dijous, 30 de gener del 2020

PRIMERA TELETRANSPORTACIÓ QUÀNTICA ENTRE XIPS

Imatge relacionada

Aquestes paraules signifiquen que han aconseguit transportar informació entre dos xips sense conexió física, tangible, sola fent servir l'entrellaçament quàntic que existeix entre dos particules. Aquesta connexió ens permet coneixer "característiques" d'una partícula quan observem la seua parella.

El que ocorre és que mentre que un xip normal sols pot calcular una variant en un temps determinat, un xip quàntic pot estar calculant simultaneament varios valors o possibilitats, perquè una de les característiques més importants de les partícules quàntiques és que el seu valor com a partícula pot estar superposat:

Mentre que una partícula normal pot estar (simplificat) en els eixos Y i X, una partícula quàntica pot estar en valors entre aquests dos eixos. És com les mescles de color RGB, que afegixen diferents valors de cada color primari per fer un nou, ocorre el mateix, la cèl·lula té al mateix temps un valor en l'eix X i un en l'eix Y, i això esdevé en un estat indefinit. Nosaltres podem demanar a una partícula quàntica que determine els seus valors en els eixos, però una vegada fet, no pot tornar a la indeterminació





Nova York estudia construir una gegantesca barrera marina per frenar les inundacions


Resultado de imagen de nova york
Les autoritats dels Estats Units estan estudiant la possibilitat de construir una gegantesca barrera marina enfront de Nova York amb la finalitat de protegir la ciutat i els voltants de potencials inundacions devastadores.

La seva construcció costaria uns 119.000 milions de dòlars i portaria 25 anys, segons les estimacions del Cos d'Enginyers.

La barrera tindria uns 10 quilòmetres de llarg i estaria composta per un sistema de comportes que, al tancar-se, serien capaços de frenar l'avanç de les aigües cap a la ciutat.

El pla proposa instal·lar la infraestructura a la part més exterior de la badia de Nova York, de manera que aquesta seria invisible des de Manhattan i protegiria a milions de persones, a més de coneguts monuments com l'Estàtua de la Llibertat

El pla, està generant un intens debat entre els activistes locals que ho veuen com la millor opció per a defensar la ciutat sense tenir la pedra amb l’accés directe al mar i experts consideren que la pedra podria causa més problemes dels que resoldria.

En moments de fortes pluges, el sistema de clavegueram novaiorquès es veu sobrepassat en ocasions i acaba portant aquestes aigües residuals a la badia i els rius on s'assenta la ciutat, un problema que podria exacerbar amb aquesta barrera.


Cultiven en laboratori l'organism primogénit que va poder donar pas a tota la vida complexa




En 2015, un grup d'investigadors va publicar la troballa d'un nou organisme que forma part de les arqueges de Asgard, unes cèl·lules simples que manquen de nucli i poden llançar llum sobre com la vida cel·lular complexa va evolucionar en el nostre planeta, un dels grans misteris de la biologia. Aquest descobriment va ser emocionant perquè els investigadors van trobar gens similars als dels eucariotes, el grup d'organismes apareguts fa 2.000 milions d'anys les cèl·lules dels quals tenen nucli i altres estructures, i que hui dia inclouen plantes, fongs i animals. Entre aquests últims, per descomptat, nosaltres. Això va sugerir una connexió més forta entre arqueges i eucariotes del que s'havia pensat anteriorment.

Després d'un esforç de 12 anys d'investigació, els investigadors dirigits per Hiroyuki Imachi, microbiòleg de l'Agència Japonesa per a les Ciències i Tecnologies Marines (JAMSTEC) en Yokosuka, han desenvolupat amb èxit en laboratori un nou llinatge Asgard. Es diu Promotheoarchaeum, pel mite de Prometeu, i sembla una transició cap a la vida complexa.

Les cèl·lules resultants són xicotetes esferes de 300–750 nanòmetres de diàmetre, però sovint tenen filaments ramificats més llargs que s'estenen per a trobar-se amb els bacteris veïns. Els investigadors pensen que tal associació, tant bioquímica com física, podria explicar-nos més sobre els processos que van portar a la formació de la cèl·lula eucariota, una pregunta que, com diu Nature en un editorial, segurament més investigadors han de tractar d'abordar.





La primera imatge d'un forat negre, declarada; descubrimient de l'any


Una notícia primordial per al món de la ciència va sorgir en 2019. Es tracta de la primera imatge real d'un forat negre. És una fotografia real treta per un conjunt de radiotelescopis súper potents repartits en diversos punts de la terra per a aconseguir la potència d'un telescopi de la grandària de la terra. Projecte dut a terme per 200 investigadors que es porten tot el mèrit d'esta gran gesta. Fins a la data totes les imatges que hi havia de forats negres eren només dibuixos i imatges creades per nosaltres.









Este descobriment és molt important per a la ciència, partint de la base que és un esdeveniment còsmic que es coneixia des de molt abans de que es tingueren proves físicas.. Així que esta fotografia confirma moltes de les observacions de la teoria de la relativitat d'Einstein. Els forats negres són, per definició, uns objectes que teòricament haurien de ser impossibles de fotografiar. Si no hi ha llum, tampoc hi ha fotografia. Així que, tècnicament, les primeres fotografies dels forats negres no són un retrat directe d'estos cossos celests sinó una imatge de la seua ombra.













NOTÍCIES RELACIONADES

https://www.abc.es/ciencia/abci-primera-historia-tenemos-imagen-agujero-negro-201904101833_noticia.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F

https://www.tendencias21.net/Captan-la-primera-imagen-real-de-un-agujero-negro_a45193.html



VÍDEOS RELACIONATS

https://www.youtube.com/watch?v=f19Sb7vgAKk

https://www.youtube.com/watch?v=X3zxt3hGFHY


2020: INVASIÓ A MART

INVASIÓ A MART



Les grans potències espacials competeixen per ser les primeres a trobar indicis de vida al planeta roig.

Aquest any, durant unes poques setmanes, Mart i la Terra estaran alineats. La distància entre tots dos serà la mínima - 54 milions de km-, cosa que no tornarà a passar fins 2022. Per això en 2020, esperen el llançament de quatre missions robòtiques a aquest planeta, tres d'elles encapçalades per les principals potències espacials, EUA, Europa i Xina, que pretenen posar amb èxit els seus propis vehicles d'exploració amb la intenció de ser els primers a trobar indicis de vida.

Mart és un enorme cementeri de naus accidentades. Una de cada dues missions espacials que intenten arribar, fracassa. Posar-se a Mart requereix una maniobra per frenar dels 21.000 km/h a què arriba la nau fins a zero en tot just set minuts, gairebé sense ajuda de l'atmosfera marciana, molt més fina que la terrestre, i el temps que aquest dia farà en aquest inhòspit planeta on no és estrany arribar a -100ºC

En la ment dels tres països hi ha la idea de portar a la Terra un trosset de Mart. El rover nord-americà porta un instrument que podrà encapsular les mostres més interessants i guardar-les, perquè una futura missió puga detallar, recollir-les i portar-les de tornada a la Terra.


NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2 



Detecten un segon planeta entorn de l'estrela més pròxima al Sistema Solar



Un equip internacional de científics ha detectat l'existència d'un segon planeta entorn de l'estrela més pròxima al Sistema Solar (Próxima Centauri), la qual cosa convertiria a este exoplaneta en un objectiu prioritari per a les missions espacials presents i futures.

Esta el primer planeta (Próxima b) que es va descobrir orbitant al voltant de Pròxima Centauri, la temperatura d’aquest permetria l'existència d'aigua líquida i per tant és el més pròxim a la Terra que poguera albergar alguna forma de vida, el que han descobert ara està més lluny de la seua estrela i no hi ha cap possibilitat que tinga aigua.

Pròxima Centauri és una estrela molt menuda(huit vegades més xicoteta que el Sol) però les investigacions estan revelant que té un sistema planetari complexament i especialment interessant per la seua proximitat a la Terra.






NOTÍCIA RELACIONADA 2:


La flor més gran del món fa olor de cadàver





La Rafflesia tuant-mudae, la flor més gran del món, va néixer la primera setmana de 2020 en l'àrea de conservació de la naturalesa de Maninjau a l'illa Sumatra d'Indonèsia. La planta desprèn durant la seva floració una olor repugnant de carn podrida, semblant a el d'un cadàver, per atreure les mosques carronyeres que la pol·linitzaran.

S'assembla a un xampinyó gegant, té una vida d'uns quatre a cinc dies abans de marcir-se, té cinc pètals, mesura 111 centímetres de diàmetre, i pesa més de 10 quilograms.


La planta no produeix clorofil·la i roba els recursos de l'altra planta, mitjançant una transferència del seu material genètic, per desenvolupar-se.


Aquesta planta descendeix de la família de les flors de Pasqua, que són petites i vermelles.


Noticia Original

Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2





Australia passa dels incendis a les inundacions per les pluges torrencials



La pluja ha portat un relatiu alleujament a la situació d'emergència causada pels incendis al sud-est d'Austràlia, tot i que les tempestes han causat greus inundacions a Melbourne i en altres zones.

Més de 80 focus segueixen oberts a Nova Gal·les de Sud i Victòria en els focs que han causat al menys 28 víctimes mortals i ha afectat una superfície de més de 10 milions d'hectàrees.

A St. Albans, les pluges torrencials van registrar un rècord de de 54 mil·límetres per metre quadrat en només mitja hora, amb vents a ratxes de 110 quilòmetres per hora.











L'any més càlid registrat


En 2019 va ser de fet el segon any més calorós mai registrat. La temperatura global va ser de 1,1 graus per sobre de l'era preindustrial, tot i que a Austràlia la pujada va ser superior als 1,5 graus.

En 2019, Austràlia va tenir el seu any més caluros i sec i això va servir d'escenari per als enormes incendis forestals que han estat devastadors per a les persones i la propietat, la vida salvatge, ecosistemes i el medi ambient .


 NOTICIA


NOTICIA RELACIONADA 1


NOTICIA RELACIONADA 2



dimecres, 29 de gener del 2020

La Xina llançarà la seua primera missió a Mart al juliol


La Xina llançarà la seua primera missió a Mart a bord d'un coet Llarga Marxa 5 Y4, aterrarà en Mart amb una sonda i desplegarà un vehicle explorador.La missió denominada Huoxing1 (Hx 1), se suma a la del rover Exomars2020, Roscosmos i al Mars2020. 

Aprofitant la proximitat entre Mart i la Terra que redueix el temps a uns set mesos. Emirats Àrabs també planteja enviar una sonda espacial marciana, Hope Mars Mission, per estudiar la seua meteorología. L'objectiu sería buscar si hi ha vida en Mart, actual o passada, l'origen i el grau d'habilitats. 

La segona tasca serà un estudi geològic, distribució de gel d'aigua, composició de superfície i estructura interna. L'últim serà explorar possibilitats de transformació i emplaçament. El coet també enviarà una nau robòtica lunar que l'objectiu serà portar mostres a la Terra.



Augmenta la miopia en els menors de huit anys per l'ús diari del mòbil

Segons una enquesta del “Colegio Oficial de Ópticos y Optometristas de Cataluña (COOOC) en la qual s’han registrat dades de 1.105 xiquets de tota España; al voltant del 30% de xiquets menors de 8 anys utilitza el mòbil tots els dies. Fet que causa que la seua graduació de miopia s'haja incrementat en 1,75 dioptries en els cinc últims anys. El 19% utilitza les pantalles una o dos hores al dia, el doble del recomanat per l’Organització Mundial de la Salud (OMS).

El president de la COOOC ha revelat que quan un xiquet té miopia, li augmenta la probabilitat de tindre més dioptries en el futur. Quan algú arriba a les cinc dioptries, s’eleva fins vint vegades el risc de patir un despreniment de retina.

L’enquesta també ha desvelat que el 5,1% dels xiquets passa entre dos i quatre hores al dia davant d’una pantalla, el 10% mira el mòbil mentre menja i el 5,3% mira una pantalla estiguent a fosques·

NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA 1
NOTÍCIA RELACIONADA 2

En l’estrella més propera hi ha un segon planeta

En 2016, l'estrella més propera a la Terra, Pròxima Centauri, hi conté un planeta que va ser acollit amb gran entusiasme.

El planeta es va anomenar pròxima b. Però als quatre anys llum que es troba és una distància que potser en el futur puguin recórrer vehicles espacials fabricats amb tecnologies que encara no existeixen, com les que estudien en el projecte Breakthrough Starshot per enviar minúscules naus a aquest sistema solar.

En 2017, es va descobrir al voltant de l'estrella Pròxima Centauri un cinturó de material que suggeria que l'exoplaneta pròxima b no estava sol. Apareixen noves proves sobre la probable existència d'aquest segon món  anomenat pròxima c que orbitaría l'astre més proper a el Sol.








NOTÍCIES RELACIONADES:     1     2


HIPERLINKS:

L'estació espacial capta centellejos gamma i elfs


El 10 d’Octubre del passat any 2019, mentre la Estació Espacial Internacional sobrevolava Indonesia, es van capta un raig lluminós molt potent dins d’un núvol. Els instruments d’investigació observàren un centelleig de radiació gamma i un anell de llum ultraviolada col·loquialment anomenat “elf”.



Aquesta setmana certs científics amb renom han donat els resultats de l’investigació. Han trobat els anomenats terrestrial gamma ray flashes (TGF), fenòmens violents, observats tant amb el satèl·lit òptic com el ultraviolada.


Els TFG son descàrregues molt altes d’energia X i gamma curtes i molt escasses. Per la seua part, els elfs expandeixen la llum ultraviolada per dalt dels núvols. Un científic conegut afirma que aquests fenòmens recents son nous i poc investigats, però mostren ascpectes molt violents de l’atmòsfera terrestre i tindrán un impacte fort en el circuit elèctric global terrestre.




Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Per què la nostra galàxia té forma d'espiral?


 

Hi ha dos tipus de galàxies: espiral i elíptica. Quan l'univers era més jove, hi havia més galaxies espirals que elíptiques, ara que l'univers és més vell, les galàxies van transformant-se en el·líptiques per processos interns que anomenem seculars.


Per entendre per què tenen aquesta forma cal saber que una galàxia està composta per estrelles, núvols de gas i pols i matèria fosca. Aquesta composició la podem considerar com un fluid, és a dir, les galàxies es comporten com un fluid. Quan les galàxies evolucionen i es fan cada vegada més grans, aquesta velocitat de rotació es va perdent per moviments de fricció. I per tant,, les velocitats aleatòries dominen i les galàxies es fan més el·líptiques, es distorsiona aquest moviment tan ordenat.


Els xocs entre galàxies també destrueixen la forma espiral de les galàxies. En general les galàxies el·líptiques són velles i ja han deixat de formar estrelles i les galàxies espirals encara conserven moltes estrelles joves i fins i tot segueixen formant estrelles noves, com passa a la Via Làctia.




Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2









Perquè el càncer afecta a més homes que dones?





Nombroses investigacions han comprovat com els homes tenen més possibilitats a desenvolupar càncer respecte les dones. Un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona, ha identificat un dels principals mecanismes biològics que fa que els homes tenen més risc a patir-ho. Es tracta de la pèrdua de la funció de certs gens del cromosoma sexual i que es troba present únicament en els homens. Estudis recents han demostrat que, a l'envellir, les cèl·lules d'alguns homens tendixen a perdre per complet el cromosoma I, fonamental per a la diferenciació sexual del feto.


Comprendre les diferencies biologiques entre homes i dones en el càncer és crucial per a desenvolupar el tractament i prevenció personalisat. Els homes no només pateixen mes de càncer que les dones, sino que ademés tenen un pronòstic pitjor.De fet, la menor esperança de vida d'homes en respecte a les dones s'explica, en part, per esta raó».








NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA

VÍDEO RELACIONAT

dimarts, 28 de gener del 2020


Noves proves apunten a que l'estrela mes propenca alberga un segon planeta.




Noves proves apunten que al sistema solar hi han molts exoplanetes que estan molt lluny ,per lo tant un estudi en 2016 a dit que hi han en la nostra estrela dita Próxima Centauri que alberga un exoplaneta .


En el pas del temps en èpoces anteriors investigadors hi van descobrir un nou planeta dit Próxima b que com està a 4 anys llum en aquests moments no s’ha diseñat nova tecnología suficient per aconseguir explorar aquest planeta ,però en el futur es diseñara nova tecnología més avansada per aconseguir explorar més aquests planetes com és el cas del proyecte Breakthrough Starsho.

Estudis posteriors exposen la gelada idea de que nous planetes de la nostra estrella no alberguen cap vida. Pero altres estudis determinen que es molt posible que si s’albergue vida .S’apunta que almenys la nostra estrela te almenys un nou planeta .


En 2017, es va descobrir al voltant de l'estrela Pròxima *Centauri un cinturó de material que suggeria que l'exoplaneta Pròxima b no estava sol. I aquest dimecres, un equip de científics en el qual participen investigadors espanyols aporta noves proves sobre la probable existència d'aqueix segon món que orbitaria l'astre més pròxim al Sol.

Es diu Pròxima c la qual es creu que es una superterra que té el doble de massa que la terra però inferior a grans planetes del sistema com Neptú i Urà.

Si es confirma la seua existència, alguna cosa que esperen fer amb futures observacions realitzades per *Gaia, la sonda de l'Agència Espacial Europea que escaneja la nostra galàxia per a fer un cens d'estreles, obtindran informació sobre com es formen els planetes de baixa massa al voltant d'estreles de baixa massa com a Pròxima *Centauri. Es tracta d'una nana roja amb una massa huit vegades inferior a la del Sol.


Per a realitzar aquest estudi, els científics van usar dades recollides durant 17 anys amb els telescopis que l'Observatori Europeu Austral (ESO) té a Xile. Aquestes observacions van revelar la presència d'un senyal amb un període de 5, 2 anys que és compatible amb l'existència d'un segon exoplaneta entorn de Pròxima *Centauri.









Pedro J un investigador astrofísic veu possible que alredededor de aquesta estrela veina hi han inclús més planetes.També diu que la capacitat de detectarlos es llimitada ja que la tècnica que utilitzen no és suficient .


"La tècnica que estem usant és la de les velocitats radials (o mètode Doppler) que consisteix a mesurar el moviment que produeix el planeta en la seua estrela quan l'orbita. Planetes xicotets i allunyats són molt difícils de detectar per aquesta tècnica.


NOTÍCIA ORIGINAL


Notícia Relacionada

dijous, 23 de gener del 2020

COM VEUEN LES SÉPIES?


Els científics han utilitzat unes ulleres esteroscòpiques per comprendre millor com aquests animals jutjen la distància que els separa dels altres objectes. Es sap que encara que els ulls de la sépia són molt diferents als nostres, la seua visió 3D és molt pareguda a la d'éssers humans, encara que el seu mecanisme dista molt del nostre.

Aquest experiment ens ajuda a visualitzar com durant l'evolució, cada espécie ha trobat diferents formes de resoldre el mateix problema. Ja que els seus ulls sols tenen un tipus de fotoreceptor, que sols les permet veure en blanc i negre.

La sépia va ser introduida enfront d'una computadora que mostrava dos imtages d'un camaró, si la sépia utilitzava aquesta visió esteroscòpica, atacaria una posició determinada. I així va ocórrer. Sols queda investigar els seus circuits cerebrals per compendre com procesen les imatges.





Mor una jove belga de 17 anys per un xoc tòxic causat per un tampó


La jove belga al tornar del gimnas va començar a trobar se mal, tenía febre i patia nàusees i vòmits. La primera volta que va anar al hospital li van dir que tenia gastroenteritis.
Als dies va tenir problemes de visió i la tensió baixa, va tornar a anar al hospital i li tornaren a diagnosticar gastroenteritis.
Els pares la van dur a altre hospital quan van vore que tenía deshidratación severa i ahí ya li van dir que tenia el shock toxic.

No es coneix a fons perquè l'ús de tampons es relaciona amb l'aparició de l'SST, encara que la capacitat d'absorció d'aquests productes i la seva col·locació a l'interior de la vagina, que permet una major concentració d'oxigen a la zona, afavoreix la producció de les toxines. Per això, es recomana adequar el nivell d'absorció a la quantitat de flux menstrual optant sempre pel menor grau d'absorció i no s'aconsella mantenir un mateix tampó durant més de vuit hores.




EL MORTAL VIRUS DE WUHAN S'EXPANDEIX PER TOTA XINA SENSE FRENS

Resultado de imagen de wuhan

El nou virus de Wuhan continua amb el seu preocupant avanç. Després que dijous passat es detectessin els dos primers casos a l'estranger -en Tailàndia i Japó-, aquest cap de setmana les autoritats xineses han confirmat una nova onada d'infeccions a Wuhan i els primers tres positius en altres ciutats de país. També una nova víctima mortal, el tercer mort fins a la data a causa d'aquesta estranya malaltia.

El nombre d'infectats s'ha disparat a Wuhan, la ciutat al centre de la Xina que es considera l'origen de l'brot. La Comissió Municipal de Sanitat ha informat que una tercera persona va morir dissabte a causa d'el misteriós virus, el qual provoca símptomes similars als d'una pneumònia, ocasionant febre i dificultats respiratòries. La seva mort se suma a la d'altres dos homes, de 61 i 69 anys respectivament. Tots dos patien malalties pulmonars per endavant i van morir per les complicacions derivades de la infecció.

El Centre xinès de Control i Prevenció de Malalties va publicar dissabte un comunicat a través de la seva pàgina web i xarxes socials, en què subratllava que aquest nou virus "no és la SARS", una epidèmia originada a la Xina i que va acabar amb la vida de més de 700 persones arreu del món entre 2002 i 2003.



dimarts, 21 de gener del 2020

Les tempestes de pols 'agranen' Austràlia


Després dels incendis i inundacions, les tempestes de pols sacsegen Austràlia. Es tracta d'un núvol de 200 km d'ample. La tempesta de pols "va agranar" l'interior de Nova Gal·les del Sud, l'estat més afectat pels incendis, que han causat 28 morts i ha afectat a més de 10,7 milions d'hectàrees.

Les imatges gravades pels veïns mostren la tempesta de pols, generada per l'acció de vents de més de 100km/h. Segons testimonis, la tormenta va cobrir el cel durant hores donant sensació de nit permanent. Mentrestant, Canberra la capital, patía una històrica tempesta de calamarsa, amb flocs tant grans que eren capaços de trencar els parabrises dels cotxes.

Tom Swann va alertar a la CNN de danys causats en cacatues, botxins i altres ocells locals, i més d'un terç de les poblacions de coales ha pogut perir en els més de 200 incendis detectats en Nova Gal·les del Sud i Victoria. En Victoria les autoritats de protecció civil van alertar sobre els riscos de caigudes d'arbres i corriments de terra.

David Attenborough ha alertat de que el sud-est d'Austràlia està en flames perquè la temperatura en la Terra està augmentant, i que aso deuria servir-nos per a veure de que estem en el certader moment de crisi del canvi climàtic. 

ELS INCENDIS EN AUSTRÀLIA





Els incendis d’Austràlia van començar fa 5 mesos al nord del país, i més tard a la costa oriental fins al sud, afectant ciutats importants. Per el moment han segut destruides 10 milons d’hectàrees, 28 persones mortes, mil milions d’animals morts, molta flora desapareguda, i dos mil habitatges destruïts.

Aquests incendis tenen unes series de condicions climàtologiques per poder explicar aquesta catàstrof : una sequera de més de quatre anys, vents provinents de la zona desèrtica central extremadament calents. Això en part a causa de l'oscil·lació antàrtica, i la del dipol de l'oceà índic.

La temperatura de la superfície de les aigües properes a Austràlia és més freda provocant la manca de pluges. Encara que han començat ha haver pluges, i se espera que siguen abundants per poder apagar els incendis.


VIDEO

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA
NOTICIA RELACIONADA

Eclipse penumbral de lluna



El divendres 10 de gener ha tingut lloc un eclipse penumbral de Lluna visible des d'Espanya. La zona de visibilitat s'estén des d'Àfrica fins a Oceania, passant tots els continents. Aquest dia, la Lluna està en fase plena i pròxima al punt de la seua òrbita més pròxim a la Terra, el Perigeu, uns 50.000 quilòmetres més pròxima que quan es troba al punt més llunyà, l'Apogeu.


-Desenvolupament de l'eclipse

A Madrid, l'inici de l'eclipse es produeix segons la Lluna s'alça per l'Est, coincidint amb el crepuscle solar. La Lluna es veu quasi totalment immersa en la penombra a les 19.08. Aquest és el punt central i màxim de l'eclipse. En aqueix moment, la lluentor del nostre satèl·lit disminueix notablement.Però cal tindre en compte que aquesta disminució de la lluentor és menor que la que es produeix en un eclipse total. L'eclipse tindrà una duració total de 4,2 hores. Acabarà a les 21.09, quan el nostre satèl·lit es trobe completament fora de la zona de penombra creada per la Terra.

-Els eclipses de l'any 2020

Durant aquest mateix any 2020, es produiran altres tres eclipses de lluna: dos ells (els del 5 de juny i el 5 de juliol) seran visibles des d'Espanya, mentre que el tercer (el 30 de novembre) no ho serà. També en aquest any hi haurà dos eclipsis de Sol, però cap visible des del nostre país. El primer, el dia 21 de juny i el segon, el 14 de desembre.

 


Trobat un material més antic que la Terra dins d'un meteorit


El 28 de setembre de 1969 es va veure a Victoria, a sud-est d'Austràlia, una gran bola de foc al cel que es va dividir en tres fragments abans de desaparèixer.
El meteorit de Murchison, de què es van arribar a recuperar fins a 100 quilos de material. Desde eixe moment el equip de Philipp Heck ( al Museu Field de Chicago)a dedicat tot el temps a estudiar el tros més gran d’aquest meteorit.





L'equip va analitzar una porció a dins del meteorit de aproximadament 40 grans de carbur de silici un material amb una resistencia similar al diamant, pero el mes impressionant va ser que després d'analitzar l’edat aproximada del silici en qüestió van determinar que era d’uns 300 milions d'anys més antics que el sistema solar, que es va formar fa uns 4.600 milions d'anys, i que alguns d'ells tenen 1.000 milions d'anys més, per tant es el material més antic descobert per l'ésser humà.




Biografía:

Què són els forats negres?

Els forats negres en veritat no són forats,contenen la major quantitat de matèria en el menor espai que cap altre objecte de l'univers.Són tan compactes, tenen una gran força de gravetat,és tan fort que ni tan sols la llum pot escapar,engulen la llum estel·lar per sempre. Els forats negres també engulen tota matèria que s'acoste massa.

Es coneix com a forat negre de massa estel·lar.Aquest tipus de forat negre es forma quan una gran estrela consumeix tot el seu combustible i explota (supernova) es queda col·lapsa i es transforma en un objecte súper compacte.Les estreles han de contindre més matèria que el nostre Sol.Els forats negres de massa estel·lar només tenen unes poques desenes de quilòmetres d'ample.El nostre Sol és tan gran que aproximadament un milió de Terres cabrien dins d'ell. Una estrela amb suficient matèria per a convertir-se en un forat negre pot contindre 10 vegades més matèria que el Sol.

Un altre tipus de forat negre es coneix com a forat negre súper massiu perquè conté tantamatèria com 1 milió a 100 milions de sols.

Mor una jove belga de 17 anys per un xoc tòxic causat per un tampó


Fa poc més d'una setmana, la jove belga tornava del gimnàs cap a les 20.30 hores quan va començar a trobar-se malament. Ha sigut la pròpia mare de la jove belga qui ha decidit fer la seua història pública en Facebook per a intentar evitar que una cosa així puga succeir a altres xiques. El xoc tòxic, del qual parlen els prospectes de la majoria de marques de tampons, pot ser causat per dos tipus de bacteris, el Staphylococcus aureus i el Streptococcus pyogenes, algunes dels ceps de les quals són capaces de produir una toxina amb gran poder per a desencadenar una sèpsia. Però no totes les infeccions per aquests patògens provoquen un síndrome del xoc tòxic , sinó que aquest només apareix en les persones el sistema immunitari de les quals no ha desenvolupat anticossos per a fer front a l'acció de les citades toxines.


Per això, es recomana adequar el nivell d'absorció a la quantitat de flux menstrual optant sempre pel menor grau d'absorció i no s'aconsella mantindre un mateix tampó durant més de huit hores.

Link original
Notícia relacionada

Datada una antiga col·lisió de la Via Làctia amb una altra galàxia


Al llarg de la història, La Via Làctia ha absorbit algunes galàxies més menudes.
Una estrela brillant anomenada ν Indi, localitzada en la constel·lació de Indus i que es visible desde l’hemisferi sud, ha mostrat nous detalls d’una antiga col·lisió de La Vía Làctia que va sofrir amb una altra mes xicoteta anomenada Gaia-Enceladus.




En general, és complicat saber amb precisió quan van ocórrer les fusions, però segons les dades de les missions TESS de la NASA i Gaia de l’Agència Espacial Europea la fusió de la nostra galaxia va començar fa entre 11.600 i 13.200 milions d’anys.








XINA PROHIBEIX LA PESCA EN EL TERCER RIU MÉS GRAN DEL MÒN


Xina ha decidit prohibir la pesca en aquest riu durant més de 10 anys per protegir la biodiversitat de les espècies que hi habiten. 332 zones en Xina queden afectades per aquesta restricció. La decisió, explica la premsa oficial, afectarà a més de 110.000 vaixells pesquers i a 280.000 pescadors en les deu regions banyades pel Yangtsé, i les autoritats han promés ajudes per als qui es vegen obligats a buscar-se noves maneres de guanyar-se la vida. Yu Kahzén, viceministre d’agricultura, ha aclarit que aquest es un pas clau per protegir les espècies que hi habiten en aquest riu, i lluitar contra la degradació biodiversal que sofreix el riu a diari. El riu ha estat afectat per sobrepesca i contaminació de les aigües durant molt de temps.



Entre les espècies més afectades per les activitats humanes es troba el dofí del Yangtsé, extint en 2006, o l'esturió xinés, pràcticament extint en la naturalesa.

Per què la nostra galàxia té forma d'espiral?



Hi ha dos tipus de galàxies el·líptiques i espirals. Quan l’univer era mes jove solien ser galaxies espirals però ara que és més vell solen ser el·líptiques. Tambe quan mes petites son mes probabilitat de que siguen espirals.


Els xocs entre galàxies també destrueix la forma espiral de les galàxies. Les galàxies el·líptiques han deixat de formar estrelles pero les que son espirals encara conserven moltes estrelles joves i fins i tot segueixen formant estrelles noves, com passa a la Via Làctia.

En els braços es on més estrelles i han,estes quan vénen per darrere xoquen i s'acumulen i això fa que els braços espirals siguin cada vegada més grans. Les galaxies també tenen un bulb al centre i té una població estel·lar més vella.

Aquest fet va ser descobert per una astrofísica nord-americana anomenada Vera Rubin.

Noticia Original
 
Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2


Una tinta d'or i sucre fonamental per tractar el càncer





Resultado de imagen de oro L’or té unes característiques a escala nanomètrica converteixen aquest element químic en una arma excepcional en medicina i, especialment, contra el càncer.

La capacitat d'interacció d'aquest metall amb biomolècules, la nul·la toxicitat i la seva conductivitat el converteixen en una magnífica eina per diagnosticar tumors, intervenir-los o com a transport de compostos terapèutics. Però els seus nanopartícules tenen un comportament esquiu durant el processament i poden perdre les seves propietats. Un equip d'investigació, ha aconseguit desenvolupar una tinta d'or que es pot imprimir amb un dispositiu d'injecció 3D i crear un compost estable.

L'ús d'aquest preuat element químic com a far d'un procés cancerigen ja va ser ressaltat per una investigació de la Universitat de Queensland (Austràlia), també recollit en la mateixa publicació, on es va demostrar que l'ADN de les cèl·lules cancerígenes, al contrari que el de les sanes, es configura en una nanoestructura afí amb l'or, el que permet usar-lo per detectar la malaltia i és efectiu en alt percentatge de casos en un temps aproximat de 10 minuts.

A el mateix temps, científics de la Universitat Rice (Houston, Estats Units) han desenvolupat una teràpia per tractar el càncer de pròstata fonamentada en ablacions guiades per nanopartícules d'or i s'investiga també l'ús d'aquestes micro partícules del metall per sotmetre a les zones afectades a tractaments d'hipertèrmia.







NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2
VIDEO RELACIONAT

Troballa revolucionària: aquestes són les petjades del primer animal que va caminar en la Terra



Fa més de 500 milions d'anys, un dels primers animals sobre la faç de la Terra amb la capacitat de desplaçar-se va deixar un rastre de petjades que van acabar convertint-se en fòssil i que han vist la llum gràcies a un equip d'investigadors liderats pel departament de Ciències de la Terra de la universitat Virginia Tech . Segons Shuhai Xiao, professor de Geociencia del Virgínia Tech College of Science, qualifica els fòssils desenterrats com «l'evidència més convincent de mobilitat animal ancestral, datades aproximadament fa 550 milions d'anys». «Aquesta troballa demostra que els animals segmentats i mòbils van evolucionar fa 550 milions d'anys», afirma Xiao. La mobilitat és el que va permetre als animals deixar una petjada inconfusible sobre la Terra, tant en el sentit literal com metafòric.

Aquest és el tipus de trets que corresponen a un grup d'animals denominat bilaterals, que inclou a la majoria i a nosaltres els humans també. Els animals som els que mouen i modifiquen la Terra, i la capacitat dels bilaterals per a donar forma a la superfície del planeta està lligada als orígens de la motilitat humana».

La criatura en concret era similar a un milpeus, mesurava fins a 10 centímetres de llarg per fins a 2,4 d'ample, que es desplaçava arrossegant-se sobre el seu cos pel llot del fons oceànic i alternant amb pauses. Tots aquests elements certifiquen que es tracta del primer ancestre dels animals bilaterals entre els quals ens trobem, l'origen dels quals s'estimava en una forqueta entre els 635 i els 529 milions d'anys però que només s'han pogut confirmar amb aquest descobriment.


«Som la criatura que provoca el major impacte sobre la superfície del planeta. Deixem una petjada enorme, no sols pels nostres desplaçaments sinó per gran quantitat d'altres activitats encara més influents que han de veure amb la nostra capacitat per a moure'ns».





EL LÍQUID MÉS PERFECTE DE L’UNIVERS




El líquid més perfecte de l'univers no s'assembla en res a l'aigua. Es tracta del tremendament calent plasma de quarks-gluons, que es comporta més com un líquid que com un gas. Es creu que aquesta matèria va estar present durant els primers microsegons del Big Bang, i, també de manera natural, podria existir encara en els centres d'estrelles massives distants.

Nous resultats teòrics obtinguts mostren que aquest plasma podria ser encara menys viscós del que planteja teories anteriors.
En 2005 es va mostrar que la viscocitat del plasma està poc per damunt del límit.
Encara que es possible trencar el record de viscocitat baixa segons el equip de Dominik Steineder y Anton Rebhan.

Aquests físics han fet nous càlculs, en els quals es tenen en compte paràmetres abans passats per alt i sorprenentment, la viscositat pot arribar a ser més baixa que el valor que fins ara es considerava el límit absolut més baix.








ROBOTS AMB CÈL·LULES VIVES



Investigadors de la Universitat de Vermont i la de Tufts han utilitzat una supercomputadora per a crear noves formes de vida, a partir de cèl·lules mare de granota, la supercomputadora va dissenyar els robots amb l'objectiu de que avançaren per un medi acuàtic.

Aquetes composicions són considerades una mena "d'éssers vius" programables. Encara que no es poden considerar organismes vius perquè no es reprodueixen, responen a estímuls o s'alimenten. La seua utilitat és poder transportar una càrrega útil i espentar objectes.

Els investigadors han pensat en aplicacions com transportar medicaments per les artèries, recolectar microplàstics o accedir a llocs insuportables per éssers humans, com una zona radioactiva, encara que queda molt per fer.




El nou virus a Japó, Tailandia i Corea del Sur

 


L’ OMS ha convocat aquest dilluns un comitè d'emergència davant l'avanç del nou coronavirus de Wuhan. Es reuniran per a vorer si es tracta d’una emergencia internacional, ja que es pot transmetre entre persones.


Fins ara, ha causat quatre víctimes mortals i 198 casos. Corea de Sud ha confirmat aquest dilluns el seu primer cas. Mentrestant, les autoritats australianes investiguen un possible cas a la ciutat de Brisbane.


Els sintomes son molt pareguts als de la neumonia, causant febre molt alta i dificultats al respirar. Depen de la persona pot ser lleu, greu o inclus mortal.


En principi es suposava que només podia passar d'animals a humans, igual que un altre patogen conegut de la mateixa família: el MERS-CoV. Però les autoritats xineses van confirmar que pot passar entre persones.


És sospita que van saltar als humans des d'un mercat d'animals vius a la localitat de Wuhan, ja que la immensa majoria dels primers pacients havien estat allà.

L’ OMS ha convocat aquest dilluns un comitè d'emergència davant l'avanç del nou coronavirus de Wuhan. Es reuniran per a vorer si es tracta d’una emergencia internacional, ja que es pot transmetre entre persones.

NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2
NOTICIA ORIGINAL

 
 

Científics construeixen els primers robots vius



«No són un robot tradicional ni una espècie coneguda d'animals. És una nova classe d'artefacte: un organisme viu i programable »

Per primera vegada, els investigadors diuen haver creat «màquines completament biològiques des de zero». Un equip de científics de les universitats de Vermont i Tufts (EUA) ha emprat cèl·lules mare d'embrions de granota per crear una forma de vida «completament nova. Es tracta d'unes xicotetes màquines vives d’uns mil·límetres de longitud que es poden moure cap a un objectiu i curar-se a si mateixes després de ser tallades. Aquestes han segut anomenades “xenobots”.

Aquests robots podrien ser utilitzats per portar medicaments de forma intel·ligent per l'interior de el cos d'un pacient o en l'eliminació de residus tòxics.

Les proves amb els xenobots van mostrar que es movien en cercles de manera espontània i col·lectiva. Unes de les funcions dels xenobots serien com buscar compostos degradables o contaminació radioactiva, recol·lectar microplásticos en els oceans o viatjar per les artèries per raspar la placa.

Descobreixen el material més antic sobre la Terra a l'interior d'un meteorit que va caure fa mig segle


Dins d'un meteorit que va caure a la Terra fa més de 50 anys es va descobrir el material més antic que se sap que hi ha al planeta.

Un equip de científics va trobar grans de pols que tenen fins a 7.500 milions d'anys a l'interior d'aquesta roca espacial.

Es tracta de material format en estrelles que van cobrar vida molt abans que naixés el sistema solar.

Quan les estrelles moren, les partícules formades dins d'elles són llançades a l'espai. Aquests anomenats "grans presolares" poden incorporar-se a noves estrelles, planetes, llunes i meteorits.

L'equip d'investigadors dels EUA I Suïssa va analitzar 40 grans continguts en una porció del meteorit Murchison, que va caure a Austràlia en 1969. Després, aquesta pasta blanquinosa va ser dissolta en àcid deixant només la pols d'estrelles.


Segons la quantitat de raigs còsmics que havien interactuat amb el material estudiat, la majoria tenia entre 4.600 i 4.900 milions d'anys. A tall de comparació, el Sol té 4.600 milions d'anys i la Terra té 4.500 milions.

No obstant això, part de la pols va llançar una antiguitat de prop de 7.500 milions d'anys.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA

divendres, 17 de gener del 2020

Un estudiant de la UPV dissenya un UAV


Ferran Lumbierres, estudiant d’ Ingenieria de Vehicles Aeroespacials en la Escola Superior de Ingenieries Industrial, Aeroespacial y Audiovisual de la UPV, com a TFG a disssenyat un UAV que podria volar amb autonomía infinita amb una incidència solar per damunt del 70 %. L'estudiant ha detallat el procés de disseny i les consideracions tècniques necessàries per poder construir-lo i volar amb garanties d'èxit en missions de llarga durada. El cost dels materials per fabricar aquest UAV no superaria els 3.200 euros.


Si mentre volara hi haguera unes condicions meteorològiques favorables podria volar des d’abril fins setembre, inclús per la nit, però en cas de mal temps deuria aterrar per a carregar les bateries.


La pregunta dels correctors fou com ho aconseguiria, al que Lumbierres va contestar "M'he centrat en l’aerodinàmica, l’estructura, el control autònom, l’energia i obtenció, la construcció, l’optimització de la propulsió i el disseny. Està basat en una sèrie de sistemes que deuen funcionar paral·lelament i amb sintonia. Cada watt pot canviar el transcurs del viatge espacial".






Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2