publicat pels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA, va constatar que es van registrar gairebé 8.000 denúncies contra Gardasil per les seves conseqüències adverses des que es va aprovar la llicència del medicament, però les investigacions posteriors no van trobar una relació causa-efecte de la vacuna amb els 15 morts i al voltant un 7% de vacunats amb reaccions severes.
Fins ara s'han administrat als EUA més de 12 milions de dosis d'aquest producte fabricat per l'empresa Merck, que rebutja les acusacions abocades sobre el medicament.

Ara la qüestió és: ¿És la vacuna segura?


Video original de de la cadena CBS


Noticia original
OMS
Institut Bernabeu d'oncologia
Oncologia.es
Gardasil
Jenny's Journey (blog nena paralitzada)

Criolipòlisis, una nova promesa per eliminar greix


Espanya estrena una nova tècnica per eliminar greix i reduir el volum: Criolipòlisis.

No es per a perdre pes, està indicada sols en pacients flacs amb greixos localitzats. No causa cremades cutànies. No és dolorosa, no requereix temps de recuperació, ni anestesia i tampoc ocasiona danys en el teixit de la dermis, múscul, pell...

No produeix dolor; consisteix en col·locar en la zona del cos desitjada un aplicador, que després de fer ventosa en la zona, administra fred de forma precisa i controlada per arribar i eliminar les cèl·lules de greix. A partir d’ací, és el propi organisme el que elimina de forma gradual i natural el greix restant.

Poden aparèixer hematomes degut a l’ efecte de la ventosa, i que t’ estire la pell, però en poques setmanes desapareixeran. El rojor sols dura unes hores i cada sessió dura al voltant d’ una o dues hores,els resultats desapareixen un o dos mesos després.

De moment sols s’ aplica en l’ abdomen, l’ esquena i els flancs. El preu és d’ aproximadament uns 500 euros per cicle i, tant l’ abdomen, els “mitxelíns” i l’ esquena requereixen al principi un mínim de dues sessions.

Les ungles, víctimes de manicures agressives

Avui en dia, un factor de bellesa per el que es preocupen les dones son les ungles, ja que, volen dur-les perfectes per a lluir-les, però això no vol dir que ens descuidem de la cura d'aquestes. Si la manicura no és realitzada d'una forma adequada poden sorgir problemes com infeccions, malformacions o taques blanques i agreujar afeccions com la psoriasi. Així ho han afirmat especialistes de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia.

Hi ha divers tipus de manicura, però podem dir que dos de les manicures que poden resultar mes agressives i produir reaccions a les ungles són la que consisteix a retirar la cutícula cap endarrere i l'altra que és la que llima la superfície de les ungles per damunt per a reduir la seva grossor.

Segons ens han contat especialistes, a l'empentar la cutícula cap a enrere s'està estrenyent just en el lloc on es forma l'ungla nova, pel que pot creix malament, en forma de solcs o depressions transversals. És el que es coneix com línies de Beau. Aquestes línies no solen aparèixer fins a tres setmanes desprès d'haver-se realitzat la manicura, però no és una data fixa, ja que, el creixement de les ungles és diferent per a cada una d'elles.


Quant fem la manicura el que fem és agredir aquest plec de la pell, encarregat de recobrir i protegir l'espai entre l'ungla i la carn, llavors el que passa és que al separar-lo de la làmina unguial, entra aire en la matriu, i també microbis, i l'ungla es torna més fràgil, degut a aquesta practica agressiva apareixen les taques blanques i fins i tot infeccions. Peró no és tot, fins i tot poden contagiar-se berrugues si el material no està esterilitzat o be si hi ha ferides, es poden infectar. Els especialistes afirmen que quan es redueix la grossor de l'ungla aquesta es torna fràgil i perd la duresa, es torna més permeable i es reblaneix.

A més dels efectes negatius que pot tindre la practica de manicures agressives, cal afegir-li que les laques que s'utilitzen també poden tenir efectes secundaris, encara que protegeixen les ungles poden portar productes que produixquen efectes a zones com els ulls o algun tipus d'al.lèrgia.



En conclusió, no cal fer un us excessiu de manicures ni laques perquè poden produir alteracions a les ungles o la pell, i també agreujar malalties com la psoriasi.


-Font d'informació: clicà aquí
-Altres fonts d'interés:
.Psoriasis en les ungles
.Les infeccions a les ungles

Front al papilomavirus

Una jove estudiant de 24 anys ha sigut la primera dona a Espanya en rebre la vacuna per la prevenció del càncer de coll d'úter. 'Gardasil', el nom comercial de la immunització, es pot comprar a qualsevol farmàcia d'Espanya a partir de hui. Després d'aquesta primera dosi, totes aquelles que decideixin vacunar-se hauran d'administrar dues noves dosis, als 2 i 6 mesos posteriors a la primera.
Encara que la vacuna ha eixit aquest dijous a la venta, el ministre de Sanitat i Consum, Bernat Soria, recomana als pares que esperen fins el 1 de gener, data en què la vacuna estarà inclosa en el calendari de vacunació i serà gratuïta per a les menors de 15 anys, fins aquesta data el preu per cada dosi serà de 154,86€. A partir del proper 1 de gener cada comunitat autònoma anirà incorporant de forma progressiva Gardasil dins del calendari vacunal perquè la seva administració sigui gratuïta. Per aquest motiu, ahir Bernat Soria ha advertit que, si es compra ara, Gardasil no es adquirirà de forma gratuïta, per la qual cosa al seu parer "la millor recomanació tècnica és que esperin una miqueta perquè va a ser el més efectiu des del punt de vista sanitari i sense dubtes més econòmic ". La vacuna, que ofereix a les dones una protecció eficaç per als quatre tipus de virus (6, 11, 16 i 18) responsables de la major part de les malalties associades al VPH, està indicada per immunitzar a nenes i adolescents de nou a 15 anys i per a dones adultes de 16 a 26 anys. La vacuna és preventiva i per tant no representa un tractament contra el càncer. La seva efectivitat s'ha demostrat sobretot en dones que no han estat exposades a cap dels tipus de VPH, per aquest motiu es recomana vacunar les nenes abans de la seva primera relació sexual. No obstant, si la dona ha estat exposada a algun dels quatre tipus de virus la vacuna la protegirà d'aquell que no l'hagi infectat.
L'aprovació de la vacuna es va basar en un estudi realitzat a més 20.000 dones de 33 països, a dones compreses entre les edats recomanades en el tractament, i els extensos estudis clínics realitzats han demostrat que la vacuna proporciona una forta memòria immunitària en les dones vacunades i una eficàcia del 100% en la prevenció de lesions cervicals precanceroses, en lesions de baix grau i en la prevenció de berrugues genitals.
La qüestió que de moment s'ignora és durant quant de temps és eficaç la vacuna. Sobre això, el cap del servei d'Epidemiologia i Registre del Càncer de l’ Institut Català d'Oncologia (ICO), Francesc Xabier Bosh, va afirmar que "l'expectativa és que va ser de llarga durada", però de moment desconeix si la seva efectivitat superarà els sis o set anys que porta l'estudi. En qualsevol cas, va advertir que "no hi ha cap senyal que ens permeti anticipar que la vacuna necessitarà una dosi de record més endavant", i va explicar que "els estudis segueixen en marxa i el seguiment d'aquestes dones continuarà en els propers anys ", per tant una resposta definitiva sobre la durada d'aquesta protecció se sabrà en el futur.




La importància de l’efectivitat de la vacuna es deu a que en el món es diagnostiquen cada any més de mig milió de casos de càncer de coll d'úter i es calcula que a l'any unes 280.000 dones moren, a Europa almenys es diagnostiquen 60.000 casos i cada 18 minuts mor una dona per aquest càncer, el que signifiquen 30.000 morts.Segons les dades de l'Organització Mundial de Salut (OMS), aquest tipus de càncer és el segon més freqüent entre les dones de entre 15 i 44 anys, només per darrere del de càncer de mama.


Noticia original
OMS
Institut Bernabeu d'oncologia
Oncologia .es (apartat del coll d'úter)

Tinc 15 anys i clamidia








"No pot passar-me a mi, sóc massa jove" són algunes de les frases que la dermatòloga Lola Bou ha escoltat moles vegades a la seva consulta pel diagnòstic d'una enfermetat transmessa sexualment.


Els jovens de hui en dia no prenen les mesures necessàries alhora de mantindre relacions sexuals i no s'enadonen de les infeccions que hi poden agafar, pero tot hi ha que dir-ho, les investigacions que s'han fet donen com a resultat que la majoria de les infeccions transmesses sexualment es donen en adolescents i cada any s'està incrementant més aquest nombre d'adolescents amb ETS.




Les enfermetats més frequents
són les infeccions per papilomavirus humà, seguit de clamidia i tricomones. Els dats de la investigació que apareix aquesta semana publicada en les pàgines de la revista "Pediàtrics" també posen de manifiest que les ETS més comuns "comencen a adquirirse de forma temprana tras la iniciació sexual", i açò es referix a que es deu de tindre molta cura i prevenció amb les relacions sexuals. Bou apunta la importància de que les jóvens sexualment actives estan sotmeses a revisions periòdiques , però en moltes ocasions les infeccions estan portada per part de la parella masculina.


El problema de la clamidia pot produir a un llarg termini la infertilitat.

Font d'informacio

L'Esquinàcea demostra que inhibeix el virus de la grip A



Un estudi de la Universitat de Giessen, en Alemania, publicat en la versió online del Virology Journal, demostra que la Esquinàcea és eficaç contra el virus H1N1 o el que és el mateix, el virus de la grip A.

En concret, els investigadors trobaren efectes antivirals directes en un preparat que contenia Esquinàcea purpúrea fresca. Aquestos efectes actuaven contra les diferents cepes del virus amb influència A ( amb elevat potencial pandèmic: H3N2, H5N1, H7N7 (grip aviar)..)

L'estudi és presentat en la jornada de Fitoteràpia que es celebra a la Facultat de Medicina de Madrid.

Els resultats mostraven que l'Esquinàcea, una planta medicinal,inhibeix en més de un 99% la capacitat infectiva de totes les cepes estudiades. El preparat produeix canvis directes en la hemaglutinina viral, bolquejant així, la capacitat infectiva del virus.

La inhibició del virus és més potent quant abans s'inicie el tractament amb la planta fresca.

Mentre que després de tres cicles de tractaments, els virus de la influència A es tornaren resistens als antivirals convencionals ( com el Tamiflu ). Açó no ocorregue amb el tractament amb Esquinàcea, que amb el preparat de la planta, s'inhibiren el 99% de les cepes resistents al Tamiflu.

El doctor Bernat Vanaclocha, vicepresident de SEFIT y organitzador de la jornada, destaca que " Es tracta de una troballa molt important, ja que encara que la activitat antiviral y antibacteriana de la planta es molt coneguda, és la primera vegada que es demostra una eficacia directa sobre el virus de la grip A".

"Este treball aporta noves evidències sobre els beneficis de la esquinàcea en la prevenció i el tractament tant en la grip comú, ja coneguda,com en la grip A" afirmà la doctora Ester Risco, professora de Farmacologia i Farmacognòsia de la Universitat de Barcelona.

http://www.youtube.com/watch?v=VYa-M1TZNJs

Fonts d'informacio:

-www.noticiasmedicas.es/medicina/categories/Noticias-por-especialidad

El 80% dels espanyols consumeix el doble de la quantitat de sal recomanada.

El Ministeri de Sanitat afronta la segona part del Plà de Reducció de Consum de Sal que consistirà en informar al consumidor per promoure una nutrició més adequada i saludable. També buscarà la col·laboració de l’industria de l’alimentació per a que els productes continguen menys quantitat de sal i per a que l’etiquetat precise més la quantitat de sodi de cada aliment.

Si la quantitat de sal recomanada per l´Organització Mundial de la Salut (OMS) és 5 grams, la majoria de la gent consumeix 9,7 grams al dia. Consumim una quantitat massa elevada en la nostra dieta. L’excés es deu es deu sobretot a un abús d’aliments que contenen una gran quantitat de sal “oculta”.Totes les dades presentades han segut presentades per el president de l´Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), Roberto Sabrido i procedeixen de dos estudis.

El primer és l´estudi de la Universitat Complutense encomanat per l´AESAN que reflecteix que el 20% de la sal és del saler i la resta és la sal “oculta” dels aliments processats. I el segon estudi encarregat a l´Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha determinat que el 26% de la "sal oculta" que menjem els espanyols procedeix dels embutits ,un 19% del pa i casi un 7% dels làctis i un 5% dels plats preparats.

La solució al abús de sal és fabricar productes que continguen menys sal sense que el consumidor ho note. Hem de conseguir que el consumidor ingerisca menys sal sense notar ni alterar la producció o la conservació de l´aliment.

Moltes persones moren per problemes cardiovasculars i están molt relacionades amb la hipertensió i el consum excessiu de sal.


-Notícia original
-Notícia relacionada


-Consells per reduïr el consum de sal
-Un excés de sal podria afectar a la salut cardiovascular
-Més informació

-Vídeos relacionats:


diumenge, 29 de novembre del 2009

Donar Tylenol als bebés podria minvar els efectes de les vacunes





És el primer estudi ampli que vincula una menor immunitat amb l'ús de analgèsics. Encara que l'efecte del Tylenol va ser menut i la gran majoria dels bebés van seguir rebent suficient protecció de les vacunes,el metges dels Centres per al Control i Prevenció de les Malalties van dir que els resultats justifiquen no subministrar de forma rutinària aquest analgèsic immediatament després de la vacunació.

Tylenol o la seua denominació genèrica, acetaminofén, és un analgèsic d'ampli espectre recomanat per a bebés. Molts pares ho subministren abans o després d'una vacuna per a evitar febre i malestar, procediment recomanat per alguns metges.

No obstant això, la febre després d'una vacuna no és necessàriament nociva; és part natural de la resposta de l'organisme a aquesta. Segons el nou estudi reduir la febre, especialment la primera vegada que un bebé rep una vacuna, significa també disminuir la resposta immunològica i la quantitat d'anticossos protectors generats.

El treball va estar encapçalat per científics militars i governamentals en la República Txeca i realitzat en 10 centres mèdics d'aquest país. Va involucrar a 459 xiquets sans, de nou a 16 setmanes d'edat, que van rebre vacunes contra la polio, pneumònia, meningitis, tosferina, tètanus, hepatitis i altres dolences infantils. D’aquests la meitat van rebre tres dosi de Calpol, o paracetamol una marca semblant al Tylenol venuda a Europa en el primer dia després de la vacuna. Els altres només van rebre les vacunes.

Els bebés que van rebre els analgèsics van tenir menors possibilitats de patir febre un 42% enfront d'un 66% dels altres i molt pocs en ambdós grups van patir febre elevada. Però en el grup que va rebre el fàrmac van ser detectats nombres més reduïts en els nivells d'anticossos protectors generats després de diverses vacunes. Els nivells van ser significativament inferiors en aquest grup en les vacunes de reforç, subministrades als bebés quan tenien de 12 a 15 mesos.

Després, els investigadors van examinar altres 10 vacunes i van descobrir altres evidències que usar Tylenol per a evitar la febre en el moment de la vacunació podria reduir la resposta del sistema immunològic. Però, si el fàrmac és administrat per a combatre la febre una vegada que aquesta ha començat això podria no afectar la resposta immunològica.

Font d´informació: http://www.noticiasonline.com/salud/Det.asp?id=27548

Creu Roja sol•licita als joves que no baixen la guàrdia en la prevenció del VIH/Sida

El coordinador general de Creu Roja Espanyola, Toni Bruel, va incidir a Salamanca en la importància que els ciutadans no baixen la guàrdia a l'hora de prendre precaucions per a no contagiar-se amb el virus del VIH.

Bruel va remarcar que l'organització està "preocupada" davant la possibilitat que els joves, principalment, no prenguen conductes responsables sobre els possibles contagis de la sida degut al fet que ha baixat "l'alarma social".

Per aquest motiu, va animar que mantinguen les conductes preventives a l'hora de mantenir relacions sexuals i que aquelles persones que tinguen la possibilitat d'estar contagiades que es realitzen les proves per a conèixer la seua situació.

Així ho va indicar en la seu provincial de Creu Roja a Salamanca, on, fins al 29 d'octubre, es van celebrar les IX Jornades Estatals que enguany giren entorn del "enfocament de gènere en la prevenció i la intervenció en el VIH".

Aquesta activitat està dirigida principalment als equips, de Creu Roja Espanyola i Creu Roja Joventut, de prevenció i atenció a les persones afectades pel VIH i la sida. En elles participen més de 70 membres de Creu Roja de les diferents províncies espanyoles.

La secretària del Pla Nacional sobre la Sida del Ministeri de Sanitat i Política Social, va valorar que en l'última dècada s’ hagen reduït en un 80 per cent els casos de sida a Espanya; d'ells, va assenyalar que el 80 per cent es deuen a la falta de precaucions en les relacions sexuals.

Creu Roja va apuntar que el fet que més de 30 milions de persones en tot el món estiguen afectades pel virus de la sida, ha donat lloc a la participació de Creu Roja Espanyola tant en la prevenció de la transmissió com en l'atenció sanitària, psicològica i social d'aquestes persones.

L'organització no governamental va explicar que el programa 'Persones afectades pel VIH/sida', del Pla d'Intervenció Social de Creu Roja, desenvolupa els següents projectes d'intervenció: suport psicosocial a famílies afectades pel VIH; suport psicosocial a persones afectades pel VIH; assistència a domicili; cases d'acollida per a malalts de sida; grups d'ajuda mútua; informació, prevenció i sensibilització de població en risc; prevenció del VIH en població immigrant i places en cases d'acollida per a reclusos malalts de sida.

Font d´informació: http://es.noticias.yahoo.com/5/20091027/tes-cruz-roja-solicita-a-los-jvenes-que-c5455be.html

Augmenten els casos de dengue hemorràgic


La directora del Programa de Control i Prevenció de Dengue del Departament de Salut, la doctora Patricia Cano, va revelar que durant els primers vuit mesos d´enguany els casos positius de dengue, incloent l’hemorràgic, han augmentat significativament. Va precisar que va haver un augment de 2% a 4% comparant les dades amb les del 2008. I també va dir que tenim un augment de casos positius d'un 17% l'any passat a un 22% enguany, segons la informació dels municipis confirmada pel centre de Control de Malalties d’Atlanta.

La doctora en una entrevista telefònica amb Premsa Associada va indicar que, a més, hi ha un alça significativa de casos sospitosos de dengue, que al present totalitzen 3,649. Va precisar que, fins al dijous, s'havien reportat 3,649 casos sospitosos de dengue. En el 2008, va haver en tot l'any 3,496 casos.

Va destacar que si comparàvem eixa setmana 37 pel que fa a l'any passat per a eixa mateixa època, havien reportat només 61 casos sospitosos de dengue, una diferència de 69 casos més que eixa setmana.

Cano va informar, a més, que la regió de Mayagüez va tenir eixa setmana un augment considerable, de vuit a 36 casos sospitosos de la malaltia i que s'entén que això obeeix a l'acumulació d'escombraries i enderrocs en diferents llocs de la ciutat.

Va precisar que l'any passat només es van confirmar dues morts per dengue.

Font d'informació: http://www.noticiasonline.com/salud/Det.asp?id=26897

Cirurgia laparoscòpica de la pròstata pot portar més riscos


Un nou estudi indica que la cirurgia endoscòpica per al càncer de pròstata podria comportar un major risc d'incontinència duradera i impotència comparada amb la cirurgia tradicional.
La laparoscòpia és l'exploració visual de la cavitat abdominal per una menuda incisió. Cada vegada és més escollida pels barons a qui se'ls ha d'extirpar una pròstata cancerosa i sovint involucra el cridat sistema robot da Vinci. La popularitat d'aquest sistema ha crescut encara que mai havia hagut una comparança precisa amb la cirurgia estàndard.

Els resultats es sumen a la confusió entorn del tractament del càncer de pròstata. No està clar que cap de les dues cirurgies siga superior a la radiació solament o a la vigília curosa, és a dir, a la vigília dels canvis en la pròstata.

Uns investigadors van analitzar les dades del programa d'assegurança mèdica Medicare del govern per a quasi 9.000 pacients de càncer de pròstata que van tenir tractament quirúrgic en el període 2003-07.

Encara que les dades no indiquen quants dels casos van utilitzar robots, 1.938 van rebre cirurgia mínimament invasiva i 6.899 cirurgia estàndard.

Els pacients que van tenir laparoscòpia van eixir de l'hospital en dos dies, en comptes de tres, en terme mitjà. També van tenir menors taxes de transfusions de sang, problemes respiratoris i cicatrius internes.

No obstant això, van presentar major probabilitat de reportar complicacions en els primers 30 dies després de l'operació pel que fa a les funcions genital i urinària. Un 5% dels pacients amb laparoscòpia en comparació del 2% dels pacients amb cirurgia regular van tenir aquestes complicacions i després de 18 mesos, tenien més incontinència i disfunció erèctil.

En la cirurgia laparoscòpia es practiquen menudes incisions i el metge utilitza una càmera diminuta i instruments per a l'operació. Quan s'utilitzen robots, el metge s'asseu davant una consola i manipula instruments similars adossats a braços robot que treballen en el pacient.


En el període 2001-06, l'ús del sistema da Vinci que era l'únic robot disponible per a aquesta operació, va pujar del 1% al 40% de totes les prostatectomies radicals. Durant aquell temps, el preu de les accions del fabricant de da Vinci va augmentar excessivament.

Per a competir per pacients, més hospitals estan comprant sistemes robot i oferint recuperació més accelerada. Més metges estan fent el curset de capacitació de dos dies per a aprendre el sistema.

No obstant això, molts metges practiquen massa poques operacions amb robot per a fer-se pràctics, i això podria explicar els problemes duradors revelats en l'estudi.

L'estudi va ser finançat per una subvenció del Departament de Defensa a l'autor principal.

Font d´informació:http://www.noticiasonline.com/salud/Det.asp?id=27488

dissabte, 28 de novembre del 2009

La bona alimentació millora la nostra memòria


Científics de la Universitat de Munster a Alemanya, aseguren que una dieta baixa en calories, reducció d'un 30% aproximadament de les que consum habitualment, millora la memòria de les persones majors d'edat.


Realitzaren un estudi amb 50 persones que tenien al voltant d'uns 60 anys i van fer grups i a un grup els baixaren el consum de calories. Després d'aquest procés els van fer una prova de memòria donant millor resultat les persones a les quals se'ls havia reduït el consum de calories els quals realitzaven una dieta nutritiva. Es va considerar que amb aquesta prova es podria ajudar a desenvolupar les estratègies de prevenció i tractament, per mantenir la salut de les funcions cognitives en la vellea.


Els participants de la prova van ser dividits en tres grups, el primer grup va seguir una dieta nutritiva reduïnt a la seua dieta el 30% de calories. Al segon grup se'ls va augmentar el 20% del consum d'àcids grassos insaturats i al tercer grup se'ls va posar una dieta equilibrada.


Els resultats de la prova de memòria, va mostrar poca diferència entre els segon i tercer grup i molta diferència aquestos respecte el primer grup que la memòria era molt millor. Ademés en aquest últim grup es va produir una reducció dels nivells d'insulina.


La millora de les persones majors seguint una dieta baixa en calories podria ajudar a mantindre les neurones en un bon estat.





divendres, 27 de novembre del 2009

Espanya, situada en la zona més calenta.

Cada vegada els danys pel canvi climàtic a Europa ascendiràn entre 20.000 i 65.000 milions d´euros anualment en 2080, depenguent de l´augment de temperatura.
Concretament en els sectors, les pèrdues suposaràn entre 0,2% i el 0,5% del producte Interior Brut.

Un dels paisos més afectats, a causa dels perjuicis en l´agricultura, el turisme, inundacions… és Espanya.
Tampoc es quantifica en l'informe, els costos econòmics referent a la pèrdua de la biodiversitat o l´augment d´enfermetats.
Hi ha un nou estudi, on s´afirma que el nivell del mar afectarà entre 775.000 i 5,5 milions de persones, igual que en l´agricultura descendirà i també les inundacions causaràn molts perjuicis.
Els resultats dels percentatges varien a causa de les distintes possibilitats d´evolució de temperatures.

La zona més afectada, és el sud d´Europa, on es prevé que quan més augmenta la temperatura més greu es l´impacte.
Generalment, l'impacte del canvi climàtic ocasiona destrosses en tots els sectors, però el sector més afectat és l´agricultura, amb pèrdues fins al 25%.

Espanya és un país exclusivament vulnerable en quant a l´augment de temperatura.
Referent en el centre d´Europa, els impactes són diferents, encara que França, Àustria, Eslovàquia…. patixen danys per inundacions i l´augment del nivell del mar.

El clima en el Mediterrani és massa càlid en els mesos d´estiu, a causa del calentament global. A causa d'esta calor, els turistes tendixen a buscar altres alternatives.

L´únic lloc beneficiós, és el nord d´Europa. Els experts utilitzen un “índex de benestar” que tracta de mesurar la satisfacció que produïxen els diners.
Utilitzant este índex , als paisos escandinabs s´observen millores en l´agricultura, turisme...

dijous, 26 de novembre del 2009

Un anticancerigen podria tractar un estrany transtorn estomacal.


Hi existeix un fàrmac anticancerigen denominat ceruximab (que en la actualitat s'està utilitzant per al càncer de colon) que podria proporcionar el primer tractament amb bons resultats frent la malaltia de Ménétrier, una malaltia que descriu un transtorn estomacal. L'investigació, publicada en la revista "Science Translational Medicine" l'han dut a terme científics de l'Escola de Medicina de l'Universitat de Vanderbilt en Nashville (Estats Units).
És una malaltia que general i normalment afecta sols a adults a causa dels plegs interiors al llarg de la pared estomacal (rugues) que augmenten de grandària i formen doblecs gegants en la superfície de l'estomac. Els pacients solen tenir molesties adbominals, vòmits, inflamació de peus i turmells i un major risc de patir un càncer gàstric.
No se sap ben bé quina és la causa que provoca aquest malaltia però es sospita que pot ser un transtorn adquirit sense un component genèric conegut. Els estudis realitzats, determinen que els portadors d'aquella malaltia incrementen la producció (de forma anormal) de una proteïna anomenada TGF-alfa. No hi existeixen medicaments capaços de paliar la malaltia.

Investigadors dirigits per Robbert Coffey i Haley Fisk, han descobert mitjantçant un estudi realitzat amb 9 pacients portadors de la malaltia i en un estat avançat d'aquesta, que la utilització del anticancerigen cetuximab, impedix i bloqueja l'unió de TGF-alfa amb un determinat receptor de l'estomag.

D'aquestos nou pacients, set completaren un mes de tractament millorant la seua condició de malalt i les característiques bioquímiques de la malaltia, i quatre d'eixos set pacients, reduiren quasi per complet l'exés de plegs en l'estòmag.

Aquest fàrmac anticancerigen ja està aprobat per la Administració de Fàrmacs i Aliments dels Estats Units per al tractament de malalts de càncer colorrectal, però es vol aconseguir que s'aprobe la seua utilització amb pacients de la malatia de Ménétrier, també.

Fonts d'informació:

-google

-notícies de salud

-http://www.europapress.es/salud/noticia-anticancerigeno

Nou descobriment en la vacuna contra el càncer.

Científics de la Universitat de Harvard a Cambrige (Estats Units) han creat el disseny d'una vacuna (formada per discs de plàstic menuts) que prevé el creixement tumoral i que per primera vegada pot destruïr tumors més grans en animals com els ratolins.

Els resultats del estudi obtinguts, que es publiquen a la revista "Science Translational Medicine" asseguren que aquest descobriment és un pas més cap al desenvolupament de les vacunes contra el càncer humà.

Els discs,anomenats abans, de la enginyeria biológica, implantats baix la pell, han demstrat que en els ratolins, funcionen com una "vacuna concentrada" al dirigir de forma continuada el sistema immune de reconeixement i atac de les cèl.lules cancerígenes, encara que seguix preocupant el desenvolupament de tractaments i vacunes per a pacients amb tumors ja existents.

L'equip, capdavantat per Omar Ali i David Mooney han sigut els primers en demostrar que una vacuna per al càncer pot reduir tumors sòlids. Aquest mètode és una alternativa als procediments quirúrgics ( molt invasius i costosos) que s'ofereixen als pacients de càncer.

Una vegada implantats, baix la pell, com s'explica anteriorment,els discs formats amb un 90% d'aire, alliberen citoquines, és a dir, petites proteïnes que contenen missatgers del sistema immune denominats, cèl.lules dentrítiques. Aquestes cèl.lules arriben fins els porus que tenen els discs (on es troben i estan expostos els antígens) que activen la resposta immune del organisme. Més tart, les cèl.lules dentrítiques informen els nòduls linfàtics propers, on s'activen les cèl.lules T dels sistema immune per a perseguir i eliminar les cèl.lules cancerígenes de tot el cos.

Ara per ara, les vacunes existents només eviten que els tumors augmenten de tamany en els ratolins. però la majoria activa una de les cèl.lules dentrítiques incapas de reduir el tamany tumoral.

En l'estudi realitzat, es va manipular l'implant de discs per a activar diferents tipus de cèl.lules immunes i dentrítiques . Amb aquesta investigació, s'ha demostrat que els ratolins vacunats i portadors de la malaltia (entre un 20 i un 50 % del total) mostraven una regressió completa de tumors grans i sòlids, en comparació amb els ratolins no tractats, que no aconseguien paliar la malaltia, i acabaven morint.

Els investigadors expliquen que no comprenen totalment com la presència de diferents cèl.lules dentrítiques es pot relacionar amb la disminució de la grandària tumoral i asseguren que aquestos avantatges mèdics són un gran pas per a obtindre la vacuna contra el càncer humà.

Font d'informació:

-google

-notícies salud

-http://www.europapress.es/salud

Un fàrmac busca allargar la supervivència al càncer.

Una de les aspiracions médiques dels experts és tractar les cèl.lules oncològiques com si foren virus o bacteris. Una de les idees és: l´educació al sistema inmunitari per a que faja la funció de destrucció.
Aquest procediment es du a terme amb 37 persones. Per tal d´observar una gran evolució, han escollit un dels tumors mes devastadors; els glioblastomes, enfermetat cerebral que afecta a bastants persones, aproximadament unes 2400 persones, de les quals sols sobreviuen un 5% als cinc anys.
Aquesta técnica consisteix en la fabricació de vacunes individualitzades. El seu funcionament és així: en primer lloc s´han d´obtindre cèl.lules del tumor i també del sistema inmunitari.
En segon lloc, aquestes cèl.lules es cultiven en conjunt, on les cèl.lules responsables de l´organisme (les dendrites) tenen que aprendre a detectar les proteines que indiquen la existència d´un tumor.
Finalment, s´injectaràn al paciente, on el seu sistema inmunitari ja sabrà detectar el càncer, atacar-lo i destruir-lo.

Aquest procediment sols és evidente per a un únic tipus de tumor, per tal de demostrar el augment de la supervivència.
Aquelles persones voluntaries, que pateixen inicis de tumor o càncer recibiràn la vacuna.

Els pacients que tinguen un gliobastom i han sigut tractats de forma estàndar tindràn una mitja de supervivència entre 12-15 mesos, mentre aquelles persones amb aquest tumor que han sigut tractats amb inmunoterápia tenen una mitja de supervivència superior als 30 mesos.

dimecres, 25 de novembre del 2009

Els perills de ser un obés feliç


La imatge que tinguem del gros feliç pot ser una bomba de rellotjeria referint-nos a la salut, i la percepció sobre el nostre pes ideal pot impulsar-nos a desenrotllar una obesitat, la qual suposa molts riscos, sobretot cardiovasculars. Un estudi presentat per la Reunió Científica de l'Asociació Americana del Cor ha revelat que un 8% dels obesos tenen un concepte equivocat de la mida del seu cos, per lo que no creuen necesari perdre pes o inclús consideren que poden augmentar sense que açò suponga un problema.


El treball, dirigit per la cardiòloga Tiffany Powell, del Centre Médic de Dallas de la Universitat de Texas Southwestern (EEUU), té una enquesta en la que han participat casi 6000 persones. Té com a finalitat descobrir nous mètodes contra les malalties cardiosvasculars. De les 5.893 personas que formaren part de l'estudi 2.056 eran obeses i d'entre elles un 8% assegurava estar conforme amb el seu pes. "Casi un de cada 10 individus obesos estan satisfets amb el seu cos i no pensa que deu perdre pes. Es tracta d'una xifra considerable que no entén que té sobrepes i creu que està sa" explica Powell.

Un gran porcentatge creïa que estava bé, però en realitat molts d'ells patien tensió arterial alta, colesterol alt, eren diabètics i alguns inclús fumaven. Factors de risc que també tenien aquelles persones que reconeixien la seua obesitat i tenia problemes per a perdre pes. A més els metges van descobrir, que aquelles persones que no admitien ser obeses, eren propenses a no acudir al metge.

Molts altres afirmaven que havien anat al metge, però deien que no tenien sobrepes i què no els feia falta perdre pes, què estaven bé.

Sols un mínim porcentatge, respecte als anteriors, admitia front al seu metge el sobrepés i li demanaba ajuda per a canviar algunes coses en la seva dieta, mentre que hi ha altres que si que ho reconeixen i prefereixen actuar antes que el problema puga ser més greu.

Finalment, es va aplegar a una conclusió els obesos que estaben satisfets amb el seu cos no feen ejercici, en canvi, aquells que si pensaben que tenien sobrepes si que es preocupen un poc més i practiquen ejercici més freqüentment.

El que s'intenta aconseguir, es que les persones que pensen que realment estan sans però que en realitat no ho estan, que frenen açò. No poden continuar exposant-se a més riscos. A més a més, els metges també deurien aconsellar o intentar oferir les millors solucions per a aquestes persones.




Notícia original:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/11/23/nutricion/1258961247.html

"Stand by" no és apagat

Els aparells en el mode stand by seguieixen consumint electricitat, com és el cas de la televisió. Segons les dades de la Organització de Consumidors i Usuaris no es tracta d'un consum residual, sino que pot ser un increment de despeses.

Donada la gran quantitat de electrodomèstics, aparells, etc. el consum stand by no és, ni molt menys, residual. Suposa el 11% del total del consum a Europa. Entre ells estan els televisors, ordenadors, etc.

Per posar exemples per a l'entesa d'aquest conflicte, afirmen que l'estat stand by en un televisor per exemple, equival al de la llavadora cinc vegades a la setmana. Per això mateix intenten informar que desconecten tot el que puguen, com son els televisors, els carregadors de movils...

I ja finalment, la OCU afirma que una nova normativa europea intentarà abarcar tot aquest problema i recurtar els consum stand by. Això significa que tots els aparells que isquen deuen portar l'opció de off ademés de la que ja està inclosa.




Font d'informació: click ací

El insomni, un mal comú entre els pacients que recibeixen quimioteràpia

No sols l'estrés, l'angoixa es el que pot produir l'insomni en els malalts de càncer, els trastorns del somni pareix ser que també els provoquen els tractaments de quimioteràpia. A més poden afectar un 75% dels pacients en tractament.

Segons un estudi publicat a la revista "Journal of Clinical Oncology" no poder conciliar el somni o desvelar-se a meitat de la nit son símptomes que afecten aquells que recibeixen quimioteràpia fins tres voltes més que la resta de la població.Si aquestes complicacions no se lis posa un tractament, poden acabar sent cròniques, dificultant el procés de millora dels pacients, ja que la falta de dormir pot alterar el ritme cardíac i deteriorar el sistema immunitari.Lo millor d'açò, es que l'insomni pot ser tractat encara que ha de ser deseguida, perquè sinó el pacient pot acostumar el cos a fer alguna migdiada o a dormir entre hores, cosa que no ajuda per a res a l'organisme.
Segons diferents estudis, s'ha pogut deduïr que la falta de somni es presenta en major quantitat en els malalts de càncer de pulmó i de mama. Per contra, en la població sana, la gent jove (menors de 50 anys) son els que menys problemes d'aquest tipus presenten, potser perquè el tractament que recibeixen si tenen insomni siga més agresiu, i acabe abans amb el problema. No sa detectat cap diferència entre homes i dones. Ja que les xifres de pacients amb insomni sou prou altes, deuria investigar-se més per a poder solucionar aquest problema i que els malalts de càncer pugen recuperar-se de la millor manera.Però clar, aquestos tractaments també podrien provocar desajustos amb el nostre "rellotge biològic", ja que els malalts de càncer tenen els ritmes de la son alterats per la quimioteràpia.


Un estudi, diu que durant el primer cicle de la quimioteràpia es produeix una alteració dels ritmes biològics, i que si es repetïx l'administració de medicaments pot portar a un empijorament progressiu de la situació. És a dir, si acostumem el cos a un ritme què no ens afavoreix, i allò que eu produïx continua, no solucionem res, sinò que empitjorem la situació.


Es molt recomanable que s'investige més a fons amb aquest problema, ja que es un trastorn prou comú i que pot danyar l'organisme més del que pensem.


Notícia original:


Un document molt interesant sobre la quimioteràpia, és el següent:


diumenge, 22 de novembre del 2009

Violència infantil

Després d’un estudi realitzat per un grup de psicòlegs a més de 1.300 alumnes entre 11 i 16 anys de la Comunitat Valenciana, s’ha arribat a la conclusió que quests fan el que faça falta per aconseguir popularitat, encara que siga a costa dels seus companys, com afirma l’autor de l’article: “quan som adolescents volem sentir-nos importants dins del nostre grup d’amics, per la qual cosa activem totes les nostres habilitats amb la finalitat de millorar la nostra reputació i sentir-nos significatius”.




Els denominats “matons”, que són els més populars de classe, també són els que més sols se senten, i tenen l’autoestima més baixa i menor satisfacció amb les seues vides. Aquests són els que utilitzen l’agressivitat per a integrar-se als grups, ser més respectats, etc. Per a evitar accions com aquestes es recomana que donen bon exemple des de la família i l’escola.

Però no tota la violència és física, també esta la psicològica, que és més treballada i invisible, per tant costa més de captar ja que passa més desapercebuda que la física. Alguns dels exemples són: marginar a companys impedint que participen en les decisions del grup, inventar rumors falsos, insultar-lo...



Existeix una relació entre els comportaments psicològicament agressius i la percepció que té l’alumne sobre la seua reputació social, i s’ha demostrat que es més evident en les xiques que en els xics.

Enllaç notícia original: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/11/06/psiquiatriainfantil/1257517669.html

La enfermetat de la Glicogenosi

La glicogenosi es una malaltia estranya de diagnòstic tardà i de difícil tractament. Quan algú manifestava poques ganes de fer esport o alguna activitat física era acusada de persona vaga e inútil i era objecte de burla dels seus companys en les classes de gimnàstica, de les més cruels innocentades a l'antiga mili... I encara, en aquest mateix instant, bastants nois i noies espanyols se senten com estranys en el seu entorn social, incapaços de mantenir el ritme dels seus companys; molts d'ells pateixen algun tipus de glicogenosi.

Fa uns anys quan la malaltia acabava en tragèdia la ignorància de la medicina de l'època atribuïa la mort a alguna de les malalties conegudes, encara que no coincidissin els símptomes. Per fortuna, els avenços mèdics van descobrint la veritat de moltes malalties fins ara misterioses, com la glicogenosi, una malaltia amb diferents varietats diferents unes d’altres però que coincideixen amb una deficiència enzimàtica que impedeix processar correctament el glicogen que ens proporciona l'energia muscular.
Encara que ara es pot fer un diagnòstic correcte el tractament està molt lluny encara de ser satisfactori per la falta d'informació social, de plans d'atenció integral a aquests malalts i unitats de referència especialitzades, la xarxa assistencial de les diferents comunitats no treballa amb prou coordinació i les famílies afectades es senten desprotegides.
Per aquestes, entre altres raons, va sorgir fa deu anys l'Associació Espanyola de Malalts de glicogenosi (AEEG), un lloc de trobada dels qui pateixen la malaltia i dels seus familiars, un grup de suport perquè ningú se senti ja solitari ni exclòs, ni marginat de la atenció mèdica necessària i del reconeixement dels mitjans de comunicació i dels ciutadans en general, es tracti d'un adolescent o d’un pacient de 40...
Però la AEEG constitueix una associació activa que propicia la investigació, estimula els laboratoris farmacèutics desmotivats per l'escassa predominança d'aquestes malalties i anima a aquells polítics que no troben prou raons electorals per al seu estudi, el seu combat i la seva solució.
Afortunadament, ja hi ha menys doctors desconeixedors d'aquesta malaltia. I, gràcies a tots els magnífics professionals que col·laboren amb l'Associació Espanyola de Malalts de glicogenosi, dins d'un temps no en quedarà cap.











Els científics descodifiquen el genoma del VIH



Un grup de cientifics nord-americans, han fet un treball sobre el virus del VIH, i han conseguit descodificar l’estructura d’un genoma sencer de VIH.
Aquest descobriment podria aportar millores tant en la comprensió de com ens afecta al humans com en la creació de nous medicaments per a combatir-lo.

Aquest virus al igual que la hepatitis C o el polio, contenen informació genètica de ARN monocactenari, en compte d’ADN bicatenari. La información que codifica l’ARN és molt més complexa.

El genoma d’ARN del virus VIH és molt gran, i està compost per dos cadenes de 10.000 nucleòtids cada una. Anteriorment, els científics no van poder descobrir aquest problema perquè sols havíen pogut modelar algunes xicotetes regions del genoma de l’ARN del VIH.

Per a dur a terme aquest estudi, els investigadors de la Universitat de Califòrnia en Chapel Hill, van utilitzar tecnología especialitzada per a estudiar l’estructura dels genòmes d’VIH, i van descobrir que aquestes estructures influïen en diversos passos d’infecció del VIH.

El líder d’aquesta investigació Kevin Weeks, comentà en un comunicat a la premsa que “ hi han tantes estructuras en el genoma del ARN del VIH, que quasi sens dubtes té una funció que abans no s’havía observat en el codi genètic”.

Aquestos investigadors aseguraren que els descobriments ajudaríen a determinar funcions addicionas del genomes de l’ARN que són molt importants en el VIH i en altres virus.

Ron Swanstrom, coautor y profesor de microbiología e inmunología, comentà en un comunicat que la solución consisteix en canviar la seqüència de l’ARN, i observar si el virus sofreix canvis. Si no es desarrolla bé quan s’altera el virus amb mutacions, aleshores es sap que ha mutat o que ha afectat alguna cosa que era important en aquest virus.

Aquest comunicat apareéis en l’edició del 6 d’Agost de la revista “ nature”.
Més informació
L’Institut Nacional d’Alergia y Malaltíes Infeccioses d’EE. UU. té més informació sobre l’VIH/SIDA.




Video relacionat amb la noticia:


http://www.youtube.com/watch?v=FXBVUqBSF6M

Font d'informació:

Altres fonts d'informació:
-VIH
-VIH2

dissabte, 21 de novembre del 2009

Nova promesa per elimilar greix


La criolipòlisi és la nova tècnica per eliminar greixos i reduir el volum del nostre cos. Aquesta innovació no utilitza l'efecte del calor com es feia abans, sinó utilitza l'efecte del fred ja que els greixos són més vulnerables al fred i es poden reduir sense produir cap mal al teixit. Fins ara, sols existia una tècnica no invasiva que cremava el greix mitjançant l'efecte del calor i ultrasons i amb aquesta tècnica no es reduia els cm que es volien sinó menys i ademés de obtindre cremades cutàniques.


Segons els especialistes, la nova tècnica, la criolopòlisi, no necessita anestècia, no és dolorosa, no es necessita un temps de recuperació i tampoc produeix danys al teixit. L'eficacia no és d'un 100%, però és molt millor que l'anterior. S'està demanan un estudi clínic per veure si realment és molt més eficaç i fins quans cm es poden reduir.


La criolopòlisi s'aplica de la seuent manera: s'aplica a la zona desitjada pel pacient l'aparell que actua com a ventosa i administra fred controlat per a eliminar greixos. A partir d'ací el nostre organisme és l'encarregat d'eliminar de forma gradual els greixos, és a dir es metabolitza a través del fetge. Després de l'aplicació la zona on estava aplicada l'aparell es queda una mica inflamada però al pas del temps es normalitza, però poden apareixer hematomes que en un parell de semanes desapareixen.


L'aplicació pot durar aproximadament d'una a dues hores depenent de la zona i es pot fer semanalment. Els resultats es poden veure a partir de dues semanes. El preu pot estar alvoltant dels 500 euros.


El doctor Fernández Lorente aclara que "no és una forma de perdre pes", està indicat sols a pacients prims amb greix localitzat.





divendres, 20 de novembre del 2009

Els antics egipcis patien arteriosclerosis

Segons un estudi, Computed Tomographic Assessment of Atherosclerosis in Ancient Egyptian Mummies, publicat per la prestigiosa revista medica americana 'The Journal of the American Association' (JAMA) sobre vint momies egipsies del museu del Cairo . Sembla que els antics egipsis patien una malaltia que pensaven que soles era característica del móm modren es a dir del món de avui en día.




Tall de Tac de una Momia Egipsia








L´investigació consistia en l'estudi de 20 momies de gent que van viure a egipte entre els añs 1981 ac .i el 334 dc i que es troben al museu egipsi del Cairo actualment. A aquestes momies se les va practicar un TAC buscant símptomes de malalties relacionades amb l`arteriosclerosis per vore si aquesta podia ser una malatia frecuent.
La arteriosclerosis es una malaltia que consisteix en diposits de lípids i plaquetes en el interior dels gots sanguinees i que produeix la reducció dels mateixos, les malalaties asociades són; el infart de miocardi , el ICTUS.
Lo que els investigadors han buscat en les momies ha segut plaques de cals en el gots sanguinis del cor i les extremidadts que s`asocien a la arteriosclerosis i que persisteixen tras la mort i és poden detectar en un TAC.














Imatge dels gots sangins amb arteriosclerosis







S`ha estudiat el cor perque és l`unic òrgan intern que és deixava dins del cos doncs els budells pulmons fetche y estomac s`extraien i es guardaben apart en els denominats gots canopos i el cervell s`extraia per el nas i es destruia. Tot açò degut a que el antics egipsis pensaven que l´anima residia en el cor.









Vasos canopicos






El motiu de comensar el estudi va ser que els investigadors van llegir en una placa que el farao Merenptha patia de arteriosclerosis , caries, y artritis i pensaren en averiguar si la arteriosclerosis podia ser una malatia comú entre els antics egipsis.
Quan van comezar l'estudi els experts trobaren que en 9 de 16 momies anb organs identificables, tenien calcificacions de fins 6 arteries coronaries .Quan van estudiar l'edat per els osos varen descobrir que patien arteriosclerosis 7 de les 8 momies mortes després dels 45 anys i de les mortes abans dels 45 anys soles 2 de les 8 patien arterosclerosis.Les momies eren tant d'homes com de dones i no van mostrar diferencies per el sexe.

Totes eren d'un nivell socioeconòmic alt ja que soles els rics tenien accés a la momificació. La mòmia mes antiga va ser la de Lady Ray una dona d'entre 30 a 40 anys mainadera de la reyna Ahmose Nefertiti.

Reconstruccio del rostre de una dama noble








La conclusió de l'estudi ha segut que a pesar que els antics egipsis no fumaven ni mengaven mengars procesats tenien una incidència alta d'arteriosclerosis (encara que hi ha atres factors de risc dels cuals desconegem la seva incidencia entre els antis egipsisis com el sedentarisme la diabetis o l'hipertensió).
Així encara que la arteriosclerosis no s'ha demostrat que fora una causa de mort habitual en este perióde, ja els humans en aquesta època tenien predisposició genética i ambiental cap a esta malatia i per lo tant seria interesant aprofundir en els aspectes genétics dels ésers humans i no soles en els condicionaments ambientals del món modern.

Altres notícies d`interés i relacionades:
1.-Aplicació de la radiografia en el estudi de les momies. http://revistas.ucm.es/geo/11321660/articulos/COPA7777220003A.PDF

Noruega es llança a experimentar la captura de CO2.

A la refineria de Mongstad, situada a la costa occidental de Noruega, estàn fabricant una planta experimental per tal de separar el dióxido de carboni dels fluxos de carbó i gas natural per generar electricitat.
La idea primordial , és desarrollar aquestes tecnologies acumulant tonellaes de diòxid de carboni anualmente durant els cinc anys d´assaig per tal de fer-les viables comercialment.

Per altra banda, l´almacenament definitiu del carboni, també està en funcionament en els país nordic, però amb major experiència.
El propósito de Mongstad és atrapar el gas de l´efecte hivernacle desprès de la combustió. Desferse del CO2 en els procesos Industrials o energètics suposa un fet que ha deixat de ser tan sensill i barat.
Determinades medides per disminuir el calentament global suposa en algunes empresses un desavantatge, ja que al generar molt de CO2 resulta més car, de vegades prohibit, la qual cosa estàn buscant-se solucions tecnológiques.
Una de les tecnologies amb major interés, és la captura i almacenament de carboni.

De moment, no hi ha mercat per a aquestes tecnologies, sols estaràn vigents quan s´aproben en decisions polítiques.
Cada vegada la construcció del Mongstad està més avançada, s´està fent amb molt de deteniment, tenint en compte les conduccions de gas, acondicionant la zona…
El propósit d´aquesta planta és la captura entre el 85% i el 90% de CO2 dels gasos de combustió.

La primera tecnologia és de captura de carboni per amines;aquesta consta de diverses procesos: les amines s´associen al carboni al passar els gasos per un filtre, en una altra fase es tornen a separar, les amines tornen a la fase de captura per a la seua reutilització, mentres que el CO2 anirà a llocs d´almacenament geològics.
La segona tecnologia; utilització de l´amoníac gelat per tal de capturar el CO2. Aquest procés té menys efectes negatius sobre el medi ambient.
Agafar el CO2 del gas natural té molta experiència a Noruega. El màxim grau d´autorització per al consum en Europa es del 2%, encara que en el mar del Nord extrauen gas amb un 9% de CO2.

La segona instal.lació està en Snohvit i funciona així: un gasoducte el porta des de la plataforma en alta mar fins la planta de licuefacció per al seu transport en vaixells.
El problema d´aquest mecanicisme és la solidificació del CO2 a la temperatura de licuefacció del gas natural.

dijous, 19 de novembre del 2009

Estan els coales en perill d'extinció?

El coala es un dels símbols d’Austràlia que pot desaparèixer si el Govern no actua ràpidament.


La Fundació del coala ( Australian Koala Foundation ) el dimarts 10 de novembre va donar l’alarma fent públic un informe amb la disminució de la població de coales, que podrien extingir-se en 30 anys. La Comissió d’Espècies Amenaçades, que depèn del Ministre de Medi Ambient, decidirà abans que finalitze el mes si el coala passa a formar part de la llista d’espècies protegides, cosa que no s’ha pogut aconseguir en anteriors reunions, ja que el ministre Garrett no està per la llavor.



Per diferents causes com els incendis (un molt fort el passat mes de febrer), malalties, accidents de tràfic, urbanització als boscos, canvi climàtic, etc., la població de coales ha disminuït notablement: ha passat de haver 100.00 exemplars a haver entre 43.000 i 80.000 segons els estudis realitzats als arbres i als camps en els últims 20 anys.

Enllaç noticia original: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/11/10/ciencia/1257878537.html

Pèrdua de memòria: el “disc dur” cerebral està ple

A mesura que anem cresquent, la capacitat de recordar disminuïx. La pèrdua de memòria residix en una part del cervell, l'hipocamp ; aquesta pèrdua estudiada per un equip d´investigadors japonesos en rates està relacionada amb la persistència de records antics, és a dir, no esborrats. Esta funció és realitzada per les neurones.

Es com si el disc dur cerebral estaguera ple i fora necessari reelaborar-lo per poder emmagatzemar nous records.
Este resultat es produïx quan no hi ha generació de neurones, la qual cosa, es produïx la pèrdua de memòria. De vegades no ens resulta fàcil obtindre nova informació perque la capacitat d´almacenament està completament ocupada.

Segons aquest anàlisi, l´incorporació de noves neurones ocasiona la pèrdua de records en l'hipocamp. L´hipocamp és un dels pocs llocs del cervell on es generen noves neurones. Els equips japonesos sospitaven que era fonamental l´incorporació de les noves neurones per tal de reforçar les conexions neuronals.
Per altra banda, cal afegir que esta incorporació pot canviar l´estructura de la informació preexistent.

En anteriors experiments s´havia comprovat en rates que l´exercici físic dona lloc a noves neurones, la qual cosa, disminuïx la memòria de l'hipocamp.
Amb aquest estudi s´ha arribat a la conclusió de relació entre generació de neurones i la capacitat d´aprenentatge

dimecres, 18 de novembre del 2009

El que el 'Prestige' no va canviar


Han passat ja més de 7 anys des que una marea negra arribara a les costes de Galícia i anegara tot el litoral gallec però un estudi recent de la universitat Carlos III demostra que les mesures que des d'aquell temps s'han pres per part del govern no evitarien hui en dia una catàstrofe de similars característiques encara que tant el Ministeri de Foment com la consellería do Mar afirmen que estan preparats per a una nova catàstrofe com la del Prestige. El problema, segons l'estudi, és que es va invertir més en solucionar la catàstrofe que en evitar-la i una de les solucions que planteja és reorientar les polítiques energètiques ja que el transport d'hidrocarburs representa el 38% de la contaminació de les aigües.

Per la seua banda, la Consellería do Mar està convençuda que la política duta aquests últims anys és molt bona, recolzant-se en que segons ells, els recursos per a evitar una catàstrofe han estat triplicats però açò no vol dir que no tornarà a passar.

Per altra banda la professora autora de l'estudi opina que els governs fallen en l'elaboració de diagnòstics per a les catàstrofes mediambientals, la qual cosa vol dir que no delimiten el problema amb tota les implicacions que aquest comporta com poden ser qui o qui són les empreses que produeixen la contaminació. Altra cosa que s'ha de controlar segons l'autora és la regulació de tots els bucs que passen per les nostres aigües ja que solament es controlen aquells l'eixida o destinació dels quals és el nostre país. D'aquesta manera s'haguera evitat la marea negra ja que el Prestige no tenia pensat entrar sinó que simplement estava de passada.

Finalment esmentar que des de juliol un vaixell vigila la costa de Galícia per a evitar una nova catàstrofe i que tant govern com comunitats preparen un nou pla que agilite la capacitat de reacció en successos com aquests.



Font d'informació: click ací

La mamografía, millor cada dos anys.


Cada un o cada dos anys? L'eterna polèmica sobre cada quant temps ha de realitzar-se aquesta prova sembla tenir una resposta cada vegada més precisa. Segons una anàlisi publicada en 'Annals of Internal Medicine', el 'screening' bienal en dones entre 50 i 74 anys sembla tenir gairebé tots els beneficis del garbellat anual, però amb menys perjudicis per a elles.
S'obtenen gairebé la meitat de falsos positius, pel que es fan menys biòpsies innecessàries i els casos de sobrediagnóstico disminuïxen". Així ho confirmen, per consens, els experts que han revisat els resultats de sis treballs independents procedents de diverses institucions acadèmiques (i que afecten únicament a la població general, no a les dones amb alt risc pels seus antecedents genètics).
En Espanya, tots els programes inclouen en la seva població diana a les dones entre 50 i 64 anys. En algunes comunitats autònomes, abasten des dels 45, com Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Ceuta, Comunitat Valenciana, La Rioja i Navarra.
No obstant això, a EEUU, la recomanació vigent fins a ara consistia en realitzar-se la prova anualment a partir dels 40 anys; pel que els nous resultats del prestigiós Preventive Task Force han deslligat una reacció immediata entre associacions de pacients i d'especialistes. De fet, aquests resultats poden tenir implicacions allí a l'hora que les assegurances privades cobreixin o no la mamografía entre els 40 i 50 anys. "Sabem que aquestes conclusions poden ser un xoc per a moltes dones %[que van començar a fer-se la prova als 40], però hem de dir el que veiem basant-nos en la ciència i en les dades", ha assenyalat una de les autores del document, Diana Petitti.
El panell incideix que la immensa majoria d'aquests tumors (la incidència dels quals augmenta amb l'edat) creixen a poc a poc, pel que "qui se sotmeten al garbellat mamográfic cada dos anys no corren més risc de patir un càncer avançat que les quals ho realitzen anualment". Quan es tracta d'un tumor avançat, amb creixement ràpid, les dades que es desprenen dels estudis analitzats no mostren una diferència significativa en la supervivència.
"Els tumors d'interval es desenvolupen entre mamografía i mamografía, en menys d'un any, pot ser que en dos mesos, pel que aquesta prova com mètode de prevenció no mereixeria la pena, ja que en aquests casos és impossible realitzar mamografías amb una freqüència, per exemple, mensual, per a detectar el càncer quan realment és petit", argumenta Miguel Martín, president del Grup Espanyol d'Investigació en Càncer de Mama (Geicam).
Per a aquest tipus de pacients, tal com indiquen els autors d'aquest metanálisis, és important impulsar noves investigacions i millors propostes de prevenció que s'adaptin a les seves circumstàncies.
Encara que tots els treballs confirmaven que la mamografía estàlvia vides, els beneficis no semblen ser tan cridaners quan l'edat d'inici d'aquesta prova està per sota dels 50 anys, ja que "poques dones desenvolupen càncer de mama en aquest tram de les seves vides", indica el principal investigador, Jeanne Mandelblatt, de la Universitat de Georgetown (EEUU).
El moment idoni per a començar amb aquest protocol de prevenció és altra qüestió que ha estat àmpliament debatuda per la comunitat científica durant anys. El 'screening' cada dos anys entre els 50 i els 69 anys aconsegueix una reducció en la mortalitat per càncer de mama del 16,5%. Si el garbellat, també bienal, es comença a fer als 40, la mortalitat mitja es reduïx un 19,5%. Són tres punts més d'avantatge, "però %[a canvi] a aquestes edats augmenten els falsos positius i, per tant, les biòpsies innecessàries. Tot això genera molt estrès a les pacients". De fet, entre els 40 i 50 anys només s'evita una mort per cada 1.904 dones; enfront d'una per cada 377 en el grup de 60 a 69 anys. Com explica Dolores Rubio Marín, ginecòloga i membre de la Unitat de mama de l'Hospital Ramón i Cajal (Madrid), "en les dones joves, la mama és més densa, pel que la prova és menys sensible i menys eficient, és a dir, detecta amb més dificultat".
Tenint en compte els pros i els contra, l'elecció del millor programa de garbellat dependrà, entre altres aspectes, del risc individual, dels objectius de la política sanitària i dels recursos econòmics. Així ho revelen els investigadors d'aquest treball, que tampoc recomanen que les dones es realitzin autoexploraciones regulars de la mama per a detectar possibles tumors. A més, les guies exclouen expressament a les dones considerades d'alt risc, bé pels seus antecedents familiars de càncer de mama o per ser portadores d'un gen que els predispone a patir la malaltia a una edat primerenca.

Per què és tan difícil deixar la cocaïna?

Aquests últims anys, Espanya ocupa el primer lloc en la classificació de països europeus amb major consum de cocaïna. El 3,1% dels espanyols reconeix haver consumit cocaïna als últims 12 mesos, aquesta xifra és alarmant, ja que, aquesta addicció no és gens fàcil de deixar-la, perquè moltes persones tornen a enganxar-se a aquesta droga fins i tot després d'haver estat dos anys sense provar-la.Una investigació espanyola apunta alguns dels factors pels quals resulta tan complicat de deixar aquesta droga.

A la revista 'Psicologia Conducta' s'ha publicat un estudi realitzat per un equip de la Universitat de Santiago de Compostel·la, on afirmen que en el cas de la cocaïna,situada a l'alt de la 'escala de craving', és a dir, que amida l'ànsia o el desig de consumir, junt amb l'heroïna tenir una personalitat antisocial, son els principals factors que fan tornar a recaure al consum de les drogues. La drogodependència es pot tractar, però no tots els addictes evolucionen igual al deixar les substàncies.

Els investigadors d'aquest estudi, han estudiat a 38 persones amb una edat mitja de 31 anys, que tenien problemes d'adicions i els han posat en tractament, per seguir una evolució amb ells. Fins a dos anys després van estar seguint-los i com ha resultat van donar que junt amb els factors dits anteriorment el treball afig la impulsivitat i la recerca de sensacions com obstacles a l'hora d'abandonar aquesta droga definitivament.

Les persones que han provat substàncies com l'heroïna, que conta amb un ampli rebuig social, puntuen alt en impulsivitat i recerca de sensacions, per això mateix, és mes fàcil que aquestes persones puguen recaure mes fàcilment ja que tenen una personalitat antisocial, per això, es fa un estudi abans de tractar al pacient del que ha consumit i de quins han sigut els patrons de personalitat presentats abans d'iniciar el tractament, així cada pacient tindrà un tracte diferent, per la millora i efectivitat del tractament i evitar que recaiguen.

No obstant això, altra dada de la investigació és que, l'existència de depressió o ansietat a l'inici de la teràpia no té per què indicar pitjors resultats a llarg termini, ja que, aquestos comportaments son derivats del consum, i una volta desapareix el consum desapareixen aquests símptomes.

Font d'informació: click aquí
Notícies relacionades: