
"Además -añade-, confirmem que els oceans haurien sigut molt freds. És a dir, no cal imaginar platges com les de Llevant en el Mart primitiu, sinó un entorn més semblant a l'oceà Glacial Ártico". Les imatges tèrmiques mostren lòbuls gelats, importants des del punt de vista astrobiológico, ja que probablement es tracte de salmorres congelades de l'antic oceà marcià. El nou descobriment també oferix una resposta senzilla a una pregunta que durant dècades s'han plantejat els científics: Per què no es reconeixen línies de costa si realment va haver-hi un oceà a Mart fa uns 3.400 milers de milions d'anys?
"Ofrecemos una nova peça que podria ajudar a resoldre este trencaclosques: els depòsits generats pels tsunamis van poder modificar la línia de costa dels oceans primitius de Mart, contribuint a l'elevació desigual -diu Fairen-, encara que hi ha altres possibilitats, com la presència d'immensos camps glaciare sobre la línia de costa, el flux d'aigua des de les terres altes cap a les baixes o canvis en l'estructura tèrmica de la litosfera". L'estudi ha documentat els dos esdeveniments de tsunamis separats per un període d'alguns milions d'anys, durant el qual el nivell de l'oceà va retrocedir i el clima es va tornar molt més fred.
Aquesta noticia és molt interessant, és increible que per dos megatsunamis s'arrasaren les costes dels mars del "planeta roig". I persupost, l'aigua hauria de ser molt congelada a les zones càlides, ja que el planeta aquest es troba més lluny del Sol que la Terra.
ResponElimina